Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

___________________________________

Actualització:

Gràcies a la difusió de l’enquesta a les xarxes socials, el periodista Carles Pascual es va posar en contacte amb mi. Volia parlar de la meva enquesta en una secció del programa «Els Matina de Catalunya Ràdio». Jo, a la ràdio nacional de Catalunya! Tota una experiència. Em va fer molta il·lusió sentir la Mònica Terribas dir el meu nom en antena i poder conversar amb ella i amb l’escriptor Ramon Solsona, sobre el meu blog i sobre l’enquesta de la construcció «amb sense».

catalunya_radio_logo

Si et vas perdre la meva intervenció a la ràdio o si vols tornar-la a escoltar, aquí tens l’enllaç al programa. Aprofito per donar les gràcies a tot l’equip de Catalunya Ràdio, per interessar-se en la meva enquesta i per donar-me l’oportunitat de parlar-ne en directe al programa dels matins. Qui m’ho havia de dir. :)

Encara tinc pendent fer l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, espero fer-ho abans d’acabar l’any. Si encara no has respost l’enquesta, ets a temps de fer-ho!

ENLLAÇ A L’ENQUESTA

Sorteig de Sant Jordi 2015 amb Llibres Artesans

Que ja siguem al mes d’abril vol dir que ja hem arribat al mes del llibre i d’una de les tradicions catalanes que més m’agraden. Perquè Sant Jordi fa que l’activitat llibretera en català tingui molta vida i tothom tingui ganes d’adquirir un llibre nou. L’any passat vaig comprar-me Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (Sembra Llibres). A veure quin llibre cau, enguany! Vosaltres ja sabeu quin llibre (us) comprareu?

Però aquesta entrada no és per parlar de llibres, sinó per presentar el sorteig de Sant Jordi d’aquest any. L’any passat vaig fer el concurs «El príncep traduït» i la guanyadora va decidir que volia rebre la versió italiana del llibre El petit príncep. Enguany, els llibres (sí, sí, en plural!) que rebran els guanyadors en són dos de ja decidits. Com que és el segon Sant Jordi que celebrem junts, he decidit fer el sorteig de dos llibres. A continuació trobareu totes les condicions i detalls d’allò que cal fer per participar-hi:

Període de participació: de les 00:00 del dilluns 6 d’abril a les 23:59 del dijous 23 d’abril.
A qui va destinat: a tothom qui vulgui participar-hi.
Què cal fer: per participar al sorteig, cal que comparteixis aquesta imatge al teu mur del Facebook i que deixis un comentari en aquesta mateixa imatge per avisar que has fet la compartició (així segur que totes les participacions quedaran registrades correctament). [Si no veus bé la imatge, visita la pàgina del Facebook del blog i comparteix-la des d’allà]. Aquelles persones que no utilitzin el Facebook poden participar al sorteig mitjançant un comentari en aquesta mateixa entrada del blog, on hauran d’avisar que volen participar al sorteig.
Publicació del resultat del sorteig: diumenge 26 d’abril.
Premi: sorteig de dos exemplars de llibres artesans de Bel Olid: Passions mínimes i Vides mínimes.

No deixis perdre l’oportunitat de guanyar un d’aquests dos exemplars. Són obres d’art totalment artesanes! Si vols conèixer de més prop la iniciativa de Llibres artesans i consultar el seu catàleg, visita el seu lloc web.

Molta sort!

sorteig

Descobrim la Interpretació: Entrevista a Montserrat Sardà

Aquest blog està principalment destinat a parlar de la Traducció, ja que és allò en què jo m’he format i allò a què em dedico. Tot i així, crec que pot ser interessant conèixer una mica més de prop la professió dels intèrprets. Al cap i a la fi, qui es gradua en Traducció també ho fa en Interpretació (tot i només fer alguna assignatura relacionada amb aquesta disciplina, o potser cap). És per això que avui m’agradaria compartir amb vosaltres una entrevista que he realitzat a Montserrat Sardà, traductora i intèrpret. Espero que gaudiu molt de l’entrevista. Les opinions i aportacions de la Montserrat són d’allò més interessants i curioses per a aquells qui no coneixem tant la seva feina.


Montserrat Sardà és traductora i intèrpret autònoma des de 2011. A la xarxa la trobareu sota el nom MSE Interpret, la seva marca professional. Ha rebut formació diversa relacionada amb la interpretació i segueix formant-se dia rere dia. El mes de desembre de 2014 va crear un blog en el qual ens parla sobre traducció, interpretació i altres temes relacionats amb la professió. És una persona apassionada per la seva feina i així es fa palès al llarg d’aquesta entrevista.

unnamedTraduint des de Calella: Quines són les teves llengües de treball?
Montserrat Sardà: Treballo de l’anglès, l’alemany i el francès al català i al castellà. En simultània faig retour (o interpretació inversa) a l’anglès i, en consecutiva i enllaç, també cap a l’alemany. Potser algun dia acabaré d’incorporar definitivament el grec a la combinació…

TC: Com t’has format per poder-te dedicar a la interpretació?
MS: Des que vaig començar la Llicenciatura en Traducció i Interpretació tenia ben clar que volia ser intèrpret i que l’objectiu era arribar al Màster en Interpretació de Conferències. Durant dos estius vaig fer cursos a Alemanya especialitzats en interpretació per reforçar-ne l’aprenentatge i també vaig passar un any a la Universitat de Granada, on oferien 6 hores d’interpretació setmanals, que era bastant més del que fèiem a Barcelona.

Un cop llicenciada i després d’una temporada a l’estranger, vaig presentar-me a les proves d’accés als màsters en interpretació de conferències de la Universitat de Westminster (Anglaterra) i la Universitat de La Laguna (Illes Canàries). Finalment, vaig optar per la segona, ja que em convenia més per la meva combinació lingüística. Va ser un any molt intens i dur, amb uns horaris molt compactats i grups de pràctiques addicionals. Els resultats van fer que la intensitat i la tensió valguessin la pena.

Actualment, em segueixo formant. He realitzat un parell més de cursos a Alemanya i també de virtuals sobre tècniques de perfeccionament d’interpretació i ampliació de vocabulari. Paral·lelament, s’han de cuidar tant les llengües estrangeres com les maternes per no perdre capacitats i seguir millorant dia a dia. Per últim, és imprescindible estar al corrent de l’actualitat als països de les teves llengües de treball perquè mai saps per on sortiran els ponents i és força probable que addueixin referències culturals i d’actualitat.

TC: Explica’ns una mica la teva trajectòria com a intèrpret de conferències, dels inicis a l’actualitat. Va ser gaire difícil, el començament?
MS: Després de La Laguna em vaig trobar a Barcelona amb un màster sota el braç i cap compromís laboral, així que vaig decidir fer-me autònoma i provar sort, no només com a intèrpret, sinó principalment com a traductora.

En interpretació s’ha de tenir molta paciència. Poc a poc van arribar els primers encàrrecs, sobretot per part de companys d’estudis o coneguts. Vaig fer algunes interpretacions voluntàries on vaig poder conèixer altres intèrprets amb qui mantinc el contacte i amb qui he treballat després de manera remunerada. Al món de la interpretació no n’hi ha prou amb deixar el currículum a agències de traducció, sinó que el boca-orella és fonamental.

Poc a poc he vist com augmenta el nombre d’interpretacions, així com els clients recurrents, però encara em queda molta feina per fer i un llarg camí per davant. Considero que estic en procés d’incorporació al mercat, un procés que pot resultar hostil en alguns moments i molt gratificant en d’altres.

TC: Com és un dia típic d’un intèrpret?
MS: No sé si podem parlar de dies típics, ja que, com a mínim pels intèrprets autònoms, això no existeix perquè cada dia és diferent. De veritat, no hi ha horaris: des d’interpretacions de mitja hora al matí, passant per jornades senceres on el dinar també és part de la interpretació i has de fer malabars per treballar i alimentar el cervell mínimament, fins a interpretacions remotes o a distància, on no veus els ponents i interpretes a través d’una pantalla, o interpretacions nocturnes.

I el ventall de situacions en les que et pots trobar com a intèrpret és amplíssim. Reunions comercials, congressos i conferències de tot tipus, fires, reunions advocat-client, presentacions de productes, rodes de premsa, inauguracions d’exposicions, cursos de formació, reparació de màquines, visites a fàbriques… I un llarg etcètera, incloent-hi una calçotada (i no és broma!).

TC: Acostumes a fer interpretacions d’alguns temes o àmbits concrets?
MS: És difícil acotar els àmbits de treball perquè, com deia, et pots trobar en mil-i-una situacions diferents. El que puc dir és que no treballo en l’àmbit mèdic, en primer lloc perquè no en tinc coneixements i en segon perquè no m’agrada, sóc massa aprensiva.

Treballo sovint amb temes tècnics i d’altres més empresarials on s’hi barregen aspectes jurídics i financers, però, com deia, el ventall de temàtiques que es poden interpretar és infinit. Sense voler-ho, resulta que treballo força en el sector de la gastronomia. I això que cuinar no és precisament el meu fort! Però he fet unes quantes coses més: enginyeria, moda, art, teatre, cinema, esport, política, psicologia, química…

TC: Explica’ns alguna anècdota o curiositat que t’hagi passat durant alguna interpretació.
MS: El més increïble, i que no goso dir-li anècdota perquè més aviat fou un mal tràngol, va ser una intèrpret que es va fer passar per mi en un encàrrec. Resulta que el client havia decidit canviar d’intèrpret uns dies abans perquè no acabava de fer-li el pes i es van posar en contacte amb mi. El dia de la interpretació, aquesta persona es va presentar al lloc abans que jo arribés i es va fer passar per mi, tot i que no es va trigar gaire en descobrir el pastís. Ja s’entén perquè al client li feia mala espina… M’havien avisat que podia ser un món competitiu, però tant, no ho creia pas!

Com a anècdota més divertida, no fa massa vaig fer una consecutiva anglès <> català en un auditori. Jo estava dreta al costat de l’orador i anava traduint el seu discurs. En un moment donat, digué: «Últimament s’han posat molt de moda els xixi-bars». Vaig notar com tots els assistents que parlaven català em miraven fixament amb cara d’expectació i uns quants somriures mal dissimulats.

Sincerament, no tenia ni idea de què volia dir amb això (i dubtava molt que fos el que realment havia dit). Quan em disposava a preguntar-li ben discretament si podia repetir-ho, l’orador se’n va adonar i afegí: «Volia dir els sushi-bars».

Montserrat consecutivaTC: Com et prepares una interpretació?
MS: Sempre que puc em començo a preparar la interpretació uns dies abans. És clar que depèn de la feina que tingui o de si els clients faciliten la informació corresponent i quan, però, en tot cas, mai he anat a una interpretació sense haver-m’hi dedicat unes quantes hores –o dies– prèviament.

Divideixo la preparació en tres fases: primer cerco informació dels ponents per saber qui són i a què es dediquen. En segon lloc, m’informo del tema en la llengua d’arribada per entrar en matèria. I, per últim, em preparo els materials que m’hagin pogut proporcionar els clients o faig cerques a Internet sobre el tema i, a partir d’aquí, vaig elaborant glossaris. Per mi és fonamental posar-me en context primer i anar construint el tema poc a poc.

TC: Amb quin tipus d’interpretació treballes més, consecutiva o simultània?
MS: Ara per ara, estic al 50%-50% aproximadament, tot i que va a temporades. Reconec que la consecutiva m’agrada molt, mentre que hi ha altres intèrprets que només es dediquen a la simultània. No és el meu cas.

TC: Quina és la situació actual del mercat de la interpretació? Està ben pagada? Hi ha feina?
MS: No sé fins a quin punt es pot generalitzar sobre la situació del mercat, perquè segurament dependrà de la persona a qui preguntis i el mercat del qual parlem. En la meva opinió, sí que hi ha feina, però costa guanyar-se-la, sobretot perquè en els últims anys s’ha constatat un descens important del volum d’interpretació. Hi ha menys feina per a un nombre d’intèrprets creixent. Però feina, n’hi ha. Si no estàs consolidat al mercat, l’has de buscar proactivament i carregar-te de paciència. Al final tot dóna els seus fruits.

Sobre la remuneració, per algú que no estigui familiaritzat amb les tarifes habituals li pot semblar que és una feina molt ben pagada, però s’ha de tenir en compte que els honoraris d’interpretació no només inclouen els dies de presència, sinó també totes les hores o dies previs de preparació. A més, per poder interpretar cal una formació llarga, primer en idiomes, perquè sense uns coneixements excel·lents de la llengua de partida és impossible començar a fer res, i segon perquè no et fas intèrpret d’avui per demà, has de perseverar, practicar hores i hores i ser molt constant. És un aprenentatge inacabable, sempre pots millorar.

A tot això li hem de sumar que la feina de l’intèrpret és molt estressant i que requereix uns nivells de concentració i rendiment altíssims, moltes vegades passes hores seguides treballant al màxim de les teves capacitats. També és una feina irregular, en el sentit que potser una setmana treballes dos dies en un congrés, però i la resta?

A partir d’aquí, cadascú és lliure de treure’n les seves pròpies conclusions.

TC: Combines la interpretació amb la traducció? Si és que sí, és per gust o per, diguem-ne, necessitat?
MS: Sí, combino ambdues activitats, i amb molt de gust! La interpretació em dóna una adrenalina que no tinc en la traducció, però reconec que m’agrada poder treballar des de casa, amb horaris més flexibles i organitzar-me la jornada per incloure-hi altres activitats a banda de la feina. Amb la interpretació no ets tan flexible, ja que els horaris són els que són.

Ho faig per necessitat? Sí i no. Alguns mesos de l’any podria viure només de la interpretació i d’altres no, però és que no m’imagino sense traduir.

En la meva opinió, són dues activitats que es complementen molt bé: la interpretació et dóna agilitat mental i capacitat de reacció, mentre que en la traducció tens més temps per jugar amb el llenguatge, pots esborrar el text tantes vegades com vulguis fins trobar la formulació més convincent, i aquests coneixements els pots aplicar després a la cabina d’interpretació, i viceversa.

TC: Creus que la feina dels intèrprets està prou reconeguda?
MS: Depèn. Les persones acostumades a treballar amb intèrprets són molt més conscients de la necessitat de garantir una bona comunicació i es preocupen per tal que tinguis els materials necessaris i unes bones condicions de treball, però és cert que un nombre important de la població és bastant indiferent vers els intèrprets. Som força invisibles, menys quan ens equivoquem. Aleshores sortim a tots els diaris: penseu en l’intèrpret de llengua de signes al funeral de Mandela, per exemple. He perdut el compte de les vegades que amics i parents m’han fet broma amb aquest home, i això que ni tan sols em dedico a la llengua dels signes!

Si fas bé la teva feina, passes desapercebut, i en realitat així és com ha de ser, perquè tu poses veu a altres persones, però no expresses la teva opinió, mai has d’ésser l’autor de les idees rere el discurs, sinó només de les paraules escollides per transmetre-les.

Tanmateix, és molt important que com a intèrprets «eduquem» els clients, que amb freqüència desconeixen completament el nostre món, i els fem ésser més conscients de la tasca dels intèrprets, la seva funció comunicadora i llurs necessitats, però també els seus límits.

TC: Què diries a un estudiant de Traducció i Interpretació que estigui plantejant-se dedicar-se a la Interpretació?
MS: El primer consell és que no s’hi dediqui si no ho té claríssim, perquè suposa fer una sèrie d’esforços que només valen la pena si realment t’apassiona aquesta feina. En segon lloc, li recomanaria que es plantegés fer formació universitària en interpretació, preferiblement un màster. De fet, no m’imagino entrar en cabina sense haver tingut una formació exhaustiva prèviament. Quin patiment!

També li diria que apliqui el sentit comú i no es precipiti a l’hora d’acceptar feines, que és millor dir que no si no ens sentim qualificats que fer el ridícul i donar una mala imatge que segurament trigarem a treure’ns del damunt. És un món molt petit.

TC: Quina és la interpretació amb la qual recordis que t’has sentit més còmoda?
MS: Guardo molt bon record d’una de les primeres interpretacions que vaig fer, un enllaç amb els comitès olímpics grec i xipriota en una visita a Catalunya. La interpretació era en anglès, però es valoraven els coneixements de grec. Els assistents portaven setmanes de gira pel món i van confessar que era la primera vegada que tenien interpretació amb grec, encara que fos parcialment. Estaven contents, tenien ganes de xerrar i això va fer que l’ambient fos distès i agradable. I qui sap, potser els resultats aconseguits van ser més positius gràcies a la seva predisposició vers les reunions del que potser hauria estat si s’haguessin expressat només en anglès.

Montserrat simultàniaTC: Qui t’agradaria interpretar, que encara no ho hagis fet?
MS: En aquests moments i per la presència mediàtica que té, m’agradaria interpretar un dels que podem considerar l’home del moment, l’actual ministre grec d’economia i finances i escriptor Yanis Varoufakis. He llegit alguns articles seus, he vist entrevistes i em sembla una persona molt interessant que en aquests moments té un paper crucial a la història del seu país i d’Europa. També m’agradaria conèixer l’escriptora alemanya Ingrid Noll, les novel·les de la qual m’empasso incansablement des de fa uns mesos, per posar un parell d’exemples.

La llista és llarga, tot i que tenir cert renom no és sinònim d’ésser interessant. Al contrari, amb freqüència són els testimonis de cares menys visibles les que aconsegueixen transmetre un missatge més clar i punyent. L’important és que hi hagi un missatge i un bon missatger, i aquí és on entra en joc l’intèrpret, sigui per parlar en boca de personatges coneguts o per donar veu a cares anònimes.


Si voleu contactar amb la Montserrat, aquests són els seus espais a la xarxa:
Lloc web
Blog
Facebook
Twitter
LinkedIn

I, si mai necessiteu algú per a una interpretació, tingueu-la present, que és una gran professional.

Des d’aquí torno a donar-te les gràcies, Montserrat, per haver dedicat part del teu temps a respondre les meves preguntes. Estic molt contenta d’haver pogut publicar aquesta entrevista. Ha sigut una experiència d’allò més interessant. Et desitjo molta sort!

5 de setembre de 2014: primer aniversari

Avui fa un any que vaig decidir iniciar aquesta aventura blogaire amb la publicació de l’entrada Quan TV3 no segueix la normativa catalana.

facebookSovint em passava pel cap, això de tenir un blog on escriure-hi, però, alhora, sempre pensava «I qui perdrà el temps llegint les meves cabòries?». Després d’aquest primer any, he pogut comprovar que les meves, com jo en dic, cabòries, també interessen d’altres!

Des del primer moment vaig tenir clar que el meu blog aniria destinat a la traducció, les llengües i la defensa del català. Evidentment, la llengua de redacció seria el català, i no em penedeixo gens d’haver-ho decidit així. Si escrius en un idioma amb un major nombre de parlants, podràs tenir més audiència, això és evident, però escrivint en català és com sento que sóc jo mateixa, com em sento més còmoda i com puc expressar millor allò que vull dir.

Gràcies al blog, durant aquest any he après molt coses sobre la traducció i el català, he aprofundit els meus coneixements sobre alguns aspectes de la llengua, he descobert curiositats lingüístiques i també he experimentat amb la llengua. Però, sobretot, i és una cosa que he volgut fer des del primer dia, he intentat donar a conèixer la professió i el món de la traducció, la meva passió i allò a què vull dedicar-me. El blog també m’ha servit, és clar, per tenir jo mateixa una especial il·lusió per dedicar el meu temps a aquest ofici i lluitar per poder ser allò que vull, traductora literària.

Estic molt contenta de la resposta que ha tingut el blog durant aquests dotze mesos i des del seu primer dia a la xarxa. Sovint em trobo coneguts pel carrer i, després d’estar-hi xerrant una estona, em comenten que de vegades llegeixen les entrades del blog o em feliciten per la setena posició en aquell concurs de blogs on vaig participar. També hi ha qui em fa propostes de temes de què parlar. Agraeixo molt el vostre suport i que dediqueu part del vostre temps a llegir allò que publico. Perquè els vostres comentaris, opinions, suggeriments i visites em fan venir més i més ganes d’escriure, perquè és quan obtens resposta dels altres que et motives per seguir endavant. Gràcies, moltíssimes gràcies!

Per tal de tenir un resum gràfic d’aquest primer any del blog, he creat una presentació amb les dades més rellevants. Podeu accedir-hi des d’aquí.

preziNo voldria concloure aquesta entrada sense abans llistar alguns blogs sobre traducció i llengua que segueixo i que de vegades m’han inspirat a l’hora d’escriure. Perquè hi ha molta gent que dedica el seu temps lliure a difondre els seus coneixements amb tothom qui els vulgui absorbir.

12 mesos, 12 recomanacions:

  1. Tot és una mentida [literatura]
  2. Thoughts on Translation [sobre la professió del traductor]
  3. Racó per llegir [recomanacions literàries]
  4. Neolosfera [una paraula nova cada dia]
  5. Transgalator [videoblog sobre interpretació]
  6. Fartografia [heretgies lingüístiques]
  7. EstiliGrafia [llengua catalana]
  8. adhuCA’T 2.0 [agitació lingüística]
  9. TraducArte [traducció]
  10. Traducir&Co [traducció i món digital]
  11. En la luna de Babel [llengües i traducció]
  12. Somiant i traduint [sobre traducció, acabat de sortir de l’ou]

Espero que, gràcies a aquesta llista, descobriu altres blogs que considereu interessants. Perquè el món de les llengües és infinitament ampli i mai no podrem dir que ho coneixem absolutament tot.

Però anem al gra… Avui celebrem un aniversari! I què acostuma a passar, quan és l’aniversari d’algú? Que aquest algú porta caramels a l’escola, oi? Bé, jo ja no vaig a l’escola i a molts de vosaltres seria complicat poder-vos donar alguna llaminadura personalment, així que, per celebrar que avui el blog fa anys, he decidit (després de pensar i provar diverses opcions, buf!) dissenyar, amb l’ajuda del meu pare, uns pòsters dedicats a cites sobre la traducció.

Blog - Còpia– Translation is that which transforms everything so that nothing changes. / La traducció és allò que ho transforma tot perquè res no canviï. (Günter Grass)
– Translators are the shadow heroes of literature. / Els traductors són els herois ocults de la literatura. (Paul Auster)

– A translator is the most obsevant reader. / El traductor és el lector més observador. (Agata Tuszynska)
– Translation is not a matter of word only; it is a matter of making intelligible a whole culture. / La traducció no es limita només a les paraules; es tracta de fer intel·ligible tota una cultura. (Anthony Burgess)

De cites n’hi ha moltíssimes, però aquestes són les que m’han agradat especialment. Per decorar l’habitació, el despatx, la biblioteca, el passadís de la universitat o l’institut… Per posar-lo allà on us vingui més de gust! (aquí podeu veure com quedaria a la paret de l’habitació, per exemple :-P) I, ja que el blog està escrit «des de Calella», no hi podia faltar el nostre estimat far, és clar!

Tot i que m’agradaria poder enviar un pòster a tots i cadascun dels seguidors i lectors del blog, la impressió i l’enviament d’un pòster com aquest té un cert cost… Així doncs, i com que imprimir-ne 365 (tants com dies de vida té el blog) potser seria una mica massa, he decidit que enviaré una còpia a les primeres 12 persones que ho sol·licitin, ja que celebrem els 12 primers mesos del blog. Quan us confirmi que sou de les 12 primeres persones, podreu dir-me quina de les quatre frases preferiu. :-)

Per sol·licitar el pòster, només cal que ompliu el formulari que trobareu a la pestanya Contacte.

I fins aquí l’entrada de l’aniversari. De nou, moltes gràcies pel vostre suport i per llegir-me sempre. Espero que allò que escric sigui del vostre interès, que aprengueu, que gaudiu, que descobriu, que tingueu curiositat per la llengua i que el món de la traducció us sigui cada dia una mica més familiar. Perquè els traductors som arreu, no només a les novel·les.

Anna Rosich i Soler


Avui, 5 de setembre, comença La Setmana del Llibre en Català a Barcelona, que s’allargarà fins el dia 14. No us la perdeu!

La importància dels lingüistes als mitjans (sí, un altre cop)

Després de veure el vídeo que us adjunto a continuació, em sembla que estareu força d’acord amb mi que la intervenció de l’Empar Moliner és d’allò més encertada. Feu clic al botó de reproducció, que d’aquí cinc minuts en parlem:

Primer de tot, deixeu-me que doni les gràcies a l’Empar per fer que, de tant en tant, la llengua sigui la protagonista de les seves intervencions als mitjans. Aquells mitjans que, de vegades, sembla que no la tinguin gaire present… O potser sí, però a mitges tintes.

N’estem tips de sentir presentadors, corresponsals i tertulians (informadors, en general) parlar un català d’allò més acastellanat, però sembla que en són pocs, els qui volen lluitar per evitar aquesta contaminació. Tal com ens fa veure l’Empar (i ara faré servir una expressió que va dir una dia a classe una professora de la universitat que m’aprecio molt), n’hi ha que portem un petit Pompeu Fabra al cor. Aquest petit Pompeu Fabra ens fa corregir la gent quan parla amb nosaltres (amb la por de fer-los empipar una mica), enviar correus electrònics a les empreses quan veiem algun error al seu web o controlar allò que diem per evitar segons quins mots. Però, al mateix temps, també n’hi ha que no tenen cap interès en la llengua i que diuen les coses tal com ragen, sense pensar en els efectes que les seves intervencions als mitjans de comunicació poden provocar.

És evident que no podem estar pendents d’absolutament tot allò que diem, però, als mitjans, tot és diferent. Un mitjà de comunicació s’ha de caracteritzar per la seva rigorositat informativa, és clar, però també per la qualitat de la seva manera d’informar. No és el mateix llegir el titular La manifestació contra el desallotjament del centre social Can Vies aplega 4.000 manifestants (titular de la Directa) que La manifestació contra el desahuci del centre social Can Vies aplega 4.000 manifestants (titular inventat). Oi que no? Però oi que no us sembla tan estrany, això de deshauci? Perquè als mitjans se sent, i molt.

De la mateixa manera, també estem tips de sentir paraules com parats, vivenda, disfrutar, barco… Paraules d’origen castellà i que no apareixen al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. Però també moltes d’altres! Per comprovar-ho, només cal que feu clic a qualsevol vídeo del Youtube d’algun programa de televisió o ràdio en català.

catarates en comptes de cataractes
per la tarda en comptes de a la tarda
fer el tonto en comptes de fer el ximple
defenent en comptes de defensant
lio en comptes d’embolic
patilla en comptes de branca
el cabell en comptes d’els cabells

I tot això només en 10 minuts d’una secció del programa d’en Cuní.

Aquest vespre, també al programa d’en Cuní, una col·laboradora ha llegit un parell de missatges de l’audiència a les xarxes socials. He quedat bastant sorpresa quan he sentit que la noia llegia els missatges tal com els deuen haver escrit els espectadors. També apareixien en pantalla, de manera que tothom els ha pogut llegir. Un enterat, una i grega, un missatge mig en català mig en castellà. Ja em sembla poc útil que es comentin alguns missatges de l’audiència (quants ens deuen haver rebut? en comenten tres o quatre i ja representa que aquells missatges mostren l’opinió de tots els espectadors? no ho veig gaire clar) que, a més a més, no es dignen ni a corregir-los abans de llegir-los o de fer-los visibles enmig de la pantalla. Lamentable. Potser els sembla que llegir els missatges tal com els ha escrit l’espectador és més natural i fa més proper, però el cert és que fa la impressió de tenir un molt poc respecte per la llengua.

Personalment, també em faig un tip de llegir titulars de diaris en línia (i, de vegades, fragments dels articles) que contenen errors ortogràfics. UN TITULAR! Només cal llegir-lo dues vegades per veure que hi manca alguna lletra, que el nombre de l’adjectiu i el substantiu no concorden o que s’ha fet servir un castellanisme, per exemple. De vegades, per poder dir que s’ha estat el primer diari en publicar una notícia sobre algun tema en concret, n’hi ha que pequen d’autoestima i no pensen que es poden haver equivocat i que les coses s’han de revisar abans de fer-les públiques.

L’Empar ja ho confessa, al vídeo: ella mateixa s’encarrega d’enviar els textos de les seves intervencions als lingüistes de TV3 per, d’aquesta manera, fer unes intervencions correctes i normatives. El problema rau en el fet que no tothom segueix el seu mateix procediment i que, a més a més, n’hi ha que ni es qüestionen que potser estiguin dient les coses malament. «El català el parlà tothom bé, és fàcil, no cal pas patir!».

Quant a la intervenció d’Albert Castillón, només us diré una cosa…

Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense

                                                           -Ovidi Montllor

head-cartel@2x


Ja n’he fet una mica de promoció a les xarxes socials, però també us ho diré per aquí. Aquest bloc participa als “Top 100 Language Lovers”, un concurs de blocs i pàgines de Facebook i Twitter destinades a l’aprenentatge de llengües. Traduint des de Calella participa a la categoria de blocs professionals per a l’aprenentatge de llengües. Ara mateix, aquesta categoria està formada per 100 blocs. Després de la fase de votacions, només es classificaran aquells 25 que tinguin més vots! Que doneu el vostre granet de sorra perquè el bloc es classifiqui? :-) Només cal que feu clic aquí i que cerqueu el bloc a la llista (a la lletra te). Moltíssimes gràcies!

#EfecteCanVies

Apunts lingüístics: «No, no molt»

La frase d’aquestes dues nenes (un dels molts mítics talls de l’APM?) podria respondre perfectament a alguna pregunta com ara «Que us ha agradat, la pel·lícula?» o bé «Que teniu fred?». «No, no molt». Ahir al vespre, tot fent el sopar, vaig estar xerrant amb el meu pare sobre l’actual marginació que està començant a patir l’adverbi «gaire» en detriment del «molt». Una vegada més, una influència del castellà que mica en mica va arrelant al llenguatge diari de molts catalanoparlants (o de castellanoparlants quan parlen en català).

Amb aquesta entrada d’avui, doncs, m’agradaria fer quatre observacions sobre l’adverbi de quantitat «gaire» i aquells casos en què l’hauríem d’emprar però no ho fem. Avui, vespre de conscienciació lingüística. La majoria de coses ja les sabem, però també sabem que les interferències s’escolen molt fàcilment i que de vegades ens hauríem de pensar les coses dues vegades abans de dir-les.

Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans,

gaire2

adv. [LC] Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt. No és gaire ric. T’has cansat gaire? No ha anat de gaire com no ha caigut.

Però segur que molts i moltes de vosaltres heu sentit més d’una vegada les frases «No és molt ric» o «T’has cansat molt?», per exemple. D’on ho hem tret, això? Doncs del «No es muy rico» o «¿Te has cansado mucho?». Per molt greu que ens sàpiga, estem fortament influenciats pel castellà, lingüísticament parlant.

A continuació, una mica de teoria pràctica per no caure al parany del «molt»:

– Quan en castellà diríem «mucho» o «muy», haurem d’emprar l’adverbi «gaire» en oracions negatives, interrogatives i condicionals. Vegem-ne alguns exemples:

  • Negatives: No ho he sentit molt gaire bé (No lo he oido muy bien) // El sostre no és molt gaire alt (El techo no es muy alto)

  • Interrogatives: Que fa molt gaire que t’esperes? (¿Hace mucho que esperas?) // Vius molt gaire lluny? (¿Vives muy lejos?)

  • Condicionals: Si fa molta gaire calor, anirem a la platja (Si hace mucho calor, iremos a la playa) // Comprova si dius molts gaires castellanismes (Comprueba si dices muchos castellanismos)

Aquest exercici és com aquell que de vegades fem per escriure correctament «tan» i «tant», en què, la majoria de vegades, allò que ens funciona millor és fixar-nos en el «tan» i «tanto» en castellà.


Un parell de coses:

Us recomano que de tant en tant consulteu les seccions de Cursos i Esdeveniments, ja que les actualitzo periòdicament amb dates noves. Ara mateix hi ha llistats més de 10 cursos, i alguns semblen d’allò més interessants!

I una novetat. D’uns dies ençà que també trobareu una secció de Notícies, en què inclouré notícies de mitjans de comunicació digitals que estiguin relacionades amb la traducció i la lingüística en general i que consideri que poden ser del vostre interès. De vegades hi ha notícies que passen molt desapercebudes!

Res més. Bona nit, i no matineu gaire. :-)