Cel·lo, rímel, tampax, vamba, lot, tàper, típex, polo, gomina, pladur, jacuzzi, clínex, aspirina, dònut, licra, walkman, túrmix, xiruca, xupa-xups, sonotone. Aquestes són algunes paraules l’origen de les quals el devem a noms de marques comercials registrades. De quina marca provenen? Apareixen als diccionaris? Hi ha alguna alternativa en llengua catalana per designar el mateix concepte sense dependre del nom de la marca?
Amb aquesta entrada intentaré respondre aquestes preguntes sobre els cinc primers termes de la llista: cel·lo, rímel, tampax, vamba i lot. No voldria col·lapsar-vos, així que n’anirem parlant en diverses entrades de manera periòdica. Espero que us sembli interessant. Per fer l’entrada m’he hagut de documentar i he acabat descobrint algunes curiositats!
La paraula cel·lo prové de la marca registrada d’origen britànic Sellotape, que va ser la primera que va comercialitzar aquest producte a Espanya.
La paraula cel·lo no s’inclou en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Que la denominació cel·lo no s’hagi inclòs al diccionari normatiu es pot deure al fet que, en català, aquest objecte tan típic de les oficines es pot denominar cinta adhesiva (transparent), tot i que no és la denominació que s’ha popularitzat més, probablement perquè es tracta d’un nom compost i no d’una única paraula.
Segons he trobat per internet, la marca Sellotape prové de la paraula anglesa cellophane. En aquella època, Cellophane era una marca registrada, així que per poder registrar la marca de cinta adhesiva es va decidir canviar Cellotape per Sellotape.
La paraula rímel prové del nom d’Eugène Rimmel, l’empresari que va registrar a Londres la marca de cosmètics Rimmel, la marca que va popularitzar aquest producte a casa nostra.
El rímel existeix com a mínim des de l’Antic Egipte, on s’usava el kohl per ressaltar les pestanyes i els contorn dels ulls (tal com s’aprecia a les figures humanes dels frescos) tant d’homes com de dones. Al segle XIX la composició del producte ja era similar a l’actual i des del 1953 es ven juntament amb un petit raspall que en facilita l’aplicació. [Font: Viquipèdia]
La paraula rímel està inclosa al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans [Pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues], això sí, en minúscula: la marca Rimmel ha passat a tenir el sentit de substantiu genèric. Això em planteja una pregunta: com denominaríem el rímel si no haguéssim recorregut al nom de la marca? S’accepten propostes!
La paraula tampax prové de la marca de tampons nord-americana amb el mateix nom. Tot i que ens pugui semblar que els tampons són un invent modern, històricament en tenim constància des del 500 aC. Això sí, el tampó tal com el coneixem actualment es va començar a comercialitzar el 1931.
La paraula tampax paraula no apareix als diccionaris, ja que en català ja comptem amb una paraula per designar aquest producte: tampó. Tot i així, molta gent acostuma a fer servir la paraula tampax per referir-se els tampons, independentment de la marca del producte que faci servir.
La paraula vamba prové de la marca registrada Wamba i la fem servir per designar el calçat esportiu. Buscant informació per fer aquesta entrada he descobert que la marca Wamba és originària de Catalunya, més concretament, de Vilanova i la Geltrú, on aquest famós calçat esportiu es va començar a produir el 1934.
L’ús de la paraula vamba es va estendre tant en el territori català per fer referència a qualsevol tipus de calçat esportiu, fos de la marca Wamba o no, que es va acabar incloent als diccionaris (això sí, adaptat a l’ortografia catalana).
Com a curiositat, a les comarques de Ponent per parlar del calçat esportiu es més habitual fer servir la paraula keds, ja que sembla que la marca KEDS va ser una de les primeres marques de calçat esportiu a comercialitzar-se a la zona.
Apunt ortogràfic: al contrari del que molta gent es pensa, la paraula vamba no es pot escriure, de moment, amb be alta.
Jo a casa sempre n’havia dit llanterna, però entre els escoltes i els excursionistes és molt habitual fer servir la paraula lot per referir-se a l’objecte que ens acompanya durant les rutes nocturnes o els jocs de nit dels campaments. L’ús de la paraula lot com a substantiu genèric per referir-nos a la llanterna prové de la marca Ràdio-Lot Barcelona, empresa que va comercialitzar llanternes a Catalunya a partir del 1925. Aquí podeu veure un anunci de les llanternes de la marca Lot.
Sobre l’origen de la paraula lot, sembla que Eduard Rifà, fundador de l’empresa Ràdio-Lot Barcelona, va demanar al seu amic i mossèn Joan Puntí i Collell que l’ajudés a triar un nom per al seu producte. L’única petició de Rifà era que el nom fos “curt i sonor”. La recomanació de Puntí i Collell va ser el nom del personatge bíblic Lot.
I fins aquí les cinc primeres paraules! En coneixíeu l’origen? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès? De la llista del principi de l’article, de quines teniu més ganes que parlem? S’accepten propostes!
M'agrada S'està carregant...