Resumint el 2018…

Avui tanquem un altre any. Que ràpid que passa el temps, oi? Sembla mentida!

L’últim dia de l’any és un dia en què s’acostumen a fer balanços i valoracions. És per això que amb aquesta entrada m’agradaria fer una mica de resum de com ha sigut el 2018 per al blog. Els últims anys no he publicat tantes entrades com m’hauria agradat, però em sembla que de mica en mica estic aconseguint donar una mica més de vida a aquest modest espai. Teniu curiositat per saber quina ha sigut l’entrada més visitada aquest any? O quantes visites ha tingut el blog?  O quines entrades he publicat? Tot això i molt més… a continuació.

➢ ENTRADES PUBLICADES DURANT EL 2018

Repte lector 2018 (12 mesos, 12 llibres)

Avui us vinc a presentar un repte lector. Fa anys que veig diverses plataformes i webs que en proposen (de llibres i molts altres tipus) i he pensat que seria una bona idea proposar-vos-en un. Espero que us animeu a participar-hi.

Parlem amb Marta Meneu-Borja sobre el seu canal de literatura a YouTube, La Prestatgeria de Marta

«Hola, benvinguts a la meva prestatgeria. Jo soc Marta i aquesta és una nova pàgina del diari de lectura». Amb aquesta frase, seguida d’un fragment d’una cançó del grup valencià Orxata, Marta Meneu-Borja ens dona la benvinguda en un dels últims vídeos del seu canal de YouTube sobre literatura, La Prestatgeria de Marta.

Goodreads, o la plataforma que t’ajudarà a no perdre’t cap lectura

Quants cops t’ha passat que veus un llibre en una botiga, penses que t’agradaria llegir-lo i al cap d’un temps no en recordes ni el títol ni l’autor? Quants cops has volgut saber l’opinió d’altres lectors sobre un llibre però no coneixies ningú que l’hagués llegit? Avui et vinc a presentar una plataforma que serà la solució a tots els teus problemes relacionats amb els llibres que vols llegir o que ja has llegit!

Dia Internacional de la Traducció 2018

Ja ha arribat el 30 de setembre, el Dia Internacional de la Traducció! Sempre m’agrada celebrar-lo d’alguna manera especial, i aquest any he volgut que la celebració durés una mica més, en concret, tot el mes de setembre.

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes.

La teoria de la pàgina 99

Fa uns dies a la feina, a l’hora de sopar (sí, els correctors de premsa escrita en general no dinem amb els companys, hi sopem), un company corrector em va parlar de la teoria de la pàgina 99. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però està més estesa del que m’imaginava!

➢ ENTRADA MÉS LLEGIDA DURANT EL 2018 (DE TOT L’HISTÒRIC DEL BLOG)

Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor casual

Durant aquest any ha rebut… 2.106 visites

➢ NOMBRE DE VISITANTS L’ANY 2018

6.294… 🔝🔝🔝

El nombre total de visitants des del 2013, any de creació del blog, és de 43.688… Moltíssimes gràcies!

➢ TOP 5 DE PAÏSOS DES D’ON S’ACCEDEIX AL BLOG

  • Espanya
  • Estats Units
  • Regne Unit
  • França
  • Índia

➢ D’ON VENEN LA MAJORIA DE VISITES

2000px-Facebook.svg_


 

Després d’un resum més centrat en les xifres, també m’agradaria fer una mica de valoració personal sobre el meu 2018 com a traductora i correctora autònoma.

Aquest any he treballat en un projecte que per a mi ha sigut un somni fet realitat… He sigut molt feliç! Alguns ja ho sabeu, tot i que encara no puc donar gaires detalls, però a l’abril em van encarregar la traducció anglès-català de dos llibres infantils (contes) i estic tan contenta! Encara no s’han publicat, però tranquils, que quan estiguin disponibles a les llibreries ho sabreu! 😍

També ha sigut el primer any sencer que he combinat la feina de correcció al diari amb traduccions i correccions com a autònoma. Alguns mesos han sigut més estressants que d’altres, però estic molt contenta de veure que la meva feina a nivell autònom continua avançant cada dia i que cada cop faig projectes que m’omplen més i amb els quals em sento més valorada.

Per últim, m’agradaria deixar-vos escrites quines coses han marcat el meu 2018 pel que fa a literatura-traducció-professió.

➢ LLIBRERIA

• Llibreria Calders
Passatge de Pere Calders, núm. 9 (Barcelona)
Facebook
Twitter
Instagram

300px-La_calders_Barcelona

➢ LLIBRE

Diaris del Sàhara (Sanmao, RATA)

 

➢ BLOG

En la luna de Babel, de la traductora Scheherezade Surià. Si teniu ganes de saber més coses sobre la traducció, us recomano que seguiu el seu blog, així com les seves xarxes socials. Un bon referent!

cropped-scheherezade_letterbeads1

➢ CANAL DE YOUTUBE

La Prestatgeria de Marta, ressenyes, book tags, diaris de lectura i molt més. Us recomaneu que la seguiu també a Instagram, xarxa social en què la Marta és molt activa.

sddefault

➢ BIBLIOTECA

Biblioteca Esquerra de l’Example – Agustí Centelles
Carrer Comte d’Urgell, 145, Barcelona

 

I això és tot, amigues i amics! Espero que tingueu una molt bona entrada d’any. Ens veiem per la xarxa. Gràcies per ser-hi sempre! :-)

aplausos-multitud

Anuncis

Samarretes lingüístiques… ❤

9 de desembre, ja s’acosta el Nadal! Seguint l’entrada que vaig publicar l’any passat sobre regals per a amants de les llengües (la podeu llegir aquí), aquest any m’agradaria fer una entrada dedicada només a samarretes. Els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada molt portar samarretes “de coses”, sobretot de grups de música, però últimament estic veient per les xarxes samarretes lingüístiques molt xules i em venia de gust fer-ne un recull i fer-ne una mica de difusió. Espero que us agradin i que si us animeu a comprar-ne alguna deixeu un comentari per dir-m’ho! També podeu deixar un comentari si coneixeu altres samarretes que no hagi inclòs en el recull. :-)

Feu clic als enllaços per accedir a la pàgina de compra i també per veure més models!

LA INCORRECTA

DON’T OBEY, READ (RAIG VERD)

poridentidad

+ LLIBRES, + LLIURES! (GODALL EDICIONS)

T’ESTIME, T’ESTIMO, T’ESTIM

testime-e1542797565592

CATALÀ IL·LUSTRAT

SUPERBRITÁNICO

NO DEIXAREM MAI D’ENSENYAR LA LLENGUA (TURURÚ)

no-deixarem-mai-d-ensenyar-la-llengua-coll-rodo

FIRA LITERAL

f6c0549-1-e1540160721442

I fins aquí el recull! L’aniré actualitzant a mesura que trobi més samarretes lingüístiques. Totes les aportacions seran benvingudes! :-)

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

Bon dia i bona hora!

Com alguns ja heu llegit a la pàgina de Facebook del blog, aquest any m’agradaria celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre) d’una manera ben especial. Per fer-ho, he preparat un projecte que durarà 30 dies, des de l’1 de setembre fins al dia 30. L’he batejat “30 dies. 30 cites. 30 traductors.”

Durant aquest més penjaré cada dia al Facebook del blog una postal amb una cita literària traduïda al català. Evidentment, també hi apareixerà el nom de la persona que es va encarregar de fer aquella traducció. M’agradaria que aquests 30 dies ens serveixin a tots per conèixer traductors del català i fer una mica de difusió de la professió.

Aquí teniu la primera postal de la col·lecció:

Original postal Harry Potter

Espero que el projecte us engresqui tant com m’ha engrescat a mi i que compartiu les postals a les vostres xarxes socials. El dia 30 les recopilaré totes en una entrada del blog, en mida grossa perquè us les pugueu descarregar. :-)

Gràcies i… llarga vida a la traducció!

Ei, que faig un sorteig!

Hola, hola!

Enmig de traduccions i correccions nadalenques (sí, ja tenim el Nadal ben a prop, recorda que aquí tens algunes idees de regals per a amants de les llengües!), he pensat que seria una bona idea fer un sorteig! Ara ja fa molt que no en faig cap i aprofitaré l’excusa del Nadal… :-)

Aquest sorteig també és per donar-vos les gràcies. Perquè durant tots aquests mesos que he tingut el blog abandonat no hi ha hagut cap dia que el blog no hagi rebut cap visita, és a dir, que jo no l’actualitzava però sempre hi havia algú que hi arribava des d’alguna banda. I això em fa estar molt contenta, la veritat.

Però va, que no m’enrotllo més. Us presento el sorteig!

Aquesta vegada compto amb la col·laboració de Partisano (moltes gràcies!) i el premi per als guanyadors (n’hi haurà 2) serà una samarreta a gust del guanyador (import màxim de 16 euros) d’entre tots els models que tenen a la seva botiga. A grans trets podríem dir que hi ha samarretes de temàtica lingüística (Català Il·lustrat), temàtica social (feminisme, antifeixisme, refugiats, catalanisme…) i temàtica musical (Zoo, Aspencat, La Raíz, Lágrimas de Sangre….). Us recomano entretenir-vos una estona per la seva botiga en línia (també tenen botiga física a Barcelona i a Girona) per veure tot el que hi tenen.

partisanowear-1455705625

Els que em coneixeu ja deveu saber que sóc molt fan de les samarretes amb “missatge” de qualsevol tipus, així que de seguida vaig pensar en Partisano quan vaig tenir la idea de sortejar samarretes. Espero que aquest sorteig us faci la mateixa il·lusió que em fa a mi!

Les condicions del sorteig les trobareu a la pàgina de Facebook del blog. Us deixo l’enllaç aquí. I aquí. I també aquí. Si no teniu Facebook i voleu participar al sorteig, deixeu un comentari en aquesta mateixa. La data límit és el dia 24 de desembre, a les 12 del vespre. ;-)

Moltes gràcies, bones festes i fins ben aviat!

Apunts lingüístics: el verb “recolzar” i els seus usos

Ja torno a ser aquí! Aquest cop amb un apunt lingüístic sobre el verb recolzar. Em sembla que d’aquest verb ja n’he parlat alguna altra vegada, però avui serà el protagonista principal de l’entrada i, d’aquesta manera, li podré dedicar més temps i podré parlar-ne amb detall.

Abans de començar, llegiu les oracions que us proposo a continuació i penseu si totes us sonen bé o si trobeu que alguna té alguna cosa estranya:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Què us semblen? N’hi ha alguna d’incorrecta?

Bé, la resposta és que sí. Però tranquils, que ara ens fixarem en detall en el verb recolzar i els seus usos (i mals usos) perquè no se’ns torni a escapar res i orgullosament puguem dir…

o123gh

Comencem…

Arran de la situació política que vivim aquests dies, és molt comú que uns i altres donem suport a determinats col·lectius o individus. Però cada vegada és més comú trobar-se que en aquest context no es fa servir aquesta expressió (donar suport), sinó que el verb recolzar ha agafat més protagonisme. Aquest ús, però, és totalment incorrecte. El verb recolzar no es pot fer servir en tots aquells casos que en castellà diríem apoyar, sinó que l’equivalent recolzar-apoyar es limita als casos de recolzament físic, menys en un dels casos, en què el significat és una mica més abstracte. Vegem-ho.

Fixeu-vos en les definicions del verb recolzar del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans:

recolzar
Oi que tots els significats fan referència al fet de recolzar-se en el sentit físic? Una paret, un arbre… L’únic que ens podria fer dubtar és la segona entrada de l’accepció número 1, ja que no parla d’un recolzament estríctament físic. Si ens hi fixem bé, però, podem entendre que es tracta d’una extensió del significat. En el cas de l’oració “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”, per exemple, seria impossible que una teoria es recolzés físicament en alguna cosa, bàsicament perquè una teoria és un concepte abstracte. Tot i així, entenem que la teoria es basa en un fets, és a dir, s’hi recolza, per explicar-nos alguna cosa.

Tant aquest significat més especial com tota la resta d’accepcions del verb recolzar del DIEC corresponen als significats del verb apoyar en castellà. Però si ens fixem en els diversos significats d’aquest verb del diccionari de la RAE veurem que en castellà el verb apoyar té dues accepcions addicionals que sí que estan relacionades amb el sentit de donar suport:

rae2

Ho veieu? En castellà sí que és correcte dir que recolzes una iniciativa o l’opinió d’un polític.

Per extensió, aquesta incorrecció també és aplicable al substantiu recolzament (apoyo). Per tant, una frase com “Moltes gràcies pel vostre recolzament” no és correcta en català. En aquest cas, una possibilitat seria fer la traducció equivalent apoyo-suport: “Moltes gràcies pel vostre suport”. En el cas de l’adjectiu (M’he sentit molt recolzat), caldrà recórrer a construccions alternatives, ja que les formes suportat, recolzat i, evidentment, apoiat són del tot incorrectes en català. Una alternativa podria ser “He sentit molt de prop el vostre suport”. Sovint caldrà reescriure l’oració, ja que l’adjectiu apoyado no té un equivalent exacte en català en el sentit de donar suport.

ee85ip

Després de llegir aquestes explicacions torneu a llegir les oracions del principi de l’entrada:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Segur que ara hi ha alguna cosa que ja us ha grinyolat, oi?

Éreu conscients del mal ús que es fa del verb recolzar en considerar-lo equivalent del verb apoyar en tots els contextos? Personalment tinc la sensació que és un ús cada cop més estès, ja que fins i tot l’he arribat a llegir en titulars de notícies. És una construcció que a poc a poc s’ha anat introduint a la llengua catalana a través del castellà i actualment la sento dir tant a catalanoparlants com a castellanoparlants quan parlen en català. Suposo que ja ha aconseguit passar desapercebuda a la majoria, però encara no ha guanyat la batalla.

El català correcte… passa’l!

Tothom atent a la pàgina de Facebook del blog aquestes pròximes setmanes, que estem preparant un sorteig nadalenc!

 

 

Regals per a amants de les llengües

Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu… ♫ ♪ ♫ ♪

Neu? Trineu? No, no, ja ho sé, encara no som a Nadal. Però el temps cada cop passa més ràpid i cada any ens acaba agafant desprevinguts, si més no a la majoria. Per això m’avanço una mica en el temps i a l’entrada d’avui vinc a donar-vos algunes idees de coses que podeu regalar als amants de les llengües (o que us podeu regalar vosaltres mateixos, és clar!). Si se us acudeix alguna cosa que no apareix a l’entrada, no dubteu a deixar un comentari perquè tothom n’estigui al cas.

  • Gramàtiques, diccionaris o manuals d’estil: sí que és veritat que a Internet hi ha moltíssima informació, però als amants de les llengües ens encanta poder buscar la informació entre les pàgines d’un gramatica_portadabon llibre. I anar a parar d’un concepte a l’altre, i aprendre de forma involuntària, a mesura que anem llegint. En el cas del català, per exemple, un bon regal podria ser la recent publicada Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Llibres: vaja, no hi ha gaire cosa més a dir, de llibres n’hi ha per triar i remenar! Però regalar un llibre a algú que sabem que li agrada molt llegir també té els seus riscos, ja que potser no sabem tots els llibres que té i ens repetim. Una bona solució també és regalar un val per ser gastat en llibres, a lliure elecció.
  • Llibre digital: si el pressupost de què disposeu és generós, un llibre digital (e-book) pot ser una bona elecció si el regal que busqueu és per a algú amant del món digital. Aquesta eina et permet portar a sobre milers de llibres a la vegada. Alguns també inclouen una eina per consultar traduccions de les pac13e5f803d109f1299b2fbc767c6754c.jpgraules que no entenguis, o bé el seu significat.
  • Tassa: una tassa original per fer un cafè o un te durant les hores de lectura.
  • Llumet per llegir: la solució perfecta quan vols llegir de nit o en un lloc amb poca llum. Hi ha una gran diversitat de models i dissenys, així com de preus. En podeu trobar a establiments com Ikea, Carrefour, Fnac, Media Markt i El Corte Inglés, entre d’altres.
  • Samarretes: us proposo un parell de webs on podeu trobar samarretes d’allò més originals relacionades amb la llengua. En aquest cas, la llengua catalana. Es tracta dels projectes Parla pallarès i Català il·lustrat.

Dos models del projecte Català il·lustrat

  • Bosses de cotó amb motius lingüístics: una bona opció també és una bossa de cotó per portar llibres, anar a comprar, etc. Per Internet podeu trobar moltíssims models o crear el vostre propi disseny.

retocada.jpgBossa de La incorrecta

  • Agenda o calendari: una eina imprescindible on apuntar totes les presentacions o esdeveniments que puguin ser d’interès del nostre obsequiat amant de les llengües (presentacions de llibres, cursets, conferències, etc.)
  • Jocs de taula lingüístics: el joc de taula lingüístic per excel·lència, l’Scrabble.
  • Subscripció a una revista o a un portal de sèries i pel·lícules: si voleu fer un regal a una persona a qui agrada llegir alguna revista sobre llengua (o en algun altre idioma) o mirar pel·lícules i sèries (en versió original per practicar, per exemple), també podeu optar per regalar-li una subscripció al mitjà que acostuma a fer servir. D’aquesta manera li estalviareu una despesa!
  • Aguantallibres: la forta addició a les llengües i el vici de la lectura poden fer que els llibres i diccionaris s’acumulin. Un bon regal pot ser un parell d’aguantallibres per tenir els llibres més ben organitzats.
  • Thumb thing: i com a regal friqui de l’entrada (però no menys interessant!), el thumb thing, una espècie d’anell per al dit gros que ens permet aguantar el llibre obert només amb una mà. Lloc web oficial.

home_pic1

I fins aquí la col·lecció de regals per a amants de les llengües. Em podria haver allargat molt més, ja que, de fet, qualsevol cosa que tingui alguna relació amb les llengües i la lectura (punts de llibre, pòsters, llibretes…) pot ser un bon regal, però tampoc cal col·lapsar el personal, oi? ;-) Si se us acudeixen altres regals que considereu interessants i originals, no dubteu a deixar un comentari aquí sota.

Fins ben aviat!

 

 

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.