Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

“No trepitgeu la carpeta amb les sabates brutes” (falsos amics anglès – català)

fryCarpeta? Trepitjar? Sabates? En Fry, durant la seva visita al Regne Unit, està sent víctima d’allò que anomenem falsos amics (o false friends, en anglès). És força probable que ja n’hàgiu sentit a parlar, però, per si de cas, deixarem clar què és un fals amic, lingüísticament parlant. Segons el Manual de traducció anglès-català (J. Ainaud, A. Espunya, D. Pujol), anomenem falsos amics els mots de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, tenen un significat diferent. També s’anomenen literalismes o paranys de traducció.

En aquesta entrada esmentarem alguns falsos amics que trobem entre l’anglès i el català. A veure si així els tenim més presents i podem evitar confusions com la d’en Fry.

banderesAlguns substantius…

carpet:
El substantiu carpet en anglès no equival al català carpeta (folder), sinó que fa referència a la moqueta o catifa que podem tenir al menjador de casa.

choiceTraducció: Treu-te les sabates o neteja’m la moqueta. Tu tries.

dinner:
El substantiu dinner en anglès no equival al català dinar (lunch), sinó que fa referència a l’àpat que nosaltres fem al vespre, el sopar. Aquest fals amic és dels que més es resisteixen, oi?

dinnerbillion:
Si volem tenir els calerons controlats, és important no confondre els mots billion i bilió, ja que no són equivalents. L’anglès billion equival al català mil milions. Així doncs, si un londinenc m’explica que li han tocat 2 billion £ a la loteria, m’està dient que li han tocat 2 mil milions de lliures (2.000 milions o 2.000.000.000) i no pas 2 bilions de lliures (2.000.000.000.000).

library:
El substantiu library en anglès no equival al català llibreria (bookshop), sinó que fa referència a la biblioteca, allà on podem endur-nos llibres en préstec, en comptes de comprar-los.

librarydemonstration:
Quan al telenotícies expliquen que a Edimburg hi ha hagut una demonstration a favor de la independència d’Escòcia, no és que ens estiguin explicant que els escocesos han fet una demostració d’allò que desitgen, sinó que han fet una manifestació, en el sentit estricte de la paraula.

2012 demonstration for independence in Scotland. The demo took place on September 22nd. (Manifestació de 2012 a favor de la independència d’Escòcia. La mani va tenir lloc el 22 de setembre.)

 

Alguns adjectius…

embarrassed:
L’adjectiu embarrassed en anglès no equival al català embarassada (pregnant), sinó que es fa servir per dir que algú està avergonyit o cohibit.

Sense títolEl famós mico del WhatsApp està avergonyit (embarrassed) i la noia de l’esquerre està embarassada (pregnant, que no embarrassed).

sensible:
Encara que s’escriguin exactament igual, l’adjectiu sensible en anglès no equival al català sensible (sensitive), sinó que es fa servir per dir que una persona és sensata.

Maria is very sensible → La Maria és molt sensata.
Maria is very sensitive → La Maria és molt sensible.

constipated:
L’adjectiu constipated en anglès no equival al català constipat (cold), sinó que fa referència a un “estat” ben diferent. L’anglès constipated equival al català (anar) restret. No us confongueu!

constip


I fins aquí els falsos amics d’avui. Per tal de no col·lapsar l’entrada, crec que serà més adient fer-ne diverses “entregues”.

Què en penseu, dels falsos amics? Se us resisteixen? Els coneixíeu, aquests? Si sou víctimes d’altres falsos amics que creieu que poden ser interessants per a la resta de lectors, deixeu un comentari i en parlarem en properes entrades.

Que tingueu un bon diumenge, i no taqueu la carpeta amb les sabates! ;)

 

 

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

___________________________________

Actualització:

Gràcies a la difusió de l’enquesta a les xarxes socials, el periodista Carles Pascual es va posar en contacte amb mi. Volia parlar de la meva enquesta en una secció del programa «Els Matina de Catalunya Ràdio». Jo, a la ràdio nacional de Catalunya! Tota una experiència. Em va fer molta il·lusió sentir la Mònica Terribas dir el meu nom en antena i poder conversar amb ella i amb l’escriptor Ramon Solsona, sobre el meu blog i sobre l’enquesta de la construcció «amb sense».

catalunya_radio_logo

Si et vas perdre la meva intervenció a la ràdio o si vols tornar-la a escoltar, aquí tens l’enllaç al programa. Aprofito per donar les gràcies a tot l’equip de Catalunya Ràdio, per interessar-se en la meva enquesta i per donar-me l’oportunitat de parlar-ne en directe al programa dels matins. Qui m’ho havia de dir. :)

Encara tinc pendent fer l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, espero fer-ho abans d’acabar l’any. Si encara no has respost l’enquesta, ets a temps de fer-ho!

ENLLAÇ A L’ENQUESTA

Perquè de castanya no només n’hi ha una!

Marrameu torre castanyes a la voreta del foc… 

Però… quin tipus de castanyes?

Ho sabies, que el mot castanya té vuit accepcions al diccionari? Avui descobrirem altres significats del mot castanya, a banda del del fruit de tardor que tots coneixem, així com algunes frases fetes i significats dialectals que potser no ens són tan familiars (segons la zona on hàgim crescut o viscut, és clar). Perquè a Traduint des de Calella som de Castanyada!

[les definicions que s’utilitzen en aquesta entrada s’han extret del Diccionari català-valencià-balear]

Les castanyes d’en Marrameu, com bé sabeu, són el fruit de l’arbre Castanea vulgaris (castanyer):

Castanya 1_0

Però una castanya també és la porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca, és a dir, un monyo

moño-de-communion

…o un cop violent:
«Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents».
«L’autobús ha pegat castanya a un arbre i l’ha tombat».

Altres significats del mot castanya recollits al DCVB:

  • A Menorca, una castanya és una mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble.
  • En l’argot dels malfactors barcelonina, el mot castanya designa cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi.

Un significat que no recull cap diccionari de la llengua catalana és el de castanya en el sentit de borratxera. Sí que apareix recollit al diccionari de la RAE, cosa que em fa pensar que l’ús d’aquest sentit en català és un castellanisme.

Quant a locucions i refranys amb el mot castanya, n’hi ha força!

Locucions:

  • Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d’obrir (Mall.)
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.)
  • Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
  • Donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.).

Refranys:

  • «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal» (or.).
  • «Qui juga, no torra castanyes» (Vinaròs).
  • «En dintre de la castanya, hi és la maganya» (Alg.).
  • «La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica» (Llofriu).
  • «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».

Aquest fenomen (que un mot tingui diversos significats) es coneix com a polisèmia.

Espero que aquesta entrada us hagi servit per conèixer nous significats i aplicacions del mot castanya. Si en coneixeu algun que no he esmentat, deixeu un comentari i l’afegiré! :)

Per acabar, una mica d’humor de la mítica sèrie Plats bruts:

Només em resta desitjar-vos una molt bona castanyada i festa de Tots Sants. Que gaudiu del caliu de la família i amics. Que mengeu moltes castanyes, panellets i moniatos. Que brindeu amb moscatell. Que gaudiu d’aquesta nostra tradició amb bona companyia. Molt bona castanyada a tothom!