Montserrat Roig, l’escriptora total [Adopta una autora]

Fa uns mesos, tot navegant pel Twitter, vaig topar amb un projecte d’allò més interessant al qual ben aviat vaig tenir ganes de participar: el projecte Adopta una autora. Aquest projecte té com a objectiu donar a conèixer la vida i obra d’autores de diverses èpoques, nacionalitats, llengües, gèneres literaris i formats de lectura. Per aconseguir-ho, la valenciana Carla Bataller Estruch va decidir obrir el projecte a tothom qui s’hi volgués implicar. Així doncs, cada persona que decideix col·laborar amb el projecte ha d’adoptar una autora que tingui ganes de fer conèixer a la xarxa i publicar-ne entrades o vídeos.

Personalment, des del principi tenia clar que l’autora que jo escolliria seria catalana. En un primer moment vaig pensar d’adoptar Mercè Rodoreda, però de seguida em vaig adonar que, ara mateix, pel meu cap hi ronda una autora que tinc moltes ganes de conèixer amb profunditat i de fer conèixer, molt més enllà del meu entorn més proper. Aquesta autora és Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991). Espero estar a l’alçada i que en gaudiu!

roig7Foto: Pilar Aymerich

Abans de començar a parlar sobre la Montserrat, us he de confessar (i abaixo el cap avergonyida…) que encara no he llegit cap de les seves obres. Però també us he de confessar que justament avui he acabat de llegir un llibre de recent publicació que parla de la seva vida i obra1 i que ara encara tinc més ganes d’endinsar-me en tot el que ens va deixar, abans no se l’endugués el càncer de mama que va patir.

Dic «tot el que ens va deixar» perquè de la Montserrat no només en conservem literatura. La Montserrat va publicar novel·la, narrativa breu, teatre, crítica literària i assaig. Però també va col·laborar en diversos diaris i mitjans. Periodísticament, la Montserrat ens ha deixat molts articles, columnes, entrevistes i crítiques. Tenim molt i molt de material. Quina bona notícia, oi? :)

Però bé, seguim amb la presentació.

Tot i no haver llegit res del que va publicar la Montserrat, sí que he llegit força cites i frases seves. Han estat aquestes cites i la recent commemoració del 25è aniversari de la seva mort (any 2016) allò que m’ha fet agafar les ganes de descobrir-la. En aquesta entrada m’agradaria deixar-vos quatre pinzellades de la manera de ser de la Montserrat, de les seves conviccions i lluites. Perquè la comenceu a conèixer.

La Montserrat feminista, dona:

Pregunteu-li a un home que pren decisions importants per a la col·lectivitat on és el pal de fregar el dia que la rentadora vessi, i veurem què us contestarà.

La Montserrat catalana:

Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

La Montserrat escriptora:

Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit, per recuperar el «jo» perdut.

La Montserrat lectora:

No et mors tant si saps llegir. Comparteixes, en silenci, les paraules de l’escriptor, que és passat, amb el teu present i que aviat serà futur per a comprendre millor el món.

La Montserrat periodista:

Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les publiquen.

La Montserrat d’esquerres:

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

La Montserrat barcelonina:

Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls.

La Montserrat viva:

Crec en l’esperança perquè només ella construeix el futur.

La Montserrat natural:

Diuen que tot això és ser roja i separatista i jo només sóc una noia ben educada.

I podria seguir, i seguir, i seguir…

Déu n’hi do, oi? Per tots aquests vessants que ens ofereix la Montserrat, se’n diu que és «una escriptora total». Però no em voldria excedir i que us canséssiu de llegir, així que tancaré aquí la primera entrada de presentació del projecte. Espero haver despertat el vostre interès per aquesta autora i que aneu seguint les entrades que vagi publicant. Ara és el moment d’endinsar-me en les seves obres, que ja faig tard! S’accepten suggeriments de lectures amb què iniciar-m’hi. :)


1 Torres, A. (2016). La memòria viva. Carcaixent: Sembra Llibres.

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

Descobrint els lipogrames

Avui recuperarem una de les primeres entrades del blog. Aquella en què us parlava sobre una novel·la que va ser escrita només amb la vocal «e». Si no l’heu llegida o voleu fer memòria, podeu consultar-la des d’aquí.

A l’entrada, us comentava que havia estat cercant si la novel·la s’havia traduït i, si era el cas, com s’havia tractat aquesta peculiaritat. Aleshores em constava que no s’havia traduït, i encara avui em consta això mateix. En aquella mateixa entrada, però, un lector del blog em va fer descobrir (gràcies!) una altra novel·la amb la mateixa peculiaritat que Gadsby. Es tracta de l’obra francesa La disparation, de Georges Perec.

A La disparation tampoc no s’empra cap cop la lletra «e» (i això que la «e» és la vocal que s’utilitza més en francès):

L’on a cru qu’Anton, ou qu’Augustus, avait connu la mort sans pouvoir s’ouvrir du torturant tracas qui l’assaillait. Mais non ! Il a connu la mort pour n’avoir pu, pour n’avoir su s’ouvrir, pour n’avoir pas rugi l’insignifiant nom, l’insignifiant son qui aurait à jamais, aussitôt, aboli la Saga où nous vagissons.

He volgut recuperar aquest tema perquè fa uns dies vaig descobrir que La disparation sí que disposa de diverses traduccions.

En la traducció al castellà (El secuestro) es va optar per no fer servir cap cop la lletra «a», la vocal més utilitzada en aquesta llengua. L’equip de traducció va estar format per cinc persones: Marisol Arbués, Mercè Burrel, Marc Parayre, Hermes Salceda i Regina Vega.

Siempre he tenido en secreto el oscuro embrollo de tu origen. Si pudiese, te hubiese dicho hoy el Tormento que pende sobre nosotros. Pero mi Ley prohíbe referirlo. Ningún individuo puede en ningún momento vender el inconsistente porqué,el desconocido mínimo, el completo veto que, desde el origen, oscurece nuestros discursos, desluce nuestros deseos y pudre nuestros movimientos.

Altres traduccions de La disparation, en les quals s’ha evitat la lletra «e»:
– alemany: Anton Voyls Fortgang [traducció d’Eugen Helmlé]
– anglès: A Void [traducció de Gilbert Adair]
– italià: La scomparsa [traducció de Piero Falchetta]
– suec: Försvinna [traducció de Sture Pyk]

De lipogrames1, però, en trobem en moltes altres obres! Hi ha autors que s’ho proposen com a repte, però també n’hi ha que volen eliminar alguna lletra de la seva escriptura. Aquest és el cas del poeta alemany Gottlob Burmann, que va publicar 130 poemes (unes 20.000 paraules) sense incloure-hi la lletra erra. Sembla que fins i tot va eliminar-la de la seva vida diària i que es va negar a fer-la servir durant els seus últims 17 anys de vida (per tant, tampoc no podia pronunciar correctament el seu cognom).

Un altre cas curiós és el d’Alphabetical Africa, de Walter Abish. A cada capítol del llibre s’hi permet aparèixer una lletra nova. Al primer capítol només hi apareixen paraules que comencen per la lletra «a». Al segon capítol, paraules que comencen per la lletra «a» o per la lletra «b». Al tercer s’hi afegeix també la «c», i així successivament fins arribar al capítol 26, on poden aparèixer paraules que comencin per totes les lletres de l’abecedari. Així doncs, la paraula «the» no apareix fins al capítol 20, per exemple. Però el llibre consta de 52 capítols i és que, quan arribem al capítol 27, les lletres comencen a desaparèixer en l’ordre invers en què han aparegut. És a dir, la «z» apareix al capítol 26 i al 27 ja torna a desaparèixer.

– Capítol 1: Ages ago, Alex, Allen and Alva arrived at Antibes, and Alva allowing all, allowing anyone, against Alex’s admonition, against Allen’s angry assertion: another African amusement… anyhow, as all argued, an awesome African army assembled and arduously advanced against an African anthill, assiduously annihilating ant after ant, and afterward, Alex astonishingly accuses Albert as also accepting Africa’s antipodal ant annexation.

– Capítol 2: Before African adjournment, Alex, Allen and Alva arrive at Antibes, beginning a big bash, as August brings back a buoyancy, a belief, Ahhh, and believing all buy books about Angolan basins and about Burundi bathhouses, and a better, better, brotherhood, as both Alex and Allen bear Alvi’s anger… against brotherhood. […]

Si sou més de contes curts, aquí podeu llegir Las vocales malditas, els cinc contes d’Óscar de la Borbolla escrits, cadascun, fent servir només una de les cinc vocals: Cantata a Satanás, El hereje rebelde, Mimí sin bikini, Los locos somos otro cosmos i Un gurú vudú.

El món dels lipogrames em sembla molt interessant. Encara no he llegit cap d’aquestes novel·les de què us he parlat, però espero fer-ho aviat. Em sembla que deu ser una experiència ben curiosa, com també ho deu ser el fet de traduir una novel·la d’aquest estil. Penso que si ja és important reconèixer la tasca dels traductors de novel·les «convencionals», encara ho és més fer-ho en casos com aquests. Potser algun dia m’animo a fer algun lipograma aquí al blog per intentar copsar la gran dificultat que deu tenir fer una cosa d’aquestes. I torno a deixar anar la indirecta: cap d’aquestes novel·les no s’ha traduït al català.

1lipograma: Obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres. (DIEC)

4410876265_44bd5bbeef_b

Benvinguda, primavera :-)


Enllaços interessants:
«El derecho a ser intraducible: La disparition, de Georges Perec, en castellano», d’Esther Morillas
Alphabetical Africa, el llibre complet a Google Books

Una novel·la sense la lletra «e»

Fa uns dies, estava jugant a un conegut joc de preguntes i respostes quan vaig haver de respondre a la pregunta «Quin és el llibre que no conté cap lletra e?». La resposta? Gadsby, d’Ernest Vincent Wright. Algunes edicions també inclouen el subtítol 50,000 Word Novel Without the Letter “E” (Una novel·la de 50.000 paraules sense la lletra «e»). Em va cridar molt l’atenció i me n’he estat informat una mica, així que m’agradaria fer-vos-en cinc cèntims, com a curiositat.

200px-GadsbyLa primera edició del llibre es va publicar l’any 1939. En termes literaris, direm que l’obra de Wright és un lipograma, ja que es tracta d’una «obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres» (definició de lipograma del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC). En el cas de Gadsby, l’autor va decidir evitar totes aquelles paraules que contenien la lletra e.

Em sembla que no podríem ser conscients de la dificultat de realitzar un projecte com aquest fins que no ens hi poséssim a treballar, però que Wright es proposés d’evitar els the anglesos i totes les terminacions verbals en -ed em sembla tota una proesa. El mateix autor explica, al pròleg de la novel·la, que de vegades el text pot fer-se monòton, ja que, per exemple, va haver d’emprar la forma passada said (que per sort no conté cap e) quan en un altre cas hauria optat per verbs com replied, answered o asked. A més a més, per si no fos prou complicat, també va voler esquivar tots els nombres que, quan es pronuncien, requereixen l’ús de la lletra e. I les abreviatures Mr. (Mister) i Mrs. (Mistress), també per aquest mateix motiu.

Al primer cop d’ull, si ningú no ens destaqués aquest fet característic de l’obra, em sembla que segurament no hi cauríem, sinó que passaríem pàgines i pàgines sense adonar-nos ni sorprendrer-nos de l’abscència de la vocal més utilitzada en anglès. Paraules del propi autor al pròleg de l’obra:  «As the vowel E is used more than five times oftener than any other letter, this story was written, not through any attempt to attain literary merit, but due to a somewhat balky nature, caused by hearing it so constantly claimed that “it can’t be done; for you cannot say anything at all without using E1

Us deixo els dos primers paràgrafs de la novel·la i us animo a llegir-la (des d’aquí podeu accedir a la novel·la sencera en línia). Personalment, tinc molta curiositat per veure com Wright va poder omplir 260 pàgines sense fer servir cap cop la lletra e.

If Youth, throughout all history, had had a champion to stand up for it; to show a doubting world that a child can think; and, possibly, do it practically, you wouldn’t constantly run across folks today who claim that “a child don’t know anything.” A child’s brain starts functioning at birth; and has, amongst its many infant convolutions, thousands of dormant atoms, into which God has put a mystic possibility for noticing an adult’s act, and figuring out its purport.

Up to about its primary school days a child thinks, naturally, only of play. But many a form of play contains disciplinary factor. “You can’t do this,” or “that puts out,” shows a child that it must think, practically, or fail. Now, if, throughout childhood, a brain has no opposition, it is plain that it will attain a position of “status quo,” as with our ordinary animals. Man knows not why a cow, dog, or lion was not born with a brain on a par with ours; why such animals cannot add, subtract, or obtain from books and schooling, that paramount position which Man Holds today.

Tenia curiositat per saber si Gadsby s’havia traduït al català i així poder comprovar com s’havia tractat un cas tan peculiar com aquest. Volia saber si s’havia intentat respectar l’absència de la lletra e o si bé s’havia traduït només el contingut de la història, fent servir totes les lletres. Malauradament, i si les fonts a priori fiables que he consultat no m’enganyen, Gadsby no s’ha traduït mai al català ni al castellà. Potser ens ho haurem de plantejar…

Coneixíeu aquest llibre? O bé altres obres literàries que siguin curioses per cap aspecte en concret? Què en penseu, d’això que es va proposar de realitzar Wright? Us animo a deixar un comentar i compartir les vostres opinions i impressions amb els altres lectors del blog.

Gràcies per passar per aquí, i bon inici de setmana per a totes i tots :-)


1 «Com que la vocal E s’utilitza cinc vegades més sovint que qualsevol altra lletra, no vaig escriure aquesta història amb la intenció d’intentar aconseguir cap mèrit literari, sinó a causa d’una espècie de naturalesa oposada, resultat d’haver de sentir constantment que “això és impossible; no es pot dir res sense fer servir la lletra e“»

Versió en línia de Gadsby