Repte lector 2018 (12 mesos, 12 llibres) #reptelector18

Hola, hola! Primer de tot, bon any nou a tots i totes! :-)

Avui us vinc a presentar un repte lector. Fa anys que veig diverses plataformes i webs que en proposen (de llibres i molts altres tipus) i he pensat que seria una bona idea proposar-vos-en un. Espero que us animeu a participar-hi. Jo em comprometo a fer-ho i a publicar una entrada el desembre del 2018 amb el resum de tots els llibres que jo he llegir durant el repte. Si m’aneu informant de quins llegiu vosaltres, també els incloure a l’entrada corresponent. No t’oblidis de compartir les teves lectures a les xarxes socials amb l’etiqueta #reptelector18. A més, he creat un grup de Facebook perquè puguem compartir les nostres lectures, fer-nos recomanacions per a cada mes, etc. Aquí teniu l’enllaç.

Au, vinga, a llegir!

GENER
Un llibre del qual se n’hagi fet l’adaptació al cinema (però que encara no hagis vist!)

FEBRER
Un clàssic literari

MARÇ
Un llibre d’un autor de la zona on vius

ABRIL
Un llibre d’un gènere que no hagis llegit mai

MAIG
Un llibre publicat durant el 2017

JUNY
Un llibre que tingui més de 100 anys

JULIOL
Un llibre que triïs per la portada

AGOST
Un llibre il·lustrat o una novel·la gràfica

SETEMBRE
Un llibre que et recomani algun amic

OCTUBRE
Un best-seller

NOVEMBRE
Un llibre l’autor del qual sigui premi Nobel de literatura

DESEMBRE
Una obra de teatre

Repte

#reptelector18

Si us falten idees, entre tots els que hi participem ens podem fer recomanacions. També us recomano el portal Goodreads. Si us hi feu un usuari i hi introduïu els llibres que aneu llegint, us fa recomanacions d’altres llibres i autors que us puguin agradar. A més, podeu seguir les lectures dels vostres contactes i portar un registre dels llibres que tingueu pendents de llegir.

#reptelector18

Us desitjo un 2018 fantàstic. Ple de salut, amor, lectures i traduccions. Gràcies per ser-hi sempre!

Anna

Anuncis

11 mites sobre la traducció i els traductors

El 30 de setembre és sempre una data important per al calendari dels traductors. Cada 30 de setembre se celebra, arreu del món, el Dia Internacional de la Traducció. Cada any, al blog, hem intentat celebrar aquest dia publicant una entrada especial per a l’ocasió (any 2013 i any 2014). Aquest any no podia ser diferent. :-)

Enguany celebrarem el Dia Internacional de la Traducció amb la traducció al català de l’article 11 Myths about Translation and Translators (original aquí). Perquè encara hi ha molts mites erronis sobre la professió dels traductors, com aquell que diu que els qui hem fet la carrera de Traducció parlem molts milers d’idiomes. A l’entrada d’avui coneixerem onze mites més, de la mà de la traductora russa Elena Tereshchenkova.


11 MITES SOBRE LA TRADUCCIÓ I ELS TRADUCTORS

N’hi ha molts, de mites sobre la traducció i els traductors. De vegades sembla que es contradiguin els uns als altres. En aquesta entrada, deixaré en evidència alguns d’aquests mites.

1 – Tothom qui parla dues llengües pot ser traductor

La traducció és una habilitat. Això vol dir que has de passar cert temps practicant, abans no siguis bo traduint. També és important tenir bones capacitats de redacció en la llengua d’arribada, conèixer-ne la terminologia, ser capaç de fer cerques i saber fer servir eines de traducció assistida per ordinador. N’estàs segur, que el teu amic que va estudiar francès a la universitat fa deu anys és una bona opció per traduir el teu lloc web?

2 – Els bons traductors poden traduir-ho tot

No sé com funciona en altres països, però això és el que s’ensenya als estudiants universitaris a Rússia. Tot i així, això és absolutament fals.

És fàcil d’entendre, si t’ho mires així: encarregaries un text tècnic, un contracte legal i un document publicitari en la teva llengua materna a una mateixa persona? Probablement no, perquè aquests tipus de textos requereixen habilitats i coneixements diferents.

Per poder oferir una traducció d’alta qualitat, un traductor ha de conèixer una llengua estrangera, però, a més, també s’ha de sentir còmode amb la temàtica del text.

3 – Els bons traductors poden traduir en totes dues direccions

Normalment, els traductors professionals només tradueixen a la seva llengua materna. Suposo que això és així perquè (a) són perfeccionistes i (b) tenen tants coneixements de la llengua estrangera que poden veure les seves pròpies limitacions. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, però siguem honestos, són casos excepcionals.

4 – Un text que t’ha costat milers d’euros i que ha estat realitzat per un equip d’especialistes durant diverses setmanes pot traduir-se en un parell de dies i per la meitat del cost

De manera força freqüent, això és el que els clients pensen sobre els seus documents publicitaris, i mai no he entès el perquè. Un traductor ha d’invertir temps en conèixer la marca i el seu estil. Ha de crear continguts interessants que es dirigiran a la nova audiència. De vegades també ha de fer alguns canvis i rumiar metàfores o jocs de paraules que en la llengua d’arribada no funcionen. Tot això implica temps i requereix d’habilitats. Dec estar sonant una mica com un disc ratllat, ja ho sé, però és un concepte molt senzill que molt poca gent de fora del sector de la traducció sembla entendre!

5 – La llargada del text original i de la traducció hauria de ser la mateixa

Llengües diferents tenen estructures diferents. En algunes llengües, calen menys paraules per expressar un mateix pensament. A més, les paraules russes acostumen a ser més llargues que les angleses. Però espera’t a veure algunes paraules en alemany, com Krankenschwester (infermera), per exemple. Hauries de tenir això en compte quan dissenyis l’aspecte del teu web, quan facis l’esborrany d’una  aplicació o quan realitzis tasques d’autoedició.

6 – La traducció no pot oferir una còpia d’alta qualitat

Aquest mite sembla contradir en certa manera allò que he dit més amunt, però no ho fa pas. La clau és trobar un bon traductor especialitzat en el tema de què tracta el text. No estic d’acord amb Wayne Bourland, qui diu que la traducció no pot oferir un bon document publicitari. Els materials de publicitat traduïts (o d’alguna manera localitzats) poden conservar la veu d’una marca alhora que tenen en compte les diferències de l’audiència local. Sigui com sigui, aquesta traducció no pot ser barata.

7 – Pots obtenir una traducció d’alta qualitat sense estar en contacte amb el traductor

Els bons traductors fan preguntes. No ho fan de manera directa ni t’empipen amb preguntes, si poden trobar la resposta ells mateixos, però sempre és interessant estar en contacte amb el teu traductor o el gestor del projecte, en cas que treballis amb una agència. De vegades, els traductors troben errors en el document original. Al cap i a la fi, hi ha poques persones que llegeixin el teu document de manera tan acurada com la persona que n’estigui fent la traducció.

8 – Un bon traductor de seguida s’acostumarà a la terminologia i estil que la teva empresa prefereixi

Potser sorprèn, però tenir telepatia no forma part de la descripció de la feina del traductor. Puc fer suposicions sobre les teves preferències, però no hi ha cap garantia que la meva elecció sigui la correcta. Això és especialment cert quan parlem de terminologia. Ah, i un altre consell important: sempre és més útil proporcionar el glossari i la guia d’estil abans que s’iniciï el procés de traducció.

9 – Els teus especialistes interns sempre saben millor quins canvis s’haurien de fer a  a la traducció

Per una banda, el teu personal potser coneix alguns detalls de què el traductor no ha estat informat. Per altra banda, quan parlem d’estil, els traductors acostumen a estar més qualificats que el teu equip. Ja ho he vist més d’una vegada, com un revisor intern fa canvis purament estètics o fins i tot empitjora el text, des d’un punt de vista estilístic. Aquest és un altre motiu pel qual és tan important tenir l’oportunitat de parlar sobre la traducció directament amb la persona que l’hagi fet.

10 – Un preu més elevat és sinònim d’una millor qualitat

Desafortunadament, un preu més elevat no sempre garanteix una millor qualitat. En la meva última entrada vaig escriure sobre una situació desagradable en què un client va preferir una versió més pobre de la traducció que va resultar ser la més cara.

Comprar una traducció no és fàcil, perquè normalment no pots avaluar la qualitat i has de confiar en el proveïdor del servei. Al final d’aquesta entrada vaig donar alguns consells sobre com trobar un traductor. Espero que els trobeu interessants.

Una altra possibilitat és contractar un revisor independent, qui et podria ajudar a triar el traductor per al teu projecte.

11 – No pots recórrer als serveis de traductors autònoms, si allò que busques és un servei centralitzat per a la teva traducció multilingüe i serveis d’autoedició

Molts traductors ofereixen altres serveis, a banda de la traducció. Poden fer la feina ells mateixos o bé associar-se amb altres traductors. 

Si tens un projecte multilingüe, sembla que treballar amb una agència sigui l’opció més fàcil, però si dediques una estona a la recerca pot ser que trobis un equip de freelancers que et proporcionarà un resultat de millor qualitat i molt més personalitzat.

Se t’acudeixen altres mites sobre la traducció? M’agradaria molt llegir-los als comentaris! No t’oblidis de compartir aquesta entrada a les xarxes socials si l’has trobat interessant.

Article original en anglès, d’Elena Tereshchenkova


Aprofito l’avinentesa per donar l’enhorabona a tots els companys traductors que passin per aquí. Perquè el dia d’avui sigui un dia més al calendari per donar veu a la nostra professió. Perquè, sense els traductors, no tindríem accés a una gran quantitat d’informació. Un cop més: gràcies, traductors!

traducció

Passos a seguir quan detectem errors ortotipogràfics [#junteshopodemtot]

No és cap secret que hi ha persones que tenim tendència a fixar-nos en l’ortografia i correcció tipogràfica mentre llegim, ja sigui perquè hem adquirit aquest costum a causa de la nostra feina o bé perquè la correcció lingüística és un tema que ens interessa. Recordo un dia, a la universitat, que el professor de català ens va advertir que això de detectar errors ens acabaria passant de manera inconscient, i que era una cosa que ja no ens podríem treure de sobre. No és pas dolent! Però sí que és cert que de vegades se’ns pot considerar una mica pedants; no us enfadeu, és un acte reflex.

Considero que escriure bé és important, i encara més quan el que escrius ho llegiran altres persones. I encara més quan les teves paraules es publicaran en algun mitjà públic o quedaran a l’abast de tothom, ja sigui en un rètol, un cartell o un anunci, per exemple. Tot i així, de vegades tinc la sensació que no s’acaba de donar prou importància a l’ús correcte de la llengua. Últimament, gràcies a les xarxes socials, cada dia es comparteixen desenes i desenes d’imatges amb errors que la gent detecta quan va pel carrer o mentre llegeix. Vegem-ne alguns exemples:

pa matarogassos

Recopilar errors i comentar-los està molt bé, però em sembla que cal anar una mica més enllà. De vegades sembla que ens agradi penjar imatges amb errors només per una senzilla qüestió de pedanteria, per mostrar que nosaltres en sabem més i que hi ha gent que escriu pitjor que nosaltres. Doncs bé, sí que és cert que de vegades es poden veure errors de jutjat de guàrdia, però també hem de pensar que hi ha molta gent que mai no ha rebut una educació en català i que intenta, de bona fe, escriure’l correctament. N’hi ha d’altres que potser sí que han estudiat, però que no tenen un ull tan fi per a aquestes coses, o simplement no li donen la importància que caldria. El que cal és no prendre’ns malament les correccions, tenir interès per millorar i, sobretot, fer servir la llengua tant com es pugui. Així és com s’aprèn i com s’assimilen les coses.

Mitjançant aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos alguns procediments a seguir quan detecteu errors ortotipogràfics, de manera que la persona que rebi la correcció sigui conscient del seu error i pugui evitar-lo en futures ocasions.

D’errors, en podem detectar en àmbits diversos:

  • àmbit personal: a les xarxes socials, correus electrònics, cartes, anotacions, etc.
  • àmbit professional “de carrer”: cartells, tríptics publicitaris, rètols d’establiments, cartes de restaurants, etc. (d’empreses i negocis petits)
  • àmbit professional “d’elit”: articles de diaris i revistes, llibres, anuncis de grans empreses, etiquetes de productes, etc. (empres multinacionals)

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit personal, el que volem és que la persona que l’ha comès en sigui conscient i eviti tornar-lo a fer en futures ocasions. El que podem fer és dir a aquesta persona que s’ha equivocat, així, directament, que no es diu “decepcionar”, que es diu “decebre”. Una altra opció també és proporcionar la paraula correcta de manera “indirecta”. És a dir, respondre a la intervenció errònia amb la paraula correcta de manera dissimulada. Per exemple: persona 1) “Estic una mica decepcionada amb tot això que està passant”; persona 2) “Sí, jo també estic decebuda…”. D’aquesta manera, el xip de la persona 1 potser farà “clic” i s’acabarà corregint ella mateixa. Això ho podem fer tant de manera oral com escrita, és clar.

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “de carrer”, penso que és important fer saber directament al redactor que allò està mal escrit. Ja no es tracta d’una conversa que mantinc jo amb la meva mare, sinó d’alguna cosa a la qual accedirà molta més gent i té un caire més professional. Potser ens sembla que el propietari del bar s’empiparà, si entrem i li diem que a la pissarreta on anuncia l’oferta per als esmorzars hi hauria de dir “entrepà” i no pas “bocata”, “bocadill” o “entrepa”, però, si es diu bé i amb educació, de ben segur que ens ho agrairà. Si no volem dirigir-nos al pretès redactor personalment, sempre podem deixar una nota per sota la porta o enviar un correu electrònic. ;-D

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “d’elit”… HEM D’ACTUAR! Cada dia es detecten errors en llengua catalana en cartells o rètols de grans empreses multinacionals, empreses que es poden permetre contractar algú que redacti/tradueixi/corregeixi els seus textos, anuncis, etc. No diré que és d’agrair que decideixin redactar en català, ja que crec que és el que tothom hauria de fer si vol vendre en l’àmbit catalanoparlant. Ara, el que cal, és que donin prou importància a la llengua i als catalanoparlants i que dediquin part del seu pressupost a fer publicitat de manera lingüísticament correcta. Per respecte. Així doncs, quan detecteu errors ortotipogràfics en l’àmbit professional “d’elit”, us animo a contactar amb el servei d’atenció al client de l’empresa i fer-los saber que publiquen contingut mal escrit i, si cal, proporcionar-los la forma correcta perquè puguin corregir-ho. A més, també us animo a fer-los reflexionar sobre el fet de no ser prou curosos amb la llengua. Aquí podeu veure un correu electrònic de queixa que una seguidora del blog (gràcies, Tània!) va voler compartir amb els membres de la pàgina del Facebook, per si us serveix d’inspiració… ;-) Potser de mica en mica tothom acabarà donant, a la llengua catalana, la importància que es (ens) mereixem. Perquè NO HI HA DRET. No hi ha dret que hàgim d’anar pel carrer i veure coses com aquestes:

celio  hm

O també per correu electrònic…

escenaCal que estiguem atents, ens queixem, informem, ens indignem, treballem. Cal que tots hi ajudem una mica. Només les queixes dels clients faran que una gran empresa canviï la seva visió quant a la importància de la correcció lingüística. Heu enviat mai un correu electrònic a cap empresa per informar d’errors? Us han respost? L’han corregit? Quines experiències en teniu?

Per acabar, només em queda demanar que, si mentre heu llegit això hi heu detectat cap error, m’ho feu saber, és clar! Que tots som humans i ens equivoquem, d’això no en tinc cap dubte. Només cal que tots plegats ens hi esforcem una mica. I amb tot plegat no vull pas dir que tothom hagi d’acabar escrivint un català 100% correcte, ja que entenc que hi ha gent que no es dedica a això, però sí que crec que entre tots podem despertar la curiositat i l’interès dels altres per escriure bé les coses, per dubtar, per voler millorar.

Corregeix i deixa’t corregir. :-)

«A casa parlem català per molestar»

samarreta-catala-per-molestarSuposo que ja deveu saber que no és pas veritat, el títol d’aquesta entrada, però n’hi ha que ho veuen així… Per introduir l’entrada d’avui, m’agradaria que llegíssiu el següent conte:

«Tot seguit [l’oncle] (…) ens parlà d’un seu viatge a les illes Bahames (…). Hòmens i dones, tots eren ben trempats, amb uns ullots grans, que alguns els tenien verds i tot. I el cas és que tu anaves caminant, xino-xano, per la vorera, i encara no n’havies vist un davant teu, que ja se n’havia abaixat per cedir-te el pas. D’entrada, l’oncle s’ho havia pres com a senyal d’exquisida cortesia i bona educació, però –home observador com ell era– no tardà a adonar-se que el pas només el cedien els negres i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que quan es creuaven compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l’anècdota, tots els presents coincidírem a lamentar l’abús i l’evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre’s de manera tan servil i ignominiosa i cedir sistemàticament la prioritat als forasters. Algú encara reblà: «Només faltaria… forasters vindran que de casa ens tiraran». En això estàvem, compartint la indignació contra aquella submissió abjecta, quan arribà a la casa un dels néts del meu oncle, acompanyat de la seua nòvia que, en entrar, ens saludà cortesament: «Buenas noches». (…) Fins a la seua arribada, a la sala hi havia hagut set persones catalanoparlants. A partir d’aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s’hauria pogut pensar que estava davant de nou castellanoparlants perquè, quan la conversa es reprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda. Només dos paraules li havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la meua família. Mentre l’oncle Enric, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, vés a saber per què, en aquells negres bellíssims de les Bahames».

La bona educació dels ciutadans de les Bahames, de Ferran Suay

De ben segur que aquesta situació us és ben familiar i que us hi deveu haver trobat més d’una vegada. L’entrada d’avui és una crida a la persistència, al «voler viure plenament en català», a la resistència. Perquè estic d’acord que com més llengües parlem i practiquem millor, però no és pas el mateix voler parlar una llengua per practicar-la que parlar-la per pura submissió. I el cas del català, per molt que ens sàpiga greu haver-ho d’acceptar, és un d’aquests casos.

Preneu-vos uns instants per reflexionar-hi. Quantes vegades heu cedit i passat al castellà perquè el vostre interlocutor se us dirigia en aquesta llengua? Us heu parat mai a pensar que potser aquesta persona entén perfectament el català però, pel motiu que sigui, prefereix fer servir el castellà? Tothom és lliure de parlar en la llengua que prefereixi, però, de la mateixa manera que el vostre interlocutor decideix fer-ho en castellà, vosaltres heu de tenir tot el dret de fer-ho en català. Perquè si no el fem servir nosaltres, qui ho farà?

Sovint ens pot resultar violent parlar en català a algú que ho fa en castellà, però només cal ser persistent i de ben segur que els castellanoparlants s’hi acostumaran ben ràpidament (i potser acabaran parlant-nos en català!). D’un temps ençà que intento fer-ho sempre, i és molt gratificant quan veus que la comunicació és perfectament viable. Feia temps que intentava no caure al parany del canvi d’idioma, però sempre m’acabava semblant estrany i acabava cedint. Veure la manera d’actuar d’una amiga, però, m’ha fet canviar el xip i voler fer que els altres també intentin fer-ho. Si creieu que el vostre interlocutor potser no us acabaria d’entendre, ajudeu-vos dels gestos, parleu més a poc a poc, feu servir oracions senzilles. Aquesta és la manera de fer que la gent s’interessi per aprendre la llengua i millorar dia rere dia, que vegin que es fa servir i que els pot ser útil.

Traieu-vos del cap el tòpic de «seguir parlant en català a un interlocutor que se’m dirigeixi en castellà és de mala educació».

El motiu d’aquesta entrada és ben senzill: Allau d’insults a Iniesta per parlar en català. En un país normal, això, no passaria. Fem que viure plenament en català sigui una realitat, no un desig. No volen caldo? Doncs dues tasses!

Enllaços d’interès:
Guia «Què faig si…? Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del català», de Plataforma per la Llengua (PDF)
Samarreta «A casa parlem català per molestar», de Productes de la Terra


Per cert, ja s’ha obert el període de votacions de l’edició d’enguany del «Top 100 Language Lovers». Aprofito per tornar-vos a donar les gràcies per ajudar-me a aconseguir el resultat de l’edició del 2014 (posició 7 de 100 a la categoria «Language Professional Blogs»!). Intentem igualar o superar el resultat de l’any passat? Fes clic aquí, cerca el blog a la llista (ordre alfabètic) i vota el blog!

Ús i abús de les majúscules

En català, sempre se’ns ha dit que les majúscules serveixen per identificar els noms propis o per indicar que s’inicia una frase (al principi del text o després d’un punt). Hi ha idiomes, com l’alemany, que escriuen tots els substantius en majúscules, siguin comuns o propis:

DibuixQuant a l’anglès, per exemple, és molt comú fer servir les majúscules en títols o titulars de notícies, encara que els noms no siguin propis, simplement per destacar aquells mots i per indicar que no es tracta d’una frase del cos del text, és cosa d’estil.

example01Últimament, m’he fixat força en la creixent obsessió per les majúscules en català. Ja sigui per influència de l’anglès o no, sembla que les normes ortotipogràfiques catalanes s’estan començant a deixar una mica de banda. Vaja, fa uns mesos vaig rebre un correu electrònic de publicitat d’una aerolínia que tenia aquest aspecte:

10172577_574845425982662_4992045598564438602_nPotser en van fer un gra massa, no creieu?

Amb aquesta entrada, doncs, pretenc donar un toc d’alerta. Si no anem amb compte, amb el temps Potser Acabarem Escrivint Tots Així. Penso que els sectors que es poden veure més afectats per aquesta dèria majusculística són la publicitat (en els eslògans, per exemple) i la premsa (en els titulars). De fet, ja es comencen a veure coses així:

10363630_618005744999963_6238250594890647933_n577006_3955025428702_1352468638_nA continuació, trobareu un breu resum dels casos en què no s’han d’emprar les majúscules però on, per contra, cada cop en trobem més. Parlarem només dels casos als quals sembla que ens hem més mal acostumat i que hauríem de corregir (acompanyats d’imatges on s’ha fet un mal ús de les majúscules).

Així doncs, no hem d’emprar les majúscules:

– En els noms dels mesos de l’any, els dies de la setmana i les estacions de l’any (menys quan formen part d’una festivitat o un fet històric):

març– En els noms d’idiomes, gentilicis, races o ètnies:

anglès– En els signes del zodíac quan s’utilitzen en el sentit de designar una persona nascuda sota aquell signe (ja que funciona com a adjectiu):

L’Anna és lleó.
El signe del zodíac que comença el 22 de febrer és Peixos.

– En els punts cardinals quan es fan servir en el sentit de nom comú, així com els astres i els noms de productes:

El nord del país és ple de neu. / El pol Nord és un lloc molt fred.
A l’estiu, la gent va a la platja a prendre el sol. / La Terra orbita al voltant del Sol.
Hem acompanyat les postres amb una mica de ratafia. / Hem comprat Ratafia Russet per acompanyar el dinar.

 – En els mots que formen el nom d’una llei:

llei*Només cal escriure en majúscules el mot «llei»: «Segons la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s’informa…»

– En els mots «carrer» (el carrer Major), «plaça» (la plaça del Rei), «passeig» (el passeig de Gràcia), «rambla» (la rambla del Raval), «travessera» (la travessera de les Corts) i les seves corresponents abreviatures (c. Major, pl. del Rei, pg. de Gràcia), excepte quan la designació genèrica s’utilitza com a nom propi del lloc (la Rambla):

  plaça plç

En definitiva, només cal emprar les majúscules per indicar el principi d’un text o bé quan fem servir un nom propi (o un nom comú que ha adoptat el sentit de nom propi pel context en què l’utilitzem). Fora d’aquests casos, les majúscules prenen un sentit purament estilístic que, en català, no és tradicional ni genuí. Que l’anglès utilitzi aquesta estratègia per destacar els mots no vol dir que sigui la millor alternativa ni que calgui que, en escriure en català, ho imitem.

Per últim, vegem alguns exemples de títols literaris on podem veure l’ús tradicional de les majúscules en català i en anglès.

cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd       wind-up-bird-chronicle

catalunya2        Harry_Potter_and_the_Philosopher's_Stone_Book_Cover

9788496863927       A_Walk_to_Remember_(Hardcover)

No Us Deixeu Seduir Per La Majusculitis! ;-D

Don’t kill your language

Torno de les vacances estiuenques amb moltes ganes de parlar sobre llengua. Abans d’ahir vaig tornar de passar uns dies a Eivissa, a casa d’una amiga de la universitat. Com que ens va acollir a casa seva, vam poder xerrar amb els seus pares sobre la situació de la llengua a la ciutat (Vila). Personalment, suposo que no era conscient de la situació lingüística a la capital de l’illa i em pensava que sentiria català per tot arreu. La sorpresa va ser meva, però, quan els «Ibiza» eren molt més abundants que no pas els «Eivissa», ja sigui en rètols, en establiments o en records per als turistes. La llengua imperant al carrer és, també, el castellà. És clar que es tracta d’un lloc molt turístic i que cada dia acull gent que ve de fora. Per sort, vam poder gaudir de l’eivissenc de la família que ens va acollir a l’illa i també d’algunes converses fugaces al transport públic o al carrer. :-)

Aquests dies allà, però, m’han fet reflexionar molt sobre les llengües «minoritàries» en general. Avui, amb la nena a qui faig classes d’anglès hem parlat de l’irlandès, arran d’un text que hem llegit al llibre d’exercicis, i he recordat una notícia que vaig llegir fa poc més d’un any. La Garda (la policia irlandesa) va aturar un jove irlandès arran d’un assumpte de circulació i ell se’ls va dirigir tota l’estona en irlandès. Cap dels policies allà presents era capaç de parlar-li en irlandès (o no ho volia fer) i ell es va negar a parlar en anglès. Va acabar emmanillat i retingut una hora a comissaria fins que va poder parlar en irlandès amb algú. L’hem de considerar un radical? Ell només va voler parlar en la llengua oficial del seu país.

Però no cal anar fins a Irlanda per llegir notícies com aquesta. Només cal fer una cerca ràpida a Google per trobar aquests titulars:

Detingut per haver parlat en català a Elx en una protesta contra el PP
El jove Enric Alcover, detingut en la revetlla de Binali després de negar-se a parlar en castellà
Una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda perquè parlava pel mòbil en català
Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l’aeroport del Prat per parlar en català
Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): ‘Que em parles en espanyol, collons!’

Però bé, tampoc no pretenc transformar aquesta entrada en un seguit de notícies d’aquest caire. L’únic que cerco és despertar alguna cosa a l’interior d’aquelles persones que no són conscients de la importància de la conservació de la llengua i de la feina que encara queda per fer.

Perquè tinc tot el dret de poder llegir la carta del restaurant en català, així com de veure una pel·lícula al cinema també en la meva llengua. Perquè vull poder-me comunicar en la meva llengua d’ús habitual i amb què m’han criat a casa. No demano pas que tothom parli exclusivament i únicament en català, ja que tothom és lliure de llegir, parlar o pensar en la llengua que vulgui, però, de la mateixa manera que els altres poden parlar en la llengua que vulguin, jo també he de poder fer-ho. Perquè cal ser persistent. Si vas al supermercat i tu et dirigeixes a la persona de la caixa en català i ella et torna resposta en castellà, no t’has de sentir obligat a canviar al castellà, segur que en català també t’entén, només que ella no el parla. Les converses bilingües són possibles. Al principi potser es fan estranyes, tant per tu com per l’altra persona, però un cop t’hi acostumes, la comunicació és perfectament viable. Perquè cal la col·laboració de tots per fer que l’ús del català no es vagi reduint dia rere dia, cosa que n’hi ha que volen intentar aconseguir. Però si fins i tot la nena a qui faig classes d’anglès troba ridícul que no es lluiti per fer que a Irlanda es parli més l’irlandès! I n’hi ha que no ho poden entendre… «Llengües regionals, per què?» Senyors, no només cal parlar una llengua en base al nombre de parlants que té repartits arreu del món. Més aviat es tracta de cultura, d’identitat.

“Ha de quedar clar que el valencià – el català que parlem al País Valencià – és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai.”

Joan Fuster

Perquè és una llàstima que pugui arribar a ser tan complicat poder viure plenament en català als Països Catalans. És la nostra llengua. No hi ha dret que una cosa tan bàsica com és la llengua vagi lligada a detencions, discussions i acusacions. És cultura. És respecte. Als Països Catalans, hem de poder fer servir el català sense por.

11Relacionat amb tot això, fa uns dies també vaig trobar un vídeo d’una breu conferència de la poetessa libanesa Suzanne Talhouk sobre l’ús de l’àrab i la necessitat de defensa i conservació de la llengua. Don’t kill your language, ens diu. Us deixo el vídeo a continuació, en àrab i en subtítols en anglès. Val molt la pena.

I, abans d’acomiadar-me, una cançó d’un grup eivissenc que he descobert arran del meu viatge a l’illa, Projecte Mut. Espero que us agradi. :-)


OLYMPUS DIGITAL CAMERA
A Eivissa, el sol es pon per la mar. Fotografia d’Anna Rosich i Soler.

La importància dels lingüistes als mitjans (sí, un altre cop)

Després de veure el vídeo que us adjunto a continuació, em sembla que estareu força d’acord amb mi que la intervenció de l’Empar Moliner és d’allò més encertada. Feu clic al botó de reproducció, que d’aquí cinc minuts en parlem:

Primer de tot, deixeu-me que doni les gràcies a l’Empar per fer que, de tant en tant, la llengua sigui la protagonista de les seves intervencions als mitjans. Aquells mitjans que, de vegades, sembla que no la tinguin gaire present… O potser sí, però a mitges tintes.

N’estem tips de sentir presentadors, corresponsals i tertulians (informadors, en general) parlar un català d’allò més acastellanat, però sembla que en són pocs, els qui volen lluitar per evitar aquesta contaminació. Tal com ens fa veure l’Empar (i ara faré servir una expressió que va dir una dia a classe una professora de la universitat que m’aprecio molt), n’hi ha que portem un petit Pompeu Fabra al cor. Aquest petit Pompeu Fabra ens fa corregir la gent quan parla amb nosaltres (amb la por de fer-los empipar una mica), enviar correus electrònics a les empreses quan veiem algun error al seu web o controlar allò que diem per evitar segons quins mots. Però, al mateix temps, també n’hi ha que no tenen cap interès en la llengua i que diuen les coses tal com ragen, sense pensar en els efectes que les seves intervencions als mitjans de comunicació poden provocar.

És evident que no podem estar pendents d’absolutament tot allò que diem, però, als mitjans, tot és diferent. Un mitjà de comunicació s’ha de caracteritzar per la seva rigorositat informativa, és clar, però també per la qualitat de la seva manera d’informar. No és el mateix llegir el titular La manifestació contra el desallotjament del centre social Can Vies aplega 4.000 manifestants (titular de la Directa) que La manifestació contra el desahuci del centre social Can Vies aplega 4.000 manifestants (titular inventat). Oi que no? Però oi que no us sembla tan estrany, això de deshauci? Perquè als mitjans se sent, i molt.

De la mateixa manera, també estem tips de sentir paraules com parats, vivenda, disfrutar, barco… Paraules d’origen castellà i que no apareixen al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. Però també moltes d’altres! Per comprovar-ho, només cal que feu clic a qualsevol vídeo del Youtube d’algun programa de televisió o ràdio en català.

catarates en comptes de cataractes
per la tarda en comptes de a la tarda
fer el tonto en comptes de fer el ximple
defenent en comptes de defensant
lio en comptes d’embolic
patilla en comptes de branca
el cabell en comptes d’els cabells

I tot això només en 10 minuts d’una secció del programa d’en Cuní.

Aquest vespre, també al programa d’en Cuní, una col·laboradora ha llegit un parell de missatges de l’audiència a les xarxes socials. He quedat bastant sorpresa quan he sentit que la noia llegia els missatges tal com els deuen haver escrit els espectadors. També apareixien en pantalla, de manera que tothom els ha pogut llegir. Un enterat, una i grega, un missatge mig en català mig en castellà. Ja em sembla poc útil que es comentin alguns missatges de l’audiència (quants ens deuen haver rebut? en comenten tres o quatre i ja representa que aquells missatges mostren l’opinió de tots els espectadors? no ho veig gaire clar) que, a més a més, no es dignen ni a corregir-los abans de llegir-los o de fer-los visibles enmig de la pantalla. Lamentable. Potser els sembla que llegir els missatges tal com els ha escrit l’espectador és més natural i fa més proper, però el cert és que fa la impressió de tenir un molt poc respecte per la llengua.

Personalment, també em faig un tip de llegir titulars de diaris en línia (i, de vegades, fragments dels articles) que contenen errors ortogràfics. UN TITULAR! Només cal llegir-lo dues vegades per veure que hi manca alguna lletra, que el nombre de l’adjectiu i el substantiu no concorden o que s’ha fet servir un castellanisme, per exemple. De vegades, per poder dir que s’ha estat el primer diari en publicar una notícia sobre algun tema en concret, n’hi ha que pequen d’autoestima i no pensen que es poden haver equivocat i que les coses s’han de revisar abans de fer-les públiques.

L’Empar ja ho confessa, al vídeo: ella mateixa s’encarrega d’enviar els textos de les seves intervencions als lingüistes de TV3 per, d’aquesta manera, fer unes intervencions correctes i normatives. El problema rau en el fet que no tothom segueix el seu mateix procediment i que, a més a més, n’hi ha que ni es qüestionen que potser estiguin dient les coses malament. «El català el parlà tothom bé, és fàcil, no cal pas patir!».

Quant a la intervenció d’Albert Castillón, només us diré una cosa…

Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense

                                                           -Ovidi Montllor

head-cartel@2x


Ja n’he fet una mica de promoció a les xarxes socials, però també us ho diré per aquí. Aquest bloc participa als “Top 100 Language Lovers”, un concurs de blocs i pàgines de Facebook i Twitter destinades a l’aprenentatge de llengües. Traduint des de Calella participa a la categoria de blocs professionals per a l’aprenentatge de llengües. Ara mateix, aquesta categoria està formada per 100 blocs. Després de la fase de votacions, només es classificaran aquells 25 que tinguin més vots! Que doneu el vostre granet de sorra perquè el bloc es classifiqui? :-) Només cal que feu clic aquí i que cerqueu el bloc a la llista (a la lletra te). Moltíssimes gràcies!

#EfecteCanVies