Crònica: ‘Traduir al català les llengües exòtiques o minoritàries’ (Setmana del Llibre en Català 2019)

Del 6 al 15 de setembre del 2019 s’ha celebrat a Barcelona la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català, la cita anual que reuneix a la Ciutat Comtal autors, editors, traductors, il·lustradors, llibreters, opinadors, lectors, bibliotecaris, periodistes… Sempre és un plaer passejar-hi i deixar-se temptar. A més d’estands amb tot tipus de llibres (des de novel·les fins a guies d’excursions), la Setmana ofereix una gran quantitat d’activitats: taules rodones, presentacions, firmes de llibres, rutes literàries…

900_banner-llibre-catala-loqueleo19

El dijous 12 de setembre va ser el torn de la traducció. De la mà de l’APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya) vam poder gaudir de la taula rodona Traduir al català les llengües exòtiques o minoritàries, amb les traductores i sòcies de l’associació Marta Morros i Maria Llopis. L’acte va estar moderat per la també sòcia de l’APTIC Anna-Lluïsa Subirà. La Marta és traductora de l’anglès i el japonès i ja ha traduït més de 30 llibres. Tradueix per a editorials, però també fa traduccions per a doblatge i publicitat. La Maria es dedica a la traducció per a editorials, empreses i institucions des del 1992.

Els motius pels quals van ser elles les encarregades de participar en aquesta taula rodona són diversos. En el cas de la Marta, sí que podem dir que es dedica a traduir una llengua exòtica (el japonès) en el que és la literatura en català. La Maria, en canvi, tradueix principalment del francès i l’italià, però fa uns anys es va encarregar de traduir obres d’un autor islandès a partir de les traduccions en francès, ja que en aquell moment no hi havia traductors directes de l’islandès al català. Això va fer que molta gent es pensés que sabia islandès i que de vegades fins i tot l’hagin arribat a trucar per preguntar-li com es pronuncia alguna paraula en aquesta llengua escandinava.

Durant mitja hora de rellotge que es va fer una mica curta, totes dues van explicar anècdotes que han viscut durant aquests anys dedicant-se a la traducció, així com la seva manera d’afrontar els textos. És cert que l’existència d’Internet ha facilitat molt la feina dels traductors, però de vegades és necessari recórrer a traduccions fetes en altres idiomes que ens són més propers (com el francès o l’italià) per aclarir dubtes. La Marta ens va explicar que una vegada, quan va consultar traduccions en altres idiomes, va veure que una de les traduccions tenia un to més picant que l’original. Va aprofitar per recordar la importància de seguir el to del text que estem traduint, ja que la missió del traductor és traslladar un contingut d’un idioma a un altre conservant l’estil que l’autor va voler donar a la seva obra.

Parlant de dubtes i moments de crisi en el procés de traducció, la Maria ens va recordar la importància de poder contactar amb l’autor d’un text. Ens va explicar que la majoria d’autors estan molt contents de poder ajudar els traductors i que, segons la seva experiència, s’alegren molt de saber que els seus textos es tradueixen al català. En una ocasió la Maria va poder contactar amb la traductora en castellà del mateix text que ella estava traduint al català, amb qui va poder compartir dubtes. Quan finalment van parlar amb l’autora per plantejar-li les qüestions que no havien pogut resoldre, va resultar que l’autora s’havia inventat coses! Els va acabar demanant perdó, ens va explicar, rient, la Maria. De vegades es troben amb textos complicats o d’un registre que no és fàcil d’entendre o traduir i els passa pel cap la pregunta: “Què he fet, acceptant aquest encàrrec?”. Però respiren fondo i al final sempre acaben vencent el fantasma de l’intraduïble. De vegades una traducció que se’t resisteix t’acaba venint mentre dorms, parlant amb algú, quan sents una conversa al metro…

Per acabar, la gran pregunta: el traductor també és autor? La Marta i la Maria se senten autores de les seves traduccions. Si bé el contingut va ser pensat per una altra persona, són elles les encarregades de traslladar aquell text a la llengua catalana i fer-ho de manera que el lector no tingui la sensació que està llegit una traducció. “Els traductors són escriptors sense pàgina en blanc”, en paraules de Maria Llopis.

EERkMsWXsAEbGGtFoto: Twitter de la Setmana del Llibre en Català

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s