Marques comercials que ja no són només això

Cel·lo, rímel, tampax, vamba, lot, tàper, típex, polo, gomina, pladur, jacuzzi, clínex, aspirina, dònut, licra, walkman, túrmix, xiruca, xupa-xups, sonotone. Aquestes són algunes paraules l’origen de les quals el devem a noms de marques comercials registrades. De quina marca provenen? Apareixen als diccionaris? Hi ha alguna alternativa en llengua catalana per designar el mateix concepte sense dependre del nom de la marca?

Amb aquesta entrada intentaré respondre aquestes preguntes sobre els cinc primers termes de la llista: cel·lo, rímel, tampax, vamba i lot. No voldria col·lapsar-vos, així que n’anirem parlant en diverses entrades de manera periòdica. Espero que us sembli interessant. Per fer l’entrada m’he hagut de documentar i he acabat descobrint algunes curiositats!

  • cel·lo

La paraula cel·lo prové de la marca registrada d’origen britànic Sellotape, que va ser la primera que va comercialitzar aquest producte a Espanya.

sellotape logo

La paraula cel·lo no s’inclou en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Que la denominació cel·lo no s’hagi inclòs al diccionari normatiu es pot deure al fet que, en català, aquest objecte tan típic de les oficines es pot denominar cinta adhesiva (transparent), tot i que no és la denominació que s’ha popularitzat més, probablement perquè es tracta d’un nom compost i no d’una única paraula.

Segons he trobat per internet, la marca Sellotape prové de la paraula anglesa cellophane. En aquella època, Cellophane era una marca registrada, així que per poder registrar la marca de cinta adhesiva es va decidir canviar Cellotape per Sellotape.

  • rímel

La paraula rímel prové del nom d’Eugène Rimmel, l’empresari que va registrar a Londres la marca de cosmètics Rimmel, la marca que va popularitzar aquest producte a casa nostra.

logorimmelweb

El rímel existeix com a mínim des de l’Antic Egipte, on s’usava el kohl per ressaltar les pestanyes i els contorn dels ulls (tal com s’aprecia a les figures humanes dels frescos) tant d’homes com de dones. Al segle XIX la composició del producte ja era similar a l’actual i des del 1953 es ven juntament amb un petit raspall que en facilita l’aplicació. [Font: Viquipèdia]

La paraula rímel està inclosa al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans [Pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues], això sí, en minúscula: la marca Rimmel ha passat a tenir el sentit de substantiu genèric. Això em planteja una pregunta: com denominaríem el rímel si no haguéssim recorregut al nom de la marca? S’accepten propostes!

  • tampax

La paraula tampax prové de la marca de tampons nord-americana amb el mateix nom. Tot i que ens pugui semblar que els tampons són un invent modern, històricament en tenim constància des del 500 aC. Això sí, el tampó tal com el coneixem actualment es va començar a comercialitzar el 1931.

tampax_logo

La paraula tampax paraula no apareix als diccionaris, ja que en català ja comptem amb una paraula per designar aquest producte: tampó. Tot i així, molta gent acostuma a fer servir la paraula tampax per referir-se els tampons, independentment de la marca del producte que faci servir.

  • vamba

La paraula vamba prové de la marca registrada Wamba i la fem servir per designar el calçat esportiu. Buscant informació per fer aquesta entrada he descobert que la marca Wamba és originària de Catalunya, més concretament, de Vilanova i la Geltrú, on aquest famós calçat esportiu es va començar a produir el 1934.

wamba

L’ús de la paraula vamba es va estendre tant en el territori català per fer referència a qualsevol tipus de calçat esportiu, fos de la marca Wamba o no, que es va acabar incloent als diccionaris (això sí, adaptat a l’ortografia catalana).

Com a curiositat, a les comarques de Ponent per parlar del calçat esportiu es més habitual fer servir la paraula keds, ja que sembla que la marca KEDS va ser una de les primeres marques de calçat esportiu a comercialitzar-se a la zona.

Apunt ortogràfic: al contrari del que molta gent es pensa, la paraula vamba no es pot escriure, de moment, amb be alta.

  • lot

Jo a casa sempre n’havia dit llanterna, però entre els escoltes i els excursionistes és molt habitual fer servir la paraula lot per referir-se a l’objecte que ens acompanya durant les rutes nocturnes o els jocs de nit dels campaments. L’ús de la paraula lot com a substantiu genèric per referir-nos a la llanterna prové de la marca Ràdio-Lot Barcelona, empresa que va comercialitzar llanternes a Catalunya a partir del 1925. Aquí podeu veure un anunci de les llanternes de la marca Lot.

Sense títol

Sobre l’origen de la paraula lot, sembla que Eduard Rifà, fundador de l’empresa Ràdio-Lot Barcelona, va demanar al seu amic i mossèn Joan Puntí i Collell que l’ajudés a triar un nom per al seu producte. L’única petició de Rifà era que el nom fos “curt i sonor”. La recomanació de Puntí i Collell va ser el nom del personatge bíblic Lot.


I fins aquí les cinc primeres paraules! En coneixíeu l’origen? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès? De la llista del principi de l’article, de quines teniu més ganes que parlem? S’accepten propostes!

Anuncis

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes. Els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada molt portar samarretes “de coses”, sobretot de grups de música, però últimament estic veient per les xarxes samarretes lingüístiques molt xules i em venia de gust fer-ne un recull i fer-ne una mica de difusió. Espero que us agradin i que si us animeu a comprar-ne alguna deixeu un comentari per dir-m’ho! També podeu deixar un comentari si coneixeu altres samarretes que no hagi inclòs en el recull. :-)

Feu clic als enllaços per accedir a la pàgina de compra i també per veure més models!

LA INCORRECTA

DON’T OBEY, READ (RAIG VERD)

poridentidad

+ LLIBRES, + LLIURES! (GODALL EDICIONS)

T’ESTIME, T’ESTIMO, T’ESTIM

testime-e1542797565592

CATALÀ IL·LUSTRAT

SUPERBRITÁNICO

NO DEIXAREM MAI D’ENSENYAR LA LLENGUA (TURURÚ)

no-deixarem-mai-d-ensenyar-la-llengua-coll-rodo

FIRA LITERAL

f6c0549-1-e1540160721442

I fins aquí el recull! L’aniré actualitzant a mesura que trobi més samarretes lingüístiques. Totes les aportacions seran benvingudes! :-)

Dia Internacional de la Traducció 2018 (amb sorteig inclòs!)

Ja ha arribat el 30 de setembre, el Dia Internacional de la Traducció! Sempre m’agrada celebrar-lo d’alguna manera especial, i aquest any he volgut que la celebració durés una mica més, en concret, tot el mes de setembre.

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

A continuació podeu veure les 30 postals traduïdes que durant el mes de setembre he difós a les xarxes socials. Aprofito per donar les gràcies a tothom que ha compartit les imatges a les seves xarxes! Aquest era l’objectiu principal del projecte: fer difusió de la feina dels traductors.

La tria de les frases no va ser fàcil. La meva intenció inicial era que les 30 frases fossin traduccions de 30 idiomes diferents, però de seguida vaig veure que per poder-ho fer hauria hagut de començar la recerca molt abans. Així doncs, vaig fer la tria a partir de llibres que tenia al meu abast o que eren de fàcil accés (gràcies, biblioteques!).

Espero que la campanya us hagi ajudat a conèixer autors, títols i, sobretot, traductors. A continuació de les imatges trobareu l’explicació del sorteig que he preparat aquest any!

ATENCIÓ: SORTEIG!

Quina és la cita que més t’ha agradat?

Deixa un comentari en aquesta entrada dient quina de les 30 postals és la que t’ha agradat més i participa en el sorteig d’un pòster personalitzat amb les 6 postals que tu decideixis (i una segona còpia per poder-la regalar a qui vulguis!). Hi haurà 10 guanyadors. En el comentari, recorda deixar el teu correu electrònic perquè em pugui posar en contacte amb tu en cas que siguis una de les persones guanyadores. La participació estarà oberta fins al 7 de setembre a les dotze de vespre.

Si la campanya t’ha agradat, t’animo a compartir aquesta entrada (o alguna de les postals) a les teves xarxes socials. Pots fer servir diverses etiquetes (#DiaInternacionaldelaTraducció #DiaInternacionaldelaTraducción #llenguacatalana #literaturatraduïda #InternationalTranslationDay #traduintdesdeCalella). Si fas clic a sobre d’una postal, te la podràs baixar amb la mida original, de molta més qualitat.

Moltes gràcies, i llarga vida a la traducció!

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

Bon dia i bona hora!

Com alguns ja heu llegit a la pàgina de Facebook del blog, aquest any m’agradaria celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre) d’una manera ben especial. Per fer-ho, he preparat un projecte que durarà 30 dies, des de l’1 de setembre fins al dia 30. L’he batejat “30 dies. 30 cites. 30 traductors.”

Durant aquest més penjaré cada dia al Facebook del blog una postal amb una cita literària traduïda al català. Evidentment, també hi apareixerà el nom de la persona que es va encarregar de fer aquella traducció. M’agradaria que aquests 30 dies ens serveixin a tots per conèixer traductors del català i fer una mica de difusió de la professió.

Aquí teniu la primera postal de la col·lecció:

Original postal Harry Potter

Espero que el projecte us engresqui tant com m’ha engrescat a mi i que compartiu les postals a les vostres xarxes socials. El dia 30 les recopilaré totes en una entrada del blog, en mida grossa perquè us les pugueu descarregar. :-)

Gràcies i… llarga vida a la traducció!

Apunts lingüístics: el verb “recolzar” i els seus usos

Ja torno a ser aquí! Aquest cop amb un apunt lingüístic sobre el verb recolzar. Em sembla que d’aquest verb ja n’he parlat alguna altra vegada, però avui serà el protagonista principal de l’entrada i, d’aquesta manera, li podré dedicar més temps i podré parlar-ne amb detall.

Abans de començar, llegiu les oracions que us proposo a continuació i penseu si totes us sonen bé o si trobeu que alguna té alguna cosa estranya:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Què us semblen? N’hi ha alguna d’incorrecta?

Bé, la resposta és que sí. Però tranquils, que ara ens fixarem en detall en el verb recolzar i els seus usos (i mals usos) perquè no se’ns torni a escapar res i orgullosament puguem dir…

o123gh

Comencem…

Arran de la situació política que vivim aquests dies, és molt comú que uns i altres donem suport a determinats col·lectius o individus. Però cada vegada és més comú trobar-se que en aquest context no es fa servir aquesta expressió (donar suport), sinó que el verb recolzar ha agafat més protagonisme. Aquest ús, però, és totalment incorrecte. El verb recolzar no es pot fer servir en tots aquells casos que en castellà diríem apoyar, sinó que l’equivalent recolzar-apoyar es limita als casos de recolzament físic, menys en un dels casos, en què el significat és una mica més abstracte. Vegem-ho.

Fixeu-vos en les definicions del verb recolzar del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans:

recolzar
Oi que tots els significats fan referència al fet de recolzar-se en el sentit físic? Una paret, un arbre… L’únic que ens podria fer dubtar és la segona entrada de l’accepció número 1, ja que no parla d’un recolzament estríctament físic. Si ens hi fixem bé, però, podem entendre que es tracta d’una extensió del significat. En el cas de l’oració “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”, per exemple, seria impossible que una teoria es recolzés físicament en alguna cosa, bàsicament perquè una teoria és un concepte abstracte. Tot i així, entenem que la teoria es basa en un fets, és a dir, s’hi recolza, per explicar-nos alguna cosa.

Tant aquest significat més especial com tota la resta d’accepcions del verb recolzar del DIEC corresponen als significats del verb apoyar en castellà. Però si ens fixem en els diversos significats d’aquest verb del diccionari de la RAE veurem que en castellà el verb apoyar té dues accepcions addicionals que sí que estan relacionades amb el sentit de donar suport:

rae2

Ho veieu? En castellà sí que és correcte dir que recolzes una iniciativa o l’opinió d’un polític.

Per extensió, aquesta incorrecció també és aplicable al substantiu recolzament (apoyo). Per tant, una frase com “Moltes gràcies pel vostre recolzament” no és correcta en català. En aquest cas, una possibilitat seria fer la traducció equivalent apoyo-suport: “Moltes gràcies pel vostre suport”. En el cas de l’adjectiu (M’he sentit molt recolzat), caldrà recórrer a construccions alternatives, ja que les formes suportat, recolzat i, evidentment, apoiat són del tot incorrectes en català. Una alternativa podria ser “He sentit molt de prop el vostre suport”. Sovint caldrà reescriure l’oració, ja que l’adjectiu apoyado no té un equivalent exacte en català en el sentit de donar suport.

ee85ip

Després de llegir aquestes explicacions torneu a llegir les oracions del principi de l’entrada:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Segur que ara hi ha alguna cosa que ja us ha grinyolat, oi?

Éreu conscients del mal ús que es fa del verb recolzar en considerar-lo equivalent del verb apoyar en tots els contextos? Personalment tinc la sensació que és un ús cada cop més estès, ja que fins i tot l’he arribat a llegir en titulars de notícies. És una construcció que a poc a poc s’ha anat introduint a la llengua catalana a través del castellà i actualment la sento dir tant a catalanoparlants com a castellanoparlants quan parlen en català. Suposo que ja ha aconseguit passar desapercebuda a la majoria, però encara no ha guanyat la batalla.

El català correcte… passa’l!

Tothom atent a la pàgina de Facebook del blog aquestes pròximes setmanes, que estem preparant un sorteig nadalenc!

 

 

Regals per a amants de les llengües

Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu… ♫ ♪ ♫ ♪

Neu? Trineu? No, no, ja ho sé, encara no som a Nadal. Però el temps cada cop passa més ràpid i cada any ens acaba agafant desprevinguts, si més no a la majoria. Per això m’avanço una mica en el temps i a l’entrada d’avui vinc a donar-vos algunes idees de coses que podeu regalar als amants de les llengües (o que us podeu regalar vosaltres mateixos, és clar!). Si se us acudeix alguna cosa que no apareix a l’entrada, no dubteu a deixar un comentari perquè tothom n’estigui al cas.

  • Gramàtiques, diccionaris o manuals d’estil: sí que és veritat que a Internet hi ha moltíssima informació, però als amants de les llengües ens encanta poder buscar la informació entre les pàgines d’un gramatica_portadabon llibre. I anar a parar d’un concepte a l’altre, i aprendre de forma involuntària, a mesura que anem llegint. En el cas del català, per exemple, un bon regal podria ser la recent publicada Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Llibres: vaja, no hi ha gaire cosa més a dir, de llibres n’hi ha per triar i remenar! Però regalar un llibre a algú que sabem que li agrada molt llegir també té els seus riscos, ja que potser no sabem tots els llibres que té i ens repetim. Una bona solució també és regalar un val per ser gastat en llibres, a lliure elecció.
  • Llibre digital: si el pressupost de què disposeu és generós, un llibre digital (e-book) pot ser una bona elecció si el regal que busqueu és per a algú amant del món digital. Aquesta eina et permet portar a sobre milers de llibres a la vegada. Alguns també inclouen una eina per consultar traduccions de les pac13e5f803d109f1299b2fbc767c6754c.jpgraules que no entenguis, o bé el seu significat.
  • Tassa: una tassa original per fer un cafè o un te durant les hores de lectura.
  • Llumet per llegir: la solució perfecta quan vols llegir de nit o en un lloc amb poca llum. Hi ha una gran diversitat de models i dissenys, així com de preus. En podeu trobar a establiments com Ikea, Carrefour, Fnac, Media Markt i El Corte Inglés, entre d’altres.
  • Samarretes: us proposo un parell de webs on podeu trobar samarretes d’allò més originals relacionades amb la llengua. En aquest cas, la llengua catalana. Es tracta dels projectes Parla pallarès i Català il·lustrat.

Dos models del projecte Català il·lustrat

  • Bosses de cotó amb motius lingüístics: una bona opció també és una bossa de cotó per portar llibres, anar a comprar, etc. Per Internet podeu trobar moltíssims models o crear el vostre propi disseny.

retocada.jpgBossa de La incorrecta

  • Agenda o calendari: una eina imprescindible on apuntar totes les presentacions o esdeveniments que puguin ser d’interès del nostre obsequiat amant de les llengües (presentacions de llibres, cursets, conferències, etc.)
  • Jocs de taula lingüístics: el joc de taula lingüístic per excel·lència, l’Scrabble.
  • Subscripció a una revista o a un portal de sèries i pel·lícules: si voleu fer un regal a una persona a qui agrada llegir alguna revista sobre llengua (o en algun altre idioma) o mirar pel·lícules i sèries (en versió original per practicar, per exemple), també podeu optar per regalar-li una subscripció al mitjà que acostuma a fer servir. D’aquesta manera li estalviareu una despesa!
  • Aguantallibres: la forta addició a les llengües i el vici de la lectura poden fer que els llibres i diccionaris s’acumulin. Un bon regal pot ser un parell d’aguantallibres per tenir els llibres més ben organitzats.
  • Thumb thing: i com a regal friqui de l’entrada (però no menys interessant!), el thumb thing, una espècie d’anell per al dit gros que ens permet aguantar el llibre obert només amb una mà. Lloc web oficial.

home_pic1

I fins aquí la col·lecció de regals per a amants de les llengües. Em podria haver allargat molt més, ja que, de fet, qualsevol cosa que tingui alguna relació amb les llengües i la lectura (punts de llibre, pòsters, llibretes…) pot ser un bon regal, però tampoc cal col·lapsar el personal, oi? ;-) Si se us acudeixen altres regals que considereu interessants i originals, no dubteu a deixar un comentari aquí sota.

Fins ben aviat!

 

 

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.