Perquè de castanya no només n’hi ha una!

Marrameu torre castanyes a la voreta del foc… 

Però… quin tipus de castanyes?

Ho sabies, que el mot castanya té vuit accepcions al diccionari? Avui descobrirem altres significats del mot castanya, a banda del del fruit de tardor que tots coneixem, així com algunes frases fetes i significats dialectals que potser no ens són tan familiars (segons la zona on hàgim crescut o viscut, és clar). Perquè a Traduint des de Calella som de Castanyada!

[les definicions que s’utilitzen en aquesta entrada s’han extret del Diccionari català-valencià-balear]

Les castanyes d’en Marrameu, com bé sabeu, són el fruit de l’arbre Castanea vulgaris (castanyer):

Castanya 1_0

Però una castanya també és la porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca, és a dir, un monyo

moño-de-communion

…o un cop violent:
«Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents».
«L’autobús ha pegat castanya a un arbre i l’ha tombat».

Altres significats del mot castanya recollits al DCVB:

  • A Menorca, una castanya és una mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble.
  • En l’argot dels malfactors barcelonina, el mot castanya designa cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi.

Un significat que no recull cap diccionari de la llengua catalana és el de castanya en el sentit de borratxera. Sí que apareix recollit al diccionari de la RAE, cosa que em fa pensar que l’ús d’aquest sentit en català és un castellanisme.

Quant a locucions i refranys amb el mot castanya, n’hi ha força!

Locucions:

  • Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d’obrir (Mall.)
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.)
  • Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
  • Donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.).

Refranys:

  • «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal» (or.).
  • «Qui juga, no torra castanyes» (Vinaròs).
  • «En dintre de la castanya, hi és la maganya» (Alg.).
  • «La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica» (Llofriu).
  • «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».

Aquest fenomen (que un mot tingui diversos significats) es coneix com a polisèmia.

Espero que aquesta entrada us hagi servit per conèixer nous significats i aplicacions del mot castanya. Si en coneixeu algun que no he esmentat, deixeu un comentari i l’afegiré! :)

Per acabar, una mica d’humor de la mítica sèrie Plats bruts:

Només em resta desitjar-vos una molt bona castanyada i festa de Tots Sants. Que gaudiu del caliu de la família i amics. Que mengeu moltes castanyes, panellets i moniatos. Que brindeu amb moscatell. Que gaudiu d’aquesta nostra tradició amb bona companyia. Molt bona castanyada a tothom!

Anuncis

11 mites sobre la traducció i els traductors

El 30 de setembre és sempre una data important per al calendari dels traductors. Cada 30 de setembre se celebra, arreu del món, el Dia Internacional de la Traducció. Cada any, al blog, hem intentat celebrar aquest dia publicant una entrada especial per a l’ocasió (any 2013 i any 2014). Aquest any no podia ser diferent. :-)

Enguany celebrarem el Dia Internacional de la Traducció amb la traducció al català de l’article 11 Myths about Translation and Translators (original aquí). Perquè encara hi ha molts mites erronis sobre la professió dels traductors, com aquell que diu que els qui hem fet la carrera de Traducció parlem molts milers d’idiomes. A l’entrada d’avui coneixerem onze mites més, de la mà de la traductora russa Elena Tereshchenkova.


11 MITES SOBRE LA TRADUCCIÓ I ELS TRADUCTORS

N’hi ha molts, de mites sobre la traducció i els traductors. De vegades sembla que es contradiguin els uns als altres. En aquesta entrada, deixaré en evidència alguns d’aquests mites.

1 – Tothom qui parla dues llengües pot ser traductor

La traducció és una habilitat. Això vol dir que has de passar cert temps practicant, abans no siguis bo traduint. També és important tenir bones capacitats de redacció en la llengua d’arribada, conèixer-ne la terminologia, ser capaç de fer cerques i saber fer servir eines de traducció assistida per ordinador. N’estàs segur, que el teu amic que va estudiar francès a la universitat fa deu anys és una bona opció per traduir el teu lloc web?

2 – Els bons traductors poden traduir-ho tot

No sé com funciona en altres països, però això és el que s’ensenya als estudiants universitaris a Rússia. Tot i així, això és absolutament fals.

És fàcil d’entendre, si t’ho mires així: encarregaries un text tècnic, un contracte legal i un document publicitari en la teva llengua materna a una mateixa persona? Probablement no, perquè aquests tipus de textos requereixen habilitats i coneixements diferents.

Per poder oferir una traducció d’alta qualitat, un traductor ha de conèixer una llengua estrangera, però, a més, també s’ha de sentir còmode amb la temàtica del text.

3 – Els bons traductors poden traduir en totes dues direccions

Normalment, els traductors professionals només tradueixen a la seva llengua materna. Suposo que això és així perquè (a) són perfeccionistes i (b) tenen tants coneixements de la llengua estrangera que poden veure les seves pròpies limitacions. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, però siguem honestos, són casos excepcionals.

4 – Un text que t’ha costat milers d’euros i que ha estat realitzat per un equip d’especialistes durant diverses setmanes pot traduir-se en un parell de dies i per la meitat del cost

De manera força freqüent, això és el que els clients pensen sobre els seus documents publicitaris, i mai no he entès el perquè. Un traductor ha d’invertir temps en conèixer la marca i el seu estil. Ha de crear continguts interessants que es dirigiran a la nova audiència. De vegades també ha de fer alguns canvis i rumiar metàfores o jocs de paraules que en la llengua d’arribada no funcionen. Tot això implica temps i requereix d’habilitats. Dec estar sonant una mica com un disc ratllat, ja ho sé, però és un concepte molt senzill que molt poca gent de fora del sector de la traducció sembla entendre!

5 – La llargada del text original i de la traducció hauria de ser la mateixa

Llengües diferents tenen estructures diferents. En algunes llengües, calen menys paraules per expressar un mateix pensament. A més, les paraules russes acostumen a ser més llargues que les angleses. Però espera’t a veure algunes paraules en alemany, com Krankenschwester (infermera), per exemple. Hauries de tenir això en compte quan dissenyis l’aspecte del teu web, quan facis l’esborrany d’una  aplicació o quan realitzis tasques d’autoedició.

6 – La traducció no pot oferir una còpia d’alta qualitat

Aquest mite sembla contradir en certa manera allò que he dit més amunt, però no ho fa pas. La clau és trobar un bon traductor especialitzat en el tema de què tracta el text. No estic d’acord amb Wayne Bourland, qui diu que la traducció no pot oferir un bon document publicitari. Els materials de publicitat traduïts (o d’alguna manera localitzats) poden conservar la veu d’una marca alhora que tenen en compte les diferències de l’audiència local. Sigui com sigui, aquesta traducció no pot ser barata.

7 – Pots obtenir una traducció d’alta qualitat sense estar en contacte amb el traductor

Els bons traductors fan preguntes. No ho fan de manera directa ni t’empipen amb preguntes, si poden trobar la resposta ells mateixos, però sempre és interessant estar en contacte amb el teu traductor o el gestor del projecte, en cas que treballis amb una agència. De vegades, els traductors troben errors en el document original. Al cap i a la fi, hi ha poques persones que llegeixin el teu document de manera tan acurada com la persona que n’estigui fent la traducció.

8 – Un bon traductor de seguida s’acostumarà a la terminologia i estil que la teva empresa prefereixi

Potser sorprèn, però tenir telepatia no forma part de la descripció de la feina del traductor. Puc fer suposicions sobre les teves preferències, però no hi ha cap garantia que la meva elecció sigui la correcta. Això és especialment cert quan parlem de terminologia. Ah, i un altre consell important: sempre és més útil proporcionar el glossari i la guia d’estil abans que s’iniciï el procés de traducció.

9 – Els teus especialistes interns sempre saben millor quins canvis s’haurien de fer a  a la traducció

Per una banda, el teu personal potser coneix alguns detalls de què el traductor no ha estat informat. Per altra banda, quan parlem d’estil, els traductors acostumen a estar més qualificats que el teu equip. Ja ho he vist més d’una vegada, com un revisor intern fa canvis purament estètics o fins i tot empitjora el text, des d’un punt de vista estilístic. Aquest és un altre motiu pel qual és tan important tenir l’oportunitat de parlar sobre la traducció directament amb la persona que l’hagi fet.

10 – Un preu més elevat és sinònim d’una millor qualitat

Desafortunadament, un preu més elevat no sempre garanteix una millor qualitat. En la meva última entrada vaig escriure sobre una situació desagradable en què un client va preferir una versió més pobre de la traducció que va resultar ser la més cara.

Comprar una traducció no és fàcil, perquè normalment no pots avaluar la qualitat i has de confiar en el proveïdor del servei. Al final d’aquesta entrada vaig donar alguns consells sobre com trobar un traductor. Espero que els trobeu interessants.

Una altra possibilitat és contractar un revisor independent, qui et podria ajudar a triar el traductor per al teu projecte.

11 – No pots recórrer als serveis de traductors autònoms, si allò que busques és un servei centralitzat per a la teva traducció multilingüe i serveis d’autoedició

Molts traductors ofereixen altres serveis, a banda de la traducció. Poden fer la feina ells mateixos o bé associar-se amb altres traductors. 

Si tens un projecte multilingüe, sembla que treballar amb una agència sigui l’opció més fàcil, però si dediques una estona a la recerca pot ser que trobis un equip de freelancers que et proporcionarà un resultat de millor qualitat i molt més personalitzat.

Se t’acudeixen altres mites sobre la traducció? M’agradaria molt llegir-los als comentaris! No t’oblidis de compartir aquesta entrada a les xarxes socials si l’has trobat interessant.

Article original en anglès, d’Elena Tereshchenkova


Aprofito l’avinentesa per donar l’enhorabona a tots els companys traductors que passin per aquí. Perquè el dia d’avui sigui un dia més al calendari per donar veu a la nostra professió. Perquè, sense els traductors, no tindríem accés a una gran quantitat d’informació. Un cop més: gràcies, traductors!

traducció

Passos a seguir quan detectem errors ortotipogràfics [#junteshopodemtot]

No és cap secret que hi ha persones que tenim tendència a fixar-nos en l’ortografia i correcció tipogràfica mentre llegim, ja sigui perquè hem adquirit aquest costum a causa de la nostra feina o bé perquè la correcció lingüística és un tema que ens interessa. Recordo un dia, a la universitat, que el professor de català ens va advertir que això de detectar errors ens acabaria passant de manera inconscient, i que era una cosa que ja no ens podríem treure de sobre. No és pas dolent! Però sí que és cert que de vegades se’ns pot considerar una mica pedants; no us enfadeu, és un acte reflex.

Considero que escriure bé és important, i encara més quan el que escrius ho llegiran altres persones. I encara més quan les teves paraules es publicaran en algun mitjà públic o quedaran a l’abast de tothom, ja sigui en un rètol, un cartell o un anunci, per exemple. Tot i així, de vegades tinc la sensació que no s’acaba de donar prou importància a l’ús correcte de la llengua. Últimament, gràcies a les xarxes socials, cada dia es comparteixen desenes i desenes d’imatges amb errors que la gent detecta quan va pel carrer o mentre llegeix. Vegem-ne alguns exemples:

pa matarogassos

Recopilar errors i comentar-los està molt bé, però em sembla que cal anar una mica més enllà. De vegades sembla que ens agradi penjar imatges amb errors només per una senzilla qüestió de pedanteria, per mostrar que nosaltres en sabem més i que hi ha gent que escriu pitjor que nosaltres. Doncs bé, sí que és cert que de vegades es poden veure errors de jutjat de guàrdia, però també hem de pensar que hi ha molta gent que mai no ha rebut una educació en català i que intenta, de bona fe, escriure’l correctament. N’hi ha d’altres que potser sí que han estudiat, però que no tenen un ull tan fi per a aquestes coses, o simplement no li donen la importància que caldria. El que cal és no prendre’ns malament les correccions, tenir interès per millorar i, sobretot, fer servir la llengua tant com es pugui. Així és com s’aprèn i com s’assimilen les coses.

Mitjançant aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos alguns procediments a seguir quan detecteu errors ortotipogràfics, de manera que la persona que rebi la correcció sigui conscient del seu error i pugui evitar-lo en futures ocasions.

D’errors, en podem detectar en àmbits diversos:

  • àmbit personal: a les xarxes socials, correus electrònics, cartes, anotacions, etc.
  • àmbit professional “de carrer”: cartells, tríptics publicitaris, rètols d’establiments, cartes de restaurants, etc. (d’empreses i negocis petits)
  • àmbit professional “d’elit”: articles de diaris i revistes, llibres, anuncis de grans empreses, etiquetes de productes, etc. (empres multinacionals)

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit personal, el que volem és que la persona que l’ha comès en sigui conscient i eviti tornar-lo a fer en futures ocasions. El que podem fer és dir a aquesta persona que s’ha equivocat, així, directament, que no es diu “decepcionar”, que es diu “decebre”. Una altra opció també és proporcionar la paraula correcta de manera “indirecta”. És a dir, respondre a la intervenció errònia amb la paraula correcta de manera dissimulada. Per exemple: persona 1) “Estic una mica decepcionada amb tot això que està passant”; persona 2) “Sí, jo també estic decebuda…”. D’aquesta manera, el xip de la persona 1 potser farà “clic” i s’acabarà corregint ella mateixa. Això ho podem fer tant de manera oral com escrita, és clar.

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “de carrer”, penso que és important fer saber directament al redactor que allò està mal escrit. Ja no es tracta d’una conversa que mantinc jo amb la meva mare, sinó d’alguna cosa a la qual accedirà molta més gent i té un caire més professional. Potser ens sembla que el propietari del bar s’empiparà, si entrem i li diem que a la pissarreta on anuncia l’oferta per als esmorzars hi hauria de dir “entrepà” i no pas “bocata”, “bocadill” o “entrepa”, però, si es diu bé i amb educació, de ben segur que ens ho agrairà. Si no volem dirigir-nos al pretès redactor personalment, sempre podem deixar una nota per sota la porta o enviar un correu electrònic. ;-D

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “d’elit”… HEM D’ACTUAR! Cada dia es detecten errors en llengua catalana en cartells o rètols de grans empreses multinacionals, empreses que es poden permetre contractar algú que redacti/tradueixi/corregeixi els seus textos, anuncis, etc. No diré que és d’agrair que decideixin redactar en català, ja que crec que és el que tothom hauria de fer si vol vendre en l’àmbit catalanoparlant. Ara, el que cal, és que donin prou importància a la llengua i als catalanoparlants i que dediquin part del seu pressupost a fer publicitat de manera lingüísticament correcta. Per respecte. Així doncs, quan detecteu errors ortotipogràfics en l’àmbit professional “d’elit”, us animo a contactar amb el servei d’atenció al client de l’empresa i fer-los saber que publiquen contingut mal escrit i, si cal, proporcionar-los la forma correcta perquè puguin corregir-ho. A més, també us animo a fer-los reflexionar sobre el fet de no ser prou curosos amb la llengua. Aquí podeu veure un correu electrònic de queixa que una seguidora del blog (gràcies, Tània!) va voler compartir amb els membres de la pàgina del Facebook, per si us serveix d’inspiració… ;-) Potser de mica en mica tothom acabarà donant, a la llengua catalana, la importància que es (ens) mereixem. Perquè NO HI HA DRET. No hi ha dret que hàgim d’anar pel carrer i veure coses com aquestes:

celio  hm

O també per correu electrònic…

escenaCal que estiguem atents, ens queixem, informem, ens indignem, treballem. Cal que tots hi ajudem una mica. Només les queixes dels clients faran que una gran empresa canviï la seva visió quant a la importància de la correcció lingüística. Heu enviat mai un correu electrònic a cap empresa per informar d’errors? Us han respost? L’han corregit? Quines experiències en teniu?

Per acabar, només em queda demanar que, si mentre heu llegit això hi heu detectat cap error, m’ho feu saber, és clar! Que tots som humans i ens equivoquem, d’això no en tinc cap dubte. Només cal que tots plegats ens hi esforcem una mica. I amb tot plegat no vull pas dir que tothom hagi d’acabar escrivint un català 100% correcte, ja que entenc que hi ha gent que no es dedica a això, però sí que crec que entre tots podem despertar la curiositat i l’interès dels altres per escriure bé les coses, per dubtar, per voler millorar.

Corregeix i deixa’t corregir. :-)

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

Després de la primera entrega sobre màsters i postgraus publicada fa un parell de setmanes (si us la vau perdre, feu clic aquí), avui torno amb la segona entrega: «I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)». Vaig decidir dividir les col·laboracions per no fer una entrada massa farragosa.

Avui, coneixerem l’experiència de la Marta Torné (Màster en Tradumàtica) i de la Mireia Reus (Postgrau de Traducció Biomèdica i en Ciències de la Salut). Aquestes dues col·laboracions completen una sèrie d’experiències, opinions i consells relacionats amb cinc màsters/postgraus de cinc àmbits diferents de la traducció. Estic molt satisfeta del resultat d’aquestes dues entrades. Gràcies, noies, per acceptar participar al blog, i que tingueu molta sort en la vostra carrera professional com a traductores! :-)

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

La Marta Torné Ferrer va realitzar el Màster en Tradumàtica IMG_20150703_214205a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012-2013. En acabar la carrera, la Marta volia professionalitzar-se com a traductora i va creure que aquesta era una molt bona opció per fer-ho. No cal dir que va prendre una molt bona decisió.

A la xarxa, podeu trobar la Marta…
 – Al web: martatraduccions.cat
 – Al LinkedIn: Marta Torné Ferrer

Per què vas decidir fer aquest màster? En els darrers anys de la llicenciatura, em vaig adonar que si volia continuar dedicant-me i aprofundint en el món de la traducció, hauria d’escollir un màster o un postgrau que em permetés ampliar els coneixements. De seguida vaig optar pel Màster de Tradumàtica, ja que sabia que tenia un caire professionalitzador i que m’aportaria un ampli ventall d’eines i recursos que em serien de gran utilitat per al futur. A més, la possibilitat de realitzar pràctiques em podria ajudar a introduir-me en el món de la traducció professional i agafar experiència en aquest sector.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: És difícil triar una sola assignatura, ja que el màster engloba molts àmbits diferents i el seu conjunt és el que fa que sigui tan complet. Les assignatures es divideixen en tres grans mòduls que es complementen entre ells i junts donen una visió transversal del món professional de la traducció en àmbits tecnològics i empresarials. Durant el curs, s’imparteixen assignatures d’eines de traducció assistida, d’elaboració de pressupostos, d’edició d’imatges, de tractament de fitxers, de fiscalitat per a traductors, d’orientació professional, de gestió de projectes, etc. Totes elles són assignatures que pràcticament no s’observen durant la carrera i que aporten coneixements indispensables per a qualsevol persona que vulgui entrar en aquest mercat laboral.

Dit això, si n’he de destacar una, triaria la que sol cridar més l’atenció a la majoria dels alumnes, que és la de traducció de videojocs. El fet d’especialitzar-se i aconseguir una feina en aquest àmbit és el somni de molts traductors i aquesta assignatura et permet endinsar-te força en aquest món. A més, la professora, la Carme Mangiron, l’aconsegueix enfocar d’una manera molt motivadora, divertida i plena d’anècdotes amb les quals es troba ella quan treballa.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Tal com he esmentat abans, totes les assignatures en conjunt t’aporten els recursos i les eines necessàries per poder exercir de traductor o dedicar-te al món de la traducció. Tot i això, si el mòdul de pràctiques en empresa es pot considerar una assignatura, sens dubte triaria aquesta. Durant la carrera, l’assignatura de pràctiques era optativa i no la vaig escollir, però, per mi, en aquest màster ha estat clau per aplicar tots els coneixements apresos, així com per ampliar-los.

A part de l’assignatura de pràctiques, també podria destacar l’assignatura de “Traductor autònom”, que potser és la que aporta més informació sobre la vida d’un autònom i les seves implicacions, i també se n’obtenen consells i anècdotes que et permeten familiaritzar-t’hi.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí. Tal com he comentat, per mi les pràctiques van ser una part clau del màster. Després de familiaritzar-te amb un bon grapat d’eines de traducció a l’aula, entre moltes altres coses, és molt interessant el fet de poder-les dur a la pràctica amb projectes reals.

El màster ofereix dos tipus de pràctiques: 70 hores no remunerades i 750 hores remunerades (són les preferides per les empreses). En el meu cas vaig estar en dues empreses diferents realitzant les estades de pràctiques de 750 hores. En un inici, vaig començar treballant d’ajudant de gestora de projectes a Intertext, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una empresa de traducció amb la vessant més relacionada amb la preparació d’arxius, gestió de proveïdors, control de qualitat, etc. Al cap de quatre mesos, em va sortir la possibilitat de poder començar a realitzar una estada de pràctiques de traducció a iDISC. Com que les pràctiques són optatives, vaig poder canviar sense problemes sense haver fet les 750 hores. A iDISC, vaig començar a dedicar-me únicament a la traducció i va ser on em vaig familiaritzar completament amb tots els programes de traducció i localització.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Sí. En aquest màster el treball final ja ve definit per part de la coordinació i tots els alumnes fan el mateix aproximadament cada any. El treball consisteix en elaborar un projecte real de localització d’un programari de codi obert. A diferència d’altres màsters, el treball es fa en grup i cadascú a nivell individual té l’oportunitat de treballar alguna vegada com a localitzador, revisor o tester. El treball et permet obtenir una experiència real en localització i considero que és una bona elecció per tal d’acabar d’arrodonir i posar en pràctica els coneixements.

Què et va sorprendre més? El curs està molt ben orientat i va destinat ben bé a qui busca poder-lo acabar amb una feina. Totes les assignatures tenen un punt pràctic i d’aplicació al mercat laboral. A més, a part del contingut de les assignatures, també cal destacar que la majoria de professors són professionals del món de la traducció, fet que es valora, ja que et poden donar consells pràctics i completament actualitzats.

Què hi vas trobar a faltar? No hi vaig trobar a faltar res en concret, però sí que és cert que hi ha força classes que es relacionen entre si, com ara les de les eines de traducció assistida, ja que sempre tenen trets en comú i sovint s’hi repeteix el temari. En canvi, hi ha altres assignatures que semblen molt interessants i que no coneixem tant, en les quals s’hi podria aprofundir més. Des del meu punt de vista, però, crec que és positiu poder familiaritzar-se una mica amb tot, encara que sigui a grans trets, ja que d’aquesta manera després cadascú pot triar allò que més li interessa i aprofundir-hi.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí. El màster em va obrir completament les portes. En el meu cas, quan vaig acabar les pràctiques, l’empresa em va donar la possibilitat de fer-me autònoma i de poder treballar per a ells. Actualment ja fa un any i nou mesos que em dedico a la traducció professionalment i n’estic molt contenta.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Si has acabat la carrera, tens ganes d’ampliar els teus coneixements a nivell de tecnologies i recursos de traducció i vols tenir l’oportunitat d’aconseguir una feina o de guanyar experiència, ja sigui de traductor, gestor de projectes, enginyer, etc., escull aquest màster sense cap mena de dubte. En canvi, si ja treballes en el sector, ja saps utilitzar les diverses eines de traducció i ja estàs familiaritzat amb aquesta feina, possiblement aquest màster no t’aportarà gaire coneixements nous i serà preferible que en triïs un altre que et permeti aprofundir més en alguna cosa nova.

Valoració general: La meva opinió respecte al màster és molt positiva. Quan arriba el final de curs, realment et sents preparat per treballar i endinsar-te en aquest sector, gràcies a tots els recursos i experiències. A més, com a últim punt fort, durant els últims mesos cadascú s’ha de crear un web per la “Jornada Pont”, que és una trobada que té lloc a final de curs en què diverses empreses del sector vénen a fer entrevistes als alumnes a la facultat. Tot i que normalment només es fa amb la intenció de fer una presa de contacte, és una bona oportunitat per donar-se a conèixer i també per acabar el màster amb un bon web personal.

En conclusió, el màster em va permetre descobrir un ampli ventall de possibilitats del món de la traducció que com aquell qui diu en acabar la carrera no coneixia o veia molt llunyà, i també em va obrir les portes en el món de la traducció i localització. Actualment, després de dos anys, puc dir que segueixo estant contenta d’haver-lo triat i que no me’n penedeixo gens.

I bé, aquest seria una mica el meu resum del màster… Si voleu saber alguna cosa més o teniu alguna pregunta, no dubteu a escriure’m a info@martatraduccions.cat i intentaré ajudar-vos ;-)


La Mireia Reus Muns va realitzar el Postgrau de Traducció BiomMireiaèdica i en Ciències de la Salut a l’Institut d’Educació Continuada (idEC) de la Universitat Pompeu Fabra el curs 2012-2013. Durant la carrera, l’interès de la Mireia per a la traducció biomèdica i de les ciències de la salut va anar en augment i tenia ganes d’aprendre’n més, motiu pel qual va decidir cursar aquest postgrau d’especialització.

A la xarxa, podeu trobar la Mireia…
 – Al LinkedIn: Mireia Reus
– Al Twitter: @mireiareus

Per què vas decidir fer aquest postgrau? Crec que hi va haver com a mínim dos factors que em van fer decantar per fer aquest postgrau. El primer, i segurament el més important, va ser les ganes que tenia de seguir aprenent i de trobar el meu raconet dins l’immens món de la traducció.

El director del postgrau, Xavier Mas, m’havia fet de professor a la carrera i la seva assignatura em va fer créixer un interès especial en el camp de la traducció biomèdica i de les ciències de la salut. Això em va fer centrar l’atenció en aquest postgrau i el de la Universitat Jaume I. Aquest últim el vaig descartar, perquè en aquells moments tenia ganes d’anar a classe i tenia la disponibilitat per fer-ho i aquest màster es fa en línia. Així doncs, un dia vaig anar a parlar amb en Xavier Mas i em va acabar de convèncer (tot i que tenia la feina bastant feta) a seguir aquest camí. Tenia la certesa que a les seves classes aprendria i que serien profitoses i això va ser un altre dels factors determinants per escollir aquest postgrau.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Traducció mèdica. No em vaig equivocar abans de fer el postgrau en creure que les classes d’en Xavier Mas serien molt profitoses. Ell cursava aquesta assignatura i crec que sap transmetre molt bé els coneixements, a més de la passió per la medicina i el món de la salut. Òbviament, vam fer altres assignatures molt interessants i enriquidores amb professors que ens van ensenyar continguts que actualment em serveixen molt. També vaig trobar molt profitoses les conferències que ens van venir a fer al llarg del curs diferents professionals del món de la traducció mèdica.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Em costa escollir-ne una, perquè en el fons es complementaven les unes amb les altres. Mentre que a traducció mèdica apreníem nocions bàsiques de medicina i qüestions essencials d’aquest àmbit d’especialitat, en una altra assignatura ens donaven els recursos on cercar informació fidedigne, apreníem a utilitzar les eines TAO, ens introduíem a la traducció veterinària, debatíem els pros i contres de la traducció automàtica i analitzàvem les arrels etimològiques gregues mèdiques o ens familiaritzàvem amb la redacció de textos científics. Personalment, les conferències de professionals convidats (tots es caracteritzaven per tenir una carrera plena d’èxits) em van motivar i inspirar a tirar endavant la meva, de carrera, i em van a ajudar a dibuixar una mica el camí que havia de seguir si volia evolucionar com a traductora mèdica.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí, al Termcat, Centre de terminologia de Catalunya, i a Factorsim, empresa de creació d’e-learning. Vaig tenir molta sort tant en un lloc com en l’altre, perquè no només em van posar totes les facilitats per aprendre i perquè estigués còmode amb ells, sinó que a més a més, en tots dos hi he acabat treballant.

Van ser dues experiències molt diferents i variades, però alhora molt enriquidores. Al Termcat vaig col·laborar en l’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina com a terminòloga i a Factorsim vaig fer de traductora, revisora i, a vegades també de subtituladora o de suport a les pedagogues. A Factorsim vaig tocar temes molt variats: des de farmàcia, passant per Moodle i seguint pel món de les noves tecnologies, entre molts d’altres. He tingut la gran sort i l’oportunitat d’estar al costat de grans professionals, l’exemple dels quals intento seguir actualment.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? No, quan jo vaig fer el curs, encara no era un màster i, per tant, no tenia TFM. Per finalitzar el curs, vam fer un examen que consistia a realitzar un encàrrec de traducció real amb eines TAO i una limitació de temps raonable.

Què et va sorprendre més? La complexitat de la traducció mèdica. Com ja he dit, ja havia fet assignatures d’aquesta especialitat, però al postgrau miràvem encara més prim que a la carrera i el nivell de precisió i exigència era més alt. També em va sorprendre la fascinació i el respecte que em causava tot aquest món.

Què hi vas trobar a faltar? Més hores de classe. Els sis mesos em van passar volant i ara em penedeixo de no haver fet el postgrau de traducció farmacèutica (llavors es feien els dos postgraus per separat, ara els han ajuntat i és un màster). Però mai és massa tard, diuen! El problema és que quan t’endinses al món laboral és difícil compaginar-ho tot, però suposo que mentre hi hagi ganes, se’n poden fer moltes de coses, encara que els dies només tinguin 24 hores.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Absolutament. Estic convençudíssima que si ara sóc on sóc és gràcies al postgrau. Durant el curs vaig tenir l’oportunitat de fer dos mesos de pràctiques al Termcat i ara, dos anys més tard, m’han proposat de col·laborar en l’actualització del Demcat que estan realitzant. També vaig poder fer unes segones pràctiques d’una duració de mig any en una empresa de creació d’e-learning, Factorsim, en la que vaig conèixer gent meravellosa i vaig aprendre sobre temes molt diversos i, més endavant, es va convertir en una feina a mitja jornada que vaig compaginar amb una altra mitja jornada a Competitive Strategy Insurance com a traductora de l’iAXIS, l’aplicació que l’empresa ven a diverses asseguradores. He estat treballant per CSI gairebé dos anys i fa poc menys d’un mes me n’he hagut de desvincular per centrar-me en els altres projectes.

Fa cosa d’uns vuit mesos aproximadament, vaig decidir canviar de rumb i provar sort com a autònoma i, actualment compagino el projecte del Termcat amb la traducció de la CIM-10 a través de Nova Languages i, de tant en tant, faig d’intèrpret de la Policia Nacional o de la Guardia Civil a través de Seprotec.

Des que vaig començar el postgrau ha anat venint una cosa darrera l’altra i de moment estic molt contenta i agraïda per com està anant i estic aprenent molt, que és el més important.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Si tens interès pel món de la medicina i vols contribuir a difondre informació en aquest camp d’especialitat, fes el màster (actualment els dos postgraus crec que no es poden cursar per separat), perquè, com a mínim, aprendràs molt.  Un cop dins, no deixis perdre l’oportunitat de fer pràctiques. A vegades, volem o somiem a treballar en grans empreses o institucions conegudes per a tothom, però crec que sovint també aprendrem o ens enriquim més en les que menys esperem o en les més petites. Jo sóc de les que crec que cada persona té alguna cosa per ensenyar-nos i que de cada experiència, sigui bona o dolenta, se n’extreu alguna cosa i, si es fan pràctiques, de persones, se’n coneixen moltes i l’experiència la tens assegurada!

Si en tens l’oportunitat, procura no fer les pràctiques durant el període lectiu, jo ho vaig fer i van ser uns mesos de bojos i tinc la sensació que hagués pogut aprofitar encara més les classes si ho hagués fet per separat. Malauradament, però, no va ser possible.

Valoració general: Crec que és un molt bon curs per professionalitzar-se, especialitzar-se i enriquir-se, del qual se’n pot treure molt partit. Jo estic contenta d’haver-lo fet i dubto que sigui cap excepció. Fins on jo sé, els meus companys i companyes tampoc es penedeixen gens d’haver-lo cursat i els estan anant molt bé les coses. Ara bé, segurament tots coincidim en què ens hagués agradat que el preu fos una mica més baix. De totes maneres, és una bona manera d’invertir els diners, crec jo. Un factor important a tenir en compte és que les llengües de treball del postgrau són l’anglès i el castellà, tot i que puntualment es fan pinzellades de qüestions de traducció al català com a llengua d’arribada o del francès o l’alemany com a llengua de partida. Això és degut al fet que aquesta combinació lingüística és la que té més sortida en aquest àmbit d’especialitat.


Aquestes són les experiències de la Marta i la Mireia. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, totes dues estan molt satisfetes de la decisió que van prendre, estan molt contentes amb la formació que han rebut i tenen molta feina. Són grans traductores, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. Si hi sumo aquests dos, jo ja tinc cinc opcions de màsters/postgraus que m’agradaria fer… ha, ha, ha! :-P

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells

Finals de juny, aquell moment de l’any previ a les vacances d’estiu que toca tancar-se a la biblioteca a estudiar mentre les platges ja són plenes de guiris i gent que fa vacances. Aquell moment! Alguns de vosaltres, a més, a banda dels exàmens també deveu estar enllestint el famós Treball de Final de Grau (ànims!). Però bé, ja se sap que tot esforç té la seva recompensa. Segur que l’estiu valdrà molt la pena!

Aquests dies he pensat força en els últims mesos abans d’acabar la carrera. Recordo que els vaig viure amb cert neguit, ja que no sabia quin camí seguir de cara al setembre següent. Una oferta de màsters i postgraus molt interessant i també molt àmplia. Finalment, però, vaig decidir buscar feina i deixar aparcat això de fer un màster o postgrau per al cap d’uns anys. I encara ho tinc en ment, i tant!

Així doncs, com que jo no us en puc dir res, sobre màsters i postgraus relacionats amb la Traducció i la Interpretació, he decidit recórrer a traductores i traductors que sí que n’han realitzat algun. Perquè ens n’expliquin tots els detalls, què se n’han endut, què han pogut aplicar a la seva vida professional, què us aconsellen, etc. Si us esteu plantejat fer algun màster sobre Traducció i encara teniu dubtes, aquestes intervencions potser us ajudaran a acabar-vos de decidir.

Aprofito per donar les gràcies a totes les traductores i al traductor que s’han ofert per col·laborar amb el blog. Estic contenta d’haver pogut comptar amb la col·laboració de cinc persones que han fet màsters i postgraus totalment diferents. A l’entrada d’avui coneixereu l’experiència de la Maria Ángeles (Conference Interpreting and Translation), la Sonia (Máster en Traducción Audiovisual: localización, subtitulación y doblaje) i en Pau (Postgrau en traducció jurídica).

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells

La Mª Ángeles Salazar va realitzar el postgrau ConfMaria Ángeleserence Interpreting and Translation a la Universitat Heriot-Watt (Edimburg, Escòcia) el curs 2012-2013. Una de les opcions a l’hora de cursar un màster o postgrau (o una carrera!) és marxar a l’estranger, i aquest és el seu cas.

A la xarxa, podeu trobar la Mª Ángeles…
 – Al Facebook: MASR Translations
 – Al Twitter: @masrtranslation

Per què vas decidir fer aquest màster? Volia fer un màster d’interpretació de conferències i tenia clar que el volia fer a l’estranger. Vaig estar valorant les possibilitats i al final vaig decidir-me pel Regne Unit, i dels màsters que hi havia em va semblar que era el que tenia una millor relació lloc-qualitat-preu.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Interpretació. Des del meu punt de vista era la més interessant perquè vaig anar-hi per això, però, objectivament, ens permetia aprendre sobre temes molt diferents i posar en pràctica la consecutiva, la simultània, la interpretació d’enllaç, treballar amb companys a cabina… Tot el que es pot esperar de la interpretació.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: També interpretació ha, ha. De fet, de moment, he de reconèixer que traducció també, perquè faig més traducció que interpretació i molts dels textos que he hagut de fer són de temàtica molt similar a la que havia treballat al màster. Tanmateix, de cara a ser intèrpret, les que més valor tenen són les d’interpretació.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? En cas afirmatiu, sobre què el vas realitzar? Sí, vaig fer un estudi dels neologismes a la literatura. Vaig fer servir com a model els llibres dels Jocs de la Fam i vaig comparar la versió original amb les traduccions al català i al castellà.

Què et va sorprendre més? El nivell d’exigència en algunes assignatures, en interpretació inversa, sobretot. Vaig haver de treballar molt més que a la carrera i el problema és que gran part de la feina l’has de fer pel teu compte, les classes són una guia o una base per treballar a casa. Si realment vols aprovar no tens més remei que seguir aquest ritme i fer moltes hores de pràctica fora de classe.

Què hi vas trobar a faltar? M’hauria agradat que hi hagués menys hores de classes teòriques (teoria de la traducció, organitzacions internacionals…) i encara més hores de pràctica amb professors.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí, seguríssim. Em va donar molta seguretat en el que feia, i crec que el fet de dir que tinc un màster m’ha ajudat a aconseguir clients, potser només és una sensació, però crec que confien més en mi. A més la Heriot-Watt té molt bona fama i això sempre hi ajuda. També, com ja he dit, m’he trobat amb tipus de textos que allà vaig treballar molt i això m’ha permès fer la meva feina amb seguretat i saber que els clients estarien contents amb el resultat.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Que treballi molt després de classe i que aprofiti molt les classes i faci cas dels consells dels professors (alguns són bastant durs, però ells saben el que fan). Una altra cosa seria ajudar els companys; de vegades en aquesta professió la gent és molt competitiva i això es notava al màster, però quan es treballa en equip les coses funcionen molt millor.

Valoració general: El màster d’interpretació de la Universitat Heriot-Watt ofereix la possibilitat de formar-se com a traductor i intèrpret i de triar el camí que preferim. Hi ha algunes assignatures teòriques, però la majoria de classes són d’interpretació. A més, hi ha altres activitats que permeten seguir practicant, com visites al parlament escocès, debat anual multilingüe i miniconferències setmanals. Aquest màster és una bona opció per començar a formar-se en inversa si es vol aconseguir un bon retour. Per últim, les assignatures optatives també ajuden a conèixer altres sortides, com la interpretació per als serveis públics o la traducció audiovisual. Jo estic molt contenta d’haver-lo triat. Com a tot arreu, hi ha coses que es poden millorar, però en general crec que vaig rebre una bona formació (sempre tenint en compte que gran part de la feina s’ha de fer a casa).


La Sonia Candela Juan està actualment realitzant (i a punt d’acSonia-Candela-001abar) el Máster en Traducción Audiovisual: localización, subtitulación y doblaje que ofereix la Universitat de Cadis (UCA) juntament amb l’Institut Superior d’Estudis Lingüístics i Traducció (ISTRAD). Una de les opcions a l’hora de cursar un màster o postgrau (o una carrera!) és fer-lo a distància, i aquest és el seu cas.

A la xarxa, podeu trobar la Sonia…
 – Al Facebook: SC Traducción
 – Al Twitter: @SCTraduccion
– Al web: http://sctraduccion.wix.com/despachodetraduccion
– Al correu: sctraduccion@gmail.com

Per què vas decidir fer aquest màster? En primer lloc havia de decidir-me per la matèria del màster. Quan tenia clar que volia fer Traducció Audiovisual, vaig començar a buscar les universitats on s’oferia. Em vaig decidir per aquest màster per diversos motius:

– Et donen llibertat per fer-lo en un o dos anys.
– Pots assistir presencialment o cursar-lo en línia.
– Ofereixen més combinacions lingüístiques que qualsevol altre (EN-DE-FR-IT-ES), pots combinar-les com vulgues (EN-DE o IT-EN) i, a més, pots cursar tres combinacions pel mateix preu (jo vaig decidir fer EN-ES i DE-ES).
– El preu i les facilitats de pagament també van ser un factor determinant per decidir-me. Pots pagar-lo en quatre vegades i el total són 1680 euros.
– Pel fet de ser estudiant d’aquest màster, ja ets membre professional de la SELM (Societat Espanyola de Llengües Modernes) i tens accés a les píndoles formatives (exercicis mensuals relacionats amb la traducció), diccionaris i software, formes part de la base de dades de traductors, entre d’altres.

S’ha de tenir en compte que no es tracta d’un màster oficial, per tant, no dóna accés a un doctorat.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Totes les assignatures han sigut interessants, des de la primera que va ser «Fonaments teòrics de la Traducció Audiovisual» fins a l’última, que estava centrada a la localització de videojocs. Tanmateix, he de dir que la que més em va emocionar va ser «Audiodescripció per a invidents», perquè era la primera vegada que llegia sobre el tema i em va semblar un treball molt bonic a la vegada que complicat. També va ser molt entretinguda l’assignatura de voice over, en la qual havíem de traduir un guió d’un documental i, després, fer de locutors i narrar la nostra traducció, sempre seguint els protocols per al voice over.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Crec que totes les assignatures i mòduls es complementen, de manera que totes són de gran ajuda per a l’aplicació a la vida laboral. Tant les més teòriques on t’expliquen les tarifes més habituals, els protocols o pautes que has de seguir per subtitular (cada empresa pot tenir els seus o no tenir-ne) com les assignatures on s’explicava l’ús de programes de subtitulació, audiodescripció i localització de pàgines web. Gràcies a aquestes assignatures vas creant-te una idea de com funciona el món de la Traducció Audiovisual. I és quan t’arriba el teu primer encàrrec quan te n’adones que has aprés una barbaritat i que tots els continguts del màster tenen el seu perquè.

Vas realitzar pràctiques? Les pràctiques les començaré la setmana que ve, encara no us puc contar res, però tinc la sensació que seran molt enriquidores i les aprofitaré al màxim.

Us puc contar que aquest màster ofereix diverses possibilitats de fer pràctiques:
1. Pràctiques a empreses de forma presencial (també n’hi ha que les ofereixen en línia, però són minoria).
2. Projecte presencial a l’ISTRAD o a distancia: seria com una simulació d’un encàrrec real de traducció.
3. Homologació de l’activitat laboral: si ja has treballat com a traductor abans.
4. Treball de Final de Màster.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Com he explicat abans, es pot elegir entre pràctiques professionals o TFM. A mi, personalment, m’agrada veure com funciona tot a la pràctica i crec que on millor s’aprèn és a una empresa on cada dia treballen amb productes audiovisuals i on hi ha persones amb experiència amb ganes de transmetre els seus coneixements.

Què et va sorprendre més? Em va sorprendre positivament el detall amb què els professors corregeixen els exercicis. Jo sempre he pensat que dels errors s’aprèn i amb el mètode d’aquest màster és impossible no aprendre. És un màster que està molt ben organitzat i abans de començar-lo ja saps les dates d’entrega d’exercicis, quan comences el següent mòdul, quan rebràs les correccions…

Què hi vas trobar a faltar? La modalitat en línia del màster està bé, perquè et dona llibertat per fer-lo des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, tanmateix té algunes limitacions, perquè a la modalitat presencial els alumnes poden assistir a classes magistrals amb professionals i eminències del sector que els companys del màster en línia no hem pogut veure. Vam preguntar si podríem assistir mitjançant streaming, però el sistema no estava preparat encara aquest any i ho tindrien en compte per a futures edicions del màster.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sense cap dubte! Fer aquest màster t’obri portes per començar al món de la Traducció Audiovisual. Les empreses d’aquest sector, que abans ni et contestaven els correus perquè no tenies formació en aquest àmbit, quan veuen que tens un màster en aquesta especialitat s’interessen més pel teu perfil i t’ofereixen fer proves de traducció per col·laborar amb ells.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Segons la meua experiència, podria dir-vos que si esteu treballant i no disposeu de molt de temps, el feu en 2 anys i en línia. Anireu amb tranquil·litat i us donarà temps a fer-ho tot. Si esteu disponibles al 100 % per al màster, jo faria la modalitat condensada en un any. Si l’hagués de fer de nou, tingués disponibilitat 100 % i pogués costejar-ho tot, el faria presencial. No és el mateix fer-lo a soles des de casa que compartir l’experiència amb els companys i els professors cada dia. Encara que tenim un grup de Facebook oficial per als alumnes, a través del qual podem fer preguntes als nostres companys i professors, no és el mateix que el contacte personal.

Quant a l’elecció de combinacions lingüístiques, no tingueu por d’elegir més d’una, és una forma de practicar doblement els exercicis i només fa que beneficiar-vos. Si veieu que se us resisteix qualsevol exercici, existeix la possibilitat de demanar que us n’envien de nous per seguir practicant.

Valoració general: He aprés molt en aquestos dos anys que ha durat el màster, gràcies a les correccions dels professors i als dubtes que anàvem plantejant tots els alumnes al nostre grup de Facebook. He descobert com funciona més o menys l’àmbit de la Traducció Audiovisual i ara em veig preparada per enfrontar-me a un encàrrec d’aquest tipus.

Espere que us haja ajudat un poc, la meua descripció del màster segons la meua experiència. Si teniu cap dubte més, podeu escriure’m un correu electrònic i us intentaré ajudar amb el que faça falta :)


En Pau Gros Calsina va realitzar el Postgrau de Traducció jurídica que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012Pau-2013. En Pau no tenia clar en quin camp es volia especialitzar, però no es penedeix gens de la decisió que finalment va prendre.

A la xarxa, podeu trobar en Pau…
 – Al Twitter: @paugroscal
– Al blog: paugroscal.wordpress.com
– Al web: worditup.com

Per què vas decidir fer aquest màster? En un primer moment, creia que tant podria haver triat aquest postgrau, com el màster de traducció mèdica de la UJI com podria haver decidit no fer-ne cap. Amb això vull dir que anava molt perdut, m’interessaven molts camps i tenia ganes d’aprendre de tot. De fet, em vaig decidir a matricular-m’hi el darrer dia de tots, a corre-cuita i fet un sac de nervis; per tant, el primer dia ja patia per si havia pres una decisió equivocada. Per sort, no va ser així, i des de bon principi vaig veure que gaudiria del postgrau, i que em resultaria molt profitós.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Segurament, els mòduls de traducció de dret comunitari i internacional, perquè a més de comptar amb una professora amb experiència com a traductora externa i interna per diversos organismes internacionals, em sembla que poder conèixer els mètodes, l’estil i les eines de traducció i consulta d’aquest camp és un privilegi. A més, vull fer menció a l’estructura i el contingut de les primeres assignatures del postgrau, les d’introducció a l’ordenament jurídic anglosaxó i espanyol i la de dret comparat, perquè en poques setmanes els alumnes aprenem una base molt completa dels fonaments i la pràctica del dret, i això és molt meritori per part dels professors.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: En el meu cas, les de traducció de dret comunitari i internacional i de traducció jurada, perquè com a traductor jurat d’anglès i català vaig treure’n la pràctica, la fluïdesa i els recursos que avui dia aplico gairebé cada dia.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí que vaig fer pràctiques, i a més d’alta volada. Vaig poder viatjar a Londres i treballar un parell de mesos al departament de traducció de l’Organització Marítima Internacional, un dels òrgans dependents de les Nacions Unides. Una experiència brutal. Encara aniré més enllà i diré que, fins i tot en el cas que el postgrau hagués estat una gran decepció i no m’hagués agradat gens ni mica, només per aquesta magnífica oportunitat ja hauria de dir que, fent balanç, en vaig treure quelcom únic. Qui més, qui menys, tots els traductors i intèrprets ho som perquè un dia vam tenir un somni utòpic de treballar a la ONU. És una mica l’Arcàdia del gremi, oi? Doncs imagina’t que de sobte tens l’oportunitat de fer realitat els teus somnis, de trobar-te treballant a l’oficina de traducció a l’espanyol d’un organisme internacional, veure’t teclejar la versió en castellà dels punts d’una reunió d’un comitè internacional i trobar-te fent cua a la cafeteria amb gent ben vestida que resulta que resolen els problemes del món. Ara repeteix aquesta realitat tan irreal durant tres mesos i ja tens una bona imatge mental del que va ser la meva estada de pràctiques a la OMI.

Nosaltres vam ser els primers que vam poder accedir a aquestes pràctiques, i tinc entès que ara el sistema està molt més consolidat. Però, a grans trets, el postgrau t’ofereix la possibilitat de realitzar una estada professional a diversos organismes internacionals: des de la INTERPOL (Lyon), la OIT (Torí), la FIDA (Roma) o l’Oficina d’Afers de Desarmament de la ONU (Ginebra), entre d’altres. Des del postgrau s’encarreguen de buscar o oferir-te una ajuda econòmica per cobrir el transport i l’estada, i ells mateixos et poden guiar sobre quin organisme t’escau més depenent del teu perfil i interessos.

Què et va sorprendre més? Doncs potser l’enfocament de totes les assignatures. Quan acabes la carrera, és inevitable tenir una llista negra d’aquelles assignatures i aquells professors que no t’agraden i que fins i tot acabes creient que són una pèrdua de temps. A mesura que passava el temps, em vaig adonar que el temari de cada assignatura estava molt ben estructurat, i que es notava la feina dels professors i de la coordinadora per refinar els continguts i les explicacions perquè els alumnes en traguéssim el millor profit possible. I és molt curiós veure com els teus coneixements en les diferents branques del dret i de la traducció jurídica van creixent i es van consolidant dia a dia. D’això en dic jo no perdre el temps!

Què hi vas trobar a faltar? La veritat és que ara mateix no se m’acut res que trobés especialment a faltar. Potser perquè ja ha passat el temps i ho recordo tot més aviat de manera conjunta, o potser perquè el curs és tan intens i et veus submergit en tants continguts interessants que no tens temps a reflexionar gaire en com podries millorar-lo. L’única cosa que se m’acut és que les assignatures d’introducció al dret comunitari i internacional se’m van fer curtes i vam acabar fent resums i esquemes molt generals sobre uns temes tan complexos; ara bé, més tard vam tenir oportunitat de compensar-ho amb l’assignatura de traducció en organismes comunitaris i internacionals, perquè la professora ens va explicar en detall el funcionament tant d’aquests organismes com dels traductors que hi treballen.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductor? En què t’ha beneficiat? Em resulta complicat respondre a aquesta pregunta en termes absoluts. Des que vaig començar a treballar com a traductor autònom, puc contar amb els dits de les dues mans el nombre d’encàrrecs que m’han arribat directament relacionats amb la traducció jurídica. Ara bé, això es deu exclusivament a dos motius: que els camins dels autònoms són inescrutables i que, com ja he dit al principi, m’agraden molts temes ben diferents. He traduït un llibre i estic en procés de traduir-ne un altre, faig moltes traduccions jurades i mai no dic que no a un encàrrec si el tema i les condicions em semblen interessants. Així, si ens cenyim únicament al temari après durant el postgrau, podria semblar que l’equació queda una mica minsa.

Ara bé, en termes del nombre d’oportunitats sorgides del postgrau, les experiències professionals i acadèmiques a les quals vaig tenir accés, els consells de companys i professors que aplico dia rere dia a la meva feina, i el salt qualitatiu que he fet en la qualitat de la meva feina, puc dir sense rubor que m’ha servit molt, i de maneres ben diverses. En aquest sentit, l’impacte d’aquest postgrau no podria haver estat més positiu i inesperat.

Oh, i deixeu-me afegir que, realment, el camp de la traducció jurídica és ampli i, el més important, gairebé sempre es busquen perfils especialitzats, és a dir, gent amb coneixements i experiència en aquest camp. En certa manera, i de manera semblant al que passa amb la traducció mèdica i científica, és un camp amb un potencial molt gran i on es valora moltíssim la formació i els coneixements dels professionals que hi treballen.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Des que vaig publicar dues entrades [1 & 2] al meu blog sobre el postgrau amb la intenció de ser d’ajuda a tot aquell qui estigués interessat en realitzar-lo, he rebut un nombre important de correus de gent que em pregunta tots els dubtes i curiositats sobre el curs; com és comprensible, tots tenen un seguit de preguntes similars. El que sempre els responc (i com he explicat abans, ho dic per experiència personal) és que si t’interessa la traducció jurídica i tens ganes d’aprendre’n dels millors professionals, és impossible equivocar-te fent aquest postgrau. Ara bé, has de tenir molt clar, ja no tant si pretens dedicar-t’hi professionalment, sinó si t’agrada suficientment el dret com per estar disposat a passar-te 3 o 4 hores al dia, durant nou mesos, assistint a classes de dret processal, administratiu, traducció de patents… Si no és així, intueixo que es pot convertir en una autèntica tortura i, inevitablement, un error per part teva.

Potser perquè és una disciplina en la qual no abunden els cursos especialitzats o reglats, és comprensible tenir certa por a llançar-t’hi de cap. Ara bé, aquest postgrau et permet aprendre de la mà d’autèntics experts en cada camp. Són nou mesos molt i molt profitosos, i en treus un bagatge de coneixements jurídics i socials impagable.

Valoració general: En resum, recomano aquest postgrau a tots els estudiants o professionals que estiguin interessats en el dret i que busquin un curs amb prestigi i una gran profunditat de continguts. Crec que els dos punts forts del postgrau són la seva orientació eminentment pràctica i l’oportunitat, no només d’aprendre les bases del dret i de la traducció jurídica, sinó també de realitzar pràctiques en un organisme internacional.

Si teniu dubtes o voleu saber més coses sobre el postgrau, no dubteu a escriure’m a qualsevol d’aquestes adreces: pau.groscal@gmail.com i info@worditup.com. Estaré encantat de respondre-us!


Aquestes són les experiències de la Mª Ángeles, la Sonia i en Pau. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, tots tres estan molt satisfets de la decisió que van prendre i estan molt contents amb la formació que han rebut. Són grans traductors, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. A mi m’han vingut ganes de fer tots tres màsters/postgraus! :-P

«A casa parlem català per molestar»

samarreta-catala-per-molestarSuposo que ja deveu saber que no és pas veritat, el títol d’aquesta entrada, però n’hi ha que ho veuen així… Per introduir l’entrada d’avui, m’agradaria que llegíssiu el següent conte:

«Tot seguit [l’oncle] (…) ens parlà d’un seu viatge a les illes Bahames (…). Hòmens i dones, tots eren ben trempats, amb uns ullots grans, que alguns els tenien verds i tot. I el cas és que tu anaves caminant, xino-xano, per la vorera, i encara no n’havies vist un davant teu, que ja se n’havia abaixat per cedir-te el pas. D’entrada, l’oncle s’ho havia pres com a senyal d’exquisida cortesia i bona educació, però –home observador com ell era– no tardà a adonar-se que el pas només el cedien els negres i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que quan es creuaven compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l’anècdota, tots els presents coincidírem a lamentar l’abús i l’evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre’s de manera tan servil i ignominiosa i cedir sistemàticament la prioritat als forasters. Algú encara reblà: «Només faltaria… forasters vindran que de casa ens tiraran». En això estàvem, compartint la indignació contra aquella submissió abjecta, quan arribà a la casa un dels néts del meu oncle, acompanyat de la seua nòvia que, en entrar, ens saludà cortesament: «Buenas noches». (…) Fins a la seua arribada, a la sala hi havia hagut set persones catalanoparlants. A partir d’aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s’hauria pogut pensar que estava davant de nou castellanoparlants perquè, quan la conversa es reprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda. Només dos paraules li havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la meua família. Mentre l’oncle Enric, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, vés a saber per què, en aquells negres bellíssims de les Bahames».

La bona educació dels ciutadans de les Bahames, de Ferran Suay

De ben segur que aquesta situació us és ben familiar i que us hi deveu haver trobat més d’una vegada. L’entrada d’avui és una crida a la persistència, al «voler viure plenament en català», a la resistència. Perquè estic d’acord que com més llengües parlem i practiquem millor, però no és pas el mateix voler parlar una llengua per practicar-la que parlar-la per pura submissió. I el cas del català, per molt que ens sàpiga greu haver-ho d’acceptar, és un d’aquests casos.

Preneu-vos uns instants per reflexionar-hi. Quantes vegades heu cedit i passat al castellà perquè el vostre interlocutor se us dirigia en aquesta llengua? Us heu parat mai a pensar que potser aquesta persona entén perfectament el català però, pel motiu que sigui, prefereix fer servir el castellà? Tothom és lliure de parlar en la llengua que prefereixi, però, de la mateixa manera que el vostre interlocutor decideix fer-ho en castellà, vosaltres heu de tenir tot el dret de fer-ho en català. Perquè si no el fem servir nosaltres, qui ho farà?

Sovint ens pot resultar violent parlar en català a algú que ho fa en castellà, però només cal ser persistent i de ben segur que els castellanoparlants s’hi acostumaran ben ràpidament (i potser acabaran parlant-nos en català!). D’un temps ençà que intento fer-ho sempre, i és molt gratificant quan veus que la comunicació és perfectament viable. Feia temps que intentava no caure al parany del canvi d’idioma, però sempre m’acabava semblant estrany i acabava cedint. Veure la manera d’actuar d’una amiga, però, m’ha fet canviar el xip i voler fer que els altres també intentin fer-ho. Si creieu que el vostre interlocutor potser no us acabaria d’entendre, ajudeu-vos dels gestos, parleu més a poc a poc, feu servir oracions senzilles. Aquesta és la manera de fer que la gent s’interessi per aprendre la llengua i millorar dia rere dia, que vegin que es fa servir i que els pot ser útil.

Traieu-vos del cap el tòpic de «seguir parlant en català a un interlocutor que se’m dirigeixi en castellà és de mala educació».

El motiu d’aquesta entrada és ben senzill: Allau d’insults a Iniesta per parlar en català. En un país normal, això, no passaria. Fem que viure plenament en català sigui una realitat, no un desig. No volen caldo? Doncs dues tasses!

Enllaços d’interès:
Guia «Què faig si…? Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del català», de Plataforma per la Llengua (PDF)
Samarreta «A casa parlem català per molestar», de Productes de la Terra


Per cert, ja s’ha obert el període de votacions de l’edició d’enguany del «Top 100 Language Lovers». Aprofito per tornar-vos a donar les gràcies per ajudar-me a aconseguir el resultat de l’edició del 2014 (posició 7 de 100 a la categoria «Language Professional Blogs»!). Intentem igualar o superar el resultat de l’any passat? Fes clic aquí, cerca el blog a la llista (ordre alfabètic) i vota el blog!

Resultats del sorteig de Sant Jordi

Bon dia!

Després d’una Diada de Sant Jordi d’allò més plena de llibres, roses i d’un sol fantàstic, ja tenim els guanyadors del sorteig! Recordem que, enguany, hem sortejat dos llibres artesans obra de Bel Olid.

llibresEl sorteig s’ha realitzat mitjançant una aplicació aleatòria disponible a Internet. Us deixo una còpia de pantalla on apareixen els noms dels guanyadors, la Sara i en David. La Sara va participar al sorteig mitjançant el Facebook. En David va deixar un comentari a l’entrada del blog. L’enhorabona a tots dos! La Sara s’endurà l’exemplar de Passions mínimes i en David el de Vides mínimes. Poseu-vos en contacte amb mi per facilitar-me una adreça de correu postal on us pugui fer arribar els llibres ben aviat. :-)

SorteigDes d’aquí dono les gràcies a les 21 persones que han participat al sorteig i que han compartit la imatge a les xarxes socials. Gràcies, moltes gràcies!

Espero que gaudíssiu d’una Diada fantàstica. Quin llibre (us) vau comprar? Una servidora no va poder resistir la temptació murakamiana i va tornar a casa amb Homes sense dones, traducció al català d’Albert Nolla i Jordi Mas López.

murakami