Ho confesso: soc víctima del ‘tsundoku’

Hola, hola! Com prova l’estiu?

Avui us vinc a parlar d’un concepte que vaig descobrir fa anys i que em sembla molt curiós. Pel seu significat i també perquè és una paraula que en català (i molts altres idiomes) es considera intraduïble, ja que no tenim cap paraula per designar el mateix concepte. Es tracta del terme japonès tsundoku.

La paraula tsundoku significa bàsicament acumular molts exemplars d’una cosa determinada i sentir plaer en veure aquelles coses apilades. És un concepte que es fa servir sobretot relacionat amb el món dels llibres, un objecte moooooolt fàcilment acumulable. Bàsicament, consisteix en adquirir llibres amb la intenció de llegir-los algun dia però anar-los i acumulant i acumulant sense fer-ho. Però aquesta acumulació no és un problema, sinó que la sensació que genera en el seu propietari és de plaer i satisfacció de veure totes aquelles piles. L’adquisició de llibres, esclar, es fa amb tota la bona intenció del món: llegir-los. Però segur que a tots ens ha passat alguna vegada que hem comprat llibres nous quan sabem perfectament que a casa encara en tenim molts de pendents!

Personalment, la sensació de comprar llibres m’agrada molt. Em sento satisfeta quan penso que amb la meva compra ajudo les editorials a tirar endavant i faig que els agents implicats en el producte final tinguin feina (traductors, correctors, dissenyadors, il·lustradors, editors, distribuïdors…).

Aprofitant l’avinentesa, m’agradaria compartir amb vosaltres sis llibres que tinc des de fa molts anys però que encara no he llegit. I m’agradaria que als comentaris compartíssiu amb tothom que passi per aquí alguns llibres que teniu a casa pendents de llegir. Us hi animeu?

Aquestes són les meves confessions:

Si voleu saber més sobre aquests llibres, podeu mirar el vídeo de YouTube que he fet parlant-ne. N’hi ha que potser no són gaire coneguts, però tinc moltes ganes de llegir-los tots! Evidentment, tinc molts més llibres “apilats sense llegir”, però he volgut seleccionar els que ara mateix em criden més l’atenció.

Gràcies i fins aviat!

Quatre curiositats del coreà

L’entrada d’avui és en format vídeo. Feu clic a la imatge per accedir-hi! 🎥

Bon cap de setmana a tothom! 안녕히 가세요!

 

Audiollibres: la meva primera experiència

Bon dia i bona hora!

Avui us vinc a parlar dels audiollibres. Personalment encara no hi havia tingut cap experiència, així que he aprofitat el confinament per provar-los i explicar-vos què m’han semblat.

Per si algú no ho sap, un audiollibre és, com defineix la paraula, la versió en àudio d’un llibre. És a dir, algú ha agafat un llibre i s’ha gravat mentre el llegia, normalment locutors professionals, actors o els mateixos escriptors. Hi ha plataformes que es dediquen a crear audiollibres o a distribuir els que han creat les mateixes editorials. En principi no podem fer-ho nosaltres mateixos i distribuir la gravació, ja que els llibres tenen copyright i estaríem cometent un delicte.

Per escoltar els meus primers audiollibres jo he fet servit l’aplicació Storytel. Funciona amb subscripció mensual (a l’estil de Netflix, la HBO, etc.), però els primers 14 dies són gratuïts. També hi ha l’opció de fer servir Ebiblio, un servei gratuït per als usuaris de les biblioteques de Catalunya que permet accedir a contingut digital, com ara audiollibres, pel·lícules i llibres i revistes en format digital. Només us cal tenir carnet de la biblioteca.

En el cas de Storytel, que és l’aplicació que he fet servir jo, la interfície és molt intuïtiva i fàcil de fer servir. Compta amb diverses funcionalitats, com ara accelerar o alentir la velocitat de lectura, afegir marcadors en fragments que es vulguin recuperar més tard, saber quant es trigarà a llegir cada llibre (a velocitat estàndard), guardar els llibres que ens interessin a la nostra pròpia biblioteca virtual i descarregar-nos llibres per escoltar-los sense connexió, entre d’altres. A més, si durant la reproducció de l’audiollibre en algun moment t’adones que estaves despistat i que no estaves escoltant, pots tirar enrere en espais de 15 segons fins que arribis a un fragment que recordis. També m’ha semblat molt interessant poder veure l’audiollibre dividit en capítols, igual que el llibre físic, ja que estar escoltant el llibre sense saber quan hi haurà una pausa a mi personalment m’hauria semblat una mica incòmode. Està bé saber quan s’acabarà una escena o quan serà un bon moment per parar la reproducció. En general, l’experiència d’escoltar un audiollibre m’ha semblat agradable, i més comptant amb totes aquestes opcions.

I quins han sigut els meus primers audiollibres? Doncs bé, en català vaig triar Feminisme de butxaca, de Bel Olid. És un llibre força curt i com a primer contacte amb els audiollibres no volia triar-ne un de gaire llarg, així que era ideal. El llibre en si em va agradar i la informació que s’hi explica és molt interessant i necessària, però el fet que no sigui una novel·la amb un fil conductor feia que de vegades em distragués fàcilment. Vaig haver de tornar enrere diverses vegades, la veritat. Així que a l’hora de triar un llibre en castellà em vaig decidir clarament per un llibre de narrativa, per veure si l’experiència era una mica més satisfactòria. Vaig triar El misterio de la cripta embrujada, d’Eduardo Mendoza. Aquest llibre l’havia llegit a l’institut i en tenia un bon record. Com era d’esperar, en aquest cas estar atenta a l’audiollibre no em va costar tant. A part d’estar molt ben llegit, la història tenia més ganxo. Us recomano, doncs, que els primers audiollibres que escolteu siguin llibres que us cridin l’atenció i que cregueu que us poden enganxar una mica, i més si us costa concentrar-vos, com és el meu cas.

També us pot semblar útil escoltar audiollibres si esteu aprenent algun idioma estranger (l’oferta d’audiollibres en anglès, per exemple, és molt més gran). Si teniu algun llibre en paper o versió electrònica, pot ser interessant llegir i escoltar el llibre alhora. D’aquesta manera podreu anar seguint la lectura i aprendre com es pronuncien les paraules i millorar la fluïdesa. I, evidentment, els audiollibres em semblen un recurs fantàstic per a les persones que no sàpiguen llegir, tinguin algun problema de visió o siguin cegues.

M’agradaria molt saber si alguna vegada heu escoltat audiollibres, què us han semblat i en quins moments els heu escoltat. Jo he aprofitat mentre rentava els plats i també a l’hora d’esmorzar, ja que segons quines fruites i les pàgines dels llibres no són gaire bons amics… Però altres bons moments per escoltar audiollibres podrien ser fent esport, conduint, prenent el sol a la platja…

Us deixo l’enllaç a un article d’Albert Cuesta al diari Ara en què parla de la indústria dels audiollibres amb dades força interessants.

Gràcies i fins aviat!

[aquesta entrada també està disponible en format vídeo aquí]

Enllaços:

• Audiollibres gratuïts de tots els volums de Harry Potter.
• Lectura del primer capítol de Harry Potter i la pedra filosofal feta pel mateix Daniel Radcliffe.

Lectures des de Casa (Sant Jordi 2020)

Hola a tothom i bona diada de Sant Jordi! La diada d’aquest any està sent, sens dubte, ben diferent, però avui ha sortit el sol per recordar-nos que és un dia especial i que, malgrat tot, seguim sent. I que l’any que ve, o quan es pugui, ja tornarem a celebrar Sant Jordi com ho hem fet sempre.

Avui seré breu: només vinc a compartir un petit regal amb tots vosaltres. Feu clic a la imatge per accedir al vídeo. Us recomano que us poseu els auriculars, apugeu el volum i us relaxeu. Espero que us agradi! :-)

 

Com celebrar Sant Jordi sense sortir de casa

Hola, hola! Com esteu? Espero que, tot i la situació de confinament, estigueu bé i tot plegat us estigui afectant com menys millor.

Com ja sabeu, aquest 23 d’abril no podrem celebrar Sant Jordi com ho hem fet sempre, però m’agradaria aportar el meu granet de sorra per fer que, des de casa, aquest dia segueixi sent especial. Així doncs, el que pretenc amb aquesta entrada és proposar-vos algunes idees per celebrar la diada de Sant Jordi a casa i, el més important, sense posar ningú en risc.

Per acompanyar la difusió d’aquesta entrada a les xarxes socials he comptat amb la col·laboració de l’Anna, de Quaderns de l’Anna, que ha fet unes il·lustracions xulíssimes de les diferents propostes que us faig per viure un Sant Jordi alternatiu. Si les voleu veure, només cal que visiteu l’Instagram del blog. Us el deixo aquí. :-)

Sense més dilació… les meves propostes:

• Regalar un llibre que tinguem a casa (és a dir, fer un intercanvi): segur que a casa teniu llibres que us agraden molt i que us agradaria que els vostres companys de confinament també llegissin. Us proposo que feu un intercanvi de llibres entre tots, de manera que tothom acabi tenint un llibre nou per llegir.
• Escriure un relat o poema i regalar-lo: poseu-vos creatius, deixeu volar la imaginació i regaleu un relat o poema escrit per vosaltres mateixos! Una creació pròpia pot ser un regal molt especial i, segurament, inesperat.
• Regalar un llibre electrònic (e-book): actualment ja hi ha molta gent que disposa d’un lector de llibres electrònics, així que una opció ben fàcil és comprar un e-book. A internet hi ha moltes pàgines que ens permeten descarregar llibres electrònics sense pagar i pot ser temptador, però si ens estimem els llibres i volem que tot plegat segueixi funcionant és important fer gestos que ens beneficiïn a tots. Hi ha moltes editorials que venen els seus e-books directament des de la seva pàgina web, però també hi ha pàgines com Llibres.cat, Tagus i Kobo, on podeu triar, remenar i comprar! Si us interessa algun llibre en concret, podeu contactar directament amb l’editorial per saber si el llibre que voleu té versió electrònica. Segur que estaran encantats d’atendre-us.
• Organitzar un recital amb els companys de confinament: això pot sonar una mica friqui, però… i per què no? A més, es una activitat que es pot fer amb més gent per videotrucada! Cadascú tria un fragment d’algun text que li agradi i el llegeix a la resta, com si fóssiu en un recital típic de Sant Jordi. No només es tracta de comprar llibres, sinó també de compartir la literatura i les lletres amb les persones que estimem.
• Imprimir un text d’internet i fer-lo bonic: gràcies a molta gent que comparteix les seves creacions literàries a les xarxes, internet és ple de textos brillants. Si teniu la sort de tenir impressora a casa, podeu imprimir un text que us agradi i personalitzar-lo: fer que tingui format de llibre (amb portada i tot), decorar els marges de les pàgines, fer-hi alguna il·lustració… A més, podeu recórrer a qualsevol tipus de text! Contes, poemes, entrevistes, articles periodístics, assajos, lletres de cançons, tires de còmic… Aquí teniu alguns enllaços on podeu trobar textos: Catorze, Núvol, The New Yorker, Viasona, Institució de les Lletres Catalanes. Si teniu temps, us recomano perdre-us per la xarxa; hi ha mooooolt de material, molt divers i de molta qualitat.
• Comprar un llibre un cop s’acabi el confinament:  l’última opció que us proposo és comprar el llibre físic de tota la vida PERÒ un cop s’hagi acabat el confinament i hàgim tornat una mica a la normalitat. És a dir, que el dia de Sant Jordi regaleu el típic val de tota la vida. Si voleu que els vostres diners arribin ara a les llibreries o editorials i així fer que aquests mesos sense activitat no els siguin tan durs, podeu comprar ara els llibres que vulgueu i recollir-los més endavant. Per fer-ho, podeu contactar directament amb la llibreria o editorial en qüestió o bé fer servir alguna d’aquestes pàgines: Llibreries Obertes i Libelista.

I fins aquí les meves propostes! Per cert, quan faig referència a regalar els llibres o les creacions a algú, evidentment també podeu considerar l’opció de fer-vos el regal a vosaltres mateixos. Jo cada any per Sant Jordi em compro un parell de llibres, i aquest any també em regalaré alguna cosa, esclar!

Ah, i si la persona a la qual voleu fer algun d’aquests regals no està passant el confinament amb vosaltres, tingueu present que la majoria de propostes que us he fet es poden adaptar al format online.

Sobre la confecció de roses amb material que tinguem a casa, segur que a internet hi ha molts tutorials amb propostes ben diverses. Però això ho deixo per als entesos en manualitats!

Cuideu-vos molt.

 

Exposició a la biblioteca de Calella

Hola, hola!

Només vinc a informar-vos que durant el mes de novembre podeu veure a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella l’exposició Homenatge als traductors en llengua catalana. Hi podeu veure 16 de les 30 postals (en format pòster) que vaig fer l’any passat per celebrar el Dia Internacional de la Traducció. Podeu veure totes les postals aquí. Em faria molta il·lusió que l’anéssiu a veure! Us deixo aquí sota el text que podeu trobar a l’exposició, juntament amb els pòsters. Mai no em cansaré de fer difusió de tota la feina que fan/fem els traductors.

HOMENATGE ALS TRADUCTORS EN LLENGUA CATALANA

El perquè d’aquesta exposició

Cada 30 de setembre se celebra arreu del món el Dia Internacional de la Traducció. I per què aquest dia? Doncs perquè el 30 de setembre és sant Jeroni, el patró dels traductors, conegut per haver fet la primera traducció de la Bíblia al llatí. L’objectiu d’aquesta commemoració és fer visible la tasca que fan els traductors. Perquè encara que no en siguem conscients, convivim amb la traducció cada dia de la nostra vida. Quan llegim un llibre, quan volem fer funcionar el microones i en llegim les instruccions, quan mirem una sèrie o una pel·lícula i no ho fem en la versió original, quan consultem el catàleg o la pàgina web d’una marca estrangera. En les campanyes publicitàries, les cartes dels restaurants, els tríptics informatius del lloc on marxem de vacances, i un llarg etcètera.

En aquest cas concret, l’exposició Homenatge als traductors en llengua catalana pretén difondre la feina que fan els traductors literaris en català. És una manera de donar-los les gràcies per fer que històries escrites en altres idiomes siguin accessibles també en català. Imagineu-vos tot el que ens perdríem si no hi hagués gent que traduís!

Les imatges que veureu en aquesta exposició contenen alguns fragments de traduccions literàries en llengua catalana, així com el títol i l’autor del llibre, l’idioma del qual s’ha traduït la frase i el nom de qui n’ha fet la traducció. L’any passat les vaig penjar en format digital al meu blog, on de tant en tant publico contingut relacionat amb la traducció i la llengua catalana, i em fa molta il·lusió poder compartir-les amb totes les persones que venen a la biblioteca de Calella, un espai on he passat tantes hores estudiant per formar-me com a traductora i correctora. Si alguna d’aquestes frases us crida l’atenció i teniu ganes de llegir el llibre sencer, consulteu el catàleg de la biblioteca. Segur que l’hi trobareu!

No cal dir que els traductors que s’inclouen en aquesta exposició són només una petita mostra de la gran quantitat de professionals que es dediquen a fer de pont entre cultures arreu del món.

Anna Rosich Soler
Traduint des de Calella
http://www.traduint.wordpress.com
Novembre de 2019

Crònica: ‘Traduir al català les llengües exòtiques o minoritàries’ (Setmana del Llibre en Català 2019)

Del 6 al 15 de setembre del 2019 s’ha celebrat a Barcelona la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català, la cita anual que reuneix a la Ciutat Comtal autors, editors, traductors, il·lustradors, llibreters, opinadors, lectors, bibliotecaris, periodistes… Sempre és un plaer passejar-hi i deixar-se temptar. A més d’estands amb tot tipus de llibres (des de novel·les fins a guies d’excursions), la Setmana ofereix una gran quantitat d’activitats: taules rodones, presentacions, firmes de llibres, rutes literàries…

El dijous 12 de setembre va ser el torn de la traducció. De la mà de l’APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya) vam poder gaudir de la taula rodona Traduir al català les llengües exòtiques o minoritàries, amb les traductores i sòcies de l’associació Marta Morros i Maria Llopis. L’acte va estar moderat per la també sòcia de l’APTIC Anna-Lluïsa Subirà. La Marta és traductora de l’anglès i el japonès i ja ha traduït més de 30 llibres. Tradueix per a editorials, però també fa traduccions per a doblatge i publicitat. La Maria es dedica a la traducció per a editorials, empreses i institucions des del 1992.

Els motius pels quals van ser elles les encarregades de participar en aquesta taula rodona són diversos. En el cas de la Marta, sí que podem dir que es dedica a traduir una llengua exòtica (el japonès) en el que és la literatura en català. La Maria, en canvi, tradueix principalment del francès i l’italià, però fa uns anys es va encarregar de traduir obres d’un autor islandès a partir de les traduccions en francès, ja que en aquell moment no hi havia traductors directes de l’islandès al català. Això va fer que molta gent es pensés que sabia islandès i que de vegades fins i tot l’hagin arribat a trucar per preguntar-li com es pronuncia alguna paraula en aquesta llengua escandinava.

Durant mitja hora de rellotge que es va fer una mica curta, totes dues van explicar anècdotes que han viscut durant aquests anys dedicant-se a la traducció, així com la seva manera d’afrontar els textos. És cert que l’existència d’Internet ha facilitat molt la feina dels traductors, però de vegades és necessari recórrer a traduccions fetes en altres idiomes que ens són més propers (com el francès o l’italià) per aclarir dubtes. La Marta ens va explicar que una vegada, quan va consultar traduccions en altres idiomes, va veure que una de les traduccions tenia un to més picant que l’original. Va aprofitar per recordar la importància de seguir el to del text que estem traduint, ja que la missió del traductor és traslladar un contingut d’un idioma a un altre conservant l’estil que l’autor va voler donar a la seva obra.

Parlant de dubtes i moments de crisi en el procés de traducció, la Maria ens va recordar la importància de poder contactar amb l’autor d’un text. Ens va explicar que la majoria d’autors estan molt contents de poder ajudar els traductors i que, segons la seva experiència, s’alegren molt de saber que els seus textos es tradueixen al català. En una ocasió la Maria va poder contactar amb la traductora en castellà del mateix text que ella estava traduint al català, amb qui va poder compartir dubtes. Quan finalment van parlar amb l’autora per plantejar-li les qüestions que no havien pogut resoldre, va resultar que l’autora s’havia inventat coses! Els va acabar demanant perdó, ens va explicar, rient, la Maria. De vegades es troben amb textos complicats o d’un registre que no és fàcil d’entendre o traduir i els passa pel cap la pregunta: “Què he fet, acceptant aquest encàrrec?”. Però respiren fondo i al final sempre acaben vencent el fantasma de l’intraduïble. De vegades una traducció que se’t resisteix t’acaba venint mentre dorms, parlant amb algú, quan sents una conversa al metro…

Per acabar, la gran pregunta: el traductor també és autor? La Marta i la Maria se senten autores de les seves traduccions. Si bé el contingut va ser pensat per una altra persona, són elles les encarregades de traslladar aquell text a la llengua catalana i fer-ho de manera que el lector no tingui la sensació que està llegit una traducció. “Els traductors són escriptors sense pàgina en blanc”, en paraules de Maria Llopis.

Foto: Twitter de la Setmana del Llibre en Català

 

La meva primera traducció publicada

Doncs sí, ho has llegit bé: he publicat la meva primera traducció! De fet, ja fa uns mesos. En vaig parlar a les xarxes socials, però com que és una cosa important per a mi m’agradaria que també en quedés constància al blog (i així també li dono una miqueta de vida).

La traducció la vaig fer l’abril del 2018, però no es va publicar fins més d’un any després, al maig del 2019. Com que era el primer cop que es publicava una traducció feta per mi, l’espera es va fer llarga. Quins nervis i quines ganes que tenia de poder-la ensenyar a la família i als amics!

L’Esquirol Poruc i la festa d’aniversari (Castellnou Edicions), de la canadenca Mélanie Watt, és un conte il·lustrat per a infants de més de cinc anys. L’Esquirol Poruc, com el seu nom indica, té molta por, de tot. En aquesta història, coincidint amb el seu aniversari, descobrim que té por de les festes d’aniversari i l’acompanyem en l’aventura de comprovar que pot celebrar el seu aniversari amb els seus amics sense córrer cap perill. Una història simpàtica i d’allò més entranyable, acompanyada d’unes il·lustracions meravelloses.

La veritat és que fer aquesta traducció ha sigut una oportunitat que agraeixo molt. A més, s’ha confirmat el que ja feia temps que sabia, i és que vull decantar la meva carrera professional cap a la traducció de literatura infantil i juvenil. Quan penso que la meva feina pot ajudar a fer que els infants catalanoparlants gaudeixin de literatura d’arreu del món, se’m dibuixa un somriure a la cara. Recordo amb molta il·lusió els personatges que em van acompanyar de petita: el xai Marcel, l’Alicia Paf, en Harry i els seus companys de Hogwarts… I no n’hauria pogut gaudir si algú no hagués traduït les seves aventures!

Al contrari del que podria semblar, traduir literatura per a infants no és fàcil. De vegades et trobes amb frases de l’original que rimen, apareixen cançons, referències als dibuixos que acompanyen el text… En definitiva, elements que condicionen les decisions que prenem a l’hora de traduir, i la veritat és que tinc moltes ganes de seguir experimentant amb la literatura i els contes per als més petits de casa. En el cas concret de L’Esquirol Poruc i la festa d’aniversari no m’he trobat amb gaires dificultats d’aquest tipus. Tot i així, sí que he hagut d’adaptar el vocabulari de la meva traducció al dels nens i nenes de 5-6 anys (per exemple, en un primer moment havia fet servir la paraula ubicació per traduir el mot anglès location, però l’editor em va suggerir canviar-la per lloc perquè és una paraula més transparent i entenedora).

He de dir que estic especialment orgullosa d’algunes frases de la meva traducció en què vaig haver de fer servir una mica l’enginy per millorar el text i fer que tingués més gràcia. Us n’explico un parell d’exemples:

• Hi ha un moment en què l’Esquirol explica com es protegirà dels “éssers del bosc” que li podrien esguerrar la festa (els ponis, les formigues, en Peus Grans…). L’ésser més temut és en Peus Grans, una espècie de goril·la. En anglès, l’autora va fer servir la frase “Bigfoot is a huge party crasher!” i la traducció que jo vaig proposar va ser “En Peus Grans sempre fica la pota a les festes!” (frase que va acompanyada de la pota d’en Peus Grans intentant aixafar un castell de cartes).
• A la llista de material que l’Esquirol Poruc necessita a l’hora de preparar una festa d’aniversari (en la qual tots els convidats són gossos), un dels elements que hi trobem, en anglès, són les doggy bags, és a dir, les bossetes que serveixen per recollir les deposicions dels gossos. Per fer una traducció una mica més divertida en català, vaig optar per bossetes per als “regalets” dels gossos. Com que és el material que es necessita per a una festa d’aniversari, vaig trobar que el doble sentit li donava un punt simpàtic.

Què us semblen les meves decisions de traducció? Una de les coses més màgiques del món de la traducció és que mai no existiran dues traduccions iguals. Hi ha tantes possibilitats!

Però bé, no us avançaré res més! Si teniu curiositat per conèixer les aventures de l’Esquirol Poruc us animo a adquirir-ne un exemplar o a agafar-lo de la biblioteca. És un animaló molt divertit i amb ell els nens i nenes aprendran que totes les pors es poden superar. Actualment podeu trobar en català els títols següents: L’Esquirol Poruc; L’Esquirol Poruc de nit; L’Esquirol Poruc fa un amic; L’Esquirol Poruc es prepara per al Nadal, i L’Esquirol Poruc i la festa d’aniversari. Encara hi ha alguns títols sense traduir en català, però espero que de mica en mica els anem tenint tots disponibles en la nostra llengua!

Marques comercials que ja no són només això

Cel·lo, rímel, tampax, vamba, lot, tàper, típex, polo, gomina, pladur, jacuzzi, clínex, aspirina, dònut, licra, walkman, túrmix, xiruca, xupa-xups, sonotone. Aquestes són algunes paraules l’origen de les quals el devem a noms de marques comercials registrades. De quina marca provenen? Apareixen als diccionaris? Hi ha alguna alternativa en llengua catalana per designar el mateix concepte sense dependre del nom de la marca?

Amb aquesta entrada intentaré respondre aquestes preguntes sobre els cinc primers termes de la llista: cel·lo, rímel, tampax, vamba i lot. No voldria col·lapsar-vos, així que n’anirem parlant en diverses entrades de manera periòdica. Espero que us sembli interessant. Per fer l’entrada m’he hagut de documentar i he acabat descobrint algunes curiositats!

• cel·lo

La paraula cel·lo prové de la marca registrada d’origen britànic Sellotape, que va ser la primera que va comercialitzar aquest producte a Espanya.

La paraula cel·lo no s’inclou en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Que la denominació cel·lo no s’hagi inclòs al diccionari normatiu es pot deure al fet que, en català, aquest objecte tan típic de les oficines es pot denominar cinta adhesiva (transparent), tot i que no és la denominació que s’ha popularitzat més, probablement perquè es tracta d’un nom compost i no d’una única paraula.

Segons he trobat per internet, la marca Sellotape prové de la paraula anglesa cellophane. En aquella època, Cellophane era una marca registrada, així que per poder registrar la marca de cinta adhesiva es va decidir canviar Cellotape per Sellotape.

• rímel

La paraula rímel prové del nom d’Eugène Rimmel, l’empresari que va registrar a Londres la marca de cosmètics Rimmel, la marca que va popularitzar aquest producte a casa nostra.

El rímel existeix com a mínim des de l’Antic Egipte, on s’usava el kohl per ressaltar les pestanyes i els contorn dels ulls (tal com s’aprecia a les figures humanes dels frescos) tant d’homes com de dones. Al segle XIX la composició del producte ja era similar a l’actual i des del 1953 es ven juntament amb un petit raspall que en facilita l’aplicació. [Font: Viquipèdia]

La paraula rímel està inclosa al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans [Pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues], això sí, en minúscula: la marca Rimmel ha passat a tenir el sentit de substantiu genèric. Això em planteja una pregunta: com denominaríem el rímel si no haguéssim recorregut al nom de la marca? S’accepten propostes!

• tampax

La paraula tampax prové de la marca de tampons nord-americana amb el mateix nom. Tot i que ens pugui semblar que els tampons són un invent modern, històricament en tenim constància des del 500 aC. Això sí, el tampó tal com el coneixem actualment es va començar a comercialitzar el 1931.

La paraula tampax paraula no apareix als diccionaris, ja que en català ja comptem amb una paraula per designar aquest producte: tampó. Tot i així, molta gent acostuma a fer servir la paraula tampax per referir-se els tampons, independentment de la marca del producte que faci servir.

• vamba

La paraula vamba prové de la marca registrada Wamba i la fem servir per designar el calçat esportiu. Buscant informació per fer aquesta entrada he descobert que la marca Wamba és originària de Catalunya, més concretament, de Vilanova i la Geltrú, on aquest famós calçat esportiu es va començar a produir el 1934.

L’ús de la paraula vamba es va estendre tant en el territori català per fer referència a qualsevol tipus de calçat esportiu, fos de la marca Wamba o no, que es va acabar incloent als diccionaris (això sí, adaptat a l’ortografia catalana).

Com a curiositat, a les comarques de Ponent per parlar del calçat esportiu es més habitual fer servir la paraula keds, ja que sembla que la marca KEDS va ser una de les primeres marques de calçat esportiu a comercialitzar-se a la zona.

Apunt ortogràfic: al contrari del que molta gent es pensa, la paraula vamba no es pot escriure, de moment, amb be alta.

• lot

Jo a casa sempre n’havia dit llanterna, però entre els escoltes i els excursionistes és molt habitual fer servir la paraula lot per referir-se a l’objecte que ens acompanya durant les rutes nocturnes o els jocs de nit dels campaments. L’ús de la paraula lot com a substantiu genèric per referir-nos a la llanterna prové de la marca Ràdio-Lot Barcelona, empresa que va comercialitzar llanternes a Catalunya a partir del 1925. Aquí podeu veure un anunci de les llanternes de la marca Lot.

Sobre l’origen de la paraula lot, sembla que Eduard Rifà, fundador de l’empresa Ràdio-Lot Barcelona, va demanar al seu amic i mossèn Joan Puntí i Collell que l’ajudés a triar un nom per al seu producte. L’única petició de Rifà era que el nom fos “curt i sonor”. La recomanació de Puntí i Collell va ser el nom del personatge bíblic Lot.

---

I fins aquí les cinc primeres paraules! En coneixíeu l’origen? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès? De la llista del principi de l’article, de quines teniu més ganes que parlem? S’accepten propostes!

Resumint el 2018…

Avui tanquem un altre any. Que ràpid que passa el temps, oi? Sembla mentida!

L’últim dia de l’any és un dia en què s’acostumen a fer balanços i valoracions. És per això que amb aquesta entrada m’agradaria fer una mica de resum de com ha sigut el 2018 per al blog. Els últims anys no he publicat tantes entrades com m’hauria agradat, però em sembla que de mica en mica estic aconseguint donar una mica més de vida a aquest modest espai. Teniu curiositat per saber quina ha sigut l’entrada més visitada aquest any? O quantes visites ha tingut el blog?  O quines entrades he publicat? Tot això i molt més… a continuació.

➢ ENTRADES PUBLICADES DURANT EL 2018

Repte lector 2018 (12 mesos, 12 llibres)

Avui us vinc a presentar un repte lector. Fa anys que veig diverses plataformes i webs que en proposen (de llibres i molts altres tipus) i he pensat que seria una bona idea proposar-vos-en un. Espero que us animeu a participar-hi.

Parlem amb Marta Meneu-Borja sobre el seu canal de literatura a YouTube, La Prestatgeria de Marta

«Hola, benvinguts a la meva prestatgeria. Jo soc Marta i aquesta és una nova pàgina del diari de lectura». Amb aquesta frase, seguida d’un fragment d’una cançó del grup valencià Orxata, Marta Meneu-Borja ens dona la benvinguda en un dels últims vídeos del seu canal de YouTube sobre literatura, La Prestatgeria de Marta.

Goodreads, o la plataforma que t’ajudarà a no perdre’t cap lectura

Quants cops t’ha passat que veus un llibre en una botiga, penses que t’agradaria llegir-lo i al cap d’un temps no en recordes ni el títol ni l’autor? Quants cops has volgut saber l’opinió d’altres lectors sobre un llibre però no coneixies ningú que l’hagués llegit? Avui et vinc a presentar una plataforma que serà la solució a tots els teus problemes relacionats amb els llibres que vols llegir o que ja has llegit!

Dia Internacional de la Traducció 2018

Ja ha arribat el 30 de setembre, el Dia Internacional de la Traducció! Sempre m’agrada celebrar-lo d’alguna manera especial, i aquest any he volgut que la celebració durés una mica més, en concret, tot el mes de setembre.

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes.

La teoria de la pàgina 99

Fa uns dies a la feina, a l’hora de sopar (sí, els correctors de premsa escrita en general no dinem amb els companys, hi sopem), un company corrector em va parlar de la teoria de la pàgina 99. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però està més estesa del que m’imaginava!

➢ ENTRADA MÉS LLEGIDA DURANT EL 2018 (DE TOT L’HISTÒRIC DEL BLOG)

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor casual

Durant aquest any ha rebut… 2.106 visites

➢ NOMBRE DE VISITANTS L’ANY 2018

6.294… 🔝🔝🔝

El nombre total de visitants des del 2013, any de creació del blog, és de 43.688… Moltíssimes gràcies!

➢ TOP 5 DE PAÏSOS DES D’ON S’ACCEDEIX AL BLOG

• Espanya
• Estats Units
• Regne Unit
• França
• Índia

➢ D’ON VENEN LA MAJORIA DE VISITES

---

 

Després d’un resum més centrat en les xifres, també m’agradaria fer una mica de valoració personal sobre el meu 2018 com a traductora i correctora autònoma.

Aquest any he treballat en un projecte que per a mi ha sigut un somni fet realitat… He sigut molt feliç! Alguns ja ho sabeu, tot i que encara no puc donar gaires detalls, però a l’abril em van encarregar la traducció anglès-català de dos llibres infantils (contes) i estic tan contenta! Encara no s’han publicat, però tranquils, que quan estiguin disponibles a les llibreries ho sabreu! 😍

També ha sigut el primer any sencer que he combinat la feina de correcció al diari amb traduccions i correccions com a autònoma. Alguns mesos han sigut més estressants que d’altres, però estic molt contenta de veure que la meva feina a nivell autònom continua avançant cada dia i que cada cop faig projectes que m’omplen més i amb els quals em sento més valorada.

Per últim, m’agradaria deixar-vos escrites quines coses han marcat el meu 2018 pel que fa a literatura-traducció-professió.

➢ LLIBRERIA

• Llibreria Calders
Passatge de Pere Calders, núm. 9 (Barcelona)
Facebook
Twitter
Instagram

➢ LLIBRE

Diaris del Sàhara (Sanmao, RATA)

 

➢ BLOG

En la luna de Babel, de la traductora Scheherezade Surià. Si teniu ganes de saber més coses sobre la traducció, us recomano que seguiu el seu blog, així com les seves xarxes socials. Un bon referent!

➢ CANAL DE YOUTUBE

La Prestatgeria de Marta, ressenyes, book tags, diaris de lectura i molt més. Us recomaneu que la seguiu també a Instagram, xarxa social en què la Marta és molt activa.

➢ BIBLIOTECA

Biblioteca Esquerra de l’Example – Agustí Centelles
Carrer Comte d’Urgell, 145, Barcelona

 

I això és tot, amigues i amics! Espero que tingueu una molt bona entrada d’any. Ens veiem per la xarxa. Gràcies per ser-hi sempre! :-)