Articles

Traducció anglès > català de les ponències de la Trobada del Comitè Internacional de Drets Lingüístics i Traducció del PEN Internacional a Girona, del 25 al 27 de juny de 2014. Traduccions publicades a la revista Visat l’agost de 2014.

Relació d’articles traduïts:

_______________________________________________________________________

La traductora insatisfeta, per Josefina Cornejo.
Traducció castellà > català publicada en aquest mateix blog el novembre de 2013.

Fragment

I de traduir tot això se n’encarreguen els professionals menys visibles i menys reconeguts del sector, la feina dels quals no es veurà recompensada amb cap guardó i passarà desapercebuda per la gran majoria, excepte si un lector atent descobreix algun error. Aleshores és probable que sentim allò tan típic de «Però que mal feta, aquesta traducció!» o «Qui ha traduït això?» o el tan habitual «quin traductor tan dolent». Professionals als qui en comptades ocasions se’ls ofereix l’oportunitat de firmar la seva feina i que, en general, treballen en condicions, si és que fos possible, penoses, és a dir, terminis d’entrega impossibles («si ho pots tenir abans, molt millor») i tarifes irrisòries i, de vegades, canviants.

Traducció sencera a Traduint des de Calella

_______________________________________________________________________

Guadalajara (1996), per Steven G. Kellman.
Traducció anglès > català publicada a la revista Visat l’octubre de 2012.

Fragment

En «Els llibres», l’última de les catorze històries reunides a Guadalajara de Quim Monzó, un «lector apassionat» anònim compra uns quants llibres de cop però mai no s’atreveix a passar més enllà de les primeres pàgines de cap dels exemplars. «Quan el ventall de bifurcacions de la història es va reduint i el llibre comença a avorrir-lo, el tanca…» Els contes curts de Monzó són prou curts (aproximadament cinc pàgines cadascun), de manera que és probable que els lectors vulguin veure més enllà dels seus ressonants finals. «Els escriptors s’equivoquen», escriu, inequívocament, «quan desenvolupen els plantejaments inicials. No ho haurien de fer. Haurien de, sistemàticament, plantejar inicis i abandonar-los en el moment més suggerent.»

Traducció sencera a Visat.cat

_______________________________________________________________________

Antígona (1955), per Carles Miralles.
Traducció català > castellà publicada a la revista Visat l’octubre de 2011.

Fragment

Las últimas palabras de la obra, pronunciadas por la dama camino de la muerte, en Antígona 1939, daban al final una imponente solemnidad trágica. En el curso de los años sesenta del siglo XX, Espriu revisó su obra anterior, un trabajo que practicó sistemáticamente hasta su muerte. De esta obra de revisión, se veía entonces la parte de más exigencia de escritura, desde el punto de vista lingüístico y estilístico, pero en muchos casos escondía una toma de distancia del escritor mayor respecto al mismo escritor más joven que había escrito la obra que el mayor entonces revisaba. El final de Antígona es un ejemplo que pone de manifiesto este hecho. Posiblemente tenía que ver con la situación política y social española, que, a pesar de la persistencia de la dictadura, había cambiado desde el final de la guerra al 1964, pero también con la particular desolación de la cosmovisión espriuana, que debía hacerle incompatibles la lucidez y el heroísmo.

Traducció sencera a Visat.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s