Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

“No trepitgeu la carpeta amb les sabates brutes” (falsos amics anglès – català)

fryCarpeta? Trepitjar? Sabates? En Fry, durant la seva visita al Regne Unit, està sent víctima d’allò que anomenem falsos amics (o false friends, en anglès). És força probable que ja n’hàgiu sentit a parlar, però, per si de cas, deixarem clar què és un fals amic, lingüísticament parlant. Segons el Manual de traducció anglès-català (J. Ainaud, A. Espunya, D. Pujol), anomenem falsos amics els mots de dues llengües diferents que, tot i tenir una forma similar, tenen un significat diferent. També s’anomenen literalismes o paranys de traducció.

En aquesta entrada esmentarem alguns falsos amics que trobem entre l’anglès i el català. A veure si així els tenim més presents i podem evitar confusions com la d’en Fry.

banderesAlguns substantius…

carpet:
El substantiu carpet en anglès no equival al català carpeta (folder), sinó que fa referència a la moqueta o catifa que podem tenir al menjador de casa.

choiceTraducció: Treu-te les sabates o neteja’m la moqueta. Tu tries.

dinner:
El substantiu dinner en anglès no equival al català dinar (lunch), sinó que fa referència a l’àpat que nosaltres fem al vespre, el sopar. Aquest fals amic és dels que més es resisteixen, oi?

dinnerbillion:
Si volem tenir els calerons controlats, és important no confondre els mots billion i bilió, ja que no són equivalents. L’anglès billion equival al català mil milions. Així doncs, si un londinenc m’explica que li han tocat 2 billion £ a la loteria, m’està dient que li han tocat 2 mil milions de lliures (2.000 milions o 2.000.000.000) i no pas 2 bilions de lliures (2.000.000.000.000).

library:
El substantiu library en anglès no equival al català llibreria (bookshop), sinó que fa referència a la biblioteca, allà on podem endur-nos llibres en préstec, en comptes de comprar-los.

librarydemonstration:
Quan al telenotícies expliquen que a Edimburg hi ha hagut una demonstration a favor de la independència d’Escòcia, no és que ens estiguin explicant que els escocesos han fet una demostració d’allò que desitgen, sinó que han fet una manifestació, en el sentit estricte de la paraula.

2012 demonstration for independence in Scotland. The demo took place on September 22nd. (Manifestació de 2012 a favor de la independència d’Escòcia. La mani va tenir lloc el 22 de setembre.)

 

Alguns adjectius…

embarrassed:
L’adjectiu embarrassed en anglès no equival al català embarassada (pregnant), sinó que es fa servir per dir que algú està avergonyit o cohibit.

Sense títolEl famós mico del WhatsApp està avergonyit (embarrassed) i la noia de l’esquerre està embarassada (pregnant, que no embarrassed).

sensible:
Encara que s’escriguin exactament igual, l’adjectiu sensible en anglès no equival al català sensible (sensitive), sinó que es fa servir per dir que una persona és sensata.

Maria is very sensible → La Maria és molt sensata.
Maria is very sensitive → La Maria és molt sensible.

constipated:
L’adjectiu constipated en anglès no equival al català constipat (cold), sinó que fa referència a un “estat” ben diferent. L’anglès constipated equival al català (anar) restret. No us confongueu!

constip


I fins aquí els falsos amics d’avui. Per tal de no col·lapsar l’entrada, crec que serà més adient fer-ne diverses “entregues”.

Què en penseu, dels falsos amics? Se us resisteixen? Els coneixíeu, aquests? Si sou víctimes d’altres falsos amics que creieu que poden ser interessants per a la resta de lectors, deixeu un comentari i en parlarem en properes entrades.

Que tingueu un bon diumenge, i no taqueu la carpeta amb les sabates! ;)

 

 

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

Després de la primera entrega sobre màsters i postgraus publicada fa un parell de setmanes (si us la vau perdre, feu clic aquí), avui torno amb la segona entrega: «I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)». Vaig decidir dividir les col·laboracions per no fer una entrada massa farragosa.

Avui, coneixerem l’experiència de la Marta Torné (Màster en Tradumàtica) i de la Mireia Reus (Postgrau de Traducció Biomèdica i en Ciències de la Salut). Aquestes dues col·laboracions completen una sèrie d’experiències, opinions i consells relacionats amb cinc màsters/postgraus de cinc àmbits diferents de la traducció. Estic molt satisfeta del resultat d’aquestes dues entrades. Gràcies, noies, per acceptar participar al blog, i que tingueu molta sort en la vostra carrera professional com a traductores! :-)

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

La Marta Torné Ferrer va realitzar el Màster en Tradumàtica IMG_20150703_214205a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012-2013. En acabar la carrera, la Marta volia professionalitzar-se com a traductora i va creure que aquesta era una molt bona opció per fer-ho. No cal dir que va prendre una molt bona decisió.

A la xarxa, podeu trobar la Marta…
 – Al web: martatraduccions.cat
 – Al LinkedIn: Marta Torné Ferrer

Per què vas decidir fer aquest màster? En els darrers anys de la llicenciatura, em vaig adonar que si volia continuar dedicant-me i aprofundint en el món de la traducció, hauria d’escollir un màster o un postgrau que em permetés ampliar els coneixements. De seguida vaig optar pel Màster de Tradumàtica, ja que sabia que tenia un caire professionalitzador i que m’aportaria un ampli ventall d’eines i recursos que em serien de gran utilitat per al futur. A més, la possibilitat de realitzar pràctiques em podria ajudar a introduir-me en el món de la traducció professional i agafar experiència en aquest sector.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: És difícil triar una sola assignatura, ja que el màster engloba molts àmbits diferents i el seu conjunt és el que fa que sigui tan complet. Les assignatures es divideixen en tres grans mòduls que es complementen entre ells i junts donen una visió transversal del món professional de la traducció en àmbits tecnològics i empresarials. Durant el curs, s’imparteixen assignatures d’eines de traducció assistida, d’elaboració de pressupostos, d’edició d’imatges, de tractament de fitxers, de fiscalitat per a traductors, d’orientació professional, de gestió de projectes, etc. Totes elles són assignatures que pràcticament no s’observen durant la carrera i que aporten coneixements indispensables per a qualsevol persona que vulgui entrar en aquest mercat laboral.

Dit això, si n’he de destacar una, triaria la que sol cridar més l’atenció a la majoria dels alumnes, que és la de traducció de videojocs. El fet d’especialitzar-se i aconseguir una feina en aquest àmbit és el somni de molts traductors i aquesta assignatura et permet endinsar-te força en aquest món. A més, la professora, la Carme Mangiron, l’aconsegueix enfocar d’una manera molt motivadora, divertida i plena d’anècdotes amb les quals es troba ella quan treballa.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Tal com he esmentat abans, totes les assignatures en conjunt t’aporten els recursos i les eines necessàries per poder exercir de traductor o dedicar-te al món de la traducció. Tot i això, si el mòdul de pràctiques en empresa es pot considerar una assignatura, sens dubte triaria aquesta. Durant la carrera, l’assignatura de pràctiques era optativa i no la vaig escollir, però, per mi, en aquest màster ha estat clau per aplicar tots els coneixements apresos, així com per ampliar-los.

A part de l’assignatura de pràctiques, també podria destacar l’assignatura de “Traductor autònom”, que potser és la que aporta més informació sobre la vida d’un autònom i les seves implicacions, i també se n’obtenen consells i anècdotes que et permeten familiaritzar-t’hi.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí. Tal com he comentat, per mi les pràctiques van ser una part clau del màster. Després de familiaritzar-te amb un bon grapat d’eines de traducció a l’aula, entre moltes altres coses, és molt interessant el fet de poder-les dur a la pràctica amb projectes reals.

El màster ofereix dos tipus de pràctiques: 70 hores no remunerades i 750 hores remunerades (són les preferides per les empreses). En el meu cas vaig estar en dues empreses diferents realitzant les estades de pràctiques de 750 hores. En un inici, vaig començar treballant d’ajudant de gestora de projectes a Intertext, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una empresa de traducció amb la vessant més relacionada amb la preparació d’arxius, gestió de proveïdors, control de qualitat, etc. Al cap de quatre mesos, em va sortir la possibilitat de poder començar a realitzar una estada de pràctiques de traducció a iDISC. Com que les pràctiques són optatives, vaig poder canviar sense problemes sense haver fet les 750 hores. A iDISC, vaig començar a dedicar-me únicament a la traducció i va ser on em vaig familiaritzar completament amb tots els programes de traducció i localització.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Sí. En aquest màster el treball final ja ve definit per part de la coordinació i tots els alumnes fan el mateix aproximadament cada any. El treball consisteix en elaborar un projecte real de localització d’un programari de codi obert. A diferència d’altres màsters, el treball es fa en grup i cadascú a nivell individual té l’oportunitat de treballar alguna vegada com a localitzador, revisor o tester. El treball et permet obtenir una experiència real en localització i considero que és una bona elecció per tal d’acabar d’arrodonir i posar en pràctica els coneixements.

Què et va sorprendre més? El curs està molt ben orientat i va destinat ben bé a qui busca poder-lo acabar amb una feina. Totes les assignatures tenen un punt pràctic i d’aplicació al mercat laboral. A més, a part del contingut de les assignatures, també cal destacar que la majoria de professors són professionals del món de la traducció, fet que es valora, ja que et poden donar consells pràctics i completament actualitzats.

Què hi vas trobar a faltar? No hi vaig trobar a faltar res en concret, però sí que és cert que hi ha força classes que es relacionen entre si, com ara les de les eines de traducció assistida, ja que sempre tenen trets en comú i sovint s’hi repeteix el temari. En canvi, hi ha altres assignatures que semblen molt interessants i que no coneixem tant, en les quals s’hi podria aprofundir més. Des del meu punt de vista, però, crec que és positiu poder familiaritzar-se una mica amb tot, encara que sigui a grans trets, ja que d’aquesta manera després cadascú pot triar allò que més li interessa i aprofundir-hi.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí. El màster em va obrir completament les portes. En el meu cas, quan vaig acabar les pràctiques, l’empresa em va donar la possibilitat de fer-me autònoma i de poder treballar per a ells. Actualment ja fa un any i nou mesos que em dedico a la traducció professionalment i n’estic molt contenta.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Si has acabat la carrera, tens ganes d’ampliar els teus coneixements a nivell de tecnologies i recursos de traducció i vols tenir l’oportunitat d’aconseguir una feina o de guanyar experiència, ja sigui de traductor, gestor de projectes, enginyer, etc., escull aquest màster sense cap mena de dubte. En canvi, si ja treballes en el sector, ja saps utilitzar les diverses eines de traducció i ja estàs familiaritzat amb aquesta feina, possiblement aquest màster no t’aportarà gaire coneixements nous i serà preferible que en triïs un altre que et permeti aprofundir més en alguna cosa nova.

Valoració general: La meva opinió respecte al màster és molt positiva. Quan arriba el final de curs, realment et sents preparat per treballar i endinsar-te en aquest sector, gràcies a tots els recursos i experiències. A més, com a últim punt fort, durant els últims mesos cadascú s’ha de crear un web per la “Jornada Pont”, que és una trobada que té lloc a final de curs en què diverses empreses del sector vénen a fer entrevistes als alumnes a la facultat. Tot i que normalment només es fa amb la intenció de fer una presa de contacte, és una bona oportunitat per donar-se a conèixer i també per acabar el màster amb un bon web personal.

En conclusió, el màster em va permetre descobrir un ampli ventall de possibilitats del món de la traducció que com aquell qui diu en acabar la carrera no coneixia o veia molt llunyà, i també em va obrir les portes en el món de la traducció i localització. Actualment, després de dos anys, puc dir que segueixo estant contenta d’haver-lo triat i que no me’n penedeixo gens.

I bé, aquest seria una mica el meu resum del màster… Si voleu saber alguna cosa més o teniu alguna pregunta, no dubteu a escriure’m a info@martatraduccions.cat i intentaré ajudar-vos ;-)


La Mireia Reus Muns va realitzar el Postgrau de Traducció BiomMireiaèdica i en Ciències de la Salut a l’Institut d’Educació Continuada (idEC) de la Universitat Pompeu Fabra el curs 2012-2013. Durant la carrera, l’interès de la Mireia per a la traducció biomèdica i de les ciències de la salut va anar en augment i tenia ganes d’aprendre’n més, motiu pel qual va decidir cursar aquest postgrau d’especialització.

A la xarxa, podeu trobar la Mireia…
 – Al LinkedIn: Mireia Reus
– Al Twitter: @mireiareus

Per què vas decidir fer aquest postgrau? Crec que hi va haver com a mínim dos factors que em van fer decantar per fer aquest postgrau. El primer, i segurament el més important, va ser les ganes que tenia de seguir aprenent i de trobar el meu raconet dins l’immens món de la traducció.

El director del postgrau, Xavier Mas, m’havia fet de professor a la carrera i la seva assignatura em va fer créixer un interès especial en el camp de la traducció biomèdica i de les ciències de la salut. Això em va fer centrar l’atenció en aquest postgrau i el de la Universitat Jaume I. Aquest últim el vaig descartar, perquè en aquells moments tenia ganes d’anar a classe i tenia la disponibilitat per fer-ho i aquest màster es fa en línia. Així doncs, un dia vaig anar a parlar amb en Xavier Mas i em va acabar de convèncer (tot i que tenia la feina bastant feta) a seguir aquest camí. Tenia la certesa que a les seves classes aprendria i que serien profitoses i això va ser un altre dels factors determinants per escollir aquest postgrau.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Traducció mèdica. No em vaig equivocar abans de fer el postgrau en creure que les classes d’en Xavier Mas serien molt profitoses. Ell cursava aquesta assignatura i crec que sap transmetre molt bé els coneixements, a més de la passió per la medicina i el món de la salut. Òbviament, vam fer altres assignatures molt interessants i enriquidores amb professors que ens van ensenyar continguts que actualment em serveixen molt. També vaig trobar molt profitoses les conferències que ens van venir a fer al llarg del curs diferents professionals del món de la traducció mèdica.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Em costa escollir-ne una, perquè en el fons es complementaven les unes amb les altres. Mentre que a traducció mèdica apreníem nocions bàsiques de medicina i qüestions essencials d’aquest àmbit d’especialitat, en una altra assignatura ens donaven els recursos on cercar informació fidedigne, apreníem a utilitzar les eines TAO, ens introduíem a la traducció veterinària, debatíem els pros i contres de la traducció automàtica i analitzàvem les arrels etimològiques gregues mèdiques o ens familiaritzàvem amb la redacció de textos científics. Personalment, les conferències de professionals convidats (tots es caracteritzaven per tenir una carrera plena d’èxits) em van motivar i inspirar a tirar endavant la meva, de carrera, i em van a ajudar a dibuixar una mica el camí que havia de seguir si volia evolucionar com a traductora mèdica.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí, al Termcat, Centre de terminologia de Catalunya, i a Factorsim, empresa de creació d’e-learning. Vaig tenir molta sort tant en un lloc com en l’altre, perquè no només em van posar totes les facilitats per aprendre i perquè estigués còmode amb ells, sinó que a més a més, en tots dos hi he acabat treballant.

Van ser dues experiències molt diferents i variades, però alhora molt enriquidores. Al Termcat vaig col·laborar en l’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina com a terminòloga i a Factorsim vaig fer de traductora, revisora i, a vegades també de subtituladora o de suport a les pedagogues. A Factorsim vaig tocar temes molt variats: des de farmàcia, passant per Moodle i seguint pel món de les noves tecnologies, entre molts d’altres. He tingut la gran sort i l’oportunitat d’estar al costat de grans professionals, l’exemple dels quals intento seguir actualment.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? No, quan jo vaig fer el curs, encara no era un màster i, per tant, no tenia TFM. Per finalitzar el curs, vam fer un examen que consistia a realitzar un encàrrec de traducció real amb eines TAO i una limitació de temps raonable.

Què et va sorprendre més? La complexitat de la traducció mèdica. Com ja he dit, ja havia fet assignatures d’aquesta especialitat, però al postgrau miràvem encara més prim que a la carrera i el nivell de precisió i exigència era més alt. També em va sorprendre la fascinació i el respecte que em causava tot aquest món.

Què hi vas trobar a faltar? Més hores de classe. Els sis mesos em van passar volant i ara em penedeixo de no haver fet el postgrau de traducció farmacèutica (llavors es feien els dos postgraus per separat, ara els han ajuntat i és un màster). Però mai és massa tard, diuen! El problema és que quan t’endinses al món laboral és difícil compaginar-ho tot, però suposo que mentre hi hagi ganes, se’n poden fer moltes de coses, encara que els dies només tinguin 24 hores.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Absolutament. Estic convençudíssima que si ara sóc on sóc és gràcies al postgrau. Durant el curs vaig tenir l’oportunitat de fer dos mesos de pràctiques al Termcat i ara, dos anys més tard, m’han proposat de col·laborar en l’actualització del Demcat que estan realitzant. També vaig poder fer unes segones pràctiques d’una duració de mig any en una empresa de creació d’e-learning, Factorsim, en la que vaig conèixer gent meravellosa i vaig aprendre sobre temes molt diversos i, més endavant, es va convertir en una feina a mitja jornada que vaig compaginar amb una altra mitja jornada a Competitive Strategy Insurance com a traductora de l’iAXIS, l’aplicació que l’empresa ven a diverses asseguradores. He estat treballant per CSI gairebé dos anys i fa poc menys d’un mes me n’he hagut de desvincular per centrar-me en els altres projectes.

Fa cosa d’uns vuit mesos aproximadament, vaig decidir canviar de rumb i provar sort com a autònoma i, actualment compagino el projecte del Termcat amb la traducció de la CIM-10 a través de Nova Languages i, de tant en tant, faig d’intèrpret de la Policia Nacional o de la Guardia Civil a través de Seprotec.

Des que vaig començar el postgrau ha anat venint una cosa darrera l’altra i de moment estic molt contenta i agraïda per com està anant i estic aprenent molt, que és el més important.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Si tens interès pel món de la medicina i vols contribuir a difondre informació en aquest camp d’especialitat, fes el màster (actualment els dos postgraus crec que no es poden cursar per separat), perquè, com a mínim, aprendràs molt.  Un cop dins, no deixis perdre l’oportunitat de fer pràctiques. A vegades, volem o somiem a treballar en grans empreses o institucions conegudes per a tothom, però crec que sovint també aprendrem o ens enriquim més en les que menys esperem o en les més petites. Jo sóc de les que crec que cada persona té alguna cosa per ensenyar-nos i que de cada experiència, sigui bona o dolenta, se n’extreu alguna cosa i, si es fan pràctiques, de persones, se’n coneixen moltes i l’experiència la tens assegurada!

Si en tens l’oportunitat, procura no fer les pràctiques durant el període lectiu, jo ho vaig fer i van ser uns mesos de bojos i tinc la sensació que hagués pogut aprofitar encara més les classes si ho hagués fet per separat. Malauradament, però, no va ser possible.

Valoració general: Crec que és un molt bon curs per professionalitzar-se, especialitzar-se i enriquir-se, del qual se’n pot treure molt partit. Jo estic contenta d’haver-lo fet i dubto que sigui cap excepció. Fins on jo sé, els meus companys i companyes tampoc es penedeixen gens d’haver-lo cursat i els estan anant molt bé les coses. Ara bé, segurament tots coincidim en què ens hagués agradat que el preu fos una mica més baix. De totes maneres, és una bona manera d’invertir els diners, crec jo. Un factor important a tenir en compte és que les llengües de treball del postgrau són l’anglès i el castellà, tot i que puntualment es fan pinzellades de qüestions de traducció al català com a llengua d’arribada o del francès o l’alemany com a llengua de partida. Això és degut al fet que aquesta combinació lingüística és la que té més sortida en aquest àmbit d’especialitat.


Aquestes són les experiències de la Marta i la Mireia. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, totes dues estan molt satisfetes de la decisió que van prendre, estan molt contentes amb la formació que han rebut i tenen molta feina. Són grans traductores, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. Si hi sumo aquests dos, jo ja tinc cinc opcions de màsters/postgraus que m’agradaria fer… ha, ha, ha! :-P

Ús i abús de les majúscules

En català, sempre se’ns ha dit que les majúscules serveixen per identificar els noms propis o per indicar que s’inicia una frase (al principi del text o després d’un punt). Hi ha idiomes, com l’alemany, que escriuen tots els substantius en majúscules, siguin comuns o propis:

DibuixQuant a l’anglès, per exemple, és molt comú fer servir les majúscules en títols o titulars de notícies, encara que els noms no siguin propis, simplement per destacar aquells mots i per indicar que no es tracta d’una frase del cos del text, és cosa d’estil.

example01Últimament, m’he fixat força en la creixent obsessió per les majúscules en català. Ja sigui per influència de l’anglès o no, sembla que les normes ortotipogràfiques catalanes s’estan començant a deixar una mica de banda. Vaja, fa uns mesos vaig rebre un correu electrònic de publicitat d’una aerolínia que tenia aquest aspecte:

10172577_574845425982662_4992045598564438602_nPotser en van fer un gra massa, no creieu?

Amb aquesta entrada, doncs, pretenc donar un toc d’alerta. Si no anem amb compte, amb el temps Potser Acabarem Escrivint Tots Així. Penso que els sectors que es poden veure més afectats per aquesta dèria majusculística són la publicitat (en els eslògans, per exemple) i la premsa (en els titulars). De fet, ja es comencen a veure coses així:

10363630_618005744999963_6238250594890647933_n577006_3955025428702_1352468638_nA continuació, trobareu un breu resum dels casos en què no s’han d’emprar les majúscules però on, per contra, cada cop en trobem més. Parlarem només dels casos als quals sembla que ens hem més mal acostumat i que hauríem de corregir (acompanyats d’imatges on s’ha fet un mal ús de les majúscules).

Així doncs, no hem d’emprar les majúscules:

– En els noms dels mesos de l’any, els dies de la setmana i les estacions de l’any (menys quan formen part d’una festivitat o un fet històric):

març– En els noms d’idiomes, gentilicis, races o ètnies:

anglès– En els signes del zodíac quan s’utilitzen en el sentit de designar una persona nascuda sota aquell signe (ja que funciona com a adjectiu):

L’Anna és lleó.
El signe del zodíac que comença el 22 de febrer és Peixos.

– En els punts cardinals quan es fan servir en el sentit de nom comú, així com els astres i els noms de productes:

El nord del país és ple de neu. / El pol Nord és un lloc molt fred.
A l’estiu, la gent va a la platja a prendre el sol. / La Terra orbita al voltant del Sol.
Hem acompanyat les postres amb una mica de ratafia. / Hem comprat Ratafia Russet per acompanyar el dinar.

 – En els mots que formen el nom d’una llei:

llei*Només cal escriure en majúscules el mot «llei»: «Segons la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s’informa…»

– En els mots «carrer» (el carrer Major), «plaça» (la plaça del Rei), «passeig» (el passeig de Gràcia), «rambla» (la rambla del Raval), «travessera» (la travessera de les Corts) i les seves corresponents abreviatures (c. Major, pl. del Rei, pg. de Gràcia), excepte quan la designació genèrica s’utilitza com a nom propi del lloc (la Rambla):

  plaça plç

En definitiva, només cal emprar les majúscules per indicar el principi d’un text o bé quan fem servir un nom propi (o un nom comú que ha adoptat el sentit de nom propi pel context en què l’utilitzem). Fora d’aquests casos, les majúscules prenen un sentit purament estilístic que, en català, no és tradicional ni genuí. Que l’anglès utilitzi aquesta estratègia per destacar els mots no vol dir que sigui la millor alternativa ni que calgui que, en escriure en català, ho imitem.

Per últim, vegem alguns exemples de títols literaris on podem veure l’ús tradicional de les majúscules en català i en anglès.

cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd       wind-up-bird-chronicle

catalunya2        Harry_Potter_and_the_Philosopher's_Stone_Book_Cover

9788496863927       A_Walk_to_Remember_(Hardcover)

No Us Deixeu Seduir Per La Majusculitis! ;-D

Descobrim la Interpretació: Entrevista a Montserrat Sardà

Aquest blog està principalment destinat a parlar de la Traducció, ja que és allò en què jo m’he format i allò a què em dedico. Tot i així, crec que pot ser interessant conèixer una mica més de prop la professió dels intèrprets. Al cap i a la fi, qui es gradua en Traducció també ho fa en Interpretació (tot i només fer alguna assignatura relacionada amb aquesta disciplina, o potser cap). És per això que avui m’agradaria compartir amb vosaltres una entrevista que he realitzat a Montserrat Sardà, traductora i intèrpret. Espero que gaudiu molt de l’entrevista. Les opinions i aportacions de la Montserrat són d’allò més interessants i curioses per a aquells qui no coneixem tant la seva feina.


Montserrat Sardà és traductora i intèrpret autònoma des de 2011. A la xarxa la trobareu sota el nom MSE Interpret, la seva marca professional. Ha rebut formació diversa relacionada amb la interpretació i segueix formant-se dia rere dia. El mes de desembre de 2014 va crear un blog en el qual ens parla sobre traducció, interpretació i altres temes relacionats amb la professió. És una persona apassionada per la seva feina i així es fa palès al llarg d’aquesta entrevista.

unnamedTraduint des de Calella: Quines són les teves llengües de treball?
Montserrat Sardà: Treballo de l’anglès, l’alemany i el francès al català i al castellà. En simultània faig retour (o interpretació inversa) a l’anglès i, en consecutiva i enllaç, també cap a l’alemany. Potser algun dia acabaré d’incorporar definitivament el grec a la combinació…

TC: Com t’has format per poder-te dedicar a la interpretació?
MS: Des que vaig començar la Llicenciatura en Traducció i Interpretació tenia ben clar que volia ser intèrpret i que l’objectiu era arribar al Màster en Interpretació de Conferències. Durant dos estius vaig fer cursos a Alemanya especialitzats en interpretació per reforçar-ne l’aprenentatge i també vaig passar un any a la Universitat de Granada, on oferien 6 hores d’interpretació setmanals, que era bastant més del que fèiem a Barcelona.

Un cop llicenciada i després d’una temporada a l’estranger, vaig presentar-me a les proves d’accés als màsters en interpretació de conferències de la Universitat de Westminster (Anglaterra) i la Universitat de La Laguna (Illes Canàries). Finalment, vaig optar per la segona, ja que em convenia més per la meva combinació lingüística. Va ser un any molt intens i dur, amb uns horaris molt compactats i grups de pràctiques addicionals. Els resultats van fer que la intensitat i la tensió valguessin la pena.

Actualment, em segueixo formant. He realitzat un parell més de cursos a Alemanya i també de virtuals sobre tècniques de perfeccionament d’interpretació i ampliació de vocabulari. Paral·lelament, s’han de cuidar tant les llengües estrangeres com les maternes per no perdre capacitats i seguir millorant dia a dia. Per últim, és imprescindible estar al corrent de l’actualitat als països de les teves llengües de treball perquè mai saps per on sortiran els ponents i és força probable que addueixin referències culturals i d’actualitat.

TC: Explica’ns una mica la teva trajectòria com a intèrpret de conferències, dels inicis a l’actualitat. Va ser gaire difícil, el començament?
MS: Després de La Laguna em vaig trobar a Barcelona amb un màster sota el braç i cap compromís laboral, així que vaig decidir fer-me autònoma i provar sort, no només com a intèrpret, sinó principalment com a traductora.

En interpretació s’ha de tenir molta paciència. Poc a poc van arribar els primers encàrrecs, sobretot per part de companys d’estudis o coneguts. Vaig fer algunes interpretacions voluntàries on vaig poder conèixer altres intèrprets amb qui mantinc el contacte i amb qui he treballat després de manera remunerada. Al món de la interpretació no n’hi ha prou amb deixar el currículum a agències de traducció, sinó que el boca-orella és fonamental.

Poc a poc he vist com augmenta el nombre d’interpretacions, així com els clients recurrents, però encara em queda molta feina per fer i un llarg camí per davant. Considero que estic en procés d’incorporació al mercat, un procés que pot resultar hostil en alguns moments i molt gratificant en d’altres.

TC: Com és un dia típic d’un intèrpret?
MS: No sé si podem parlar de dies típics, ja que, com a mínim pels intèrprets autònoms, això no existeix perquè cada dia és diferent. De veritat, no hi ha horaris: des d’interpretacions de mitja hora al matí, passant per jornades senceres on el dinar també és part de la interpretació i has de fer malabars per treballar i alimentar el cervell mínimament, fins a interpretacions remotes o a distància, on no veus els ponents i interpretes a través d’una pantalla, o interpretacions nocturnes.

I el ventall de situacions en les que et pots trobar com a intèrpret és amplíssim. Reunions comercials, congressos i conferències de tot tipus, fires, reunions advocat-client, presentacions de productes, rodes de premsa, inauguracions d’exposicions, cursos de formació, reparació de màquines, visites a fàbriques… I un llarg etcètera, incloent-hi una calçotada (i no és broma!).

TC: Acostumes a fer interpretacions d’alguns temes o àmbits concrets?
MS: És difícil acotar els àmbits de treball perquè, com deia, et pots trobar en mil-i-una situacions diferents. El que puc dir és que no treballo en l’àmbit mèdic, en primer lloc perquè no en tinc coneixements i en segon perquè no m’agrada, sóc massa aprensiva.

Treballo sovint amb temes tècnics i d’altres més empresarials on s’hi barregen aspectes jurídics i financers, però, com deia, el ventall de temàtiques que es poden interpretar és infinit. Sense voler-ho, resulta que treballo força en el sector de la gastronomia. I això que cuinar no és precisament el meu fort! Però he fet unes quantes coses més: enginyeria, moda, art, teatre, cinema, esport, política, psicologia, química…

TC: Explica’ns alguna anècdota o curiositat que t’hagi passat durant alguna interpretació.
MS: El més increïble, i que no goso dir-li anècdota perquè més aviat fou un mal tràngol, va ser una intèrpret que es va fer passar per mi en un encàrrec. Resulta que el client havia decidit canviar d’intèrpret uns dies abans perquè no acabava de fer-li el pes i es van posar en contacte amb mi. El dia de la interpretació, aquesta persona es va presentar al lloc abans que jo arribés i es va fer passar per mi, tot i que no es va trigar gaire en descobrir el pastís. Ja s’entén perquè al client li feia mala espina… M’havien avisat que podia ser un món competitiu, però tant, no ho creia pas!

Com a anècdota més divertida, no fa massa vaig fer una consecutiva anglès <> català en un auditori. Jo estava dreta al costat de l’orador i anava traduint el seu discurs. En un moment donat, digué: «Últimament s’han posat molt de moda els xixi-bars». Vaig notar com tots els assistents que parlaven català em miraven fixament amb cara d’expectació i uns quants somriures mal dissimulats.

Sincerament, no tenia ni idea de què volia dir amb això (i dubtava molt que fos el que realment havia dit). Quan em disposava a preguntar-li ben discretament si podia repetir-ho, l’orador se’n va adonar i afegí: «Volia dir els sushi-bars».

Montserrat consecutivaTC: Com et prepares una interpretació?
MS: Sempre que puc em començo a preparar la interpretació uns dies abans. És clar que depèn de la feina que tingui o de si els clients faciliten la informació corresponent i quan, però, en tot cas, mai he anat a una interpretació sense haver-m’hi dedicat unes quantes hores –o dies– prèviament.

Divideixo la preparació en tres fases: primer cerco informació dels ponents per saber qui són i a què es dediquen. En segon lloc, m’informo del tema en la llengua d’arribada per entrar en matèria. I, per últim, em preparo els materials que m’hagin pogut proporcionar els clients o faig cerques a Internet sobre el tema i, a partir d’aquí, vaig elaborant glossaris. Per mi és fonamental posar-me en context primer i anar construint el tema poc a poc.

TC: Amb quin tipus d’interpretació treballes més, consecutiva o simultània?
MS: Ara per ara, estic al 50%-50% aproximadament, tot i que va a temporades. Reconec que la consecutiva m’agrada molt, mentre que hi ha altres intèrprets que només es dediquen a la simultània. No és el meu cas.

TC: Quina és la situació actual del mercat de la interpretació? Està ben pagada? Hi ha feina?
MS: No sé fins a quin punt es pot generalitzar sobre la situació del mercat, perquè segurament dependrà de la persona a qui preguntis i el mercat del qual parlem. En la meva opinió, sí que hi ha feina, però costa guanyar-se-la, sobretot perquè en els últims anys s’ha constatat un descens important del volum d’interpretació. Hi ha menys feina per a un nombre d’intèrprets creixent. Però feina, n’hi ha. Si no estàs consolidat al mercat, l’has de buscar proactivament i carregar-te de paciència. Al final tot dóna els seus fruits.

Sobre la remuneració, per algú que no estigui familiaritzat amb les tarifes habituals li pot semblar que és una feina molt ben pagada, però s’ha de tenir en compte que els honoraris d’interpretació no només inclouen els dies de presència, sinó també totes les hores o dies previs de preparació. A més, per poder interpretar cal una formació llarga, primer en idiomes, perquè sense uns coneixements excel·lents de la llengua de partida és impossible començar a fer res, i segon perquè no et fas intèrpret d’avui per demà, has de perseverar, practicar hores i hores i ser molt constant. És un aprenentatge inacabable, sempre pots millorar.

A tot això li hem de sumar que la feina de l’intèrpret és molt estressant i que requereix uns nivells de concentració i rendiment altíssims, moltes vegades passes hores seguides treballant al màxim de les teves capacitats. També és una feina irregular, en el sentit que potser una setmana treballes dos dies en un congrés, però i la resta?

A partir d’aquí, cadascú és lliure de treure’n les seves pròpies conclusions.

TC: Combines la interpretació amb la traducció? Si és que sí, és per gust o per, diguem-ne, necessitat?
MS: Sí, combino ambdues activitats, i amb molt de gust! La interpretació em dóna una adrenalina que no tinc en la traducció, però reconec que m’agrada poder treballar des de casa, amb horaris més flexibles i organitzar-me la jornada per incloure-hi altres activitats a banda de la feina. Amb la interpretació no ets tan flexible, ja que els horaris són els que són.

Ho faig per necessitat? Sí i no. Alguns mesos de l’any podria viure només de la interpretació i d’altres no, però és que no m’imagino sense traduir.

En la meva opinió, són dues activitats que es complementen molt bé: la interpretació et dóna agilitat mental i capacitat de reacció, mentre que en la traducció tens més temps per jugar amb el llenguatge, pots esborrar el text tantes vegades com vulguis fins trobar la formulació més convincent, i aquests coneixements els pots aplicar després a la cabina d’interpretació, i viceversa.

TC: Creus que la feina dels intèrprets està prou reconeguda?
MS: Depèn. Les persones acostumades a treballar amb intèrprets són molt més conscients de la necessitat de garantir una bona comunicació i es preocupen per tal que tinguis els materials necessaris i unes bones condicions de treball, però és cert que un nombre important de la població és bastant indiferent vers els intèrprets. Som força invisibles, menys quan ens equivoquem. Aleshores sortim a tots els diaris: penseu en l’intèrpret de llengua de signes al funeral de Mandela, per exemple. He perdut el compte de les vegades que amics i parents m’han fet broma amb aquest home, i això que ni tan sols em dedico a la llengua dels signes!

Si fas bé la teva feina, passes desapercebut, i en realitat així és com ha de ser, perquè tu poses veu a altres persones, però no expresses la teva opinió, mai has d’ésser l’autor de les idees rere el discurs, sinó només de les paraules escollides per transmetre-les.

Tanmateix, és molt important que com a intèrprets «eduquem» els clients, que amb freqüència desconeixen completament el nostre món, i els fem ésser més conscients de la tasca dels intèrprets, la seva funció comunicadora i llurs necessitats, però també els seus límits.

TC: Què diries a un estudiant de Traducció i Interpretació que estigui plantejant-se dedicar-se a la Interpretació?
MS: El primer consell és que no s’hi dediqui si no ho té claríssim, perquè suposa fer una sèrie d’esforços que només valen la pena si realment t’apassiona aquesta feina. En segon lloc, li recomanaria que es plantegés fer formació universitària en interpretació, preferiblement un màster. De fet, no m’imagino entrar en cabina sense haver tingut una formació exhaustiva prèviament. Quin patiment!

També li diria que apliqui el sentit comú i no es precipiti a l’hora d’acceptar feines, que és millor dir que no si no ens sentim qualificats que fer el ridícul i donar una mala imatge que segurament trigarem a treure’ns del damunt. És un món molt petit.

TC: Quina és la interpretació amb la qual recordis que t’has sentit més còmoda?
MS: Guardo molt bon record d’una de les primeres interpretacions que vaig fer, un enllaç amb els comitès olímpics grec i xipriota en una visita a Catalunya. La interpretació era en anglès, però es valoraven els coneixements de grec. Els assistents portaven setmanes de gira pel món i van confessar que era la primera vegada que tenien interpretació amb grec, encara que fos parcialment. Estaven contents, tenien ganes de xerrar i això va fer que l’ambient fos distès i agradable. I qui sap, potser els resultats aconseguits van ser més positius gràcies a la seva predisposició vers les reunions del que potser hauria estat si s’haguessin expressat només en anglès.

Montserrat simultàniaTC: Qui t’agradaria interpretar, que encara no ho hagis fet?
MS: En aquests moments i per la presència mediàtica que té, m’agradaria interpretar un dels que podem considerar l’home del moment, l’actual ministre grec d’economia i finances i escriptor Yanis Varoufakis. He llegit alguns articles seus, he vist entrevistes i em sembla una persona molt interessant que en aquests moments té un paper crucial a la història del seu país i d’Europa. També m’agradaria conèixer l’escriptora alemanya Ingrid Noll, les novel·les de la qual m’empasso incansablement des de fa uns mesos, per posar un parell d’exemples.

La llista és llarga, tot i que tenir cert renom no és sinònim d’ésser interessant. Al contrari, amb freqüència són els testimonis de cares menys visibles les que aconsegueixen transmetre un missatge més clar i punyent. L’important és que hi hagi un missatge i un bon missatger, i aquí és on entra en joc l’intèrpret, sigui per parlar en boca de personatges coneguts o per donar veu a cares anònimes.


Si voleu contactar amb la Montserrat, aquests són els seus espais a la xarxa:
Lloc web
Blog
Facebook
Twitter
LinkedIn

I, si mai necessiteu algú per a una interpretació, tingueu-la present, que és una gran professional.

Des d’aquí torno a donar-te les gràcies, Montserrat, per haver dedicat part del teu temps a respondre les meves preguntes. Estic molt contenta d’haver pogut publicar aquesta entrevista. Ha sigut una experiència d’allò més interessant. Et desitjo molta sort!

Els meus objectius professionals per al 2015

Quan comença l’any, és tradició demanar un desig relacionat amb alguna cosa que ens agradaria que es fes realitat durant aquell any que comença. A més, també és típic plantejar-se objectius i fites que es volen assolir durant aquell any, ja sigui a nivell personal o professional. Així doncs, mig mes després d’haver iniciat el 2015, avui publico els objectius professionals que em plantejo de cara aquest 2015. Últimament hi he estat pensant molt, i penso que deixar-los escrits sempre és bo i fa que te’ls plantegis de manera més conscient.

Abans, però, un petit balanç del que ha estat el 2014 professionalment parlant:

  • He iniciat la meva carrera com a traductora autònoma i he començat a col·laborar amb l’agència de traducció SLS International.
  • He tingut els meus primers encàrrecs de clients directes i he pogut veure publicades les meves primeres traduccions com a professional (per exemple, aquí i aquí).
  • El blog ha celebrat el seu primer aniversari! Per celebrar-ho, vaig regalar uns pòsters que sembla que han agradat força.
  • He conegut noves editorials.
  • Per Sant Jordi, sorteig d’un exemplar del llibre «El petit príncep». La guanyadora va voler rebre la versió italiana del llibre.
  • Al juny, el blog va quedar 7è en la categoria Language Professional del concurs Top 100 Language Lovers. Una gran sorpresa. Moltes gràcies!
  • La pàgina del Facebook del blog ha superat els 250 seguidors.
  • Els apunts lingüístics del blog han tingut una difusió a les xarxes socials que no m’esperava. Moltes gràcies a tots aquells qui compartiu les entrades!

Després d’aquest repàs (que em fa fer un balanç molt positiu d’aquest any), toca plantejar-se objectius de cara als onze mesos i mig que queden de 2015. Perquè es pot anar fent segons cap a quina direcció bufi el vent, sí, però sempre és bo tenir uns objectius marcats pels quals treballar i esforçar-se.

Aquest 2015, em proposo:

    • Aprofitar el domini .cat que vaig guanyar per, per fi, crear el meu web professional propi (amb enllaç al blog).
    • Lligat al web, penso que també ja és hora de crear la meva marca professional pròpia com a traductora. Em proposo, doncs, dissenyar un logotip i unes targetes amb l’ajuda del meu pare.
    • Aprofundir els meus coneixements d’anglès i alemany i començar-me a introduir al coreà.
    • Ampliar horitzons i llegir sobre altres temes que m’interessen, dels quals potser podria arribar a traduir: viatges, fotografia, egiptologia, música.
    • Trobar clients nous.
    • Començar a contactar amb editorials, amb l’objectiu d’introduir-me a la traducció literària.
    • Publicar un mínim d’una entrada mensual al blog.

I fins aquí! Tampoc no vull proposar-me massa coses. Millors pocs objectius però assolir-los. Si el desembre del 2015 he pogut fer tot això, estaré més que satisfeta. A més, penso que són coses força importants perquè la meva recent iniciada trajectòria com a traductora autònoma evolucioni.

Dit això, molt bon any nou a tothom! Gràcies per ser-hi i per seguir les meves publicacions, m’animeu molt a seguir escrivint. :-)

unnamed

Traductores i intèrprets, any 2

Avui, 15 de desembre de 2014, ja fa dos anys que ens vam graduar com a traductores i intèrprets. Aprofito per donar l’enhorabona a totes les meves companyes de promoció!

L’any passat vaig celebrar el primer aniversari com a traductora graduada oficial amb l’entrada Traductores i intèrprets, any 1, en la qual vam poder conèixer el primer any després d’acabar la carrera d’algunes de les meves companyes. N’hi ha que, amb aquest any que hem passat, potser han canviat de trajectòria. D’altres, deuen haver seguit aprenent i guanyant experiència. Sigui com sigui, els desitjo molta sort. Que sembla que viure de la traducció no és gens fàcil, però res no és impossible!

Per celebrar el segon aniversari, vaig decidir traduir un article d’El Trujamán en què Carlos Mayor ens parla de tot un seguit de coses que ha après gràcies a la traducció. Una traducció castellà > català simple, a simple vista. Alhora, però, plena de referències a textos externs i frases fetes. No ha estat fàcil! Espero que us agradi.

Així doncs, un petit homenatge a tot allò que he après durant aquests dos anys i tot el que espero seguir aprenent:

DibuixSaber-ne un riu
Per Carlos Mayor

En el procés de traduir una frase rere l’altra he après: a llegir; a escriure; a puntuar diàlegs com Déu mana; a desconfiar dels possessius fins que hi has fet unes quantes canyes i ja els coneixes bé; la dificultat d’encaixar el text en un entrepà; a citar; que la gent només cita tres llibres (i un d’ells és de Walter Benjamin); informàtica; a entendre un contracte; de tot i més sobre Jeff Wall; que l’endemà d’una entrega és la teva oportunitat per anar a la platja, perquè la cosa no dóna gaire de si; a rumiar-m’ho dues vegades; que el context, el context i el context; que el món dels títols no és d’aquest món; a treballar en equip; que allò que a la Rue és una botiga de queviures, o uns texans, o girar-se cap a algú… en un llibre es vade retro, Satanàs; l’art de la botifarra; que tenir un parlant nadiu de la llengua de què tradueixes al despatx és un regal del cel (i tenir-lo ficat a casa ja ni t’ho explico); a ensenyar; a passar del desencant iopinat a la il·lusió d’un text nou; que gairebé tot es troba a la Bíblia (o a Martínez de Sousa); concisió; a gaudir de la llibertat de treballar a qualsevol lloc, i que els paràgrafs llargs cansen.

I també: que hi ha llibres que et fan bola i llibres que surten sols dels dits; a preguntar; que no hi ha cap tarifa millor que la tarifa per paraula; que, si et despistes, aquesta professió no té horari (ni data al calendari); a donar sortida al perepunyetisme; que val més una plantilla a la mà que els drets en l’aire; que traduir un conte en vers sobre uns mitjons blaus no és gens fàcil, perquè no hi ha gairebé res que rimi amb mitjons ni amb blaus; que a Magrinyà no li agraden ni els cònjuges ni els depens; el que és l’aire fregit en italià; que per traduir un llibre s’ha de ser disciplinat si no vols que se’t tiri el temps al damunt; que de vegades negocies bé i d’altres sembles més curt que una màniga d’armilla; temprança, i a assaborir amb ganes aquest estira i arronsa continu i obstinat de paraules i idees.

I, així, ja per acabar, afegeixo que amb la traducció també he après: moltes, moltes coses sobre temes que no m’interessaven gens i que m’han acabat agradant; a oblidar; a no deixar els personatges drets o asseguts més temps del just i necessari; que la clau és associar-se; a ser dolenta, o agut, o pesat, o estupenda, tal com el qui va escriure l’original; a cercar, cercar, cercar informació; que hi ha clients que estan pendents de tot i d’altres als qui convé enviar correus d’una sola línia perquè no puguin llegir-los en diagonal; a estimar el gerundi i la passiva com a cosins llunyans; a viure en la incertesa; la meravella de fer llibres; a repetir-me amb gràcia (i salero); a qüestionar-ho tot; que en el món editorial normalment val més peixet per conèixer que un Leviatan conegut; a fer etiquetes i catalogacions del dret i del revés; que puntuar és com entrar en una merceria (ja ho diu Javier Pérez Andújar); que després d’això ve coma, i no punt i coma, i que uns bocinets de depèn mai no sobren.

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
En la pomada, por Carlos Mayor. Sección: Profesión. 30 de octubre de 2014. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.