Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

Anuncis

Resultats del sorteig de Sant Jordi

Bon dia!

Després d’una Diada de Sant Jordi d’allò més plena de llibres, roses i d’un sol fantàstic, ja tenim els guanyadors del sorteig! Recordem que, enguany, hem sortejat dos llibres artesans obra de Bel Olid.

llibresEl sorteig s’ha realitzat mitjançant una aplicació aleatòria disponible a Internet. Us deixo una còpia de pantalla on apareixen els noms dels guanyadors, la Sara i en David. La Sara va participar al sorteig mitjançant el Facebook. En David va deixar un comentari a l’entrada del blog. L’enhorabona a tots dos! La Sara s’endurà l’exemplar de Passions mínimes i en David el de Vides mínimes. Poseu-vos en contacte amb mi per facilitar-me una adreça de correu postal on us pugui fer arribar els llibres ben aviat. :-)

SorteigDes d’aquí dono les gràcies a les 21 persones que han participat al sorteig i que han compartit la imatge a les xarxes socials. Gràcies, moltes gràcies!

Espero que gaudíssiu d’una Diada fantàstica. Quin llibre (us) vau comprar? Una servidora no va poder resistir la temptació murakamiana i va tornar a casa amb Homes sense dones, traducció al català d’Albert Nolla i Jordi Mas López.

murakami

Sorteig de Sant Jordi 2015 amb Llibres Artesans

Que ja siguem al mes d’abril vol dir que ja hem arribat al mes del llibre i d’una de les tradicions catalanes que més m’agraden. Perquè Sant Jordi fa que l’activitat llibretera en català tingui molta vida i tothom tingui ganes d’adquirir un llibre nou. L’any passat vaig comprar-me Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (Sembra Llibres). A veure quin llibre cau, enguany! Vosaltres ja sabeu quin llibre (us) comprareu?

Però aquesta entrada no és per parlar de llibres, sinó per presentar el sorteig de Sant Jordi d’aquest any. L’any passat vaig fer el concurs «El príncep traduït» i la guanyadora va decidir que volia rebre la versió italiana del llibre El petit príncep. Enguany, els llibres (sí, sí, en plural!) que rebran els guanyadors en són dos de ja decidits. Com que és el segon Sant Jordi que celebrem junts, he decidit fer el sorteig de dos llibres. A continuació trobareu totes les condicions i detalls d’allò que cal fer per participar-hi:

Període de participació: de les 00:00 del dilluns 6 d’abril a les 23:59 del dijous 23 d’abril.
A qui va destinat: a tothom qui vulgui participar-hi.
Què cal fer: per participar al sorteig, cal que comparteixis aquesta imatge al teu mur del Facebook i que deixis un comentari en aquesta mateixa imatge per avisar que has fet la compartició (així segur que totes les participacions quedaran registrades correctament). [Si no veus bé la imatge, visita la pàgina del Facebook del blog i comparteix-la des d’allà]. Aquelles persones que no utilitzin el Facebook poden participar al sorteig mitjançant un comentari en aquesta mateixa entrada del blog, on hauran d’avisar que volen participar al sorteig.
Publicació del resultat del sorteig: diumenge 26 d’abril.
Premi: sorteig de dos exemplars de llibres artesans de Bel Olid: Passions mínimes i Vides mínimes.

No deixis perdre l’oportunitat de guanyar un d’aquests dos exemplars. Són obres d’art totalment artesanes! Si vols conèixer de més prop la iniciativa de Llibres artesans i consultar el seu catàleg, visita el seu lloc web.

Molta sort!

sorteig

Descobrim la Interpretació: Entrevista a Montserrat Sardà

Aquest blog està principalment destinat a parlar de la Traducció, ja que és allò en què jo m’he format i allò a què em dedico. Tot i així, crec que pot ser interessant conèixer una mica més de prop la professió dels intèrprets. Al cap i a la fi, qui es gradua en Traducció també ho fa en Interpretació (tot i només fer alguna assignatura relacionada amb aquesta disciplina, o potser cap). És per això que avui m’agradaria compartir amb vosaltres una entrevista que he realitzat a Montserrat Sardà, traductora i intèrpret. Espero que gaudiu molt de l’entrevista. Les opinions i aportacions de la Montserrat són d’allò més interessants i curioses per a aquells qui no coneixem tant la seva feina.


Montserrat Sardà és traductora i intèrpret autònoma des de 2011. A la xarxa la trobareu sota el nom MSE Interpret, la seva marca professional. Ha rebut formació diversa relacionada amb la interpretació i segueix formant-se dia rere dia. El mes de desembre de 2014 va crear un blog en el qual ens parla sobre traducció, interpretació i altres temes relacionats amb la professió. És una persona apassionada per la seva feina i així es fa palès al llarg d’aquesta entrevista.

unnamedTraduint des de Calella: Quines són les teves llengües de treball?
Montserrat Sardà: Treballo de l’anglès, l’alemany i el francès al català i al castellà. En simultània faig retour (o interpretació inversa) a l’anglès i, en consecutiva i enllaç, també cap a l’alemany. Potser algun dia acabaré d’incorporar definitivament el grec a la combinació…

TC: Com t’has format per poder-te dedicar a la interpretació?
MS: Des que vaig començar la Llicenciatura en Traducció i Interpretació tenia ben clar que volia ser intèrpret i que l’objectiu era arribar al Màster en Interpretació de Conferències. Durant dos estius vaig fer cursos a Alemanya especialitzats en interpretació per reforçar-ne l’aprenentatge i també vaig passar un any a la Universitat de Granada, on oferien 6 hores d’interpretació setmanals, que era bastant més del que fèiem a Barcelona.

Un cop llicenciada i després d’una temporada a l’estranger, vaig presentar-me a les proves d’accés als màsters en interpretació de conferències de la Universitat de Westminster (Anglaterra) i la Universitat de La Laguna (Illes Canàries). Finalment, vaig optar per la segona, ja que em convenia més per la meva combinació lingüística. Va ser un any molt intens i dur, amb uns horaris molt compactats i grups de pràctiques addicionals. Els resultats van fer que la intensitat i la tensió valguessin la pena.

Actualment, em segueixo formant. He realitzat un parell més de cursos a Alemanya i també de virtuals sobre tècniques de perfeccionament d’interpretació i ampliació de vocabulari. Paral·lelament, s’han de cuidar tant les llengües estrangeres com les maternes per no perdre capacitats i seguir millorant dia a dia. Per últim, és imprescindible estar al corrent de l’actualitat als països de les teves llengües de treball perquè mai saps per on sortiran els ponents i és força probable que addueixin referències culturals i d’actualitat.

TC: Explica’ns una mica la teva trajectòria com a intèrpret de conferències, dels inicis a l’actualitat. Va ser gaire difícil, el començament?
MS: Després de La Laguna em vaig trobar a Barcelona amb un màster sota el braç i cap compromís laboral, així que vaig decidir fer-me autònoma i provar sort, no només com a intèrpret, sinó principalment com a traductora.

En interpretació s’ha de tenir molta paciència. Poc a poc van arribar els primers encàrrecs, sobretot per part de companys d’estudis o coneguts. Vaig fer algunes interpretacions voluntàries on vaig poder conèixer altres intèrprets amb qui mantinc el contacte i amb qui he treballat després de manera remunerada. Al món de la interpretació no n’hi ha prou amb deixar el currículum a agències de traducció, sinó que el boca-orella és fonamental.

Poc a poc he vist com augmenta el nombre d’interpretacions, així com els clients recurrents, però encara em queda molta feina per fer i un llarg camí per davant. Considero que estic en procés d’incorporació al mercat, un procés que pot resultar hostil en alguns moments i molt gratificant en d’altres.

TC: Com és un dia típic d’un intèrpret?
MS: No sé si podem parlar de dies típics, ja que, com a mínim pels intèrprets autònoms, això no existeix perquè cada dia és diferent. De veritat, no hi ha horaris: des d’interpretacions de mitja hora al matí, passant per jornades senceres on el dinar també és part de la interpretació i has de fer malabars per treballar i alimentar el cervell mínimament, fins a interpretacions remotes o a distància, on no veus els ponents i interpretes a través d’una pantalla, o interpretacions nocturnes.

I el ventall de situacions en les que et pots trobar com a intèrpret és amplíssim. Reunions comercials, congressos i conferències de tot tipus, fires, reunions advocat-client, presentacions de productes, rodes de premsa, inauguracions d’exposicions, cursos de formació, reparació de màquines, visites a fàbriques… I un llarg etcètera, incloent-hi una calçotada (i no és broma!).

TC: Acostumes a fer interpretacions d’alguns temes o àmbits concrets?
MS: És difícil acotar els àmbits de treball perquè, com deia, et pots trobar en mil-i-una situacions diferents. El que puc dir és que no treballo en l’àmbit mèdic, en primer lloc perquè no en tinc coneixements i en segon perquè no m’agrada, sóc massa aprensiva.

Treballo sovint amb temes tècnics i d’altres més empresarials on s’hi barregen aspectes jurídics i financers, però, com deia, el ventall de temàtiques que es poden interpretar és infinit. Sense voler-ho, resulta que treballo força en el sector de la gastronomia. I això que cuinar no és precisament el meu fort! Però he fet unes quantes coses més: enginyeria, moda, art, teatre, cinema, esport, política, psicologia, química…

TC: Explica’ns alguna anècdota o curiositat que t’hagi passat durant alguna interpretació.
MS: El més increïble, i que no goso dir-li anècdota perquè més aviat fou un mal tràngol, va ser una intèrpret que es va fer passar per mi en un encàrrec. Resulta que el client havia decidit canviar d’intèrpret uns dies abans perquè no acabava de fer-li el pes i es van posar en contacte amb mi. El dia de la interpretació, aquesta persona es va presentar al lloc abans que jo arribés i es va fer passar per mi, tot i que no es va trigar gaire en descobrir el pastís. Ja s’entén perquè al client li feia mala espina… M’havien avisat que podia ser un món competitiu, però tant, no ho creia pas!

Com a anècdota més divertida, no fa massa vaig fer una consecutiva anglès <> català en un auditori. Jo estava dreta al costat de l’orador i anava traduint el seu discurs. En un moment donat, digué: «Últimament s’han posat molt de moda els xixi-bars». Vaig notar com tots els assistents que parlaven català em miraven fixament amb cara d’expectació i uns quants somriures mal dissimulats.

Sincerament, no tenia ni idea de què volia dir amb això (i dubtava molt que fos el que realment havia dit). Quan em disposava a preguntar-li ben discretament si podia repetir-ho, l’orador se’n va adonar i afegí: «Volia dir els sushi-bars».

Montserrat consecutivaTC: Com et prepares una interpretació?
MS: Sempre que puc em començo a preparar la interpretació uns dies abans. És clar que depèn de la feina que tingui o de si els clients faciliten la informació corresponent i quan, però, en tot cas, mai he anat a una interpretació sense haver-m’hi dedicat unes quantes hores –o dies– prèviament.

Divideixo la preparació en tres fases: primer cerco informació dels ponents per saber qui són i a què es dediquen. En segon lloc, m’informo del tema en la llengua d’arribada per entrar en matèria. I, per últim, em preparo els materials que m’hagin pogut proporcionar els clients o faig cerques a Internet sobre el tema i, a partir d’aquí, vaig elaborant glossaris. Per mi és fonamental posar-me en context primer i anar construint el tema poc a poc.

TC: Amb quin tipus d’interpretació treballes més, consecutiva o simultània?
MS: Ara per ara, estic al 50%-50% aproximadament, tot i que va a temporades. Reconec que la consecutiva m’agrada molt, mentre que hi ha altres intèrprets que només es dediquen a la simultània. No és el meu cas.

TC: Quina és la situació actual del mercat de la interpretació? Està ben pagada? Hi ha feina?
MS: No sé fins a quin punt es pot generalitzar sobre la situació del mercat, perquè segurament dependrà de la persona a qui preguntis i el mercat del qual parlem. En la meva opinió, sí que hi ha feina, però costa guanyar-se-la, sobretot perquè en els últims anys s’ha constatat un descens important del volum d’interpretació. Hi ha menys feina per a un nombre d’intèrprets creixent. Però feina, n’hi ha. Si no estàs consolidat al mercat, l’has de buscar proactivament i carregar-te de paciència. Al final tot dóna els seus fruits.

Sobre la remuneració, per algú que no estigui familiaritzat amb les tarifes habituals li pot semblar que és una feina molt ben pagada, però s’ha de tenir en compte que els honoraris d’interpretació no només inclouen els dies de presència, sinó també totes les hores o dies previs de preparació. A més, per poder interpretar cal una formació llarga, primer en idiomes, perquè sense uns coneixements excel·lents de la llengua de partida és impossible començar a fer res, i segon perquè no et fas intèrpret d’avui per demà, has de perseverar, practicar hores i hores i ser molt constant. És un aprenentatge inacabable, sempre pots millorar.

A tot això li hem de sumar que la feina de l’intèrpret és molt estressant i que requereix uns nivells de concentració i rendiment altíssims, moltes vegades passes hores seguides treballant al màxim de les teves capacitats. També és una feina irregular, en el sentit que potser una setmana treballes dos dies en un congrés, però i la resta?

A partir d’aquí, cadascú és lliure de treure’n les seves pròpies conclusions.

TC: Combines la interpretació amb la traducció? Si és que sí, és per gust o per, diguem-ne, necessitat?
MS: Sí, combino ambdues activitats, i amb molt de gust! La interpretació em dóna una adrenalina que no tinc en la traducció, però reconec que m’agrada poder treballar des de casa, amb horaris més flexibles i organitzar-me la jornada per incloure-hi altres activitats a banda de la feina. Amb la interpretació no ets tan flexible, ja que els horaris són els que són.

Ho faig per necessitat? Sí i no. Alguns mesos de l’any podria viure només de la interpretació i d’altres no, però és que no m’imagino sense traduir.

En la meva opinió, són dues activitats que es complementen molt bé: la interpretació et dóna agilitat mental i capacitat de reacció, mentre que en la traducció tens més temps per jugar amb el llenguatge, pots esborrar el text tantes vegades com vulguis fins trobar la formulació més convincent, i aquests coneixements els pots aplicar després a la cabina d’interpretació, i viceversa.

TC: Creus que la feina dels intèrprets està prou reconeguda?
MS: Depèn. Les persones acostumades a treballar amb intèrprets són molt més conscients de la necessitat de garantir una bona comunicació i es preocupen per tal que tinguis els materials necessaris i unes bones condicions de treball, però és cert que un nombre important de la població és bastant indiferent vers els intèrprets. Som força invisibles, menys quan ens equivoquem. Aleshores sortim a tots els diaris: penseu en l’intèrpret de llengua de signes al funeral de Mandela, per exemple. He perdut el compte de les vegades que amics i parents m’han fet broma amb aquest home, i això que ni tan sols em dedico a la llengua dels signes!

Si fas bé la teva feina, passes desapercebut, i en realitat així és com ha de ser, perquè tu poses veu a altres persones, però no expresses la teva opinió, mai has d’ésser l’autor de les idees rere el discurs, sinó només de les paraules escollides per transmetre-les.

Tanmateix, és molt important que com a intèrprets «eduquem» els clients, que amb freqüència desconeixen completament el nostre món, i els fem ésser més conscients de la tasca dels intèrprets, la seva funció comunicadora i llurs necessitats, però també els seus límits.

TC: Què diries a un estudiant de Traducció i Interpretació que estigui plantejant-se dedicar-se a la Interpretació?
MS: El primer consell és que no s’hi dediqui si no ho té claríssim, perquè suposa fer una sèrie d’esforços que només valen la pena si realment t’apassiona aquesta feina. En segon lloc, li recomanaria que es plantegés fer formació universitària en interpretació, preferiblement un màster. De fet, no m’imagino entrar en cabina sense haver tingut una formació exhaustiva prèviament. Quin patiment!

També li diria que apliqui el sentit comú i no es precipiti a l’hora d’acceptar feines, que és millor dir que no si no ens sentim qualificats que fer el ridícul i donar una mala imatge que segurament trigarem a treure’ns del damunt. És un món molt petit.

TC: Quina és la interpretació amb la qual recordis que t’has sentit més còmoda?
MS: Guardo molt bon record d’una de les primeres interpretacions que vaig fer, un enllaç amb els comitès olímpics grec i xipriota en una visita a Catalunya. La interpretació era en anglès, però es valoraven els coneixements de grec. Els assistents portaven setmanes de gira pel món i van confessar que era la primera vegada que tenien interpretació amb grec, encara que fos parcialment. Estaven contents, tenien ganes de xerrar i això va fer que l’ambient fos distès i agradable. I qui sap, potser els resultats aconseguits van ser més positius gràcies a la seva predisposició vers les reunions del que potser hauria estat si s’haguessin expressat només en anglès.

Montserrat simultàniaTC: Qui t’agradaria interpretar, que encara no ho hagis fet?
MS: En aquests moments i per la presència mediàtica que té, m’agradaria interpretar un dels que podem considerar l’home del moment, l’actual ministre grec d’economia i finances i escriptor Yanis Varoufakis. He llegit alguns articles seus, he vist entrevistes i em sembla una persona molt interessant que en aquests moments té un paper crucial a la història del seu país i d’Europa. També m’agradaria conèixer l’escriptora alemanya Ingrid Noll, les novel·les de la qual m’empasso incansablement des de fa uns mesos, per posar un parell d’exemples.

La llista és llarga, tot i que tenir cert renom no és sinònim d’ésser interessant. Al contrari, amb freqüència són els testimonis de cares menys visibles les que aconsegueixen transmetre un missatge més clar i punyent. L’important és que hi hagi un missatge i un bon missatger, i aquí és on entra en joc l’intèrpret, sigui per parlar en boca de personatges coneguts o per donar veu a cares anònimes.


Si voleu contactar amb la Montserrat, aquests són els seus espais a la xarxa:
Lloc web
Blog
Facebook
Twitter
LinkedIn

I, si mai necessiteu algú per a una interpretació, tingueu-la present, que és una gran professional.

Des d’aquí torno a donar-te les gràcies, Montserrat, per haver dedicat part del teu temps a respondre les meves preguntes. Estic molt contenta d’haver pogut publicar aquesta entrevista. Ha sigut una experiència d’allò més interessant. Et desitjo molta sort!

Dia Internacional de la Traducció 2014 [gràcies, traductors!]

Cada 30 de setembre, els traductors d’arreu del món celebren el Dia Internacional de la Traducció. I per què aquest dia? Doncs perquè és Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia i el patró dels traductors.

El motiu de disposar d’una dia dedicat a la traducció és el de donar visibilitat a la professió i fer que els traductors estiguin més valorats. Imagineu-vos tots els llibres que no hauríeu pogut llegir o les pel·lícules i sèries que no hauríeu pogut entendre si no s’haguessin traduït! Potser no ens hi parem a pensar prou. De fet, cada dia i força sovint estem en contacte amb textos que s’han traduït: novel·les, pel·lícules, sèries, cançons, anuncis, documentals, les etiquetes de les peces de roba, les capses dels cereals, còmics, pots de xampú, articles periodístics, la interfície de l’ordinador o del telèfon, el manual del microones o els paquets de tinta de la impressora, receptes de cuina, contes, conferències o les instruccions del joc de taula dels diumenges.

Des de Traduint des de Calella, avui volem fer un petit homenatge als traductors literaris. A continuació podreu veure tot un seguit de portades de novel·les que s’han traduït al català, originàriament redactades en altres idiomes d’arreu del món. I també deixant constància del nom del traductor al català, perquè cal ser conscients que els traductors tenen un nom i uns cognoms, no són pas robots! Se’ls ha de reconèixer l’esforç i el mèrit. Gràcies, traductors!

Del neerlandès al català:
«Boven is het stil» (Gerbrand Bakker)
«A dalt tot està tranquil» (Maria Rosich)

 boven-is-het-stil     A-dalt-tot-esta-tranquil-e1340605848864

De l’anglès al català:
«Homage to Catalonia» (George Orwell)
«Homenatge a Catalunya» (Ramon Folch i Camarasa)

9780141183053     portades llibres018

De l’italià al català:
«Il nome della rosa» (Umberto Eco)
«El nom de la rosa» (Josep Daurella i Nadal)

il-nome-della-rosa     elnomdelarosa2

Del castellà al català:
«Cien años de soledad» (Gabriel García Márquez)
«Cent anys de solitud» (Avel·lí Artís-Gener)

CIEN-A~1     9788496694644

Del japonès al català:
«Nejimakidori Kuronikuru» (Haruki Murakami)
«Crònica de l’ocell que dóna corda al món» (Albert Nolla)

1633688     cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd

De l’alemany al català:
«Die unendliche Geschichte» (Michael Ende)
«La història interminable» (Francesca Martínez)

buchcover     La història interminable

Del francès al català:
«Les Trois Mousquetaires» (Alexandre Dumas)
«Els tres mosqueters» (Josep Navarro Costabella)

1237941-gf     Els_tres_mosqueters-Alexandre_Dumas-9788492672134

Del danès al català:
«Den grimme ælling» (Hans Christian Andersen)
«L’aneguet lleig» (Albert Jané)

001 den grimme aelling     11732648

Del rus al català:
«Преступление и наказание» (Fiódor Dostoievski)
«Crim i càstig» (Andreu Nin)

md_poster     20110920-Crimicastig350

Del polonès al català:
«Drwal» (Michal Witkowski)
«El llenyater» (Marta Cedro i Guilerm Calaforra)

Drwal_Michal-Witkowski,images_big,5,978-83-7799-083-4     Portada_elllenyater_alta

I podria afegir més i més traduccions, però potser se’m faria el 30 de setembre de 2015! Com podeu comprovar, si no fos gràcies a l’ofici dels traductors no tindríem accés a moltes obres literàries. Que molts de nosaltres dominen més d’una llengua, sí, però… què passaria amb tota la resta? Ens perdríem moltíssimes coses.

Des d’aquí, doncs, el meu petit homenatge als traductors literaris, que fan que puguem posar-nos a la pell de tants i tants personatges. Personalment, espero i desitjo poder, algun dia, ser aquest pont entre l’autor estranger i el lector. Un somni per al qual tinc moltes ganes de lluitar. :-)

Si ets traductor/a, gaudeix del teu dia! Si no n’ets però en coneixes, felicita’ls! I si estàs llegint això és perquè el món de la traducció és un sector que t’interessa, així doncs, gràcies!

 

Love your translator!

5 de setembre de 2014: primer aniversari

Avui fa un any que vaig decidir iniciar aquesta aventura blogaire amb la publicació de l’entrada Quan TV3 no segueix la normativa catalana.

facebookSovint em passava pel cap, això de tenir un blog on escriure-hi, però, alhora, sempre pensava «I qui perdrà el temps llegint les meves cabòries?». Després d’aquest primer any, he pogut comprovar que les meves, com jo en dic, cabòries, també interessen d’altres!

Des del primer moment vaig tenir clar que el meu blog aniria destinat a la traducció, les llengües i la defensa del català. Evidentment, la llengua de redacció seria el català, i no em penedeixo gens d’haver-ho decidit així. Si escrius en un idioma amb un major nombre de parlants, podràs tenir més audiència, això és evident, però escrivint en català és com sento que sóc jo mateixa, com em sento més còmoda i com puc expressar millor allò que vull dir.

Gràcies al blog, durant aquest any he après molt coses sobre la traducció i el català, he aprofundit els meus coneixements sobre alguns aspectes de la llengua, he descobert curiositats lingüístiques i també he experimentat amb la llengua. Però, sobretot, i és una cosa que he volgut fer des del primer dia, he intentat donar a conèixer la professió i el món de la traducció, la meva passió i allò a què vull dedicar-me. El blog també m’ha servit, és clar, per tenir jo mateixa una especial il·lusió per dedicar el meu temps a aquest ofici i lluitar per poder ser allò que vull, traductora literària.

Estic molt contenta de la resposta que ha tingut el blog durant aquests dotze mesos i des del seu primer dia a la xarxa. Sovint em trobo coneguts pel carrer i, després d’estar-hi xerrant una estona, em comenten que de vegades llegeixen les entrades del blog o em feliciten per la setena posició en aquell concurs de blogs on vaig participar. També hi ha qui em fa propostes de temes de què parlar. Agraeixo molt el vostre suport i que dediqueu part del vostre temps a llegir allò que publico. Perquè els vostres comentaris, opinions, suggeriments i visites em fan venir més i més ganes d’escriure, perquè és quan obtens resposta dels altres que et motives per seguir endavant. Gràcies, moltíssimes gràcies!

Per tal de tenir un resum gràfic d’aquest primer any del blog, he creat una presentació amb les dades més rellevants. Podeu accedir-hi des d’aquí.

preziNo voldria concloure aquesta entrada sense abans llistar alguns blogs sobre traducció i llengua que segueixo i que de vegades m’han inspirat a l’hora d’escriure. Perquè hi ha molta gent que dedica el seu temps lliure a difondre els seus coneixements amb tothom qui els vulgui absorbir.

12 mesos, 12 recomanacions:

  1. Tot és una mentida [literatura]
  2. Thoughts on Translation [sobre la professió del traductor]
  3. Racó per llegir [recomanacions literàries]
  4. Neolosfera [una paraula nova cada dia]
  5. Transgalator [videoblog sobre interpretació]
  6. Fartografia [heretgies lingüístiques]
  7. EstiliGrafia [llengua catalana]
  8. adhuCA’T 2.0 [agitació lingüística]
  9. TraducArte [traducció]
  10. Traducir&Co [traducció i món digital]
  11. En la luna de Babel [llengües i traducció]
  12. Somiant i traduint [sobre traducció, acabat de sortir de l’ou]

Espero que, gràcies a aquesta llista, descobriu altres blogs que considereu interessants. Perquè el món de les llengües és infinitament ampli i mai no podrem dir que ho coneixem absolutament tot.

Però anem al gra… Avui celebrem un aniversari! I què acostuma a passar, quan és l’aniversari d’algú? Que aquest algú porta caramels a l’escola, oi? Bé, jo ja no vaig a l’escola i a molts de vosaltres seria complicat poder-vos donar alguna llaminadura personalment, així que, per celebrar que avui el blog fa anys, he decidit (després de pensar i provar diverses opcions, buf!) dissenyar, amb l’ajuda del meu pare, uns pòsters dedicats a cites sobre la traducció.

Blog - Còpia– Translation is that which transforms everything so that nothing changes. / La traducció és allò que ho transforma tot perquè res no canviï. (Günter Grass)
– Translators are the shadow heroes of literature. / Els traductors són els herois ocults de la literatura. (Paul Auster)

– A translator is the most obsevant reader. / El traductor és el lector més observador. (Agata Tuszynska)
– Translation is not a matter of word only; it is a matter of making intelligible a whole culture. / La traducció no es limita només a les paraules; es tracta de fer intel·ligible tota una cultura. (Anthony Burgess)

De cites n’hi ha moltíssimes, però aquestes són les que m’han agradat especialment. Per decorar l’habitació, el despatx, la biblioteca, el passadís de la universitat o l’institut… Per posar-lo allà on us vingui més de gust! (aquí podeu veure com quedaria a la paret de l’habitació, per exemple :-P) I, ja que el blog està escrit «des de Calella», no hi podia faltar el nostre estimat far, és clar!

Tot i que m’agradaria poder enviar un pòster a tots i cadascun dels seguidors i lectors del blog, la impressió i l’enviament d’un pòster com aquest té un cert cost… Així doncs, i com que imprimir-ne 365 (tants com dies de vida té el blog) potser seria una mica massa, he decidit que enviaré una còpia a les primeres 12 persones que ho sol·licitin, ja que celebrem els 12 primers mesos del blog. Quan us confirmi que sou de les 12 primeres persones, podreu dir-me quina de les quatre frases preferiu. :-)

Per sol·licitar el pòster, només cal que ompliu el formulari que trobareu a la pestanya Contacte.

I fins aquí l’entrada de l’aniversari. De nou, moltes gràcies pel vostre suport i per llegir-me sempre. Espero que allò que escric sigui del vostre interès, que aprengueu, que gaudiu, que descobriu, que tingueu curiositat per la llengua i que el món de la traducció us sigui cada dia una mica més familiar. Perquè els traductors som arreu, no només a les novel·les.

Anna Rosich i Soler


Avui, 5 de setembre, comença La Setmana del Llibre en Català a Barcelona, que s’allargarà fins el dia 14. No us la perdeu!

#traduint_stjordi14

Ja ens trobem ben endinsats al mes d’abril, és a dir, el mes de l’inici del bon temps, d’alguns dies de vacances, dels primers concerts a l’aire lliure, dels primers gelats… però també és un mes ple de llibres i estones de lectura! I de roses. Sí, sí, parlo de la Diada de Sant Jordi :-)

Sant Jordi sempre m’ha semblat un dia molt especial, potser perquè personalment tinc una gran fixació amb els llibres, però també amb les flors. Un dia que es respira bon humor per totes bandes, i tothom somriu i s’il·lusiona. Un dia en què la cultura, els llibres, les paraules i la llengua són els màxims protagonistes.

És per això que m’agradaria intentar iniciar una etiqueta relacionada amb el Sant Jordi a les xarxes socials, a veure si rutlla. Es tracta de l’etiqueta #traduint_stjordi14. La meva proposta és que la feu servir tant al Facebook com al Twitter per parlar de llibres durant aquests dies prèvis a la Diada (o després, per dir quin llibre us han regalat!). També podeu parlar d’aquell llibre que més us hagi marcat, d’aquell llibre que hàgiu llegit i rellegit, d’aquell llibre que recomanaríeu, d’aquell llibre que teniu pendent…

Nosaltres ja ho hem fet al Facebook:

blogI al Twitter:

twitterI tenim moltes ganes de llegir les vostres aportacions! :-) Ja hi ha hagut una mica de moviment. Animeu-vos-hi! Entre tots podem omplir les xarxes socials de llibres i, a més a més, conèixer nous llibres o autors, que sempre és interessant. Podeu aprofitar i esmentar els traductors dels llibres que trieu, per també fer-los visibles.

D’aquí uns dies anunciarem el concurs que estem preparant per celebrar la Diada de Sant Jordi. Estigueu atents!

Aprofito l’entrada per disculpar-me si no puc actualitzar amb la periodicitat habitual. D’una setmana ençà que treballo en una agència de traducció (yupi!) i no tinc tant de temps com abans. Us dono les gràcies pel vostre suport i per seguir, dia rere dia, les actualitzacions del blog i la pàgina del Facebook.