Marques comercials que ja no són només això

Cel·lo, rímel, tampax, vamba, lot, tàper, típex, polo, gomina, pladur, jacuzzi, clínex, aspirina, dònut, licra, walkman, túrmix, xiruca, xupa-xups, sonotone. Aquestes són algunes paraules l’origen de les quals el devem a noms de marques comercials registrades. De quina marca provenen? Apareixen als diccionaris? Hi ha alguna alternativa en llengua catalana per designar el mateix concepte sense dependre del nom de la marca?

Amb aquesta entrada intentaré respondre aquestes preguntes sobre els cinc primers termes de la llista: cel·lo, rímel, tampax, vamba i lot. No voldria col·lapsar-vos, així que n’anirem parlant en diverses entrades de manera periòdica. Espero que us sembli interessant. Per fer l’entrada m’he hagut de documentar i he acabat descobrint algunes curiositats!

  • cel·lo

La paraula cel·lo prové de la marca registrada d’origen britànic Sellotape, que va ser la primera que va comercialitzar aquest producte a Espanya.

sellotape logo

La paraula cel·lo no s’inclou en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Que la denominació cel·lo no s’hagi inclòs al diccionari normatiu es pot deure al fet que, en català, aquest objecte tan típic de les oficines es pot denominar cinta adhesiva (transparent), tot i que no és la denominació que s’ha popularitzat més, probablement perquè es tracta d’un nom compost i no d’una única paraula.

Segons he trobat per internet, la marca Sellotape prové de la paraula anglesa cellophane. En aquella època, Cellophane era una marca registrada, així que per poder registrar la marca de cinta adhesiva es va decidir canviar Cellotape per Sellotape.

  • rímel

La paraula rímel prové del nom d’Eugène Rimmel, l’empresari que va registrar a Londres la marca de cosmètics Rimmel, la marca que va popularitzar aquest producte a casa nostra.

logorimmelweb

El rímel existeix com a mínim des de l’Antic Egipte, on s’usava el kohl per ressaltar les pestanyes i els contorn dels ulls (tal com s’aprecia a les figures humanes dels frescos) tant d’homes com de dones. Al segle XIX la composició del producte ja era similar a l’actual i des del 1953 es ven juntament amb un petit raspall que en facilita l’aplicació. [Font: Viquipèdia]

La paraula rímel està inclosa al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans [Pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues], això sí, en minúscula: la marca Rimmel ha passat a tenir el sentit de substantiu genèric. Això em planteja una pregunta: com denominaríem el rímel si no haguéssim recorregut al nom de la marca? S’accepten propostes!

  • tampax

La paraula tampax prové de la marca de tampons nord-americana amb el mateix nom. Tot i que ens pugui semblar que els tampons són un invent modern, històricament en tenim constància des del 500 aC. Això sí, el tampó tal com el coneixem actualment es va començar a comercialitzar el 1931.

tampax_logo

La paraula tampax paraula no apareix als diccionaris, ja que en català ja comptem amb una paraula per designar aquest producte: tampó. Tot i així, molta gent acostuma a fer servir la paraula tampax per referir-se els tampons, independentment de la marca del producte que faci servir.

  • vamba

La paraula vamba prové de la marca registrada Wamba i la fem servir per designar el calçat esportiu. Buscant informació per fer aquesta entrada he descobert que la marca Wamba és originària de Catalunya, més concretament, de Vilanova i la Geltrú, on aquest famós calçat esportiu es va començar a produir el 1934.

wamba

L’ús de la paraula vamba es va estendre tant en el territori català per fer referència a qualsevol tipus de calçat esportiu, fos de la marca Wamba o no, que es va acabar incloent als diccionaris (això sí, adaptat a l’ortografia catalana).

Com a curiositat, a les comarques de Ponent per parlar del calçat esportiu es més habitual fer servir la paraula keds, ja que sembla que la marca KEDS va ser una de les primeres marques de calçat esportiu a comercialitzar-se a la zona.

Apunt ortogràfic: al contrari del que molta gent es pensa, la paraula vamba no es pot escriure, de moment, amb be alta.

  • lot

Jo a casa sempre n’havia dit llanterna, però entre els escoltes i els excursionistes és molt habitual fer servir la paraula lot per referir-se a l’objecte que ens acompanya durant les rutes nocturnes o els jocs de nit dels campaments. L’ús de la paraula lot com a substantiu genèric per referir-nos a la llanterna prové de la marca Ràdio-Lot Barcelona, empresa que va comercialitzar llanternes a Catalunya a partir del 1925. Aquí podeu veure un anunci de les llanternes de la marca Lot.

Sense títol

Sobre l’origen de la paraula lot, sembla que Eduard Rifà, fundador de l’empresa Ràdio-Lot Barcelona, va demanar al seu amic i mossèn Joan Puntí i Collell que l’ajudés a triar un nom per al seu producte. L’única petició de Rifà era que el nom fos “curt i sonor”. La recomanació de Puntí i Collell va ser el nom del personatge bíblic Lot.


I fins aquí les cinc primeres paraules! En coneixíeu l’origen? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès? De la llista del principi de l’article, de quines teniu més ganes que parlem? S’accepten propostes!

Anuncis

Resumint el 2018…

Avui tanquem un altre any. Que ràpid que passa el temps, oi? Sembla mentida!

L’últim dia de l’any és un dia en què s’acostumen a fer balanços i valoracions. És per això que amb aquesta entrada m’agradaria fer una mica de resum de com ha sigut el 2018 per al blog. Els últims anys no he publicat tantes entrades com m’hauria agradat, però em sembla que de mica en mica estic aconseguint donar una mica més de vida a aquest modest espai. Teniu curiositat per saber quina ha sigut l’entrada més visitada aquest any? O quantes visites ha tingut el blog?  O quines entrades he publicat? Tot això i molt més… a continuació.

➢ ENTRADES PUBLICADES DURANT EL 2018

Repte lector 2018 (12 mesos, 12 llibres)

Avui us vinc a presentar un repte lector. Fa anys que veig diverses plataformes i webs que en proposen (de llibres i molts altres tipus) i he pensat que seria una bona idea proposar-vos-en un. Espero que us animeu a participar-hi.

Parlem amb Marta Meneu-Borja sobre el seu canal de literatura a YouTube, La Prestatgeria de Marta

«Hola, benvinguts a la meva prestatgeria. Jo soc Marta i aquesta és una nova pàgina del diari de lectura». Amb aquesta frase, seguida d’un fragment d’una cançó del grup valencià Orxata, Marta Meneu-Borja ens dona la benvinguda en un dels últims vídeos del seu canal de YouTube sobre literatura, La Prestatgeria de Marta.

Goodreads, o la plataforma que t’ajudarà a no perdre’t cap lectura

Quants cops t’ha passat que veus un llibre en una botiga, penses que t’agradaria llegir-lo i al cap d’un temps no en recordes ni el títol ni l’autor? Quants cops has volgut saber l’opinió d’altres lectors sobre un llibre però no coneixies ningú que l’hagués llegit? Avui et vinc a presentar una plataforma que serà la solució a tots els teus problemes relacionats amb els llibres que vols llegir o que ja has llegit!

Dia Internacional de la Traducció 2018

Ja ha arribat el 30 de setembre, el Dia Internacional de la Traducció! Sempre m’agrada celebrar-lo d’alguna manera especial, i aquest any he volgut que la celebració durés una mica més, en concret, tot el mes de setembre.

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes.

La teoria de la pàgina 99

Fa uns dies a la feina, a l’hora de sopar (sí, els correctors de premsa escrita en general no dinem amb els companys, hi sopem), un company corrector em va parlar de la teoria de la pàgina 99. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però està més estesa del que m’imaginava!

➢ ENTRADA MÉS LLEGIDA DURANT EL 2018 (DE TOT L’HISTÒRIC DEL BLOG)

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor casual

Durant aquest any ha rebut… 2.106 visites

➢ NOMBRE DE VISITANTS L’ANY 2018

6.294… 🔝🔝🔝

El nombre total de visitants des del 2013, any de creació del blog, és de 43.688… Moltíssimes gràcies!

➢ TOP 5 DE PAÏSOS DES D’ON S’ACCEDEIX AL BLOG

  • Espanya
  • Estats Units
  • Regne Unit
  • França
  • Índia

➢ D’ON VENEN LA MAJORIA DE VISITES

2000px-Facebook.svg_


 

Després d’un resum més centrat en les xifres, també m’agradaria fer una mica de valoració personal sobre el meu 2018 com a traductora i correctora autònoma.

Aquest any he treballat en un projecte que per a mi ha sigut un somni fet realitat… He sigut molt feliç! Alguns ja ho sabeu, tot i que encara no puc donar gaires detalls, però a l’abril em van encarregar la traducció anglès-català de dos llibres infantils (contes) i estic tan contenta! Encara no s’han publicat, però tranquils, que quan estiguin disponibles a les llibreries ho sabreu! 😍

També ha sigut el primer any sencer que he combinat la feina de correcció al diari amb traduccions i correccions com a autònoma. Alguns mesos han sigut més estressants que d’altres, però estic molt contenta de veure que la meva feina a nivell autònom continua avançant cada dia i que cada cop faig projectes que m’omplen més i amb els quals em sento més valorada.

Per últim, m’agradaria deixar-vos escrites quines coses han marcat el meu 2018 pel que fa a literatura-traducció-professió.

➢ LLIBRERIA

• Llibreria Calders
Passatge de Pere Calders, núm. 9 (Barcelona)
Facebook
Twitter
Instagram

300px-La_calders_Barcelona

➢ LLIBRE

Diaris del Sàhara (Sanmao, RATA)

 

➢ BLOG

En la luna de Babel, de la traductora Scheherezade Surià. Si teniu ganes de saber més coses sobre la traducció, us recomano que seguiu el seu blog, així com les seves xarxes socials. Un bon referent!

cropped-scheherezade_letterbeads1

➢ CANAL DE YOUTUBE

La Prestatgeria de Marta, ressenyes, book tags, diaris de lectura i molt més. Us recomaneu que la seguiu també a Instagram, xarxa social en què la Marta és molt activa.

sddefault

➢ BIBLIOTECA

Biblioteca Esquerra de l’Example – Agustí Centelles
Carrer Comte d’Urgell, 145, Barcelona

 

I això és tot, amigues i amics! Espero que tingueu una molt bona entrada d’any. Ens veiem per la xarxa. Gràcies per ser-hi sempre! :-)

aplausos-multitud

La teoria de la pàgina 99

Fa uns dies a la feina, a l’hora de sopar (sí, els correctors de premsa escrita en general no dinem amb els companys, hi sopem), un company corrector em va parlar de la teoria de la pàgina 99. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però està més estesa del que m’imaginava! Com que em va semblar una teoria força curiosa, m’ha semblat interessant compartir-la amb tots vosaltres. Aquest és el meu regal de Nadal per a vosaltres, lectors del blog. 🎄

M’agradaria fer-vos una pregunta: quins aspectes teniu en compte a l’hora de decidir si llegireu un llibre o no? L’autor? La coberta? La presentació escrita de la contracoberta? L’opinió de crítics literaris o del vostre llibreter de referència? Les primeres línies del llibre? L’opinió d’amics i coneguts?

Doncs bé, sigui quin sigui el mètode que seguiu per decidir-vos entre totes les opcions lectores que tenim, a partir d’avui potser n’afegireu un altre a la col·lecció: la teoria de la pàgina 99.

Open the book to page ninety-nine and read, and the quality of the whole will be revealed to you. –Ford Madox Ford1

L’impulsor d’aquesta teoria va ser Ford Madox Ford (1873-1939), un escriptor i editor anglès. Segons l’autor, la pàgina 99 és el punt en què la qualitat literària d’una obra està en el seu punt màxim. Normalment la pàgina 99 correspon a un terç o una quarta part de la novel·la, així que ja s’han presentat els protagonistes de la història i la trama principal ja s’ha començat a desenvolupar. En aquest punt podem veure quin és el ritme de la novel·la i com es desenvolupa la trama. Quantes vegades us ha passat que el principi d’un llibre promet molt i a mesura que avança la cosa afluixa? Si llegim la pàgina 99, veurem el ritme de la història, tant en termes de contingut com de redacció, i podrem comprovar si el que hi llegim ens crida l’atenció o bé ens avorreix.

Evidentment, aquesta teoria no és infal·lible, però no deixa de ser curiosa, oi? Us animo a fer la prova amb el llibre que esteu llegint o amb l’últim llibre que heu llegit, a veure si la imatge que n’obteniu després d’haver llegit la pàgina 99 és la que es correspon amb la vostra opinió real sobre el llibre. Si sou d’aquelles persones que no es tallen a l’hora de deixar un llibre a mitges si no els està agradant, us animo també a fer aquesta prova amb algun llibre que no hàgiu pogut acabar, a veure si la teoria de la pàgina 99 ho hauria encertat.

Jo ara mateix estic llegint Diaris del Sàhara, de la Sanmao, i he fet la prova amb la pàgina 98 (la 99 és el final del capítol i només té quatre línies!). He de confessar que el que m’hi he trobat reflecteix molt bé com és el conjunt del llibre. Aquesta teoria… m’agrada!


1«Obre el llibre per la pàgina 99 i llegeix-la. La qualitat del conjunt del llibre et serà revelada»

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes. Els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada molt portar samarretes “de coses”, sobretot de grups de música, però últimament estic veient per les xarxes samarretes lingüístiques molt xules i em venia de gust fer-ne un recull i fer-ne una mica de difusió. Espero que us agradin i que si us animeu a comprar-ne alguna deixeu un comentari per dir-m’ho! També podeu deixar un comentari si coneixeu altres samarretes que no hagi inclòs en el recull. :-)

Feu clic als enllaços per accedir a la pàgina de compra i també per veure més models!

LA INCORRECTA

DON’T OBEY, READ (RAIG VERD)

poridentidad

+ LLIBRES, + LLIURES! (GODALL EDICIONS)

T’ESTIME, T’ESTIMO, T’ESTIM

testime-e1542797565592

CATALÀ IL·LUSTRAT

SUPERBRITÁNICO

NO DEIXAREM MAI D’ENSENYAR LA LLENGUA (TURURÚ)

no-deixarem-mai-d-ensenyar-la-llengua-coll-rodo

FIRA LITERAL

f6c0549-1-e1540160721442

I fins aquí el recull! L’aniré actualitzant a mesura que trobi més samarretes lingüístiques. Totes les aportacions seran benvingudes! :-)

Goodreads, o la plataforma que t’ajudarà a no perdre’t cap lectura

Quants cops t’ha passat que veus un llibre en una botiga, penses que t’agradaria llegir-lo i al cap d’un temps no en recordes ni el títol ni l’autor? Quants cops has volgut saber l’opinió d’altres lectors sobre un llibre però no coneixies ningú que l’hagués llegit? Avui et vinc a presentar una plataforma que serà la solució a tots els teus problemes relacionats amb els llibres que vols llegir o que ja has llegit!

goodreads1-1

La plataforma Goodreads és una base de dades immensa de llibres publicats arreu del món i en molts idiomes, català inclòs. La pàgina web és molt intuïtiva i és fàcil navegar-hi. A més, pots tenir el teu propi usuari (t’ho recomano!). També trobo molt interessant la possibilitat de connectar el teu usuari amb amics que també estiguin registrats a Goodreads per poder veure què llegeixen i, d’aquesta manera, descobrir llibres nous.

Què hi pots fer?

  • Mantenir un registre dels llibres que llegeixes
  • Marcar llibres que vols llegir en el futur
  • Puntuar els llibres que has llegit i deixar-hi un comentari o ressenya sobre què t’han semblat
  • Descobrir llibres nous d’un autor que t’agrada
  • Rebre recomanacions de lectures a partir dels llibres que has indicat que has llegit
  • Buscar llibres per títol, gènere, autor o traductor (<3)
  • Veure què llegeixen els teus amics o quins llibres es marquen per llegir en el futur
  • Establir quants llibres vols llegir durant l’any actual (Reading Challenge)
  • Saber quins són els autors que més llegeixes (i quins llibres has llegit de cadascun d’ells)
  • Consultar quants llibres has llegit cada any (i quins són)
  • Afegir-te a grups sobre temes que t’interessin (de seguidors d’un autor en concret, per exemple)
  • Votar quins són, per a tu, els millors llibres de l’any (a partir de l’opinió de tots els usuaris podem saber quins són els millors llibres de l’any segons la comunitat Goodreads)

Aquestes són algunes de les funcions de la plataforma, però si hi navegues una mica veuràs que s’hi poden fer moltes coses més. És increïble!

A mi una de les coses que més m’agrada fer-hi és marcar els llibres que vull llegir. D’aquesta manera, sempre que algú em parla d’un llibre o en veig algun que m’interessa, el marco aquí i em queda ben guardat. Així, quan acabo el que estic llegint i vull començar un llibre nou puc consultar la meva llista i deixar-me inspirar. [M’acabo d’adonar que la meva llista de llibres per llegir és de 121! I els que segur que m’he descuidat d’apuntar i no tinc guardats…]

Screenshot_2018-09-21 Anna_s 'to-read' books on Goodreads (121 books)

A més a més, la plataforma també compta amb aplicació per a mòbil! Així pots gestionar el teu usuari des de qualsevol lloc i amb quatre simples clics. Aquí tens l’enllaç per poder-te-la baixar.

Això és tot. Si ja tens un usuari a la plataforma i em vols afegir a la teva llista de contactes, aquí pots veure el meu perfil. Si no hi estàs registrat, et recomano que ho facis (i que m’enviïs una sol·licitud d’amistat! :P).

 

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

Bon dia i bona hora!

Com alguns ja heu llegit a la pàgina de Facebook del blog, aquest any m’agradaria celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre) d’una manera ben especial. Per fer-ho, he preparat un projecte que durarà 30 dies, des de l’1 de setembre fins al dia 30. L’he batejat “30 dies. 30 cites. 30 traductors.”

Durant aquest més penjaré cada dia al Facebook del blog una postal amb una cita literària traduïda al català. Evidentment, també hi apareixerà el nom de la persona que es va encarregar de fer aquella traducció. M’agradaria que aquests 30 dies ens serveixin a tots per conèixer traductors del català i fer una mica de difusió de la professió.

Aquí teniu la primera postal de la col·lecció:

Original postal Harry Potter

Espero que el projecte us engresqui tant com m’ha engrescat a mi i que compartiu les postals a les vostres xarxes socials. El dia 30 les recopilaré totes en una entrada del blog, en mida grossa perquè us les pugueu descarregar. :-)

Gràcies i… llarga vida a la traducció!

Parlem amb Marta Meneu-Borja sobre el seu canal de literatura a YouTube, La Prestatgeria de Marta

«Hola, benvinguts a la meva prestatgeria. Jo soc Marta i aquesta és una nova pàgina del diari de lectura». Amb aquesta frase, seguida d’un fragment d’una cançó del grup valencià Orxata, Marta Meneu-Borja ens dona la benvinguda en un dels últims vídeos del seu canal de YouTube sobre literatura, La Prestatgeria de Marta.prestLa Marta és estudiant de periodisme a la Universitat de València i col·labora com a columnista al diari «La Veu». Li agrada molt comprar llibres, però encara més llegir-los. Un dia es va adonar que li agradava molt parlar de les seves lectures en un format diferent i es va convertir en «booktuber».

Avui us vinc a presentar la Marta i el seu canal de YouTube. Vaig descobrir La Prestatgeria de Marta fa uns mesos i des de llavors que segueixo tots els vídeos que hi penja i totes les seves recomanacions a les xarxes socials. La Marta és una apassionada de la lectura i li agrada compartir els llibres que es compra i que llegeix. A més a mes, en el seu canal també ofereix ressenyes individuals d’alguns dels llibres que llegeix, així com vídeos més originals i dinàmics, o els anomenats «book tags». Perquè conegueu la Marta i el seu projecte, li he fet algunes preguntes. Abans, però, us deixo alguns exemples de vídeos perquè veieu en què consisteix exactament el seu canal.

Ressenya del llibre «L’assassí que estimava els llibres», de Martí Domínguez

Book tag de Txarango

Diari de lectura, juliol 2018

Quan va començar La Prestatgeria de Marta i per què?
La Prestatgeria de Marta començà ja fa un any, en juliol del 2017. Va començar per una promoció de Bromera, gràcies a la qual em vaig adonar que m’agradava molt parlar sobre les meues lectures en format vídeo. Arran d’això vaig decidir fer un canal on poder fer els meu propis vídeos.

Quin és el teu vídeo preferit del canal?
M’agraden molt les ressenyes perquè són els vídeos que més treballe, però les recomanacions ràpides com els Top 5 o els «book tags» també m’agraden. Pense que són una manera divertida i dinàmica de recomanar més d’un títol i de connectar potser més amb l’espectador.

De mitjana, quants llibres llegeixes al mes? Com t’organitzes per poder llegir tant?
He d’admetre que no soc una lectora voraç. M’agrada molt assaborir els textos i per això soc més lenta, per això al mes llegiré uns tres o quatre llibres. També he de dir que no tots els mesos són iguals perquè ho he de compaginar amb altres coses. Respecte a l’organització, la veritat és que no tinc una rutina de lectura, però sí que intente llegir tots els dies, almenys alguna pàgina abans de dormir (malgrat que no sempre ho aconseguisc).

Un dels vídeos més vistos del teu canal és l’Autors 2.0 sobre Manuel de Pedrolo. Et planteges fer més vídeos amb aquest format? De quins autors parlaries?
Uau, esclar que vull fer-ne més! Últimament estic descobrint que m’agrada molt el gènere biogràfic i crec que els vídeos d’autors 2.0 és un bon format per donar a conéixer escriptors que potser no arriben igual a tothom. La idea la vaig agafar d’una altra «booktuber», Marta Botet, que va fer-ne un sobre Ramon Llull. Tinc pendent fer-ne de Montserrat Roig (que és un referent per a mi), però també m’agradaria fer-ne sobre altres autores i autors tant de la literatura catalana com de la universal. La biografia de Mary Shelley, autora de «Frankenstein», per exemple, em sembla brutal!

Com tries de quins llibres faràs ressenya individual?
Una paradoxa d’alguns canals de «booktube» és que hi ha poques ressenyes, perquè amb tants llibres és difícil dedicar un vídeo sencer a un sol llibre. Jo no tinc un criteri definit; si m’ha agradat o considere que té la qualitat suficient perquè a la resta li puga agradar solc plantejar-m’ho. A més, si veig que és diferent de la resta de llibres que he ressenyat és un component també a tindre en compte perquè sempre intente que hi haja diversitat a les recomanacions.

Segueixes canals de literatura en altres llengües? Ens en recomanes algun?
Sí. Seguisc canals en català, en castellà i en anglés. Canals en castellà i en anglés n’hi ha una barbaritat. A mi, per exemple, en castellà m’agraden molt Raquel Bookish, Iris Grimm, El coleccionista de mundos, Javier Ruescas, Flordetinta i Carlos Peguer. I en anglés, Jesse the Reader, PeruseProject, lucythereader i Ariel Bissett també són magnífics!

Si algú et diu «Si fessis els vídeos en castellà tindries més seguidors», què li respons?
Que l’objectiu de La Prestatgeria no és ni tindre milers de seguidors ni guanyar diners, sinó la promoció de la lectura, l’ús a Internet d’una llengua minoritzada com el valencià i la visibilització de la literatura catalana i del seu mercat (a banda, òbviament, de poder compartir les meues opinions i lectures amb altres lectors).

Quin llibre o autor recomanaries a algú que està «desencisat» amb la literatura?
Dependria de l’edat i dels seus gustos. Per exemple, a gent jove sempre recomane Harry Potter perquè és amé, de lectura ràpida i el món i els valors que transmeten els personatges paguen molt la pena. No obstant això, novel·les autoconclusives també són molt útils perquè atabalen menys. «Els avantatges de ser un marginat» (que és una novel·la epistolar), «L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea» (que és una comèdia amb crítica social) o «Ha tornat» (que també té un toc àcid i còmic) són títols que solc recomanar depenent del que em diu la persona que li agrade.

En quines xarxes socials podem trobar el canal?
La Prestatgeria de Marta és un canal de YouTube, per la qual cosa, tot el seu contingut està en aquesta xarxa social. No obstant això, també té un compte a Instagram (@laprestatgeriademarta) i un altre a Facebook (La Prestatgeria de Marta) amb la funció de promoció, és a dir, per tal de donar a conéixer el nou contingut de YouTube i, òbviament, també per a interactuar més amb la resta de lectors.

MartaM

I fins aquí l’entrada sobre la Marta i el seu projecte. Personalment crec que la Marta té una manera molt original de fer els vídeos i que aconsegueix transmetre la seva passió per la literatura. Et fa venir moltíssimes ganes de llegir tots els llibres que proposa! Què us ha semblat? Coneixeu altres canals de YouTube sobre literatura? Quins vídeos del seu canal us han agradat més? Us recomano molt que la seguiu! :-)