Goodreads, o la plataforma que t’ajudarà a no perdre’t cap lectura

Quants cops t’ha passat que veus un llibre en una botiga, penses que t’agradaria llegir-lo i al cap d’un temps no en recordes ni el títol ni l’autor? Quants cops has volgut saber l’opinió d’altres lectors sobre un llibre però no coneixies ningú que l’hagués llegit? Avui et vinc a presentar una plataforma que serà la solució a tots els teus problemes relacionats amb els llibres que vols llegir o que ja has llegit!

goodreads1-1

La plataforma Goodreads és una base de dades immensa de llibres publicats arreu del món i en molts idiomes, català inclòs. La pàgina web és molt intuïtiva i és fàcil navegar-hi. A més, pots tenir el teu propi usuari (t’ho recomano!). També trobo molt interessant la possibilitat de connectar el teu usuari amb amics que també estiguin registrats a Goodreads per poder veure què llegeixen i, d’aquesta manera, descobrir llibres nous.

Què hi pots fer?

  • Mantenir un registre dels llibres que llegeixes
  • Marcar llibres que vols llegir en el futur
  • Puntuar els llibres que has llegit i deixar-hi un comentari o ressenya sobre què t’han semblat
  • Descobrir llibres nous d’un autor que t’agrada
  • Rebre recomanacions de lectures a partir dels llibres que has indicat que has llegit
  • Buscar llibres per títol, gènere, autor o traductor (<3)
  • Veure què llegeixen els teus amics o quins llibres es marquen per llegir en el futur
  • Establir quants llibres vols llegir durant l’any actual (Reading Challenge)
  • Saber quins són els autors que més llegeixes (i quins llibres has llegit de cadascun d’ells)
  • Consultar quants llibres has llegit cada any (i quins són)
  • Afegir-te a grups sobre temes que t’interessin (de seguidors d’un autor en concret, per exemple)
  • Votar quins són, per a tu, els millors llibres de l’any (a partir de l’opinió de tots els usuaris podem saber quins són els millors llibres de l’any segons la comunitat Goodreads)

Aquestes són algunes de les funcions de la plataforma, però si hi navegues una mica veuràs que s’hi poden fer moltes coses més. És increïble!

A mi una de les coses que més m’agrada fer-hi és marcar els llibres que vull llegir. D’aquesta manera, sempre que algú em parla d’un llibre o en veig algun que m’interessa, el marco aquí i em queda ben guardat. Així, quan acabo el que estic llegint i vull començar un llibre nou puc consultar la meva llista i deixar-me inspirar. [M’acabo d’adonar que la meva llista de llibres per llegir és de 121! I els que segur que m’he descuidat d’apuntar i no tinc guardats…]

Screenshot_2018-09-21 Anna_s 'to-read' books on Goodreads (121 books)

A més a més, la plataforma també compta amb aplicació per a mòbil! Així pots gestionar el teu usuari des de qualsevol lloc i amb quatre simples clics. Aquí tens l’enllaç per poder-te-la baixar.

Això és tot. Si ja tens un usuari a la plataforma i em vols afegir a la teva llista de contactes, aquí pots veure el meu perfil. Si no hi estàs registrat, et recomano que ho facis (i que m’enviïs una sol·licitud d’amistat! :P).

 

Anuncis

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

Bon dia i bona hora!

Com alguns ja heu llegit a la pàgina de Facebook del blog, aquest any m’agradaria celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre) d’una manera ben especial. Per fer-ho, he preparat un projecte que durarà 30 dies, des de l’1 de setembre fins al dia 30. L’he batejat “30 dies. 30 cites. 30 traductors.”

Durant aquest més penjaré cada dia al Facebook del blog una postal amb una cita literària traduïda al català. Evidentment, també hi apareixerà el nom de la persona que es va encarregar de fer aquella traducció. M’agradaria que aquests 30 dies ens serveixin a tots per conèixer traductors del català i fer una mica de difusió de la professió.

Aquí teniu la primera postal de la col·lecció:

Original postal Harry Potter

Espero que el projecte us engresqui tant com m’ha engrescat a mi i que compartiu les postals a les vostres xarxes socials. El dia 30 les recopilaré totes en una entrada del blog, en mida grossa perquè us les pugueu descarregar. :-)

Gràcies i… llarga vida a la traducció!

Parlem amb Marta Meneu-Borja sobre el seu canal de literatura a YouTube, La Prestatgeria de Marta

«Hola, benvinguts a la meva prestatgeria. Jo soc Marta i aquesta és una nova pàgina del diari de lectura». Amb aquesta frase, seguida d’un fragment d’una cançó del grup valencià Orxata, Marta Meneu-Borja ens dona la benvinguda en un dels últims vídeos del seu canal de YouTube sobre literatura, La Prestatgeria de Marta.prestLa Marta és estudiant de periodisme a la Universitat de València i col·labora com a columnista al diari «La Veu». Li agrada molt comprar llibres, però encara més llegir-los. Un dia es va adonar que li agradava molt parlar de les seves lectures en un format diferent i es va convertir en «booktuber».

Avui us vinc a presentar la Marta i el seu canal de YouTube. Vaig descobrir La Prestatgeria de Marta fa uns mesos i des de llavors que segueixo tots els vídeos que hi penja i totes les seves recomanacions a les xarxes socials. La Marta és una apassionada de la lectura i li agrada compartir els llibres que es compra i que llegeix. A més a mes, en el seu canal també ofereix ressenyes individuals d’alguns dels llibres que llegeix, així com vídeos més originals i dinàmics, o els anomenats «book tags». Perquè conegueu la Marta i el seu projecte, li he fet algunes preguntes. Abans, però, us deixo alguns exemples de vídeos perquè veieu en què consisteix exactament el seu canal.

Ressenya del llibre «L’assassí que estimava els llibres», de Martí Domínguez

Book tag de Txarango

Diari de lectura, juliol 2018

Quan va començar La Prestatgeria de Marta i per què?
La Prestatgeria de Marta començà ja fa un any, en juliol del 2017. Va començar per una promoció de Bromera, gràcies a la qual em vaig adonar que m’agradava molt parlar sobre les meues lectures en format vídeo. Arran d’això vaig decidir fer un canal on poder fer els meu propis vídeos.

Quin és el teu vídeo preferit del canal?
M’agraden molt les ressenyes perquè són els vídeos que més treballe, però les recomanacions ràpides com els Top 5 o els «book tags» també m’agraden. Pense que són una manera divertida i dinàmica de recomanar més d’un títol i de connectar potser més amb l’espectador.

De mitjana, quants llibres llegeixes al mes? Com t’organitzes per poder llegir tant?
He d’admetre que no soc una lectora voraç. M’agrada molt assaborir els textos i per això soc més lenta, per això al mes llegiré uns tres o quatre llibres. També he de dir que no tots els mesos són iguals perquè ho he de compaginar amb altres coses. Respecte a l’organització, la veritat és que no tinc una rutina de lectura, però sí que intente llegir tots els dies, almenys alguna pàgina abans de dormir (malgrat que no sempre ho aconseguisc).

Un dels vídeos més vistos del teu canal és l’Autors 2.0 sobre Manuel de Pedrolo. Et planteges fer més vídeos amb aquest format? De quins autors parlaries?
Uau, esclar que vull fer-ne més! Últimament estic descobrint que m’agrada molt el gènere biogràfic i crec que els vídeos d’autors 2.0 és un bon format per donar a conéixer escriptors que potser no arriben igual a tothom. La idea la vaig agafar d’una altra «booktuber», Marta Botet, que va fer-ne un sobre Ramon Llull. Tinc pendent fer-ne de Montserrat Roig (que és un referent per a mi), però també m’agradaria fer-ne sobre altres autores i autors tant de la literatura catalana com de la universal. La biografia de Mary Shelley, autora de «Frankenstein», per exemple, em sembla brutal!

Com tries de quins llibres faràs ressenya individual?
Una paradoxa d’alguns canals de «booktube» és que hi ha poques ressenyes, perquè amb tants llibres és difícil dedicar un vídeo sencer a un sol llibre. Jo no tinc un criteri definit; si m’ha agradat o considere que té la qualitat suficient perquè a la resta li puga agradar solc plantejar-m’ho. A més, si veig que és diferent de la resta de llibres que he ressenyat és un component també a tindre en compte perquè sempre intente que hi haja diversitat a les recomanacions.

Segueixes canals de literatura en altres llengües? Ens en recomanes algun?
Sí. Seguisc canals en català, en castellà i en anglés. Canals en castellà i en anglés n’hi ha una barbaritat. A mi, per exemple, en castellà m’agraden molt Raquel Bookish, Iris Grimm, El coleccionista de mundos, Javier Ruescas, Flordetinta i Carlos Peguer. I en anglés, Jesse the Reader, PeruseProject, lucythereader i Ariel Bissett també són magnífics!

Si algú et diu «Si fessis els vídeos en castellà tindries més seguidors», què li respons?
Que l’objectiu de La Prestatgeria no és ni tindre milers de seguidors ni guanyar diners, sinó la promoció de la lectura, l’ús a Internet d’una llengua minoritzada com el valencià i la visibilització de la literatura catalana i del seu mercat (a banda, òbviament, de poder compartir les meues opinions i lectures amb altres lectors).

Quin llibre o autor recomanaries a algú que està «desencisat» amb la literatura?
Dependria de l’edat i dels seus gustos. Per exemple, a gent jove sempre recomane Harry Potter perquè és amé, de lectura ràpida i el món i els valors que transmeten els personatges paguen molt la pena. No obstant això, novel·les autoconclusives també són molt útils perquè atabalen menys. «Els avantatges de ser un marginat» (que és una novel·la epistolar), «L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea» (que és una comèdia amb crítica social) o «Ha tornat» (que també té un toc àcid i còmic) són títols que solc recomanar depenent del que em diu la persona que li agrade.

En quines xarxes socials podem trobar el canal?
La Prestatgeria de Marta és un canal de YouTube, per la qual cosa, tot el seu contingut està en aquesta xarxa social. No obstant això, també té un compte a Instagram (@laprestatgeriademarta) i un altre a Facebook (La Prestatgeria de Marta) amb la funció de promoció, és a dir, per tal de donar a conéixer el nou contingut de YouTube i, òbviament, també per a interactuar més amb la resta de lectors.

MartaM

I fins aquí l’entrada sobre la Marta i el seu projecte. Personalment crec que la Marta té una manera molt original de fer els vídeos i que aconsegueix transmetre la seva passió per la literatura. Et fa venir moltíssimes ganes de llegir tots els llibres que proposa! Què us ha semblat? Coneixeu altres canals de YouTube sobre literatura? Quins vídeos del seu canal us han agradat més? Us recomano molt que la seguiu! :-)

Ei, que faig un sorteig!

Hola, hola!

Enmig de traduccions i correccions nadalenques (sí, ja tenim el Nadal ben a prop, recorda que aquí tens algunes idees de regals per a amants de les llengües!), he pensat que seria una bona idea fer un sorteig! Ara ja fa molt que no en faig cap i aprofitaré l’excusa del Nadal… :-)

Aquest sorteig també és per donar-vos les gràcies. Perquè durant tots aquests mesos que he tingut el blog abandonat no hi ha hagut cap dia que el blog no hagi rebut cap visita, és a dir, que jo no l’actualitzava però sempre hi havia algú que hi arribava des d’alguna banda. I això em fa estar molt contenta, la veritat.

Però va, que no m’enrotllo més. Us presento el sorteig!

Aquesta vegada compto amb la col·laboració de Partisano (moltes gràcies!) i el premi per als guanyadors (n’hi haurà 2) serà una samarreta a gust del guanyador (import màxim de 16 euros) d’entre tots els models que tenen a la seva botiga. A grans trets podríem dir que hi ha samarretes de temàtica lingüística (Català Il·lustrat), temàtica social (feminisme, antifeixisme, refugiats, catalanisme…) i temàtica musical (Zoo, Aspencat, La Raíz, Lágrimas de Sangre….). Us recomano entretenir-vos una estona per la seva botiga en línia (també tenen botiga física a Barcelona i a Girona) per veure tot el que hi tenen.

partisanowear-1455705625

Els que em coneixeu ja deveu saber que sóc molt fan de les samarretes amb “missatge” de qualsevol tipus, així que de seguida vaig pensar en Partisano quan vaig tenir la idea de sortejar samarretes. Espero que aquest sorteig us faci la mateixa il·lusió que em fa a mi!

Les condicions del sorteig les trobareu a la pàgina de Facebook del blog. Us deixo l’enllaç aquí. I aquí. I també aquí. Si no teniu Facebook i voleu participar al sorteig, deixeu un comentari en aquesta mateixa. La data límit és el dia 24 de desembre, a les 12 del vespre. ;-)

Moltes gràcies, bones festes i fins ben aviat!

Quan et quedes amb sense temps (però, finalment, s’obre una porta)

No, no cal que et segueixis fregant els ulls. No, això no és cap al·lucinació. Sí, he tornat a escriure al blog! [aplaudiments i crits d’alegria, o això espero :-P]

Després d’uns mesos en què he sigut sí-sí (sí estudio i sí treballo) i en què les meves obligacions no m’han permès mantenir la regularitat del blog… Here I go again! Abans de publicar una entrada amb contingut «real», però, em veig amb l’obligació d’explicar-vos què he fet durant tots aquests mesos, que per ben poc no equivalen a un any.

Després de quatre anys sense anar a la universitat, el curs passat vaig decidir matricular-me al postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. En tractar-se d’un postgrau i no d’un màster, el nombre reduït d’hores de classe (i, per tant, de feina) em permetia combinar feina i universitat. Tenia ganes de tornar a estudiar, aprendre i (qui sap si) obrir-me portes, professionalment parlant.

I sembla que sí que n’ha obert, de portes, sí! Però un moment, encara no.

Durant el postgrau vaig acabar de confirmar que cap a on vull conduir la meva carrera professional és la llengua catalana. Evidentment, m’ofereixo per fer traduccions i correccions al castellà. De fet, és el que he estat fent tots aquests anys. I m’agrada. Però treballant amb el català és com em sento més còmoda i satisfeta. També vaig poder confirmar amb mi mateixa (per si encara no ho tenia clar) que el món editorial em fascina, especialment la literatura infantil i juvenil. I que segueixo tenint un somni: veure escrit «Traducció d’Anna Rosich Soler» a la portada d’un llibre (perquè cada cop és més normal, per sort, veure el nom del traductor a la portada). Però poder arribar a aquest objectiu requereix temps. I de vegades… me’n falta.

El postgrau també m’ha animat a llegir molt i  molt, i a descobrir escriptors nous. La pila de llibres pendents que tinc a l’habitació és tan immensa! Però bé, de mica en mica. [Sí, és clar, de mica en mica, però si no pares de comprar-ne…] També m’ha obert la ment i m’ha fet entendre que no sempre podem parlar de correcte i incorrecte i que no tot és blanc o negre, sinó que el que cal és valorar l’adequació dels mots segons el context. A més, ara agraeixo que el nostre any hagi coincidit amb la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tot i que a classe ho arribéssim a maleir. Molts dubtes que podria haver tingut ja van quedar resolts durant les classes.

Però bé, anem al gra. Si m’he decidit a tornar a escriure al blog és perquè crec que a partir d’ara li podré dedicar més temps. També perquè he fet un canvi a nivell professional que em sembla que em permetrà tenir el cap menys col·lapsat. Per tant, tindré més idees d’entrades i també més ganes d’asseure’m davant de l’ordinador i posar-me a escriure. [Au va, Anna, digues d’una vegada quina és aquesta porta que dius que t’ha obert el postgrau…!] Des d’aquest estiu que dedico menys hores a la traducció i correcció com a autònoma (però segueixo acceptant encàrrecs, eh!) perquè he començat a treballar com a correctora al diari Ara. Hi vaig fer les pràctiques del postgrau i tot un seguit d’esdeveniments han fet que hi hagi acabat treballant en plantilla. Tot un canvi! Sobretot pel que fa als horaris, ja que, és clar, la vida d’autònoma és molt més «lliure». Però estic molt contenta d’haver decidit fer el pas. Estic aprenent moltíssim i l’equip humà amb el qual treballo és excepcional.

Així doncs, després d’un estiu una mica caòtic i de canvis, crec que a partir d’ara tot plegat serà més homogeni i tindré una agenda una mica més organitzada. Per tant, crec que tindré temps per fer reviure el blog. És un projecte que m’entusiasma i al qual m’agrada molt dedicar el meu temps, però aquests últims mesos m’he vist sobrepassada i no em sentia gens inspirada. Ara sento que això ha canviat i tinc ganes de tornar-hi. I idees. I il·lusió!

Au, ja està, ja ho he dit tot. Ben aviat, entrades i continguts nous! Ah, sí, me n’oblidava: enmig d’aquests mesos d’estrès el blog ha fet quatre anys, i no li he fet gens de cas… Queda pendent una celebració. Farem una festa d’aquestes que en diuen de «no aniversari», d’acord?

Gràcies per ser-hi!

LletresPortada3

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

M’he quedat amb sense idees

Un dia, fa anys, al tren, una calellenca em va parlar del «amb sense». Em va dir que a Calella era molt comú fer servir aquesta expressió. A mi no m’era gens familiar i se’m feia estrany pensar que era una cosa «típica de Calella», ja que a casa no ho hem dit mai i som de Calella de tota la vida. Un dia, però, una nena del Cau em va dir que volia els macarrons «amb sense tomàquet». Ep! No m’ho esperava per res del món, i vaig quedar ben parada. «Ho ha dit, ho ha dit!!». Ja en fa uns quants anys, d’això.

Fa uns dies, per WhatsApp, un company (també del Cau) ens va dir que s’havia decidit posar Internet «amb sense telèfon».


L’«amb sense» torna a l’atac…

Ahir, en un dinar familiar a casa dels meus cosins, algú va parlar del no-gaire-estès-a-casa-meva «amb sense». I la curiositat envers aquesta estranya construcció va tornar a fluir per les meves venes. Cal investigar-lo!

amb sense

He estat cercant per Internet i la veritat és que n’hi ha molt poca informació. Sembla que l’anterior alcalde de Barcelona, Joan Clos, el feia servir sovint, i és de Parets del Vallès. En aquest article d’El Punt Avui, Manuel Cuyà proposa als experts de la llengua que iniciïn una investigació sobre l’«amb sense». Un punt de partida podria ser el «without» anglès, que vindria a ser el mateix.

Un cop comprovada la poca quantitat d’informació que trobem a la xarxa, he pensat que podria ser curiós saber a quines zones es diu, a quines zones no s’ha sentit mai, a quina franja d’edat s’empra més, etc. Sí, ho has endevinat, he creat una súper enquesta! :^D Espero rebre moltes respostes i poder treure’n alguna conclusió una mica decent. No es tracta de cap tesi doctoral, però sí que podem obtenir resultats interessants. Us convido a compartir l’enquesta amb els vostres amics i saludats perquè arribi al màxim de gent possible.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L’ENQUESTA

 Moltes gràcies per endavant!

___________________________________

Actualització:

Gràcies a la difusió de l’enquesta a les xarxes socials, el periodista Carles Pascual es va posar en contacte amb mi. Volia parlar de la meva enquesta en una secció del programa «Els Matina de Catalunya Ràdio». Jo, a la ràdio nacional de Catalunya! Tota una experiència. Em va fer molta il·lusió sentir la Mònica Terribas dir el meu nom en antena i poder conversar amb ella i amb l’escriptor Ramon Solsona, sobre el meu blog i sobre l’enquesta de la construcció «amb sense».

catalunya_radio_logo

Si et vas perdre la meva intervenció a la ràdio o si vols tornar-la a escoltar, aquí tens l’enllaç al programa. Aprofito per donar les gràcies a tot l’equip de Catalunya Ràdio, per interessar-se en la meva enquesta i per donar-me l’oportunitat de parlar-ne en directe al programa dels matins. Qui m’ho havia de dir. :)

Encara tinc pendent fer l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, espero fer-ho abans d’acabar l’any. Si encara no has respost l’enquesta, ets a temps de fer-ho!

ENLLAÇ A L’ENQUESTA