Regals per a amants de les llengües

Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu… ♫ ♪ ♫ ♪

Neu? Trineu? No, no, ja ho sé, encara no som a Nadal. Però el temps cada cop passa més ràpid i cada any ens acaba agafant desprevinguts, si més no a la majoria. Per això m’avanço una mica en el temps i a l’entrada d’avui vinc a donar-vos algunes idees de coses que podeu regalar als amants de les llengües (o que us podeu regalar vosaltres mateixos, és clar!). Si se us acudeix alguna cosa que no apareix a l’entrada, no dubteu a deixar un comentari perquè tothom n’estigui al cas.

  • Gramàtiques, diccionaris o manuals d’estil: sí que és veritat que a Internet hi ha moltíssima informació, però als amants de les llengües ens encanta poder buscar la informació entre les pàgines d’un gramatica_portadabon llibre. I anar a parar d’un concepte a l’altre, i aprendre de forma involuntària, a mesura que anem llegint. En el cas del català, per exemple, un bon regal podria ser la recent publicada Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Llibres: vaja, no hi ha gaire cosa més a dir, de llibres n’hi ha per triar i remenar! Però regalar un llibre a algú que sabem que li agrada molt llegir també té els seus riscos, ja que potser no sabem tots els llibres que té i ens repetim. Una bona solució també és regalar un val per ser gastat en llibres, a lliure elecció.
  • Llibre digital: si el pressupost de què disposeu és generós, un llibre digital (e-book) pot ser una bona elecció si el regal que busqueu és per a algú amant del món digital. Aquesta eina et permet portar a sobre milers de llibres a la vegada. Alguns també inclouen una eina per consultar traduccions de les pac13e5f803d109f1299b2fbc767c6754c.jpgraules que no entenguis, o bé el seu significat.
  • Tassa: una tassa original per fer un cafè o un te durant les hores de lectura.
  • Llumet per llegir: la solució perfecta quan vols llegir de nit o en un lloc amb poca llum. Hi ha una gran diversitat de models i dissenys, així com de preus. En podeu trobar a establiments com Ikea, Carrefour, Fnac, Media Markt i El Corte Inglés, entre d’altres.
  • Samarretes: us proposo un parell de webs on podeu trobar samarretes d’allò més originals relacionades amb la llengua. En aquest cas, la llengua catalana. Es tracta dels projectes Parla pallarès i Català il·lustrat.

Dos models del projecte Català il·lustrat

  • Bosses de cotó amb motius lingüístics: una bona opció també és una bossa de cotó per portar llibres, anar a comprar, etc. Per Internet podeu trobar moltíssims models o crear el vostre propi disseny.

retocada.jpgBossa de La incorrecta

  • Agenda o calendari: una eina imprescindible on apuntar totes les presentacions o esdeveniments que puguin ser d’interès del nostre obsequiat amant de les llengües (presentacions de llibres, cursets, conferències, etc.)
  • Jocs de taula lingüístics: el joc de taula lingüístic per excel·lència, l’Scrabble.
  • Subscripció a una revista o a un portal de sèries i pel·lícules: si voleu fer un regal a una persona a qui agrada llegir alguna revista sobre llengua (o en algun altre idioma) o mirar pel·lícules i sèries (en versió original per practicar, per exemple), també podeu optar per regalar-li una subscripció al mitjà que acostuma a fer servir. D’aquesta manera li estalviareu una despesa!
  • Aguantallibres: la forta addició a les llengües i el vici de la lectura poden fer que els llibres i diccionaris s’acumulin. Un bon regal pot ser un parell d’aguantallibres per tenir els llibres més ben organitzats.
  • Thumb thing: i com a regal friqui de l’entrada (però no menys interessant!), el thumb thing, una espècie d’anell per al dit gros que ens permet aguantar el llibre obert només amb una mà. Lloc web oficial.

home_pic1

I fins aquí la col·lecció de regals per a amants de les llengües. Em podria haver allargat molt més, ja que, de fet, qualsevol cosa que tingui alguna relació amb les llengües i la lectura (punts de llibre, pòsters, llibretes…) pot ser un bon regal, però tampoc cal col·lapsar el personal, oi? ;-) Si se us acudeixen altres regals que considereu interessants i originals, no dubteu a deixar un comentari aquí sota.

Fins ben aviat!

 

 

Anuncis

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

“No trepitgeu la carpeta amb les sabates brutes” (falsos amics anglès – català)

fryCarpeta? Trepitjar? Sabates? En Fry, durant la seva visita al Regne Unit, està sent víctima d’allò que anomenem falsos amics (o false friends, en anglès). És força probable que ja n’hàgiu sentit a parlar, però, per si de cas, deixarem clar què és un fals amic, lingüísticament parlant. Segons el Manual de traducció anglès-català (J. Ainaud, A. Espunya, D. Pujol), anomenem falsos amics els mots de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, tenen un significat diferent. També s’anomenen literalismes o paranys de traducció.

En aquesta entrada esmentarem alguns falsos amics que trobem entre l’anglès i el català. A veure si així els tenim més presents i podem evitar confusions com la d’en Fry.

banderesAlguns substantius…

carpet:
El substantiu carpet en anglès no equival al català carpeta (folder), sinó que fa referència a la moqueta o catifa que podem tenir al menjador de casa.

choiceTraducció: Treu-te les sabates o neteja’m la moqueta. Tu tries.

dinner:
El substantiu dinner en anglès no equival al català dinar (lunch), sinó que fa referència a l’àpat que nosaltres fem al vespre, el sopar. Aquest fals amic és dels que més es resisteixen, oi?

dinnerbillion:
Si volem tenir els calerons controlats, és important no confondre els mots billion i bilió, ja que no són equivalents. L’anglès billion equival al català mil milions. Així doncs, si un londinenc m’explica que li han tocat 2 billion £ a la loteria, m’està dient que li han tocat 2 mil milions de lliures (2.000 milions o 2.000.000.000) i no pas 2 bilions de lliures (2.000.000.000.000).

library:
El substantiu library en anglès no equival al català llibreria (bookshop), sinó que fa referència a la biblioteca, allà on podem endur-nos llibres en préstec, en comptes de comprar-los.

librarydemonstration:
Quan al telenotícies expliquen que a Edimburg hi ha hagut una demonstration a favor de la independència d’Escòcia, no és que ens estiguin explicant que els escocesos han fet una demostració d’allò que desitgen, sinó que han fet una manifestació, en el sentit estricte de la paraula.

2012 demonstration for independence in Scotland. The demo took place on September 22nd. (Manifestació de 2012 a favor de la independència d’Escòcia. La mani va tenir lloc el 22 de setembre.)

 

Alguns adjectius…

embarrassed:
L’adjectiu embarrassed en anglès no equival al català embarassada (pregnant), sinó que es fa servir per dir que algú està avergonyit o cohibit.

Sense títolEl famós mico del WhatsApp està avergonyit (embarrassed) i la noia de l’esquerre està embarassada (pregnant, que no embarrassed).

sensible:
Encara que s’escriguin exactament igual, l’adjectiu sensible en anglès no equival al català sensible (sensitive), sinó que es fa servir per dir que una persona és sensata.

Maria is very sensible → La Maria és molt sensata.
Maria is very sensitive → La Maria és molt sensible.

constipated:
L’adjectiu constipated en anglès no equival al català constipat (cold), sinó que fa referència a un “estat” ben diferent. L’anglès constipated equival al català (anar) restret. No us confongueu!

constip


I fins aquí els falsos amics d’avui. Per tal de no col·lapsar l’entrada, crec que serà més adient fer-ne diverses “entregues”.

Què en penseu, dels falsos amics? Se us resisteixen? Els coneixíeu, aquests? Si sou víctimes d’altres falsos amics que creieu que poden ser interessants per a la resta de lectors, deixeu un comentari i en parlarem en properes entrades.

Que tingueu un bon diumenge, i no taqueu la carpeta amb les sabates! ;)

 

 

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

11 mites sobre la traducció i els traductors

El 30 de setembre és sempre una data important per al calendari dels traductors. Cada 30 de setembre se celebra, arreu del món, el Dia Internacional de la Traducció. Cada any, al blog, hem intentat celebrar aquest dia publicant una entrada especial per a l’ocasió (any 2013 i any 2014). Aquest any no podia ser diferent. :-)

Enguany celebrarem el Dia Internacional de la Traducció amb la traducció al català de l’article 11 Myths about Translation and Translators (original aquí). Perquè encara hi ha molts mites erronis sobre la professió dels traductors, com aquell que diu que els qui hem fet la carrera de Traducció parlem molts milers d’idiomes. A l’entrada d’avui coneixerem onze mites més, de la mà de la traductora russa Elena Tereshchenkova.


11 MITES SOBRE LA TRADUCCIÓ I ELS TRADUCTORS

N’hi ha molts, de mites sobre la traducció i els traductors. De vegades sembla que es contradiguin els uns als altres. En aquesta entrada, deixaré en evidència alguns d’aquests mites.

1 – Tothom qui parla dues llengües pot ser traductor

La traducció és una habilitat. Això vol dir que has de passar cert temps practicant, abans no siguis bo traduint. També és important tenir bones capacitats de redacció en la llengua d’arribada, conèixer-ne la terminologia, ser capaç de fer cerques i saber fer servir eines de traducció assistida per ordinador. N’estàs segur, que el teu amic que va estudiar francès a la universitat fa deu anys és una bona opció per traduir el teu lloc web?

2 – Els bons traductors poden traduir-ho tot

No sé com funciona en altres països, però això és el que s’ensenya als estudiants universitaris a Rússia. Tot i així, això és absolutament fals.

És fàcil d’entendre, si t’ho mires així: encarregaries un text tècnic, un contracte legal i un document publicitari en la teva llengua materna a una mateixa persona? Probablement no, perquè aquests tipus de textos requereixen habilitats i coneixements diferents.

Per poder oferir una traducció d’alta qualitat, un traductor ha de conèixer una llengua estrangera, però, a més, també s’ha de sentir còmode amb la temàtica del text.

3 – Els bons traductors poden traduir en totes dues direccions

Normalment, els traductors professionals només tradueixen a la seva llengua materna. Suposo que això és així perquè (a) són perfeccionistes i (b) tenen tants coneixements de la llengua estrangera que poden veure les seves pròpies limitacions. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla, però siguem honestos, són casos excepcionals.

4 – Un text que t’ha costat milers d’euros i que ha estat realitzat per un equip d’especialistes durant diverses setmanes pot traduir-se en un parell de dies i per la meitat del cost

De manera força freqüent, això és el que els clients pensen sobre els seus documents publicitaris, i mai no he entès el perquè. Un traductor ha d’invertir temps en conèixer la marca i el seu estil. Ha de crear continguts interessants que es dirigiran a la nova audiència. De vegades també ha de fer alguns canvis i rumiar metàfores o jocs de paraules que en la llengua d’arribada no funcionen. Tot això implica temps i requereix d’habilitats. Dec estar sonant una mica com un disc ratllat, ja ho sé, però és un concepte molt senzill que molt poca gent de fora del sector de la traducció sembla entendre!

5 – La llargada del text original i de la traducció hauria de ser la mateixa

Llengües diferents tenen estructures diferents. En algunes llengües, calen menys paraules per expressar un mateix pensament. A més, les paraules russes acostumen a ser més llargues que les angleses. Però espera’t a veure algunes paraules en alemany, com Krankenschwester (infermera), per exemple. Hauries de tenir això en compte quan dissenyis l’aspecte del teu web, quan facis l’esborrany d’una  aplicació o quan realitzis tasques d’autoedició.

6 – La traducció no pot oferir una còpia d’alta qualitat

Aquest mite sembla contradir en certa manera allò que he dit més amunt, però no ho fa pas. La clau és trobar un bon traductor especialitzat en el tema de què tracta el text. No estic d’acord amb Wayne Bourland, qui diu que la traducció no pot oferir un bon document publicitari. Els materials de publicitat traduïts (o d’alguna manera localitzats) poden conservar la veu d’una marca alhora que tenen en compte les diferències de l’audiència local. Sigui com sigui, aquesta traducció no pot ser barata.

7 – Pots obtenir una traducció d’alta qualitat sense estar en contacte amb el traductor

Els bons traductors fan preguntes. No ho fan de manera directa ni t’empipen amb preguntes, si poden trobar la resposta ells mateixos, però sempre és interessant estar en contacte amb el teu traductor o el gestor del projecte, en cas que treballis amb una agència. De vegades, els traductors troben errors en el document original. Al cap i a la fi, hi ha poques persones que llegeixin el teu document de manera tan acurada com la persona que n’estigui fent la traducció.

8 – Un bon traductor de seguida s’acostumarà a la terminologia i estil que la teva empresa prefereixi

Potser sorprèn, però tenir telepatia no forma part de la descripció de la feina del traductor. Puc fer suposicions sobre les teves preferències, però no hi ha cap garantia que la meva elecció sigui la correcta. Això és especialment cert quan parlem de terminologia. Ah, i un altre consell important: sempre és més útil proporcionar el glossari i la guia d’estil abans que s’iniciï el procés de traducció.

9 – Els teus especialistes interns sempre saben millor quins canvis s’haurien de fer a  a la traducció

Per una banda, el teu personal potser coneix alguns detalls de què el traductor no ha estat informat. Per altra banda, quan parlem d’estil, els traductors acostumen a estar més qualificats que el teu equip. Ja ho he vist més d’una vegada, com un revisor intern fa canvis purament estètics o fins i tot empitjora el text, des d’un punt de vista estilístic. Aquest és un altre motiu pel qual és tan important tenir l’oportunitat de parlar sobre la traducció directament amb la persona que l’hagi fet.

10 – Un preu més elevat és sinònim d’una millor qualitat

Desafortunadament, un preu més elevat no sempre garanteix una millor qualitat. En la meva última entrada vaig escriure sobre una situació desagradable en què un client va preferir una versió més pobre de la traducció que va resultar ser la més cara.

Comprar una traducció no és fàcil, perquè normalment no pots avaluar la qualitat i has de confiar en el proveïdor del servei. Al final d’aquesta entrada vaig donar alguns consells sobre com trobar un traductor. Espero que els trobeu interessants.

Una altra possibilitat és contractar un revisor independent, qui et podria ajudar a triar el traductor per al teu projecte.

11 – No pots recórrer als serveis de traductors autònoms, si allò que busques és un servei centralitzat per a la teva traducció multilingüe i serveis d’autoedició

Molts traductors ofereixen altres serveis, a banda de la traducció. Poden fer la feina ells mateixos o bé associar-se amb altres traductors. 

Si tens un projecte multilingüe, sembla que treballar amb una agència sigui l’opció més fàcil, però si dediques una estona a la recerca pot ser que trobis un equip de freelancers que et proporcionarà un resultat de millor qualitat i molt més personalitzat.

Se t’acudeixen altres mites sobre la traducció? M’agradaria molt llegir-los als comentaris! No t’oblidis de compartir aquesta entrada a les xarxes socials si l’has trobat interessant.

Article original en anglès, d’Elena Tereshchenkova


Aprofito l’avinentesa per donar l’enhorabona a tots els companys traductors que passin per aquí. Perquè el dia d’avui sigui un dia més al calendari per donar veu a la nostra professió. Perquè, sense els traductors, no tindríem accés a una gran quantitat d’informació. Un cop més: gràcies, traductors!

traducció

Passos a seguir quan detectem errors ortotipogràfics [#junteshopodemtot]

No és cap secret que hi ha persones que tenim tendència a fixar-nos en l’ortografia i correcció tipogràfica mentre llegim, ja sigui perquè hem adquirit aquest costum a causa de la nostra feina o bé perquè la correcció lingüística és un tema que ens interessa. Recordo un dia, a la universitat, que el professor de català ens va advertir que això de detectar errors ens acabaria passant de manera inconscient, i que era una cosa que ja no ens podríem treure de sobre. No és pas dolent! Però sí que és cert que de vegades se’ns pot considerar una mica pedants; no us enfadeu, és un acte reflex.

Considero que escriure bé és important, i encara més quan el que escrius ho llegiran altres persones. I encara més quan les teves paraules es publicaran en algun mitjà públic o quedaran a l’abast de tothom, ja sigui en un rètol, un cartell o un anunci, per exemple. Tot i així, de vegades tinc la sensació que no s’acaba de donar prou importància a l’ús correcte de la llengua. Últimament, gràcies a les xarxes socials, cada dia es comparteixen desenes i desenes d’imatges amb errors que la gent detecta quan va pel carrer o mentre llegeix. Vegem-ne alguns exemples:

pa matarogassos

Recopilar errors i comentar-los està molt bé, però em sembla que cal anar una mica més enllà. De vegades sembla que ens agradi penjar imatges amb errors només per una senzilla qüestió de pedanteria, per mostrar que nosaltres en sabem més i que hi ha gent que escriu pitjor que nosaltres. Doncs bé, sí que és cert que de vegades es poden veure errors de jutjat de guàrdia, però també hem de pensar que hi ha molta gent que mai no ha rebut una educació en català i que intenta, de bona fe, escriure’l correctament. N’hi ha d’altres que potser sí que han estudiat, però que no tenen un ull tan fi per a aquestes coses, o simplement no li donen la importància que caldria. El que cal és no prendre’ns malament les correccions, tenir interès per millorar i, sobretot, fer servir la llengua tant com es pugui. Així és com s’aprèn i com s’assimilen les coses.

Mitjançant aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos alguns procediments a seguir quan detecteu errors ortotipogràfics, de manera que la persona que rebi la correcció sigui conscient del seu error i pugui evitar-lo en futures ocasions.

D’errors, en podem detectar en àmbits diversos:

  • àmbit personal: a les xarxes socials, correus electrònics, cartes, anotacions, etc.
  • àmbit professional “de carrer”: cartells, tríptics publicitaris, rètols d’establiments, cartes de restaurants, etc. (d’empreses i negocis petits)
  • àmbit professional “d’elit”: articles de diaris i revistes, llibres, anuncis de grans empreses, etiquetes de productes, etc. (empres multinacionals)

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit personal, el que volem és que la persona que l’ha comès en sigui conscient i eviti tornar-lo a fer en futures ocasions. El que podem fer és dir a aquesta persona que s’ha equivocat, així, directament, que no es diu “decepcionar”, que es diu “decebre”. Una altra opció també és proporcionar la paraula correcta de manera “indirecta”. És a dir, respondre a la intervenció errònia amb la paraula correcta de manera dissimulada. Per exemple: persona 1) “Estic una mica decepcionada amb tot això que està passant”; persona 2) “Sí, jo també estic decebuda…”. D’aquesta manera, el xip de la persona 1 potser farà “clic” i s’acabarà corregint ella mateixa. Això ho podem fer tant de manera oral com escrita, és clar.

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “de carrer”, penso que és important fer saber directament al redactor que allò està mal escrit. Ja no es tracta d’una conversa que mantinc jo amb la meva mare, sinó d’alguna cosa a la qual accedirà molta més gent i té un caire més professional. Potser ens sembla que el propietari del bar s’empiparà, si entrem i li diem que a la pissarreta on anuncia l’oferta per als esmorzars hi hauria de dir “entrepà” i no pas “bocata”, “bocadill” o “entrepa”, però, si es diu bé i amb educació, de ben segur que ens ho agrairà. Si no volem dirigir-nos al pretès redactor personalment, sempre podem deixar una nota per sota la porta o enviar un correu electrònic. ;-D

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “d’elit”… HEM D’ACTUAR! Cada dia es detecten errors en llengua catalana en cartells o rètols de grans empreses multinacionals, empreses que es poden permetre contractar algú que redacti/tradueixi/corregeixi els seus textos, anuncis, etc. No diré que és d’agrair que decideixin redactar en català, ja que crec que és el que tothom hauria de fer si vol vendre en l’àmbit catalanoparlant. Ara, el que cal, és que donin prou importància a la llengua i als catalanoparlants i que dediquin part del seu pressupost a fer publicitat de manera lingüísticament correcta. Per respecte. Així doncs, quan detecteu errors ortotipogràfics en l’àmbit professional “d’elit”, us animo a contactar amb el servei d’atenció al client de l’empresa i fer-los saber que publiquen contingut mal escrit i, si cal, proporcionar-los la forma correcta perquè puguin corregir-ho. A més, també us animo a fer-los reflexionar sobre el fet de no ser prou curosos amb la llengua. Aquí podeu veure un correu electrònic de queixa que una seguidora del blog (gràcies, Tània!) va voler compartir amb els membres de la pàgina del Facebook, per si us serveix d’inspiració… ;-) Potser de mica en mica tothom acabarà donant, a la llengua catalana, la importància que es (ens) mereixem. Perquè NO HI HA DRET. No hi ha dret que hàgim d’anar pel carrer i veure coses com aquestes:

celio  hm

O també per correu electrònic…

escenaCal que estiguem atents, ens queixem, informem, ens indignem, treballem. Cal que tots hi ajudem una mica. Només les queixes dels clients faran que una gran empresa canviï la seva visió quant a la importància de la correcció lingüística. Heu enviat mai un correu electrònic a cap empresa per informar d’errors? Us han respost? L’han corregit? Quines experiències en teniu?

Per acabar, només em queda demanar que, si mentre heu llegit això hi heu detectat cap error, m’ho feu saber, és clar! Que tots som humans i ens equivoquem, d’això no en tinc cap dubte. Només cal que tots plegats ens hi esforcem una mica. I amb tot plegat no vull pas dir que tothom hagi d’acabar escrivint un català 100% correcte, ja que entenc que hi ha gent que no es dedica a això, però sí que crec que entre tots podem despertar la curiositat i l’interès dels altres per escriure bé les coses, per dubtar, per voler millorar.

Corregeix i deixa’t corregir. :-)

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

Després de la primera entrega sobre màsters i postgraus publicada fa un parell de setmanes (si us la vau perdre, feu clic aquí), avui torno amb la segona entrega: «I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)». Vaig decidir dividir les col·laboracions per no fer una entrada massa farragosa.

Avui, coneixerem l’experiència de la Marta Torné (Màster en Tradumàtica) i de la Mireia Reus (Postgrau de Traducció Biomèdica i en Ciències de la Salut). Aquestes dues col·laboracions completen una sèrie d’experiències, opinions i consells relacionats amb cinc màsters/postgraus de cinc àmbits diferents de la traducció. Estic molt satisfeta del resultat d’aquestes dues entrades. Gràcies, noies, per acceptar participar al blog, i que tingueu molta sort en la vostra carrera professional com a traductores! :-)

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

La Marta Torné Ferrer va realitzar el Màster en Tradumàtica IMG_20150703_214205a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012-2013. En acabar la carrera, la Marta volia professionalitzar-se com a traductora i va creure que aquesta era una molt bona opció per fer-ho. No cal dir que va prendre una molt bona decisió.

A la xarxa, podeu trobar la Marta…
 – Al web: martatraduccions.cat
 – Al LinkedIn: Marta Torné Ferrer

Per què vas decidir fer aquest màster? En els darrers anys de la llicenciatura, em vaig adonar que si volia continuar dedicant-me i aprofundint en el món de la traducció, hauria d’escollir un màster o un postgrau que em permetés ampliar els coneixements. De seguida vaig optar pel Màster de Tradumàtica, ja que sabia que tenia un caire professionalitzador i que m’aportaria un ampli ventall d’eines i recursos que em serien de gran utilitat per al futur. A més, la possibilitat de realitzar pràctiques em podria ajudar a introduir-me en el món de la traducció professional i agafar experiència en aquest sector.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: És difícil triar una sola assignatura, ja que el màster engloba molts àmbits diferents i el seu conjunt és el que fa que sigui tan complet. Les assignatures es divideixen en tres grans mòduls que es complementen entre ells i junts donen una visió transversal del món professional de la traducció en àmbits tecnològics i empresarials. Durant el curs, s’imparteixen assignatures d’eines de traducció assistida, d’elaboració de pressupostos, d’edició d’imatges, de tractament de fitxers, de fiscalitat per a traductors, d’orientació professional, de gestió de projectes, etc. Totes elles són assignatures que pràcticament no s’observen durant la carrera i que aporten coneixements indispensables per a qualsevol persona que vulgui entrar en aquest mercat laboral.

Dit això, si n’he de destacar una, triaria la que sol cridar més l’atenció a la majoria dels alumnes, que és la de traducció de videojocs. El fet d’especialitzar-se i aconseguir una feina en aquest àmbit és el somni de molts traductors i aquesta assignatura et permet endinsar-te força en aquest món. A més, la professora, la Carme Mangiron, l’aconsegueix enfocar d’una manera molt motivadora, divertida i plena d’anècdotes amb les quals es troba ella quan treballa.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Tal com he esmentat abans, totes les assignatures en conjunt t’aporten els recursos i les eines necessàries per poder exercir de traductor o dedicar-te al món de la traducció. Tot i això, si el mòdul de pràctiques en empresa es pot considerar una assignatura, sens dubte triaria aquesta. Durant la carrera, l’assignatura de pràctiques era optativa i no la vaig escollir, però, per mi, en aquest màster ha estat clau per aplicar tots els coneixements apresos, així com per ampliar-los.

A part de l’assignatura de pràctiques, també podria destacar l’assignatura de “Traductor autònom”, que potser és la que aporta més informació sobre la vida d’un autònom i les seves implicacions, i també se n’obtenen consells i anècdotes que et permeten familiaritzar-t’hi.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí. Tal com he comentat, per mi les pràctiques van ser una part clau del màster. Després de familiaritzar-te amb un bon grapat d’eines de traducció a l’aula, entre moltes altres coses, és molt interessant el fet de poder-les dur a la pràctica amb projectes reals.

El màster ofereix dos tipus de pràctiques: 70 hores no remunerades i 750 hores remunerades (són les preferides per les empreses). En el meu cas vaig estar en dues empreses diferents realitzant les estades de pràctiques de 750 hores. En un inici, vaig començar treballant d’ajudant de gestora de projectes a Intertext, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una empresa de traducció amb la vessant més relacionada amb la preparació d’arxius, gestió de proveïdors, control de qualitat, etc. Al cap de quatre mesos, em va sortir la possibilitat de poder començar a realitzar una estada de pràctiques de traducció a iDISC. Com que les pràctiques són optatives, vaig poder canviar sense problemes sense haver fet les 750 hores. A iDISC, vaig començar a dedicar-me únicament a la traducció i va ser on em vaig familiaritzar completament amb tots els programes de traducció i localització.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Sí. En aquest màster el treball final ja ve definit per part de la coordinació i tots els alumnes fan el mateix aproximadament cada any. El treball consisteix en elaborar un projecte real de localització d’un programari de codi obert. A diferència d’altres màsters, el treball es fa en grup i cadascú a nivell individual té l’oportunitat de treballar alguna vegada com a localitzador, revisor o tester. El treball et permet obtenir una experiència real en localització i considero que és una bona elecció per tal d’acabar d’arrodonir i posar en pràctica els coneixements.

Què et va sorprendre més? El curs està molt ben orientat i va destinat ben bé a qui busca poder-lo acabar amb una feina. Totes les assignatures tenen un punt pràctic i d’aplicació al mercat laboral. A més, a part del contingut de les assignatures, també cal destacar que la majoria de professors són professionals del món de la traducció, fet que es valora, ja que et poden donar consells pràctics i completament actualitzats.

Què hi vas trobar a faltar? No hi vaig trobar a faltar res en concret, però sí que és cert que hi ha força classes que es relacionen entre si, com ara les de les eines de traducció assistida, ja que sempre tenen trets en comú i sovint s’hi repeteix el temari. En canvi, hi ha altres assignatures que semblen molt interessants i que no coneixem tant, en les quals s’hi podria aprofundir més. Des del meu punt de vista, però, crec que és positiu poder familiaritzar-se una mica amb tot, encara que sigui a grans trets, ja que d’aquesta manera després cadascú pot triar allò que més li interessa i aprofundir-hi.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí. El màster em va obrir completament les portes. En el meu cas, quan vaig acabar les pràctiques, l’empresa em va donar la possibilitat de fer-me autònoma i de poder treballar per a ells. Actualment ja fa un any i nou mesos que em dedico a la traducció professionalment i n’estic molt contenta.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Si has acabat la carrera, tens ganes d’ampliar els teus coneixements a nivell de tecnologies i recursos de traducció i vols tenir l’oportunitat d’aconseguir una feina o de guanyar experiència, ja sigui de traductor, gestor de projectes, enginyer, etc., escull aquest màster sense cap mena de dubte. En canvi, si ja treballes en el sector, ja saps utilitzar les diverses eines de traducció i ja estàs familiaritzat amb aquesta feina, possiblement aquest màster no t’aportarà gaire coneixements nous i serà preferible que en triïs un altre que et permeti aprofundir més en alguna cosa nova.

Valoració general: La meva opinió respecte al màster és molt positiva. Quan arriba el final de curs, realment et sents preparat per treballar i endinsar-te en aquest sector, gràcies a tots els recursos i experiències. A més, com a últim punt fort, durant els últims mesos cadascú s’ha de crear un web per la “Jornada Pont”, que és una trobada que té lloc a final de curs en què diverses empreses del sector vénen a fer entrevistes als alumnes a la facultat. Tot i que normalment només es fa amb la intenció de fer una presa de contacte, és una bona oportunitat per donar-se a conèixer i també per acabar el màster amb un bon web personal.

En conclusió, el màster em va permetre descobrir un ampli ventall de possibilitats del món de la traducció que com aquell qui diu en acabar la carrera no coneixia o veia molt llunyà, i també em va obrir les portes en el món de la traducció i localització. Actualment, després de dos anys, puc dir que segueixo estant contenta d’haver-lo triat i que no me’n penedeixo gens.

I bé, aquest seria una mica el meu resum del màster… Si voleu saber alguna cosa més o teniu alguna pregunta, no dubteu a escriure’m a info@martatraduccions.cat i intentaré ajudar-vos ;-)


La Mireia Reus Muns va realitzar el Postgrau de Traducció BiomMireiaèdica i en Ciències de la Salut a l’Institut d’Educació Continuada (idEC) de la Universitat Pompeu Fabra el curs 2012-2013. Durant la carrera, l’interès de la Mireia per a la traducció biomèdica i de les ciències de la salut va anar en augment i tenia ganes d’aprendre’n més, motiu pel qual va decidir cursar aquest postgrau d’especialització.

A la xarxa, podeu trobar la Mireia…
 – Al LinkedIn: Mireia Reus
– Al Twitter: @mireiareus

Per què vas decidir fer aquest postgrau? Crec que hi va haver com a mínim dos factors que em van fer decantar per fer aquest postgrau. El primer, i segurament el més important, va ser les ganes que tenia de seguir aprenent i de trobar el meu raconet dins l’immens món de la traducció.

El director del postgrau, Xavier Mas, m’havia fet de professor a la carrera i la seva assignatura em va fer créixer un interès especial en el camp de la traducció biomèdica i de les ciències de la salut. Això em va fer centrar l’atenció en aquest postgrau i el de la Universitat Jaume I. Aquest últim el vaig descartar, perquè en aquells moments tenia ganes d’anar a classe i tenia la disponibilitat per fer-ho i aquest màster es fa en línia. Així doncs, un dia vaig anar a parlar amb en Xavier Mas i em va acabar de convèncer (tot i que tenia la feina bastant feta) a seguir aquest camí. Tenia la certesa que a les seves classes aprendria i que serien profitoses i això va ser un altre dels factors determinants per escollir aquest postgrau.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Traducció mèdica. No em vaig equivocar abans de fer el postgrau en creure que les classes d’en Xavier Mas serien molt profitoses. Ell cursava aquesta assignatura i crec que sap transmetre molt bé els coneixements, a més de la passió per la medicina i el món de la salut. Òbviament, vam fer altres assignatures molt interessants i enriquidores amb professors que ens van ensenyar continguts que actualment em serveixen molt. També vaig trobar molt profitoses les conferències que ens van venir a fer al llarg del curs diferents professionals del món de la traducció mèdica.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Em costa escollir-ne una, perquè en el fons es complementaven les unes amb les altres. Mentre que a traducció mèdica apreníem nocions bàsiques de medicina i qüestions essencials d’aquest àmbit d’especialitat, en una altra assignatura ens donaven els recursos on cercar informació fidedigne, apreníem a utilitzar les eines TAO, ens introduíem a la traducció veterinària, debatíem els pros i contres de la traducció automàtica i analitzàvem les arrels etimològiques gregues mèdiques o ens familiaritzàvem amb la redacció de textos científics. Personalment, les conferències de professionals convidats (tots es caracteritzaven per tenir una carrera plena d’èxits) em van motivar i inspirar a tirar endavant la meva, de carrera, i em van a ajudar a dibuixar una mica el camí que havia de seguir si volia evolucionar com a traductora mèdica.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí, al Termcat, Centre de terminologia de Catalunya, i a Factorsim, empresa de creació d’e-learning. Vaig tenir molta sort tant en un lloc com en l’altre, perquè no només em van posar totes les facilitats per aprendre i perquè estigués còmode amb ells, sinó que a més a més, en tots dos hi he acabat treballant.

Van ser dues experiències molt diferents i variades, però alhora molt enriquidores. Al Termcat vaig col·laborar en l’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina com a terminòloga i a Factorsim vaig fer de traductora, revisora i, a vegades també de subtituladora o de suport a les pedagogues. A Factorsim vaig tocar temes molt variats: des de farmàcia, passant per Moodle i seguint pel món de les noves tecnologies, entre molts d’altres. He tingut la gran sort i l’oportunitat d’estar al costat de grans professionals, l’exemple dels quals intento seguir actualment.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? No, quan jo vaig fer el curs, encara no era un màster i, per tant, no tenia TFM. Per finalitzar el curs, vam fer un examen que consistia a realitzar un encàrrec de traducció real amb eines TAO i una limitació de temps raonable.

Què et va sorprendre més? La complexitat de la traducció mèdica. Com ja he dit, ja havia fet assignatures d’aquesta especialitat, però al postgrau miràvem encara més prim que a la carrera i el nivell de precisió i exigència era més alt. També em va sorprendre la fascinació i el respecte que em causava tot aquest món.

Què hi vas trobar a faltar? Més hores de classe. Els sis mesos em van passar volant i ara em penedeixo de no haver fet el postgrau de traducció farmacèutica (llavors es feien els dos postgraus per separat, ara els han ajuntat i és un màster). Però mai és massa tard, diuen! El problema és que quan t’endinses al món laboral és difícil compaginar-ho tot, però suposo que mentre hi hagi ganes, se’n poden fer moltes de coses, encara que els dies només tinguin 24 hores.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Absolutament. Estic convençudíssima que si ara sóc on sóc és gràcies al postgrau. Durant el curs vaig tenir l’oportunitat de fer dos mesos de pràctiques al Termcat i ara, dos anys més tard, m’han proposat de col·laborar en l’actualització del Demcat que estan realitzant. També vaig poder fer unes segones pràctiques d’una duració de mig any en una empresa de creació d’e-learning, Factorsim, en la que vaig conèixer gent meravellosa i vaig aprendre sobre temes molt diversos i, més endavant, es va convertir en una feina a mitja jornada que vaig compaginar amb una altra mitja jornada a Competitive Strategy Insurance com a traductora de l’iAXIS, l’aplicació que l’empresa ven a diverses asseguradores. He estat treballant per CSI gairebé dos anys i fa poc menys d’un mes me n’he hagut de desvincular per centrar-me en els altres projectes.

Fa cosa d’uns vuit mesos aproximadament, vaig decidir canviar de rumb i provar sort com a autònoma i, actualment compagino el projecte del Termcat amb la traducció de la CIM-10 a través de Nova Languages i, de tant en tant, faig d’intèrpret de la Policia Nacional o de la Guardia Civil a través de Seprotec.

Des que vaig començar el postgrau ha anat venint una cosa darrera l’altra i de moment estic molt contenta i agraïda per com està anant i estic aprenent molt, que és el més important.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Si tens interès pel món de la medicina i vols contribuir a difondre informació en aquest camp d’especialitat, fes el màster (actualment els dos postgraus crec que no es poden cursar per separat), perquè, com a mínim, aprendràs molt.  Un cop dins, no deixis perdre l’oportunitat de fer pràctiques. A vegades, volem o somiem a treballar en grans empreses o institucions conegudes per a tothom, però crec que sovint també aprendrem o ens enriquim més en les que menys esperem o en les més petites. Jo sóc de les que crec que cada persona té alguna cosa per ensenyar-nos i que de cada experiència, sigui bona o dolenta, se n’extreu alguna cosa i, si es fan pràctiques, de persones, se’n coneixen moltes i l’experiència la tens assegurada!

Si en tens l’oportunitat, procura no fer les pràctiques durant el període lectiu, jo ho vaig fer i van ser uns mesos de bojos i tinc la sensació que hagués pogut aprofitar encara més les classes si ho hagués fet per separat. Malauradament, però, no va ser possible.

Valoració general: Crec que és un molt bon curs per professionalitzar-se, especialitzar-se i enriquir-se, del qual se’n pot treure molt partit. Jo estic contenta d’haver-lo fet i dubto que sigui cap excepció. Fins on jo sé, els meus companys i companyes tampoc es penedeixen gens d’haver-lo cursat i els estan anant molt bé les coses. Ara bé, segurament tots coincidim en què ens hagués agradat que el preu fos una mica més baix. De totes maneres, és una bona manera d’invertir els diners, crec jo. Un factor important a tenir en compte és que les llengües de treball del postgrau són l’anglès i el castellà, tot i que puntualment es fan pinzellades de qüestions de traducció al català com a llengua d’arribada o del francès o l’alemany com a llengua de partida. Això és degut al fet que aquesta combinació lingüística és la que té més sortida en aquest àmbit d’especialitat.


Aquestes són les experiències de la Marta i la Mireia. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, totes dues estan molt satisfetes de la decisió que van prendre, estan molt contentes amb la formació que han rebut i tenen molta feina. Són grans traductores, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. Si hi sumo aquests dos, jo ja tinc cinc opcions de màsters/postgraus que m’agradaria fer… ha, ha, ha! :-P