Regals per a amants de les llengües

Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu… ♫ ♪ ♫ ♪

Neu? Trineu? No, no, ja ho sé, encara no som a Nadal. Però el temps cada cop passa més ràpid i cada any ens acaba agafant desprevinguts, si més no a la majoria. Per això m’avanço una mica en el temps i a l’entrada d’avui vinc a donar-vos algunes idees de coses que podeu regalar als amants de les llengües (o que us podeu regalar vosaltres mateixos, és clar!). Si se us acudeix alguna cosa que no apareix a l’entrada, no dubteu a deixar un comentari perquè tothom n’estigui al cas.

  • Gramàtiques, diccionaris o manuals d’estil: sí que és veritat que a Internet hi ha moltíssima informació, però als amants de les llengües ens encanta poder buscar la informació entre les pàgines d’un gramatica_portadabon llibre. I anar a parar d’un concepte a l’altre, i aprendre de forma involuntària, a mesura que anem llegint. En el cas del català, per exemple, un bon regal podria ser la recent publicada Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Llibres: vaja, no hi ha gaire cosa més a dir, de llibres n’hi ha per triar i remenar! Però regalar un llibre a algú que sabem que li agrada molt llegir també té els seus riscos, ja que potser no sabem tots els llibres que té i ens repetim. Una bona solució també és regalar un val per ser gastat en llibres, a lliure elecció.
  • Llibre digital: si el pressupost de què disposeu és generós, un llibre digital (e-book) pot ser una bona elecció si el regal que busqueu és per a algú amant del món digital. Aquesta eina et permet portar a sobre milers de llibres a la vegada. Alguns també inclouen una eina per consultar traduccions de les pac13e5f803d109f1299b2fbc767c6754c.jpgraules que no entenguis, o bé el seu significat.
  • Tassa: una tassa original per fer un cafè o un te durant les hores de lectura.
  • Llumet per llegir: la solució perfecta quan vols llegir de nit o en un lloc amb poca llum. Hi ha una gran diversitat de models i dissenys, així com de preus. En podeu trobar a establiments com Ikea, Carrefour, Fnac, Media Markt i El Corte Inglés, entre d’altres.
  • Samarretes: us proposo un parell de webs on podeu trobar samarretes d’allò més originals relacionades amb la llengua. En aquest cas, la llengua catalana. Es tracta dels projectes Parla pallarès i Català il·lustrat.

Dos models del projecte Català il·lustrat

  • Bosses de cotó amb motius lingüístics: una bona opció també és una bossa de cotó per portar llibres, anar a comprar, etc. Per Internet podeu trobar moltíssims models o crear el vostre propi disseny.

retocada.jpgBossa de La incorrecta

  • Agenda o calendari: una eina imprescindible on apuntar totes les presentacions o esdeveniments que puguin ser d’interès del nostre obsequiat amant de les llengües (presentacions de llibres, cursets, conferències, etc.)
  • Jocs de taula lingüístics: el joc de taula lingüístic per excel·lència, l’Scrabble.
  • Subscripció a una revista o a un portal de sèries i pel·lícules: si voleu fer un regal a una persona a qui agrada llegir alguna revista sobre llengua (o en algun altre idioma) o mirar pel·lícules i sèries (en versió original per practicar, per exemple), també podeu optar per regalar-li una subscripció al mitjà que acostuma a fer servir. D’aquesta manera li estalviareu una despesa!
  • Aguantallibres: la forta addició a les llengües i el vici de la lectura poden fer que els llibres i diccionaris s’acumulin. Un bon regal pot ser un parell d’aguantallibres per tenir els llibres més ben organitzats.
  • Thumb thing: i com a regal friqui de l’entrada (però no menys interessant!), el thumb thing, una espècie d’anell per al dit gros que ens permet aguantar el llibre obert només amb una mà. Lloc web oficial.

home_pic1

I fins aquí la col·lecció de regals per a amants de les llengües. Em podria haver allargat molt més, ja que, de fet, qualsevol cosa que tingui alguna relació amb les llengües i la lectura (punts de llibre, pòsters, llibretes…) pot ser un bon regal, però tampoc cal col·lapsar el personal, oi? ;-) Si se us acudeixen altres regals que considereu interessants i originals, no dubteu a deixar un comentari aquí sota.

Fins ben aviat!

 

 

Anuncis

Quan et quedes amb sense temps (però, finalment, s’obre una porta)

No, no cal que et segueixis fregant els ulls. No, això no és cap al·lucinació. Sí, he tornat a escriure al blog! [aplaudiments i crits d’alegria, o això espero :-P]

Després d’uns mesos en què he sigut sí-sí (sí estudio i sí treballo) i en què les meves obligacions no m’han permès mantenir la regularitat del blog… Here I go again! Abans de publicar una entrada amb contingut «real», però, em veig amb l’obligació d’explicar-vos què he fet durant tots aquests mesos, que per ben poc no equivalen a un any.

Després de quatre anys sense anar a la universitat, el curs passat vaig decidir matricular-me al postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. En tractar-se d’un postgrau i no d’un màster, el nombre reduït d’hores de classe (i, per tant, de feina) em permetia combinar feina i universitat. Tenia ganes de tornar a estudiar, aprendre i (qui sap si) obrir-me portes, professionalment parlant.

I sembla que sí que n’ha obert, de portes, sí! Però un moment, encara no.

Durant el postgrau vaig acabar de confirmar que cap a on vull conduir la meva carrera professional és la llengua catalana. Evidentment, m’ofereixo per fer traduccions i correccions al castellà. De fet, és el que he estat fent tots aquests anys. I m’agrada. Però treballant amb el català és com em sento més còmoda i satisfeta. També vaig poder confirmar amb mi mateixa (per si encara no ho tenia clar) que el món editorial em fascina, especialment la literatura infantil i juvenil. I que segueixo tenint un somni: veure escrit «Traducció d’Anna Rosich Soler» a la portada d’un llibre (perquè cada cop és més normal, per sort, veure el nom del traductor a la portada). Però poder arribar a aquest objectiu requereix temps. I de vegades… me’n falta.

El postgrau també m’ha animat a llegir molt i  molt, i a descobrir escriptors nous. La pila de llibres pendents que tinc a l’habitació és tan immensa! Però bé, de mica en mica. [Sí, és clar, de mica en mica, però si no pares de comprar-ne…] També m’ha obert la ment i m’ha fet entendre que no sempre podem parlar de correcte i incorrecte i que no tot és blanc o negre, sinó que el que cal és valorar l’adequació dels mots segons el context. A més, ara agraeixo que el nostre any hagi coincidit amb la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tot i que a classe ho arribéssim a maleir. Molts dubtes que podria haver tingut ja van quedar resolts durant les classes.

Però bé, anem al gra. Si m’he decidit a tornar a escriure al blog és perquè crec que a partir d’ara li podré dedicar més temps. També perquè he fet un canvi a nivell professional que em sembla que em permetrà tenir el cap menys col·lapsat. Per tant, tindré més idees d’entrades i també més ganes d’asseure’m davant de l’ordinador i posar-me a escriure. [Au va, Anna, digues d’una vegada quina és aquesta porta que dius que t’ha obert el postgrau…!] Des d’aquest estiu que dedico menys hores a la traducció i correcció com a autònoma (però segueixo acceptant encàrrecs, eh!) perquè he començat a treballar com a correctora al diari Ara. Hi vaig fer les pràctiques del postgrau i tot un seguit d’esdeveniments han fet que hi hagi acabat treballant en plantilla. Tot un canvi! Sobretot pel que fa als horaris, ja que, és clar, la vida d’autònoma és molt més «lliure». Però estic molt contenta d’haver decidit fer el pas. Estic aprenent moltíssim i l’equip humà amb el qual treballo és excepcional.

Així doncs, després d’un estiu una mica caòtic i de canvis, crec que a partir d’ara tot plegat serà més homogeni i tindré una agenda una mica més organitzada. Per tant, crec que tindré temps per fer reviure el blog. És un projecte que m’entusiasma i al qual m’agrada molt dedicar el meu temps, però aquests últims mesos m’he vist sobrepassada i no em sentia gens inspirada. Ara sento que això ha canviat i tinc ganes de tornar-hi. I idees. I il·lusió!

Au, ja està, ja ho he dit tot. Ben aviat, entrades i continguts nous! Ah, sí, me n’oblidava: enmig d’aquests mesos d’estrès el blog ha fet quatre anys, i no li he fet gens de cas… Queda pendent una celebració. Farem una festa d’aquestes que en diuen de «no aniversari», d’acord?

Gràcies per ser-hi!

LletresPortada3

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

___________________________________

Actualització:

Gràcies a la difusió de l’enquesta a les xarxes socials, el periodista Carles Pascual es va posar en contacte amb mi. Volia parlar de la meva enquesta en una secció del programa «Els Matina de Catalunya Ràdio». Jo, a la ràdio nacional de Catalunya! Tota una experiència. Em va fer molta il·lusió sentir la Mònica Terribas dir el meu nom en antena i poder conversar amb ella i amb l’escriptor Ramon Solsona, sobre el meu blog i sobre l’enquesta de la construcció «amb sense».

catalunya_radio_logo

Si et vas perdre la meva intervenció a la ràdio o si vols tornar-la a escoltar, aquí tens l’enllaç al programa. Aprofito per donar les gràcies a tot l’equip de Catalunya Ràdio, per interessar-se en la meva enquesta i per donar-me l’oportunitat de parlar-ne en directe al programa dels matins. Qui m’ho havia de dir. :)

Encara tinc pendent fer l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, espero fer-ho abans d’acabar l’any. Si encara no has respost l’enquesta, ets a temps de fer-ho!

ENLLAÇ A L’ENQUESTA