Ei, que faig un sorteig!

Hola, hola!

Enmig de traduccions i correccions nadalenques (sí, ja tenim el Nadal ben a prop, recorda que aquí tens algunes idees de regals per a amants de les llengües!), he pensat que seria una bona idea fer un sorteig! Ara ja fa molt que no en faig cap i aprofitaré l’excusa del Nadal… :-)

Aquest sorteig també és per donar-vos les gràcies. Perquè durant tots aquests mesos que he tingut el blog abandonat no hi ha hagut cap dia que el blog no hagi rebut cap visita, és a dir, que jo no l’actualitzava però sempre hi havia algú que hi arribava des d’alguna banda. I això em fa estar molt contenta, la veritat.

Però va, que no m’enrotllo més. Us presento el sorteig!

Aquesta vegada compto amb la col·laboració de Partisano (moltes gràcies!) i el premi per als guanyadors (n’hi haurà 2) serà una samarreta a gust del guanyador (import màxim de 16 euros) d’entre tots els models que tenen a la seva botiga. A grans trets podríem dir que hi ha samarretes de temàtica lingüística (Català Il·lustrat), temàtica social (feminisme, antifeixisme, refugiats, catalanisme…) i temàtica musical (Zoo, Aspencat, La Raíz, Lágrimas de Sangre….). Us recomano entretenir-vos una estona per la seva botiga en línia (també tenen botiga física a Barcelona i a Girona) per veure tot el que hi tenen.

partisanowear-1455705625

Els que em coneixeu ja deveu saber que sóc molt fan de les samarretes amb “missatge” de qualsevol tipus, així que de seguida vaig pensar en Partisano quan vaig tenir la idea de sortejar samarretes. Espero que aquest sorteig us faci la mateixa il·lusió que em fa a mi!

Les condicions del sorteig les trobareu a la pàgina de Facebook del blog. Us deixo l’enllaç aquí. I aquí. I també aquí. Si no teniu Facebook i voleu participar al sorteig, deixeu un comentari en aquesta mateixa. La data límit és el dia 24 de desembre, a les 12 del vespre. ;-)

Moltes gràcies, bones festes i fins ben aviat!

Anuncis

Apunts lingüístics: el verb “recolzar” i els seus usos

Ja torno a ser aquí! Aquest cop amb un apunt lingüístic sobre el verb recolzar. Em sembla que d’aquest verb ja n’he parlat alguna altra vegada, però avui serà el protagonista principal de l’entrada i, d’aquesta manera, li podré dedicar més temps i podré parlar-ne amb detall.

Abans de començar, llegiu les oracions que us proposo a continuació i penseu si totes us sonen bé o si trobeu que alguna té alguna cosa estranya:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Què us semblen? N’hi ha alguna d’incorrecta?

Bé, la resposta és que sí. Però tranquils, que ara ens fixarem en detall en el verb recolzar i els seus usos (i mals usos) perquè no se’ns torni a escapar res i orgullosament puguem dir…

o123gh

Comencem…

Arran de la situació política que vivim aquests dies, és molt comú que uns i altres donem suport a determinats col·lectius o individus. Però cada vegada és més comú trobar-se que en aquest context no es fa servir aquesta expressió (donar suport), sinó que el verb recolzar ha agafat més protagonisme. Aquest ús, però, és totalment incorrecte. El verb recolzar no es pot fer servir en tots aquells casos que en castellà diríem apoyar, sinó que l’equivalent recolzar-apoyar es limita als casos de recolzament físic, menys en un dels casos, en què el significat és una mica més abstracte. Vegem-ho.

Fixeu-vos en les definicions del verb recolzar del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans:

recolzar
Oi que tots els significats fan referència al fet de recolzar-se en el sentit físic? Una paret, un arbre… L’únic que ens podria fer dubtar és la segona entrada de l’accepció número 1, ja que no parla d’un recolzament estríctament físic. Si ens hi fixem bé, però, podem entendre que es tracta d’una extensió del significat. En el cas de l’oració “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”, per exemple, seria impossible que una teoria es recolzés físicament en alguna cosa, bàsicament perquè una teoria és un concepte abstracte. Tot i així, entenem que la teoria es basa en un fets, és a dir, s’hi recolza, per explicar-nos alguna cosa.

Tant aquest significat més especial com tota la resta d’accepcions del verb recolzar del DIEC corresponen als significats del verb apoyar en castellà. Però si ens fixem en els diversos significats d’aquest verb del diccionari de la RAE veurem que en castellà el verb apoyar té dues accepcions addicionals que sí que estan relacionades amb el sentit de donar suport:

rae2

Ho veieu? En castellà sí que és correcte dir que recolzes una iniciativa o l’opinió d’un polític.

Per extensió, aquesta incorrecció també és aplicable al substantiu recolzament (apoyo). Per tant, una frase com “Moltes gràcies pel vostre recolzament” no és correcta en català. En aquest cas, una possibilitat seria fer la traducció equivalent apoyo-suport: “Moltes gràcies pel vostre suport”. En el cas de l’adjectiu (M’he sentit molt recolzat), caldrà recórrer a construccions alternatives, ja que les formes suportat, recolzat i, evidentment, apoiat són del tot incorrectes en català. Una alternativa podria ser “He sentit molt de prop el vostre suport”. Sovint caldrà reescriure l’oració, ja que l’adjectiu apoyado no té un equivalent exacte en català en el sentit de donar suport.

ee85ip

Després de llegir aquestes explicacions torneu a llegir les oracions del principi de l’entrada:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Segur que ara hi ha alguna cosa que ja us ha grinyolat, oi?

Éreu conscients del mal ús que es fa del verb recolzar en considerar-lo equivalent del verb apoyar en tots els contextos? Personalment tinc la sensació que és un ús cada cop més estès, ja que fins i tot l’he arribat a llegir en titulars de notícies. És una construcció que a poc a poc s’ha anat introduint a la llengua catalana a través del castellà i actualment la sento dir tant a catalanoparlants com a castellanoparlants quan parlen en català. Suposo que ja ha aconseguit passar desapercebuda a la majoria, però encara no ha guanyat la batalla.

El català correcte… passa’l!

Tothom atent a la pàgina de Facebook del blog aquestes pròximes setmanes, que estem preparant un sorteig nadalenc!

 

 

Regals per a amants de les llengües

Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu… ♫ ♪ ♫ ♪

Neu? Trineu? No, no, ja ho sé, encara no som a Nadal. Però el temps cada cop passa més ràpid i cada any ens acaba agafant desprevinguts, si més no a la majoria. Per això m’avanço una mica en el temps i a l’entrada d’avui vinc a donar-vos algunes idees de coses que podeu regalar als amants de les llengües (o que us podeu regalar vosaltres mateixos, és clar!). Si se us acudeix alguna cosa que no apareix a l’entrada, no dubteu a deixar un comentari perquè tothom n’estigui al cas.

  • Gramàtiques, diccionaris o manuals d’estil: sí que és veritat que a Internet hi ha moltíssima informació, però als amants de les llengües ens encanta poder buscar la informació entre les pàgines d’un gramatica_portadabon llibre. I anar a parar d’un concepte a l’altre, i aprendre de forma involuntària, a mesura que anem llegint. En el cas del català, per exemple, un bon regal podria ser la recent publicada Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Llibres: vaja, no hi ha gaire cosa més a dir, de llibres n’hi ha per triar i remenar! Però regalar un llibre a algú que sabem que li agrada molt llegir també té els seus riscos, ja que potser no sabem tots els llibres que té i ens repetim. Una bona solució també és regalar un val per ser gastat en llibres, a lliure elecció.
  • Llibre digital: si el pressupost de què disposeu és generós, un llibre digital (e-book) pot ser una bona elecció si el regal que busqueu és per a algú amant del món digital. Aquesta eina et permet portar a sobre milers de llibres a la vegada. Alguns també inclouen una eina per consultar traduccions de les pac13e5f803d109f1299b2fbc767c6754c.jpgraules que no entenguis, o bé el seu significat.
  • Tassa: una tassa original per fer un cafè o un te durant les hores de lectura.
  • Llumet per llegir: la solució perfecta quan vols llegir de nit o en un lloc amb poca llum. Hi ha una gran diversitat de models i dissenys, així com de preus. En podeu trobar a establiments com Ikea, Carrefour, Fnac, Media Markt i El Corte Inglés, entre d’altres.
  • Samarretes: us proposo un parell de webs on podeu trobar samarretes d’allò més originals relacionades amb la llengua. En aquest cas, la llengua catalana. Es tracta dels projectes Parla pallarès i Català il·lustrat.

Dos models del projecte Català il·lustrat

  • Bosses de cotó amb motius lingüístics: una bona opció també és una bossa de cotó per portar llibres, anar a comprar, etc. Per Internet podeu trobar moltíssims models o crear el vostre propi disseny.

retocada.jpgBossa de La incorrecta

  • Agenda o calendari: una eina imprescindible on apuntar totes les presentacions o esdeveniments que puguin ser d’interès del nostre obsequiat amant de les llengües (presentacions de llibres, cursets, conferències, etc.)
  • Jocs de taula lingüístics: el joc de taula lingüístic per excel·lència, l’Scrabble.
  • Subscripció a una revista o a un portal de sèries i pel·lícules: si voleu fer un regal a una persona a qui agrada llegir alguna revista sobre llengua (o en algun altre idioma) o mirar pel·lícules i sèries (en versió original per practicar, per exemple), també podeu optar per regalar-li una subscripció al mitjà que acostuma a fer servir. D’aquesta manera li estalviareu una despesa!
  • Aguantallibres: la forta addició a les llengües i el vici de la lectura poden fer que els llibres i diccionaris s’acumulin. Un bon regal pot ser un parell d’aguantallibres per tenir els llibres més ben organitzats.
  • Thumb thing: i com a regal friqui de l’entrada (però no menys interessant!), el thumb thing, una espècie d’anell per al dit gros que ens permet aguantar el llibre obert només amb una mà. Lloc web oficial.

home_pic1

I fins aquí la col·lecció de regals per a amants de les llengües. Em podria haver allargat molt més, ja que, de fet, qualsevol cosa que tingui alguna relació amb les llengües i la lectura (punts de llibre, pòsters, llibretes…) pot ser un bon regal, però tampoc cal col·lapsar el personal, oi? ;-) Si se us acudeixen altres regals que considereu interessants i originals, no dubteu a deixar un comentari aquí sota.

Fins ben aviat!

 

 

Quan et quedes amb sense temps (però, finalment, s’obre una porta)

No, no cal que et segueixis fregant els ulls. No, això no és cap al·lucinació. Sí, he tornat a escriure al blog! [aplaudiments i crits d’alegria, o això espero :-P]

Després d’uns mesos en què he sigut sí-sí (sí estudio i sí treballo) i en què les meves obligacions no m’han permès mantenir la regularitat del blog… Here I go again! Abans de publicar una entrada amb contingut «real», però, em veig amb l’obligació d’explicar-vos què he fet durant tots aquests mesos, que per ben poc no equivalen a un any.

Després de quatre anys sense anar a la universitat, el curs passat vaig decidir matricular-me al postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. En tractar-se d’un postgrau i no d’un màster, el nombre reduït d’hores de classe (i, per tant, de feina) em permetia combinar feina i universitat. Tenia ganes de tornar a estudiar, aprendre i (qui sap si) obrir-me portes, professionalment parlant.

I sembla que sí que n’ha obert, de portes, sí! Però un moment, encara no.

Durant el postgrau vaig acabar de confirmar que cap a on vull conduir la meva carrera professional és la llengua catalana. Evidentment, m’ofereixo per fer traduccions i correccions al castellà. De fet, és el que he estat fent tots aquests anys. I m’agrada. Però treballant amb el català és com em sento més còmoda i satisfeta. També vaig poder confirmar amb mi mateixa (per si encara no ho tenia clar) que el món editorial em fascina, especialment la literatura infantil i juvenil. I que segueixo tenint un somni: veure escrit «Traducció d’Anna Rosich Soler» a la portada d’un llibre (perquè cada cop és més normal, per sort, veure el nom del traductor a la portada). Però poder arribar a aquest objectiu requereix temps. I de vegades… me’n falta.

El postgrau també m’ha animat a llegir molt i  molt, i a descobrir escriptors nous. La pila de llibres pendents que tinc a l’habitació és tan immensa! Però bé, de mica en mica. [Sí, és clar, de mica en mica, però si no pares de comprar-ne…] També m’ha obert la ment i m’ha fet entendre que no sempre podem parlar de correcte i incorrecte i que no tot és blanc o negre, sinó que el que cal és valorar l’adequació dels mots segons el context. A més, ara agraeixo que el nostre any hagi coincidit amb la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tot i que a classe ho arribéssim a maleir. Molts dubtes que podria haver tingut ja van quedar resolts durant les classes.

Però bé, anem al gra. Si m’he decidit a tornar a escriure al blog és perquè crec que a partir d’ara li podré dedicar més temps. També perquè he fet un canvi a nivell professional que em sembla que em permetrà tenir el cap menys col·lapsat. Per tant, tindré més idees d’entrades i també més ganes d’asseure’m davant de l’ordinador i posar-me a escriure. [Au va, Anna, digues d’una vegada quina és aquesta porta que dius que t’ha obert el postgrau…!] Des d’aquest estiu que dedico menys hores a la traducció i correcció com a autònoma (però segueixo acceptant encàrrecs, eh!) perquè he començat a treballar com a correctora al diari Ara. Hi vaig fer les pràctiques del postgrau i tot un seguit d’esdeveniments han fet que hi hagi acabat treballant en plantilla. Tot un canvi! Sobretot pel que fa als horaris, ja que, és clar, la vida d’autònoma és molt més «lliure». Però estic molt contenta d’haver decidit fer el pas. Estic aprenent moltíssim i l’equip humà amb el qual treballo és excepcional.

Així doncs, després d’un estiu una mica caòtic i de canvis, crec que a partir d’ara tot plegat serà més homogeni i tindré una agenda una mica més organitzada. Per tant, crec que tindré temps per fer reviure el blog. És un projecte que m’entusiasma i al qual m’agrada molt dedicar el meu temps, però aquests últims mesos m’he vist sobrepassada i no em sentia gens inspirada. Ara sento que això ha canviat i tinc ganes de tornar-hi. I idees. I il·lusió!

Au, ja està, ja ho he dit tot. Ben aviat, entrades i continguts nous! Ah, sí, me n’oblidava: enmig d’aquests mesos d’estrès el blog ha fet quatre anys, i no li he fet gens de cas… Queda pendent una celebració. Farem una festa d’aquestes que en diuen de «no aniversari», d’acord?

Gràcies per ser-hi!

LletresPortada3

Montserrat Roig, l’escriptora total [Adopta una autora]

Fa uns mesos, tot navegant pel Twitter, vaig topar amb un projecte d’allò més interessant al qual ben aviat vaig tenir ganes de participar: el projecte Adopta una autora. Aquest projecte té com a objectiu donar a conèixer la vida i obra d’autores de diverses èpoques, nacionalitats, llengües, gèneres literaris i formats de lectura. Per aconseguir-ho, la valenciana Carla Bataller Estruch va decidir obrir el projecte a tothom qui s’hi volgués implicar. Així doncs, cada persona que decideix col·laborar amb el projecte ha d’adoptar una autora que tingui ganes de fer conèixer a la xarxa i publicar-ne entrades o vídeos.

Personalment, des del principi tenia clar que l’autora que jo escolliria seria catalana. En un primer moment vaig pensar d’adoptar Mercè Rodoreda, però de seguida em vaig adonar que, ara mateix, pel meu cap hi ronda una autora que tinc moltes ganes de conèixer amb profunditat i de fer conèixer, molt més enllà del meu entorn més proper. Aquesta autora és Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991). Espero estar a l’alçada i que en gaudiu!

roig7Foto: Pilar Aymerich

Abans de començar a parlar sobre la Montserrat, us he de confessar (i abaixo el cap avergonyida…) que encara no he llegit cap de les seves obres. Però també us he de confessar que justament avui he acabat de llegir un llibre de recent publicació que parla de la seva vida i obra1 i que ara encara tinc més ganes d’endinsar-me en tot el que ens va deixar, abans no se l’endugués el càncer de mama que va patir.

Dic «tot el que ens va deixar» perquè de la Montserrat no només en conservem literatura. La Montserrat va publicar novel·la, narrativa breu, teatre, crítica literària i assaig. Però també va col·laborar en diversos diaris i mitjans. Periodísticament, la Montserrat ens ha deixat molts articles, columnes, entrevistes i crítiques. Tenim molt i molt de material. Quina bona notícia, oi? :)

Però bé, seguim amb la presentació.

Tot i no haver llegit res del que va publicar la Montserrat, sí que he llegit força cites i frases seves. Han estat aquestes cites i la recent commemoració del 25è aniversari de la seva mort (any 2016) allò que m’ha fet agafar les ganes de descobrir-la. En aquesta entrada m’agradaria deixar-vos quatre pinzellades de la manera de ser de la Montserrat, de les seves conviccions i lluites. Perquè la comenceu a conèixer.

La Montserrat feminista, dona:

Pregunteu-li a un home que pren decisions importants per a la col·lectivitat on és el pal de fregar el dia que la rentadora vessi, i veurem què us contestarà.

La Montserrat catalana:

Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

La Montserrat escriptora:

Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit, per recuperar el «jo» perdut.

La Montserrat lectora:

No et mors tant si saps llegir. Comparteixes, en silenci, les paraules de l’escriptor, que és passat, amb el teu present i que aviat serà futur per a comprendre millor el món.

La Montserrat periodista:

Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les publiquen.

La Montserrat d’esquerres:

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

La Montserrat barcelonina:

Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls.

La Montserrat viva:

Crec en l’esperança perquè només ella construeix el futur.

La Montserrat natural:

Diuen que tot això és ser roja i separatista i jo només sóc una noia ben educada.

I podria seguir, i seguir, i seguir…

Déu n’hi do, oi? Per tots aquests vessants que ens ofereix la Montserrat, se’n diu que és «una escriptora total». Però no em voldria excedir i que us canséssiu de llegir, així que tancaré aquí la primera entrada de presentació del projecte. Espero haver despertat el vostre interès per aquesta autora i que aneu seguint les entrades que vagi publicant. Ara és el moment d’endinsar-me en les seves obres, que ja faig tard! S’accepten suggeriments de lectures amb què iniciar-m’hi. :)


1 Torres, A. (2016). La memòria viva. Carcaixent: Sembra Llibres.

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.