Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

“No trepitgeu la carpeta amb les sabates brutes” (falsos amics anglès – català)

fryCarpeta? Trepitjar? Sabates? En Fry, durant la seva visita al Regne Unit, està sent víctima d’allò que anomenem falsos amics (o false friends, en anglès). És força probable que ja n’hàgiu sentit a parlar, però, per si de cas, deixarem clar què és un fals amic, lingüísticament parlant. Segons el Manual de traducció anglès-català (J. Ainaud, A. Espunya, D. Pujol), anomenem falsos amics els mots de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, tenen un significat diferent. També s’anomenen literalismes o paranys de traducció.

En aquesta entrada esmentarem alguns falsos amics que trobem entre l’anglès i el català. A veure si així els tenim més presents i podem evitar confusions com la d’en Fry.

banderesAlguns substantius…

carpet:
El substantiu carpet en anglès no equival al català carpeta (folder), sinó que fa referència a la moqueta o catifa que podem tenir al menjador de casa.

choiceTraducció: Treu-te les sabates o neteja’m la moqueta. Tu tries.

dinner:
El substantiu dinner en anglès no equival al català dinar (lunch), sinó que fa referència a l’àpat que nosaltres fem al vespre, el sopar. Aquest fals amic és dels que més es resisteixen, oi?

dinnerbillion:
Si volem tenir els calerons controlats, és important no confondre els mots billion i bilió, ja que no són equivalents. L’anglès billion equival al català mil milions. Així doncs, si un londinenc m’explica que li han tocat 2 billion £ a la loteria, m’està dient que li han tocat 2 mil milions de lliures (2.000 milions o 2.000.000.000) i no pas 2 bilions de lliures (2.000.000.000.000).

library:
El substantiu library en anglès no equival al català llibreria (bookshop), sinó que fa referència a la biblioteca, allà on podem endur-nos llibres en préstec, en comptes de comprar-los.

librarydemonstration:
Quan al telenotícies expliquen que a Edimburg hi ha hagut una demonstration a favor de la independència d’Escòcia, no és que ens estiguin explicant que els escocesos han fet una demostració d’allò que desitgen, sinó que han fet una manifestació, en el sentit estricte de la paraula.

2012 demonstration for independence in Scotland. The demo took place on September 22nd. (Manifestació de 2012 a favor de la independència d’Escòcia. La mani va tenir lloc el 22 de setembre.)

 

Alguns adjectius…

embarrassed:
L’adjectiu embarrassed en anglès no equival al català embarassada (pregnant), sinó que es fa servir per dir que algú està avergonyit o cohibit.

Sense títolEl famós mico del WhatsApp està avergonyit (embarrassed) i la noia de l’esquerre està embarassada (pregnant, que no embarrassed).

sensible:
Encara que s’escriguin exactament igual, l’adjectiu sensible en anglès no equival al català sensible (sensitive), sinó que es fa servir per dir que una persona és sensata.

Maria is very sensible → La Maria és molt sensata.
Maria is very sensitive → La Maria és molt sensible.

constipated:
L’adjectiu constipated en anglès no equival al català constipat (cold), sinó que fa referència a un “estat” ben diferent. L’anglès constipated equival al català (anar) restret. No us confongueu!

constip


I fins aquí els falsos amics d’avui. Per tal de no col·lapsar l’entrada, crec que serà més adient fer-ne diverses “entregues”.

Què en penseu, dels falsos amics? Se us resisteixen? Els coneixíeu, aquests? Si sou víctimes d’altres falsos amics que creieu que poden ser interessants per a la resta de lectors, deixeu un comentari i en parlarem en properes entrades.

Que tingueu un bon diumenge, i no taqueu la carpeta amb les sabates! ;)

 

 

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

Perquè de castanya no només n’hi ha una!

Marrameu torre castanyes a la voreta del foc… 

Però… quin tipus de castanyes?

Ho sabies, que el mot castanya té vuit accepcions al diccionari? Avui descobrirem altres significats del mot castanya, a banda del del fruit de tardor que tots coneixem, així com algunes frases fetes i significats dialectals que potser no ens són tan familiars (segons la zona on hàgim crescut o viscut, és clar). Perquè a Traduint des de Calella som de Castanyada!

[les definicions que s’utilitzen en aquesta entrada s’han extret del Diccionari català-valencià-balear]

Les castanyes d’en Marrameu, com bé sabeu, són el fruit de l’arbre Castanea vulgaris (castanyer):

Castanya 1_0

Però una castanya també és la porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca, és a dir, un monyo

moño-de-communion

…o un cop violent:
«Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents».
«L’autobús ha pegat castanya a un arbre i l’ha tombat».

Altres significats del mot castanya recollits al DCVB:

  • A Menorca, una castanya és una mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble.
  • En l’argot dels malfactors barcelonina, el mot castanya designa cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi.

Un significat que no recull cap diccionari de la llengua catalana és el de castanya en el sentit de borratxera. Sí que apareix recollit al diccionari de la RAE, cosa que em fa pensar que l’ús d’aquest sentit en català és un castellanisme.

Quant a locucions i refranys amb el mot castanya, n’hi ha força!

Locucions:

  • Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d’obrir (Mall.)
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.)
  • Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
  • Donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.).

Refranys:

  • «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal» (or.).
  • «Qui juga, no torra castanyes» (Vinaròs).
  • «En dintre de la castanya, hi és la maganya» (Alg.).
  • «La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica» (Llofriu).
  • «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».

Aquest fenomen (que un mot tingui diversos significats) es coneix com a polisèmia.

Espero que aquesta entrada us hagi servit per conèixer nous significats i aplicacions del mot castanya. Si en coneixeu algun que no he esmentat, deixeu un comentari i l’afegiré! :)

Per acabar, una mica d’humor de la mítica sèrie Plats bruts:

Només em resta desitjar-vos una molt bona castanyada i festa de Tots Sants. Que gaudiu del caliu de la família i amics. Que mengeu moltes castanyes, panellets i moniatos. Que brindeu amb moscatell. Que gaudiu d’aquesta nostra tradició amb bona companyia. Molt bona castanyada a tothom!

11 mites sobre la traducció i els traductors

El 30 de setembre és sempre una data important per al calendari dels traductors. Cada 30 de setembre se celebra, arreu del món, el Dia Internacional de la Traducció. Cada any, al blog, hem intentat celebrar aquest dia publicant una entrada especial per a l’ocasió (any 2013 i any 2014). Aquest any no podia ser diferent. :-)

Enguany celebrarem el Dia Internacional de la Traducció amb la traducció al català de l’article 11 Myths about Translation and Translators (original aquí). Perquè encara hi ha molts mites erronis sobre la professió dels traductors, com aquell que diu que els qui hem fet la carrera de Traducció parlem molts milers d’idiomes. A l’entrada d’avui coneixerem onze mites més, de la mà de la traductora russa Elena Tereshchenkova.


11 MITES SOBRE LA TRADUCCIÓ I ELS TRADUCTORS

N’hi ha molts, de mites sobre la traducció i els traductors. De vegades sembla que es contradiguin els uns als altres. En aquesta entrada, deixaré en evidència alguns d’aquests mites.

1 – Tothom qui parla dues llengües pot ser traductor

La traducció és una habilitat. Això vol dir que has de passar cert temps practicant, abans no siguis bo traduint. També és important tenir bones capacitats de redacció en la llengua d’arribada, conèixer-ne la terminologia, ser capaç de fer cerques i saber fer servir eines de traducció assistida per ordinador. N’estàs segur, que el teu amic que va estudiar francès a la universitat fa deu anys és una bona opció per traduir el teu lloc web?

2 – Els bons traductors poden traduir-ho tot

No sé com funciona en altres països, però això és el que s’ensenya als estudiants universitaris a Rússia. Tot i així, això és absolutament fals.

És fàcil d’entendre, si t’ho mires així: encarregaries un text tècnic, un contracte legal i un document publicitari en la teva llengua materna a una mateixa persona? Probablement no, perquè aquests tipus de textos requereixen habilitats i coneixements diferents.

Per poder oferir una traducció d’alta qualitat, un traductor ha de conèixer una llengua estrangera, però, a més, també s’ha de sentir còmode amb la temàtica del text.

3 – Els bons traductors poden traduir en totes dues direccions

Normalment, els traductors professionals només tradueixen a la seva llengua materna. Suposo que això és així perquè (a) són perfeccionistes i (b) tenen tants coneixements de la llengua estrangera que poden veure les seves pròpies limitacions. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, però siguem honestos, són casos excepcionals.

4 – Un text que t’ha costat milers d’euros i que ha estat realitzat per un equip d’especialistes durant diverses setmanes pot traduir-se en un parell de dies i per la meitat del cost

De manera força freqüent, això és el que els clients pensen sobre els seus documents publicitaris, i mai no he entès el perquè. Un traductor ha d’invertir temps en conèixer la marca i el seu estil. Ha de crear continguts interessants que es dirigiran a la nova audiència. De vegades també ha de fer alguns canvis i rumiar metàfores o jocs de paraules que en la llengua d’arribada no funcionen. Tot això implica temps i requereix d’habilitats. Dec estar sonant una mica com un disc ratllat, ja ho sé, però és un concepte molt senzill que molt poca gent de fora del sector de la traducció sembla entendre!

5 – La llargada del text original i de la traducció hauria de ser la mateixa

Llengües diferents tenen estructures diferents. En algunes llengües, calen menys paraules per expressar un mateix pensament. A més, les paraules russes acostumen a ser més llargues que les angleses. Però espera’t a veure algunes paraules en alemany, com Krankenschwester (infermera), per exemple. Hauries de tenir això en compte quan dissenyis l’aspecte del teu web, quan facis l’esborrany d’una  aplicació o quan realitzis tasques d’autoedició.

6 – La traducció no pot oferir una còpia d’alta qualitat

Aquest mite sembla contradir en certa manera allò que he dit més amunt, però no ho fa pas. La clau és trobar un bon traductor especialitzat en el tema de què tracta el text. No estic d’acord amb Wayne Bourland, qui diu que la traducció no pot oferir un bon document publicitari. Els materials de publicitat traduïts (o d’alguna manera localitzats) poden conservar la veu d’una marca alhora que tenen en compte les diferències de l’audiència local. Sigui com sigui, aquesta traducció no pot ser barata.

7 – Pots obtenir una traducció d’alta qualitat sense estar en contacte amb el traductor

Els bons traductors fan preguntes. No ho fan de manera directa ni t’empipen amb preguntes, si poden trobar la resposta ells mateixos, però sempre és interessant estar en contacte amb el teu traductor o el gestor del projecte, en cas que treballis amb una agència. De vegades, els traductors troben errors en el document original. Al cap i a la fi, hi ha poques persones que llegeixin el teu document de manera tan acurada com la persona que n’estigui fent la traducció.

8 – Un bon traductor de seguida s’acostumarà a la terminologia i estil que la teva empresa prefereixi

Potser sorprèn, però tenir telepatia no forma part de la descripció de la feina del traductor. Puc fer suposicions sobre les teves preferències, però no hi ha cap garantia que la meva elecció sigui la correcta. Això és especialment cert quan parlem de terminologia. Ah, i un altre consell important: sempre és més útil proporcionar el glossari i la guia d’estil abans que s’iniciï el procés de traducció.

9 – Els teus especialistes interns sempre saben millor quins canvis s’haurien de fer a  a la traducció

Per una banda, el teu personal potser coneix alguns detalls de què el traductor no ha estat informat. Per altra banda, quan parlem d’estil, els traductors acostumen a estar més qualificats que el teu equip. Ja ho he vist més d’una vegada, com un revisor intern fa canvis purament estètics o fins i tot empitjora el text, des d’un punt de vista estilístic. Aquest és un altre motiu pel qual és tan important tenir l’oportunitat de parlar sobre la traducció directament amb la persona que l’hagi fet.

10 – Un preu més elevat és sinònim d’una millor qualitat

Desafortunadament, un preu més elevat no sempre garanteix una millor qualitat. En la meva última entrada vaig escriure sobre una situació desagradable en què un client va preferir una versió més pobre de la traducció que va resultar ser la més cara.

Comprar una traducció no és fàcil, perquè normalment no pots avaluar la qualitat i has de confiar en el proveïdor del servei. Al final d’aquesta entrada vaig donar alguns consells sobre com trobar un traductor. Espero que els trobeu interessants.

Una altra possibilitat és contractar un revisor independent, qui et podria ajudar a triar el traductor per al teu projecte.

11 – No pots recórrer als serveis de traductors autònoms, si allò que busques és un servei centralitzat per a la teva traducció multilingüe i serveis d’autoedició

Molts traductors ofereixen altres serveis, a banda de la traducció. Poden fer la feina ells mateixos o bé associar-se amb altres traductors. 

Si tens un projecte multilingüe, sembla que treballar amb una agència sigui l’opció més fàcil, però si dediques una estona a la recerca pot ser que trobis un equip de freelancers que et proporcionarà un resultat de millor qualitat i molt més personalitzat.

Se t’acudeixen altres mites sobre la traducció? M’agradaria molt llegir-los als comentaris! No t’oblidis de compartir aquesta entrada a les xarxes socials si l’has trobat interessant.

Article original en anglès, d’Elena Tereshchenkova


Aprofito l’avinentesa per donar l’enhorabona a tots els companys traductors que passin per aquí. Perquè el dia d’avui sigui un dia més al calendari per donar veu a la nostra professió. Perquè, sense els traductors, no tindríem accés a una gran quantitat d’informació. Un cop més: gràcies, traductors!

traducció