Dia Internacional de la Traducció 2018 (amb sorteig inclòs!)

Ja ha arribat el 30 de setembre, el Dia Internacional de la Traducció! Sempre m’agrada celebrar-lo d’alguna manera especial, i aquest any he volgut que la celebració durés una mica més, en concret, tot el mes de setembre.

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

A continuació podeu veure les 30 postals traduïdes que durant el mes de setembre he difós a les xarxes socials. Aprofito per donar les gràcies a tothom que ha compartit les imatges a les seves xarxes! Aquest era l’objectiu principal del projecte: fer difusió de la feina dels traductors.

La tria de les frases no va ser fàcil. La meva intenció inicial era que les 30 frases fossin traduccions de 30 idiomes diferents, però de seguida vaig veure que per poder-ho fer hauria hagut de començar la recerca molt abans. Així doncs, vaig fer la tria a partir de llibres que tenia al meu abast o que eren de fàcil accés (gràcies, biblioteques!).

Espero que la campanya us hagi ajudat a conèixer autors, títols i, sobretot, traductors. A continuació de les imatges trobareu l’explicació del sorteig que he preparat aquest any!

ATENCIÓ: SORTEIG!

Quina és la cita que més t’ha agradat?

Deixa un comentari en aquesta entrada dient quina de les 30 postals és la que t’ha agradat més i participa en el sorteig d’un pòster personalitzat amb les 6 postals que tu decideixis (i una segona còpia per poder-la regalar a qui vulguis!). Hi haurà 10 guanyadors. En el comentari, recorda deixar el teu correu electrònic perquè em pugui posar en contacte amb tu en cas que siguis una de les persones guanyadores. La participació estarà oberta fins al 7 de setembre a les dotze de vespre.

Si la campanya t’ha agradat, t’animo a compartir aquesta entrada (o alguna de les postals) a les teves xarxes socials. Pots fer servir diverses etiquetes (#DiaInternacionaldelaTraducció #DiaInternacionaldelaTraducción #llenguacatalana #literaturatraduïda #InternationalTranslationDay #traduintdesdeCalella). Si fas clic a sobre d’una postal, te la podràs baixar amb la mida original, de molta més qualitat.

Moltes gràcies, i llarga vida a la traducció!

Anuncis

30 dies. 30 cites. 30 traductors.

Bon dia i bona hora!

Com alguns ja heu llegit a la pàgina de Facebook del blog, aquest any m’agradaria celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre) d’una manera ben especial. Per fer-ho, he preparat un projecte que durarà 30 dies, des de l’1 de setembre fins al dia 30. L’he batejat “30 dies. 30 cites. 30 traductors.”

Durant aquest més penjaré cada dia al Facebook del blog una postal amb una cita literària traduïda al català. Evidentment, també hi apareixerà el nom de la persona que es va encarregar de fer aquella traducció. M’agradaria que aquests 30 dies ens serveixin a tots per conèixer traductors del català i fer una mica de difusió de la professió.

Aquí teniu la primera postal de la col·lecció:

Original postal Harry Potter

Espero que el projecte us engresqui tant com m’ha engrescat a mi i que compartiu les postals a les vostres xarxes socials. El dia 30 les recopilaré totes en una entrada del blog, en mida grossa perquè us les pugueu descarregar. :-)

Gràcies i… llarga vida a la traducció!

Apunts lingüístics: el verb “recolzar” i els seus usos

Ja torno a ser aquí! Aquest cop amb un apunt lingüístic sobre el verb recolzar. Em sembla que d’aquest verb ja n’he parlat alguna altra vegada, però avui serà el protagonista principal de l’entrada i, d’aquesta manera, li podré dedicar més temps i podré parlar-ne amb detall.

Abans de començar, llegiu les oracions que us proposo a continuació i penseu si totes us sonen bé o si trobeu que alguna té alguna cosa estranya:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Què us semblen? N’hi ha alguna d’incorrecta?

Bé, la resposta és que sí. Però tranquils, que ara ens fixarem en detall en el verb recolzar i els seus usos (i mals usos) perquè no se’ns torni a escapar res i orgullosament puguem dir…

o123gh

Comencem…

Arran de la situació política que vivim aquests dies, és molt comú que uns i altres donem suport a determinats col·lectius o individus. Però cada vegada és més comú trobar-se que en aquest context no es fa servir aquesta expressió (donar suport), sinó que el verb recolzar ha agafat més protagonisme. Aquest ús, però, és totalment incorrecte. El verb recolzar no es pot fer servir en tots aquells casos que en castellà diríem apoyar, sinó que l’equivalent recolzar-apoyar es limita als casos de recolzament físic, menys en un dels casos, en què el significat és una mica més abstracte. Vegem-ho.

Fixeu-vos en les definicions del verb recolzar del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans:

recolzar
Oi que tots els significats fan referència al fet de recolzar-se en el sentit físic? Una paret, un arbre… L’únic que ens podria fer dubtar és la segona entrada de l’accepció número 1, ja que no parla d’un recolzament estríctament físic. Si ens hi fixem bé, però, podem entendre que es tracta d’una extensió del significat. En el cas de l’oració “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”, per exemple, seria impossible que una teoria es recolzés físicament en alguna cosa, bàsicament perquè una teoria és un concepte abstracte. Tot i així, entenem que la teoria es basa en un fets, és a dir, s’hi recolza, per explicar-nos alguna cosa.

Tant aquest significat més especial com tota la resta d’accepcions del verb recolzar del DIEC corresponen als significats del verb apoyar en castellà. Però si ens fixem en els diversos significats d’aquest verb del diccionari de la RAE veurem que en castellà el verb apoyar té dues accepcions addicionals que sí que estan relacionades amb el sentit de donar suport:

rae2

Ho veieu? En castellà sí que és correcte dir que recolzes una iniciativa o l’opinió d’un polític.

Per extensió, aquesta incorrecció també és aplicable al substantiu recolzament (apoyo). Per tant, una frase com “Moltes gràcies pel vostre recolzament” no és correcta en català. En aquest cas, una possibilitat seria fer la traducció equivalent apoyo-suport: “Moltes gràcies pel vostre suport”. En el cas de l’adjectiu (M’he sentit molt recolzat), caldrà recórrer a construccions alternatives, ja que les formes suportat, recolzat i, evidentment, apoiat són del tot incorrectes en català. Una alternativa podria ser “He sentit molt de prop el vostre suport”. Sovint caldrà reescriure l’oració, ja que l’adjectiu apoyado no té un equivalent exacte en català en el sentit de donar suport.

ee85ip

Després de llegir aquestes explicacions torneu a llegir les oracions del principi de l’entrada:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Segur que ara hi ha alguna cosa que ja us ha grinyolat, oi?

Éreu conscients del mal ús que es fa del verb recolzar en considerar-lo equivalent del verb apoyar en tots els contextos? Personalment tinc la sensació que és un ús cada cop més estès, ja que fins i tot l’he arribat a llegir en titulars de notícies. És una construcció que a poc a poc s’ha anat introduint a la llengua catalana a través del castellà i actualment la sento dir tant a catalanoparlants com a castellanoparlants quan parlen en català. Suposo que ja ha aconseguit passar desapercebuda a la majoria, però encara no ha guanyat la batalla.

El català correcte… passa’l!

Tothom atent a la pàgina de Facebook del blog aquestes pròximes setmanes, que estem preparant un sorteig nadalenc!

 

 

Montserrat Roig, l’escriptora total [Adopta una autora]

Fa uns mesos, tot navegant pel Twitter, vaig topar amb un projecte d’allò més interessant al qual ben aviat vaig tenir ganes de participar: el projecte Adopta una autora. Aquest projecte té com a objectiu donar a conèixer la vida i obra d’autores de diverses èpoques, nacionalitats, llengües, gèneres literaris i formats de lectura. Per aconseguir-ho, la valenciana Carla Bataller Estruch va decidir obrir el projecte a tothom qui s’hi volgués implicar. Així doncs, cada persona que decideix col·laborar amb el projecte ha d’adoptar una autora que tingui ganes de fer conèixer a la xarxa i publicar-ne entrades o vídeos.

Personalment, des del principi tenia clar que l’autora que jo escolliria seria catalana. En un primer moment vaig pensar d’adoptar Mercè Rodoreda, però de seguida em vaig adonar que, ara mateix, pel meu cap hi ronda una autora que tinc moltes ganes de conèixer amb profunditat i de fer conèixer, molt més enllà del meu entorn més proper. Aquesta autora és Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991). Espero estar a l’alçada i que en gaudiu!

roig7Foto: Pilar Aymerich

Abans de començar a parlar sobre la Montserrat, us he de confessar (i abaixo el cap avergonyida…) que encara no he llegit cap de les seves obres. Però també us he de confessar que justament avui he acabat de llegir un llibre de recent publicació que parla de la seva vida i obra1 i que ara encara tinc més ganes d’endinsar-me en tot el que ens va deixar, abans no se l’endugués el càncer de mama que va patir.

Dic «tot el que ens va deixar» perquè de la Montserrat no només en conservem literatura. La Montserrat va publicar novel·la, narrativa breu, teatre, crítica literària i assaig. Però també va col·laborar en diversos diaris i mitjans. Periodísticament, la Montserrat ens ha deixat molts articles, columnes, entrevistes i crítiques. Tenim molt i molt de material. Quina bona notícia, oi? :)

Però bé, seguim amb la presentació.

Tot i no haver llegit res del que va publicar la Montserrat, sí que he llegit força cites i frases seves. Han estat aquestes cites i la recent commemoració del 25è aniversari de la seva mort (any 2016) allò que m’ha fet agafar les ganes de descobrir-la. En aquesta entrada m’agradaria deixar-vos quatre pinzellades de la manera de ser de la Montserrat, de les seves conviccions i lluites. Perquè la comenceu a conèixer.

La Montserrat feminista, dona:

Pregunteu-li a un home que pren decisions importants per a la col·lectivitat on és el pal de fregar el dia que la rentadora vessi, i veurem què us contestarà.

La Montserrat catalana:

Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

La Montserrat escriptora:

Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit, per recuperar el «jo» perdut.

La Montserrat lectora:

No et mors tant si saps llegir. Comparteixes, en silenci, les paraules de l’escriptor, que és passat, amb el teu present i que aviat serà futur per a comprendre millor el món.

La Montserrat periodista:

Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les publiquen.

La Montserrat d’esquerres:

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

La Montserrat barcelonina:

Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls.

La Montserrat viva:

Crec en l’esperança perquè només ella construeix el futur.

La Montserrat natural:

Diuen que tot això és ser roja i separatista i jo només sóc una noia ben educada.

I podria seguir, i seguir, i seguir…

Déu n’hi do, oi? Per tots aquests vessants que ens ofereix la Montserrat, se’n diu que és «una escriptora total». Però no em voldria excedir i que us canséssiu de llegir, així que tancaré aquí la primera entrada de presentació del projecte. Espero haver despertat el vostre interès per aquesta autora i que aneu seguint les entrades que vagi publicant. Ara és el moment d’endinsar-me en les seves obres, que ja faig tard! S’accepten suggeriments de lectures amb què iniciar-m’hi. :)


1 Torres, A. (2016). La memòria viva. Carcaixent: Sembra Llibres.

Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

“No trepitgeu la carpeta amb les sabates brutes” (falsos amics anglès – català)

fryCarpeta? Trepitjar? Sabates? En Fry, durant la seva visita al Regne Unit, està sent víctima d’allò que anomenem falsos amics (o false friends, en anglès). És força probable que ja n’hàgiu sentit a parlar, però, per si de cas, deixarem clar què és un fals amic, lingüísticament parlant. Segons el Manual de traducció anglès-català (J. Ainaud, A. Espunya, D. Pujol), anomenem falsos amics els mots de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, tenen un significat diferent. També s’anomenen literalismes o paranys de traducció.

En aquesta entrada esmentarem alguns falsos amics que trobem entre l’anglès i el català. A veure si així els tenim més presents i podem evitar confusions com la d’en Fry.

banderesAlguns substantius…

carpet:
El substantiu carpet en anglès no equival al català carpeta (folder), sinó que fa referència a la moqueta o catifa que podem tenir al menjador de casa.

choiceTraducció: Treu-te les sabates o neteja’m la moqueta. Tu tries.

dinner:
El substantiu dinner en anglès no equival al català dinar (lunch), sinó que fa referència a l’àpat que nosaltres fem al vespre, el sopar. Aquest fals amic és dels que més es resisteixen, oi?

dinnerbillion:
Si volem tenir els calerons controlats, és important no confondre els mots billion i bilió, ja que no són equivalents. L’anglès billion equival al català mil milions. Així doncs, si un londinenc m’explica que li han tocat 2 billion £ a la loteria, m’està dient que li han tocat 2 mil milions de lliures (2.000 milions o 2.000.000.000) i no pas 2 bilions de lliures (2.000.000.000.000).

library:
El substantiu library en anglès no equival al català llibreria (bookshop), sinó que fa referència a la biblioteca, allà on podem endur-nos llibres en préstec, en comptes de comprar-los.

librarydemonstration:
Quan al telenotícies expliquen que a Edimburg hi ha hagut una demonstration a favor de la independència d’Escòcia, no és que ens estiguin explicant que els escocesos han fet una demostració d’allò que desitgen, sinó que han fet una manifestació, en el sentit estricte de la paraula.

2012 demonstration for independence in Scotland. The demo took place on September 22nd. (Manifestació de 2012 a favor de la independència d’Escòcia. La mani va tenir lloc el 22 de setembre.)

 

Alguns adjectius…

embarrassed:
L’adjectiu embarrassed en anglès no equival al català embarassada (pregnant), sinó que es fa servir per dir que algú està avergonyit o cohibit.

Sense títolEl famós mico del WhatsApp està avergonyit (embarrassed) i la noia de l’esquerre està embarassada (pregnant, que no embarrassed).

sensible:
Encara que s’escriguin exactament igual, l’adjectiu sensible en anglès no equival al català sensible (sensitive), sinó que es fa servir per dir que una persona és sensata.

Maria is very sensible → La Maria és molt sensata.
Maria is very sensitive → La Maria és molt sensible.

constipated:
L’adjectiu constipated en anglès no equival al català constipat (cold), sinó que fa referència a un “estat” ben diferent. L’anglès constipated equival al català (anar) restret. No us confongueu!

constip


I fins aquí els falsos amics d’avui. Per tal de no col·lapsar l’entrada, crec que serà més adient fer-ne diverses “entregues”.

Què en penseu, dels falsos amics? Se us resisteixen? Els coneixíeu, aquests? Si sou víctimes d’altres falsos amics que creieu que poden ser interessants per a la resta de lectors, deixeu un comentari i en parlarem en properes entrades.

Que tingueu un bon diumenge, i no taqueu la carpeta amb les sabates! ;)