Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

___________________________________

Actualització:

Gràcies a la difusió de l’enquesta a les xarxes socials, el periodista Carles Pascual es va posar en contacte amb mi. Volia parlar de la meva enquesta en una secció del programa «Els Matina de Catalunya Ràdio». Jo, a la ràdio nacional de Catalunya! Tota una experiència. Em va fer molta il·lusió sentir la Mònica Terribas dir el meu nom en antena i poder conversar amb ella i amb l’escriptor Ramon Solsona, sobre el meu blog i sobre l’enquesta de la construcció «amb sense».

catalunya_radio_logo

Si et vas perdre la meva intervenció a la ràdio o si vols tornar-la a escoltar, aquí tens l’enllaç al programa. Aprofito per donar les gràcies a tot l’equip de Catalunya Ràdio, per interessar-se en la meva enquesta i per donar-me l’oportunitat de parlar-ne en directe al programa dels matins. Qui m’ho havia de dir. :)

Encara tinc pendent fer l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, espero fer-ho abans d’acabar l’any. Si encara no has respost l’enquesta, ets a temps de fer-ho!

ENLLAÇ A L’ENQUESTA

11 mites sobre la traducció i els traductors

El 30 de setembre és sempre una data important per al calendari dels traductors. Cada 30 de setembre se celebra, arreu del món, el Dia Internacional de la Traducció. Cada any, al blog, hem intentat celebrar aquest dia publicant una entrada especial per a l’ocasió (any 2013 i any 2014). Aquest any no podia ser diferent. :-)

Enguany celebrarem el Dia Internacional de la Traducció amb la traducció al català de l’article 11 Myths about Translation and Translators (original aquí). Perquè encara hi ha molts mites erronis sobre la professió dels traductors, com aquell que diu que els qui hem fet la carrera de Traducció parlem molts milers d’idiomes. A l’entrada d’avui coneixerem onze mites més, de la mà de la traductora russa Elena Tereshchenkova.


11 MITES SOBRE LA TRADUCCIÓ I ELS TRADUCTORS

N’hi ha molts, de mites sobre la traducció i els traductors. De vegades sembla que es contradiguin els uns als altres. En aquesta entrada, deixaré en evidència alguns d’aquests mites.

1 – Tothom qui parla dues llengües pot ser traductor

La traducció és una habilitat. Això vol dir que has de passar cert temps practicant, abans no siguis bo traduint. També és important tenir bones capacitats de redacció en la llengua d’arribada, conèixer-ne la terminologia, ser capaç de fer cerques i saber fer servir eines de traducció assistida per ordinador. N’estàs segur, que el teu amic que va estudiar francès a la universitat fa deu anys és una bona opció per traduir el teu lloc web?

2 – Els bons traductors poden traduir-ho tot

No sé com funciona en altres països, però això és el que s’ensenya als estudiants universitaris a Rússia. Tot i així, això és absolutament fals.

És fàcil d’entendre, si t’ho mires així: encarregaries un text tècnic, un contracte legal i un document publicitari en la teva llengua materna a una mateixa persona? Probablement no, perquè aquests tipus de textos requereixen habilitats i coneixements diferents.

Per poder oferir una traducció d’alta qualitat, un traductor ha de conèixer una llengua estrangera, però, a més, també s’ha de sentir còmode amb la temàtica del text.

3 – Els bons traductors poden traduir en totes dues direccions

Normalment, els traductors professionals només tradueixen a la seva llengua materna. Suposo que això és així perquè (a) són perfeccionistes i (b) tenen tants coneixements de la llengua estrangera que poden veure les seves pròpies limitacions. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, però siguem honestos, són casos excepcionals.

4 – Un text que t’ha costat milers d’euros i que ha estat realitzat per un equip d’especialistes durant diverses setmanes pot traduir-se en un parell de dies i per la meitat del cost

De manera força freqüent, això és el que els clients pensen sobre els seus documents publicitaris, i mai no he entès el perquè. Un traductor ha d’invertir temps en conèixer la marca i el seu estil. Ha de crear continguts interessants que es dirigiran a la nova audiència. De vegades també ha de fer alguns canvis i rumiar metàfores o jocs de paraules que en la llengua d’arribada no funcionen. Tot això implica temps i requereix d’habilitats. Dec estar sonant una mica com un disc ratllat, ja ho sé, però és un concepte molt senzill que molt poca gent de fora del sector de la traducció sembla entendre!

5 – La llargada del text original i de la traducció hauria de ser la mateixa

Llengües diferents tenen estructures diferents. En algunes llengües, calen menys paraules per expressar un mateix pensament. A més, les paraules russes acostumen a ser més llargues que les angleses. Però espera’t a veure algunes paraules en alemany, com Krankenschwester (infermera), per exemple. Hauries de tenir això en compte quan dissenyis l’aspecte del teu web, quan facis l’esborrany d’una  aplicació o quan realitzis tasques d’autoedició.

6 – La traducció no pot oferir una còpia d’alta qualitat

Aquest mite sembla contradir en certa manera allò que he dit més amunt, però no ho fa pas. La clau és trobar un bon traductor especialitzat en el tema de què tracta el text. No estic d’acord amb Wayne Bourland, qui diu que la traducció no pot oferir un bon document publicitari. Els materials de publicitat traduïts (o d’alguna manera localitzats) poden conservar la veu d’una marca alhora que tenen en compte les diferències de l’audiència local. Sigui com sigui, aquesta traducció no pot ser barata.

7 – Pots obtenir una traducció d’alta qualitat sense estar en contacte amb el traductor

Els bons traductors fan preguntes. No ho fan de manera directa ni t’empipen amb preguntes, si poden trobar la resposta ells mateixos, però sempre és interessant estar en contacte amb el teu traductor o el gestor del projecte, en cas que treballis amb una agència. De vegades, els traductors troben errors en el document original. Al cap i a la fi, hi ha poques persones que llegeixin el teu document de manera tan acurada com la persona que n’estigui fent la traducció.

8 – Un bon traductor de seguida s’acostumarà a la terminologia i estil que la teva empresa prefereixi

Potser sorprèn, però tenir telepatia no forma part de la descripció de la feina del traductor. Puc fer suposicions sobre les teves preferències, però no hi ha cap garantia que la meva elecció sigui la correcta. Això és especialment cert quan parlem de terminologia. Ah, i un altre consell important: sempre és més útil proporcionar el glossari i la guia d’estil abans que s’iniciï el procés de traducció.

9 – Els teus especialistes interns sempre saben millor quins canvis s’haurien de fer a  a la traducció

Per una banda, el teu personal potser coneix alguns detalls de què el traductor no ha estat informat. Per altra banda, quan parlem d’estil, els traductors acostumen a estar més qualificats que el teu equip. Ja ho he vist més d’una vegada, com un revisor intern fa canvis purament estètics o fins i tot empitjora el text, des d’un punt de vista estilístic. Aquest és un altre motiu pel qual és tan important tenir l’oportunitat de parlar sobre la traducció directament amb la persona que l’hagi fet.

10 – Un preu més elevat és sinònim d’una millor qualitat

Desafortunadament, un preu més elevat no sempre garanteix una millor qualitat. En la meva última entrada vaig escriure sobre una situació desagradable en què un client va preferir una versió més pobre de la traducció que va resultar ser la més cara.

Comprar una traducció no és fàcil, perquè normalment no pots avaluar la qualitat i has de confiar en el proveïdor del servei. Al final d’aquesta entrada vaig donar alguns consells sobre com trobar un traductor. Espero que els trobeu interessants.

Una altra possibilitat és contractar un revisor independent, qui et podria ajudar a triar el traductor per al teu projecte.

11 – No pots recórrer als serveis de traductors autònoms, si allò que busques és un servei centralitzat per a la teva traducció multilingüe i serveis d’autoedició

Molts traductors ofereixen altres serveis, a banda de la traducció. Poden fer la feina ells mateixos o bé associar-se amb altres traductors. 

Si tens un projecte multilingüe, sembla que treballar amb una agència sigui l’opció més fàcil, però si dediques una estona a la recerca pot ser que trobis un equip de freelancers que et proporcionarà un resultat de millor qualitat i molt més personalitzat.

Se t’acudeixen altres mites sobre la traducció? M’agradaria molt llegir-los als comentaris! No t’oblidis de compartir aquesta entrada a les xarxes socials si l’has trobat interessant.

Article original en anglès, d’Elena Tereshchenkova


Aprofito l’avinentesa per donar l’enhorabona a tots els companys traductors que passin per aquí. Perquè el dia d’avui sigui un dia més al calendari per donar veu a la nostra professió. Perquè, sense els traductors, no tindríem accés a una gran quantitat d’informació. Un cop més: gràcies, traductors!

traducció

Sorteig de Sant Jordi 2015 amb Llibres Artesans

Que ja siguem al mes d’abril vol dir que ja hem arribat al mes del llibre i d’una de les tradicions catalanes que més m’agraden. Perquè Sant Jordi fa que l’activitat llibretera en català tingui molta vida i tothom tingui ganes d’adquirir un llibre nou. L’any passat vaig comprar-me Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (Sembra Llibres). A veure quin llibre cau, enguany! Vosaltres ja sabeu quin llibre (us) comprareu?

Però aquesta entrada no és per parlar de llibres, sinó per presentar el sorteig de Sant Jordi d’aquest any. L’any passat vaig fer el concurs «El príncep traduït» i la guanyadora va decidir que volia rebre la versió italiana del llibre El petit príncep. Enguany, els llibres (sí, sí, en plural!) que rebran els guanyadors en són dos de ja decidits. Com que és el segon Sant Jordi que celebrem junts, he decidit fer el sorteig de dos llibres. A continuació trobareu totes les condicions i detalls d’allò que cal fer per participar-hi:

Període de participació: de les 00:00 del dilluns 6 d’abril a les 23:59 del dijous 23 d’abril.
A qui va destinat: a tothom qui vulgui participar-hi.
Què cal fer: per participar al sorteig, cal que comparteixis aquesta imatge al teu mur del Facebook i que deixis un comentari en aquesta mateixa imatge per avisar que has fet la compartició (així segur que totes les participacions quedaran registrades correctament). [Si no veus bé la imatge, visita la pàgina del Facebook del blog i comparteix-la des d’allà]. Aquelles persones que no utilitzin el Facebook poden participar al sorteig mitjançant un comentari en aquesta mateixa entrada del blog, on hauran d’avisar que volen participar al sorteig.
Publicació del resultat del sorteig: diumenge 26 d’abril.
Premi: sorteig de dos exemplars de llibres artesans de Bel Olid: Passions mínimes i Vides mínimes.

No deixis perdre l’oportunitat de guanyar un d’aquests dos exemplars. Són obres d’art totalment artesanes! Si vols conèixer de més prop la iniciativa de Llibres artesans i consultar el seu catàleg, visita el seu lloc web.

Molta sort!

sorteig