Montserrat Roig, l’escriptora total [Adopta una autora]

Fa uns mesos, tot navegant pel Twitter, vaig topar amb un projecte d’allò més interessant al qual ben aviat vaig tenir ganes de participar: el projecte Adopta una autora. Aquest projecte té com a objectiu donar a conèixer la vida i obra d’autores de diverses èpoques, nacionalitats, llengües, gèneres literaris i formats de lectura. Per aconseguir-ho, la valenciana Carla Bataller Estruch va decidir obrir el projecte a tothom qui s’hi volgués implicar. Així doncs, cada persona que decideix col·laborar amb el projecte ha d’adoptar una autora que tingui ganes de fer conèixer a la xarxa i publicar-ne entrades o vídeos.

Personalment, des del principi tenia clar que l’autora que jo escolliria seria catalana. En un primer moment vaig pensar d’adoptar Mercè Rodoreda, però de seguida em vaig adonar que, ara mateix, pel meu cap hi ronda una autora que tinc moltes ganes de conèixer amb profunditat i de fer conèixer, molt més enllà del meu entorn més proper. Aquesta autora és Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991). Espero estar a l’alçada i que en gaudiu!

roig7Foto: Pilar Aymerich

Abans de començar a parlar sobre la Montserrat, us he de confessar (i abaixo el cap avergonyida…) que encara no he llegit cap de les seves obres. Però també us he de confessar que justament avui he acabat de llegir un llibre de recent publicació que parla de la seva vida i obra1 i que ara encara tinc més ganes d’endinsar-me en tot el que ens va deixar, abans no se l’endugués el càncer de mama que va patir.

Dic «tot el que ens va deixar» perquè de la Montserrat no només en conservem literatura. La Montserrat va publicar novel·la, narrativa breu, teatre, crítica literària i assaig. Però també va col·laborar en diversos diaris i mitjans. Periodísticament, la Montserrat ens ha deixat molts articles, columnes, entrevistes i crítiques. Tenim molt i molt de material. Quina bona notícia, oi? :)

Però bé, seguim amb la presentació.

Tot i no haver llegit res del que va publicar la Montserrat, sí que he llegit força cites i frases seves. Han estat aquestes cites i la recent commemoració del 25è aniversari de la seva mort (any 2016) allò que m’ha fet agafar les ganes de descobrir-la. En aquesta entrada m’agradaria deixar-vos quatre pinzellades de la manera de ser de la Montserrat, de les seves conviccions i lluites. Perquè la comenceu a conèixer.

La Montserrat feminista, dona:

Pregunteu-li a un home que pren decisions importants per a la col·lectivitat on és el pal de fregar el dia que la rentadora vessi, i veurem què us contestarà.

La Montserrat catalana:

Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

La Montserrat escriptora:

Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit, per recuperar el «jo» perdut.

La Montserrat lectora:

No et mors tant si saps llegir. Comparteixes, en silenci, les paraules de l’escriptor, que és passat, amb el teu present i que aviat serà futur per a comprendre millor el món.

La Montserrat periodista:

Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les publiquen.

La Montserrat d’esquerres:

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

La Montserrat barcelonina:

Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls.

La Montserrat viva:

Crec en l’esperança perquè només ella construeix el futur.

La Montserrat natural:

Diuen que tot això és ser roja i separatista i jo només sóc una noia ben educada.

I podria seguir, i seguir, i seguir…

Déu n’hi do, oi? Per tots aquests vessants que ens ofereix la Montserrat, se’n diu que és «una escriptora total». Però no em voldria excedir i que us canséssiu de llegir, així que tancaré aquí la primera entrada de presentació del projecte. Espero haver despertat el vostre interès per aquesta autora i que aneu seguint les entrades que vagi publicant. Ara és el moment d’endinsar-me en les seves obres, que ja faig tard! S’accepten suggeriments de lectures amb què iniciar-m’hi. :)


1 Torres, A. (2016). La memòria viva. Carcaixent: Sembra Llibres.

Anuncis

Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

Dia Internacional de la Traducció 2014 [gràcies, traductors!]

Cada 30 de setembre, els traductors d’arreu del món celebren el Dia Internacional de la Traducció. I per què aquest dia? Doncs perquè és Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia i el patró dels traductors.

El motiu de disposar d’una dia dedicat a la traducció és el de donar visibilitat a la professió i fer que els traductors estiguin més valorats. Imagineu-vos tots els llibres que no hauríeu pogut llegir o les pel·lícules i sèries que no hauríeu pogut entendre si no s’haguessin traduït! Potser no ens hi parem a pensar prou. De fet, cada dia i força sovint estem en contacte amb textos que s’han traduït: novel·les, pel·lícules, sèries, cançons, anuncis, documentals, les etiquetes de les peces de roba, les capses dels cereals, còmics, pots de xampú, articles periodístics, la interfície de l’ordinador o del telèfon, el manual del microones o els paquets de tinta de la impressora, receptes de cuina, contes, conferències o les instruccions del joc de taula dels diumenges.

Des de Traduint des de Calella, avui volem fer un petit homenatge als traductors literaris. A continuació podreu veure tot un seguit de portades de novel·les que s’han traduït al català, originàriament redactades en altres idiomes d’arreu del món. I també deixant constància del nom del traductor al català, perquè cal ser conscients que els traductors tenen un nom i uns cognoms, no són pas robots! Se’ls ha de reconèixer l’esforç i el mèrit. Gràcies, traductors!

Del neerlandès al català:
«Boven is het stil» (Gerbrand Bakker)
«A dalt tot està tranquil» (Maria Rosich)

 boven-is-het-stil     A-dalt-tot-esta-tranquil-e1340605848864

De l’anglès al català:
«Homage to Catalonia» (George Orwell)
«Homenatge a Catalunya» (Ramon Folch i Camarasa)

9780141183053     portades llibres018

De l’italià al català:
«Il nome della rosa» (Umberto Eco)
«El nom de la rosa» (Josep Daurella i Nadal)

il-nome-della-rosa     elnomdelarosa2

Del castellà al català:
«Cien años de soledad» (Gabriel García Márquez)
«Cent anys de solitud» (Avel·lí Artís-Gener)

CIEN-A~1     9788496694644

Del japonès al català:
«Nejimakidori Kuronikuru» (Haruki Murakami)
«Crònica de l’ocell que dóna corda al món» (Albert Nolla)

1633688     cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd

De l’alemany al català:
«Die unendliche Geschichte» (Michael Ende)
«La història interminable» (Francesca Martínez)

buchcover     La història interminable

Del francès al català:
«Les Trois Mousquetaires» (Alexandre Dumas)
«Els tres mosqueters» (Josep Navarro Costabella)

1237941-gf     Els_tres_mosqueters-Alexandre_Dumas-9788492672134

Del danès al català:
«Den grimme ælling» (Hans Christian Andersen)
«L’aneguet lleig» (Albert Jané)

001 den grimme aelling     11732648

Del rus al català:
«Преступление и наказание» (Fiódor Dostoievski)
«Crim i càstig» (Andreu Nin)

md_poster     20110920-Crimicastig350

Del polonès al català:
«Drwal» (Michal Witkowski)
«El llenyater» (Marta Cedro i Guilerm Calaforra)

Drwal_Michal-Witkowski,images_big,5,978-83-7799-083-4     Portada_elllenyater_alta

I podria afegir més i més traduccions, però potser se’m faria el 30 de setembre de 2015! Com podeu comprovar, si no fos gràcies a l’ofici dels traductors no tindríem accés a moltes obres literàries. Que molts de nosaltres dominen més d’una llengua, sí, però… què passaria amb tota la resta? Ens perdríem moltíssimes coses.

Des d’aquí, doncs, el meu petit homenatge als traductors literaris, que fan que puguem posar-nos a la pell de tants i tants personatges. Personalment, espero i desitjo poder, algun dia, ser aquest pont entre l’autor estranger i el lector. Un somni per al qual tinc moltes ganes de lluitar. :-)

Si ets traductor/a, gaudeix del teu dia! Si no n’ets però en coneixes, felicita’ls! I si estàs llegint això és perquè el món de la traducció és un sector que t’interessa, així doncs, gràcies!

 

Love your translator!

Fent difusió de projectes editorials independents en català

Enmig d’aquests dies de calor i xafogor tan característics del mes de juliol aquí a la costa calellenca (ep, el dia que vaig començar a escriure aquesta entrada feia molta calor, però ara sembla que l’estiu s’ha pres un petit descans!), avui m’agradaria parlar-vos d’editorials. Però no de les editorials que tot lector coneix o sap que existeixen, sinó de petits segells editorials que han sorgit aquests últims anys i que, mica en mica, van tenint més força dins del món editorial català. Personalment, crec que no se’n fa prou ressò, però que són projectes molt interessants i que es mereixen que es faci difusió de la feina que fan i de la bona literatura que publiquen. Per ara, en conec poques, d’aquest estil, però és un sector que m’agradaria explotar mica en mica. Perquè, si ens deixem endur pels peixos més grossos, ens perdem moltes coses! I ep, amb tot això no estic pas dient que les editorials «de tota la vida» no siguin bones. Simplement que els peixos més petits mereixen més atenció i promoció per poder tirar endavant i fer conèixer el seu interessant projecte editorial. Aquí teniu la meva petita aportació en la promoció d’algunes petites editorials independents que publiquen en català.

Tigre de Paper | Edicions
www.tigredepaper.cat

tigreTigre de Paper | Edicions té un projecte editorial molt clar. Tal com expliquen ells mateixos a l’Editorial del seu web, «des de Tigre de paper | Edicions considerem que la literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat, i com a projecte editorial, tenim el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat.» És per això que les publicacions de Tigre de Paper | Edicions cerquen el desenvolupament del pensament crític del lector, i no pas que ens limitem a llegir per pur entreteniment. El seu objectiu és difondre coneixement, fer servir la literatura com a «eina militant» i parlar d’aquells aspectes de la societat que de vegades se’ns volen, en part, amagar. En definitiva, Tigre de paper | Edicions pretén fer-nos reflexionar, crear persones crítiques, formar-nos en l’àmbit polític i social i fer difusió d’aquelles lluites socials sempre menys difoses, tot això sempre des del treball cooperatiu i un tracte amb el lector molt proper i agraït. Per cert, totes les obres de Tigre de paper | Edicions estan publicades sota la llicència Creative Commons.

Perquè us en feu una idea, alguns títols de Tigre de paper | Edicions són:

  • «TROPFEL. Una dècada de lluita estudiantil a Colòmbia». De Carlos Medina Gallega. Traducció de Lirca López Avilés. Col·lecció Lletrafelina

  • «Pomes perdudes, antologia de narrativa basca moderna». Diversos autors. Col·lecció FeraFerotge

  • «Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària». De George Hajjar i Leila Khaled. Traducció d’Ares Dalmau. Col·lecció Les set vides

  • «En defensa d’Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia». Diversos autors. Col·lecció Urpes

Tigre de paper | Edicions forma part de la cooperativa de treball CULTURA21 SCCL.


Sembra Llibres
www.sembrallibres.com

sembraSembra Llibres és una editorial independent molt jove. Ara mateix, compte amb un catàleg format per només dos llibres i, a partir del proper mes de setembre, un tercer (i la seva primera traducció). Una editorial amb la seva seu d’operacions a Carcaixent, la Ribera Alta, el País Valencià. La llengua catalana al País Valencià es troba en una pitjor situació que al Principat. Així doncs, això d’iniciar un projecte editorial independent al País Valencià i, a més a més, en català, és tot un repte. Però amb ganes, iniciativa, bones idees i cooperació, ja se sap que es poden aconseguir grans coses! Ja ho diuen ells mateixos: «Amb entusiasme i cura, sembrarem llibres amb tu». L’objectiu de Sembra Llibres és enfortir la llengua i regalar llavors literàries als lectors per aconseguir que el català creixi i sigui una llengua forta i viva.

Les llavors de Sembra Llibres són:

  • «Totes les cançons parlen de tu». De Xavi Sarrià
  • «Vertigen». D‘Esperança Camps i Empar Marco
  • «Córrer sense por». De Giuseppe Catozella. Traducció d’Anna Casassas.

Sembra Llibres forma part del col·lectiu editorial Llegir en català.


Raig Verd
www.raigverdeditorial.cat

raigRaig Verd té un objectiu molt clar, «donar més espai a obres inquisitives, compromeses, valentes, inconformistes i exigents en les llibreries i en les biblioteques». M’agradaria subratllar l’adjectiu «exigents», ja que els llibres que n’he pogut llegir o fullejar destaquen sobretot per la seva bona qualitat, lingüística però també editorial. Uns exemplars molt ben acabats. Raig Verd vol crear nous lectors, facilitar l’hàbit de la lectura i despertar inquietuds entre els lectors. El tipus d’autor que publica Raig Verd és contemporani, amb una trajectòria potser curta però no de menys qualitat que aquells més clàssics. Raig Verd vol donar veu a autors que, potser per no considerar-se prou comercials, no han tingut l’oportunitat de ser publicats o traduïts al català. Tot això es confirma quan sabem que el primer títol editat per Raig Verd fa dos anys va ser «A dalt tot està tranquil», de l’autor neerlandès Gerbrand Bakker, obra guanyadora del Premi IMAC (2010) i del Premi Llibreter (2012). Tota una revolució literària.

Últimes novetats de Raig Verd:

  • «Islàndia, somnis de riolita». De Jordi Morell. Col·lecció Raigs Globulars
  • «L’endemà de tot». De Lluís Calvo. Col·lecció Raigs Globulars
  • «Córrer. De Jean Echenoz». Traducció d’Anna Casassas. Col·lecció Llampec
  • «Era broma. De Gabriel Josipovici». Traducció Ferran Ràfols. Col·lecció Raigs Globulars

Raig verd forma part del col·lectiu editorial Llegir en català.


Agde Llibres
http://www.agdellibres.com

big_30852075_0_170-143Adge Llibres ha iniciat la seva aventura en el món editorial català amb la col·lecció Paral·lels. Ja ho explica el mateix nom, exemplars bilingües, amb la versió original en una banda i la traduïda a l’altra, textos paral·lels. Els exemplars fins ara publicats per Agde Llibres contenen novel·les breus i contes. Entre els autors traduïts hi podem trobar Mark Twain o Scott Fitzgerald. Grans autors i petites obres, ideals per a aquells qui vulguin practicar anglès o bé gaudir de la versió traduïda dels contes. O de totes dues versions de forma paral·lela. Podeu veure un tast de tots els exemplars publicats per Agde Llibres des del lloc web de l’editorial.

Títols fins ara publicats per Agde Llibres:

  • «Daisy Miller/Daisy Miller». De Henry James. Traducció de Margarida Araya

  • «Canibalisme als vagons i altres relats breus/Canibalism in the Cars & Other Sketches. De Mark Twain». Traducció de Marta Milian i Ariño

  • «Somnis d’hivern/Winter Dreams». De F. S. Fitzgerald. Traducció de Maria Causadias

  • «La treva i altres contes bestials/The Lull and Other Beastly Tales». De Saki. Traducció de Jordi Martinez

  • «Dames de roig/Ladies in Red». De diverses autores. Traducció de Jordi Martinez

  • «El diamant del Rajà/The Rajah’s Diamond». De Robert Louis Stevenson. Traducció de Marta Milian

tolkiencatalaImatge obra d’Helenka Illustrations1

Personalment, penso que cada cop hi ha més emprenedors amants de la bona literatura i amb idees molt interessants que s’animen a iniciar el seu propi projecte editorial. La literatura catalana i traduïda al català viu un moment molt dolç, i l’hem d’aprofitar. Cada dia apareixen nous autors i noves traduccions en la nostra llengua. Cal que entre tots les potenciem i en fem difusió! Aquest és el meu petit granet de sorra en aquest aspecte. Espero haver despertat la vostra curiositat i que alguna de les vostres properes lectures sigui un exemplar de Tigre de paper | Edicions, Sembra Llibres, Raig Verd o Agde Llibres. I penseu que les biblioteques són també plenes de llibres!

Tinc moltes ganes de conèixer nous projectes editorials. Fa uns dies vaig saber que el 4 i 5 d’octubre tindrà lloc, a Besalú, la Fira d’editorials independents Liberisliber. Si podeu anar-hi, aprofiteu-ho! Aquí teniu tota la informació de la fira.

Ja coneixíeu cap d’aquestes editorials? N’heu llegit cap llibre? No dubteu a deixar un comentari si teniu alguna cosa a dir. :-)

1 L’Helena és una antiga companya d’universitat. Si visiteu el seu web, podreu veure que realitza unes il·lustracions fantàstiques! Aquesta em va agradar especialment. Es tracta d’una il·lustració amb un fragment de Tolkien en català.

Jugant amb la llengua (amb una tassa de xocolata desfeta)

Avui m’agradaria parlar-vos d’un llibre que estic llegint que m’està semblant d’allò més interessant, «Xocolata desfeta. Exercicis d’espill» de Joan-Lluís Lluís. Arran de la recomanació d’una amiga filòloga, el vaig agafar en préstec de la biblioteca i, la veritat, m’ha sorprès molt gratament. Ara veureu per què.

Sinopsi extreta del web de l’editorial La Magrana:
Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una xocolatadesfetanoia l’espera i, al crit de «Jo també sóc de Cassà de la Selva!», li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d’estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos registres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d’espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d’obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!

I què vol dir, exactament, això de «de 123 maneres diferents»? Vol dir que l’autor ha fet servir diverses tècniques lingüístiques, jocs de paraules, registres. I imaginació, molta imaginació. El primer exercici que trobem al llibre, per exemple, té com a protagonista els lipogrames (en vam parlar aquí). Però ha estat gràcies a Lluís que he descobert molts altres jocs lingüístics que la llengua ens permet realitzar. Uns exercicis que deixen bocabadat! Si teniu temps i la llengua és un tema que us interessi, us recomano que li doneu una ullada. A més, com que està format per 123 «relats» (en realitat es tracta del mateix relat reescrit 123 vegades), podeu anar-lo llegint mica en mica, quan tingueu temps. :-)

Arran de la lectura d’aquest llibre, m’han vingut ganes d’intentar experimentar una mica amb la llengua. És per això que m’he inventat un relat curt i he intentat transformar-lo seguint algunes de les tècniques lingüístiques que podem trobar a «Xocolata desfeta. Exercicis d’espill». Aquelles que m’han cridat més l’atenció i amb les quals he tingut ganes d’experimentar jo mateixa (i m’he vist capaç de fer-ho). No ha estat gens fàcil, però aquí en teniu el resultat. Espero les vostres crítiques… ;-) Des d’aquí, us animo a intentar jugar amb la llengua i deixar volar la imaginació i la creativitat!

Relat original
Un dilluns qualsevol, un viatge en tren i un llibre. Aprofitar l’estona del viatge per endinsar-se en un món de fantasia, de mons desconeguts i personatges extravagants. A ella sempre li ha agradat molt, això de llegir al tren. La llum del sol que entra per la finestra, el moviment relaxant del tren, la música de fons del reproductor d’mp3 i la companyia d’algun desconegut que és assegut al teu costat. Un desconegut amb qui, de vegades però alhora rarament, fins i tot es pot iniciar una conversa d’allò més agradable.

Aquell dilluns qualsevol, estava a punt d’acabar un llibre de contes curts d’un autor molt reconegut. En Quim Monzó, sí. Sempre l’havia fascinat, aquest senyor. De fons, un clàssic del rock català. I, de sobte, la sensació que algú li dirigeix algunes paraules. Es treu l’auricular de l’orella dreta. És el noi que fa pocs minuts s’ha assegut al seu costat, que també està llegint un llibre d’en Monzó. «Que me’l recomanes?» li pregunta. Es miren, somriuen. La literatura, l’excusa perfecta perquè una filòloga i un traductor aprofitin un viatge en tren per intercanviar impressions, fer-se recomanacions i conèixer-se l’un a l’altre.

La veu de la senyora de la Renfe anuncia que la filòloga ja és a punt d’arribar a la seva destinació. Es tornaran a veure. Els amants de la literatura han intercanviat números de telèfon, tots dos tenen ganes de continuar aquella conversa. Això sí, en algun lloc on cap destinació no els pugui interrompre.

Anna Rosich i Soler

Lipograma
Obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres
(en aquest cas, la lletra «a»)

Un dilluns corrent, un recorregut en tren i un llibre. Fer profit del recorregut per submergir-se en un món de ficció, de mons desconeguts i individus curiosos. Roser sempre es diverteix molt, llegint dins el tren. El reflex del sol que irromp pel vidre, el moviment monòton del tren, el so de fons del reproductor d’mp3 i un desconegut que seu prop. Un desconegut que, cops però potser no sempre, fins i tot et pot dirigir uns mots ben jolius.

Un dilluns corrent, resten poques línies per enllestir un llibre de contes curts d’un escriptor molt reconegut. En Quim Monzó, sí, un home que sempre li ve de gust llegir. De fons, un so mític del rock del territori. I, de sobte, creu que un individu li dirigeix uns mots. Es treu el dispositiu del lòbul dret que li permet de percebre el so rocker. És el noi que minuts previs prengué seient prop seu, que, com Roser, llegeix un llibre d’en Monzó. «Que és bo, el llibre?» li diu. Es miren, somriuen. Els llibres, el pretext perfecte perquè dos lingüistes treguin profit d’un recorregut en tren per fer elogi o rebuig d’escriptors i llibres, i per conèixer-se.

El to de miss Renfe diu que Roser és prop del seu poble. Es volen veure en breu. Els experts lingüistes es donen els números de telèfon, tots dos esperen seguir el xiu-xiu junts. Però en un lloc on el tren no els pugui interrompre.

Mot al 7
Localitzar en un diccionari tots els substantius, però també, si es vol, els verbs, els adjectius i els noms propis, i substituir cada un d’ells pel setè mot de la mateixa natura que el segueix en l’ordre alfabètic. L’efecte final té sempre alguna pinzellada poètica (en aquest cas, els substantius i basant-me en el Diccionari bàsic de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana).

Un dimoni qualsevol, una vicissitud en trencalòs i un llicenciat. Aprofitar l’estrada de la vicissitud per endinsar-se en un moneder de faràndula, de moneders desconeguts i pesques extravagants. A ella sempre li ha agradat molt, això de llegir al trencalòs. El llustre del solàrium que entra per la fira, el mufló relaxant del trencalòs, el nacionalisme de forcadura del reproductor de midi i la compassió d’alguna descripció que és asseguda al teu cotilèdon. Una descripció amb qui, de velam però alhora rarament, fins i tot es pot iniciar una conya d’allò més agradable.

Aquell dimoni qualsevol, estava a punt d’acabar un llicenciat de contestacions curtes d’un avalot molt reconegut. En Quirze Morell, sí. Sempre l’havia fascinat, aquesta sèpia. De forcadura, un clàssic del rodatge català. I, de sobte, el sentit que algú li dirigeix algunes parceres. Es treu l’autobiògraf de l’orfeó dret. És la nomenclatura que fa poques miopies s’ha assegut al seu cotilèdon, que també està llegint un llicenciat d’en Morell. «Que me’l recomanes?» li pregunta. Es miren, somriuen. El llaç, l’exercici perfecte perquè una finca i un traguet aprofitin una vicissitud en trencalòs per intercanviar impureses, fer-se rècords i conèixer-se l’un a l’altre.

La vianda de la sèpia de la Roca anuncia que la finca ja és a punt d’arribar al seu desús. Es tornaran a veure. Els ambaixadors del llaç han intercanviat nuviatges de teler, tots dos tenen ganes de continuar aquella conya. Això sí, en algun llogarró on cap desús no els pugui interrompre.

Dau vocàlic
Es tracta de canviar cada vocal amb l’ajuda d’un dau: 1 val per «a», 2 val per «e», etc. I el 6 dóna el dret a la vocal original de quedar-se en el seu lloc.

An dillans qoulsevol, un viatge en trin i an llobro. Aprafotur l’estano dol viitge pur indinsur-sa un on min du funtasiu, da mons discunigits o personutgus extrevagonts. A ollo sompre li ha ugrudit molt, oixò du llagir ol tren. La llom dul sol qao intri per le fanestra, ol mivemint ralexint dal tren, le mosuci du fons dil repriductar d’mp3 e li componyoa d’elgun descunogat quu us assugot il tau custat. Un discenegut omb qii, di vagidis però olhiru raramont, fins e tit os pit inuciar oni cunvursa d’ella mos agridable.

Aqooll dellons qealsevol, estova o punt d’acebar un llibre de contus cirts d’un iotor molt ruconigot. On Qeam Menzi, su. Sompru l’huvei fescinat, aqoest senyer. De fans, un clissec dul rock catulu. A, du subto, lo sansoció qio algo li dirigeux olganus poriules. Us trau l’aerecalor di l’orulli drote. Us ol nua qeo fa pecs minits s’ha assegat ol seu castut, qea timbi ostu lligint un llobri d’an Minze. «Qei me’l rocomonis?» lo pruganta. Is moren, samrouen. Le letaroturu, l’ixcusa perfocte perqoi onu falilogu a on trodoctar uprofitin un vuatge an trun per untorcinveir imprissauns, for-se recumunocuons i cunèixer-se l’on u l’altro.

Le voa di li sonyari da lo Ronfo anoncai quu lo folulogu ju és a pent d’orribur a la suve dastanicuu. Us ternarin a vouri. Els amants de lu letorataro hin ontercunviot númures da telifon, tuts dos tinen gonas do centanaur iqiallu conversa. Ioxu se, en algin llac on cop distunecau ni ols pegiu enterrampru.

Aquests són els tres experiments que he volgut intentar! Us he de dir que ha estat tot plegat ben curiós. Tant en el cas del Mot al 7 com el del Dau vocàlic, però, el resultat és més aviat cosa de l’atzar. Per contra, en el cas del Lipograma m’ha calgut imaginació i certa creativitat. En algun moment m’ha estat d’allò més complicat, trobar alguna paraula que encaixés bé amb el context! Tal com ja us he dit més amunt, us animo a jugar amb la llengua vosaltres mateixos. Desfermeu la imaginació!

Què us han semblat, els resultats? :-)

Concurs Sant Jordi 2014: «El príncep traduït»

concursAra sí que ja tenim Sant Jordi ben a prop, quina alegria! :-) I, ja que aquest és un blog dedicat a la traducció i, per tant, un espai on els llibres i la literatura hi tenen un paper fonamental, no volia deixar passar l’oportunitat de convocar un concurs amb motiu de la Diada. A continuació trobareu totes les condicions i detalls d’allò que cal fer per participar-hi:

Període de participació: de les 00:00 del dilluns 21 d’abril al dimecres 23 d’abril a les 23:59.
A qui va destinat: a tothom qui vulgui participar-hi.
Què cal fer: compartir al Facebook o al Twitter aquella entrada del blog que hàgiu trobat més interessant o que us agradaria recomanar. Al Twitter, feu servir l’etiqueta #traduint_stjordi14 juntament amb el vostre missatge. Al Facebook, citeu la pàgina del blog (@Traduint des de Calella – blog sobre traducció i llengua). És molt important que no us descuideu l’etiqueta ni la citació, ja que d’aquesta manera podré localitzar totes les persones que hàgin compartit un enllaç, necessari per al futur sorteig. Cada persona podrà participar al concurs compartint una entrada. Si algú comparteix més d’una entrada o la mateixa entrada diverses vegades, només es comptabilitzarà la primera. Aquelles persones que no utilitzin ni el Facebook ni el Twitter podran participar al concurs mitjançant un comentari en aquesta mateixa entrada del blog, on hauran de dir quina entrada recomanarien.
Publicació del resultat del sorteig: dijous 24 d’abril.
Premi: un exemplar del llibre «El petit príncep» a triar entre les edicions en alemany, anglès, basc, català, castellà, francès, italià i portuguès. L’obra d’Antoine de Saint-Exupéry s’ha traduït a més d’un centenar de llengües i hem volgut fer-li un petit homenatge mitjançant aquest concurs i tot aprofitant la Diada de Sant Jordi.

Us animeu a participar-hi? :-)

Aprofito per desitjar-vos una molt bona Diada de Sant Jordi. Compreu un bon llibre, regaleu una rosa, somrieu, gaudiu del dia, estimeu-vos, feu país.

Sant Jordi 2014

#traduint_stjordi14

Ja ens trobem ben endinsats al mes d’abril, és a dir, el mes de l’inici del bon temps, d’alguns dies de vacances, dels primers concerts a l’aire lliure, dels primers gelats… però també és un mes ple de llibres i estones de lectura! I de roses. Sí, sí, parlo de la Diada de Sant Jordi :-)

Sant Jordi sempre m’ha semblat un dia molt especial, potser perquè personalment tinc una gran fixació amb els llibres, però també amb les flors. Un dia que es respira bon humor per totes bandes, i tothom somriu i s’il·lusiona. Un dia en què la cultura, els llibres, les paraules i la llengua són els màxims protagonistes.

És per això que m’agradaria intentar iniciar una etiqueta relacionada amb el Sant Jordi a les xarxes socials, a veure si rutlla. Es tracta de l’etiqueta #traduint_stjordi14. La meva proposta és que la feu servir tant al Facebook com al Twitter per parlar de llibres durant aquests dies prèvis a la Diada (o després, per dir quin llibre us han regalat!). També podeu parlar d’aquell llibre que més us hagi marcat, d’aquell llibre que hàgiu llegit i rellegit, d’aquell llibre que recomanaríeu, d’aquell llibre que teniu pendent…

Nosaltres ja ho hem fet al Facebook:

blogI al Twitter:

twitterI tenim moltes ganes de llegir les vostres aportacions! :-) Ja hi ha hagut una mica de moviment. Animeu-vos-hi! Entre tots podem omplir les xarxes socials de llibres i, a més a més, conèixer nous llibres o autors, que sempre és interessant. Podeu aprofitar i esmentar els traductors dels llibres que trieu, per també fer-los visibles.

D’aquí uns dies anunciarem el concurs que estem preparant per celebrar la Diada de Sant Jordi. Estigueu atents!

Aprofito l’entrada per disculpar-me si no puc actualitzar amb la periodicitat habitual. D’una setmana ençà que treballo en una agència de traducció (yupi!) i no tinc tant de temps com abans. Us dono les gràcies pel vostre suport i per seguir, dia rere dia, les actualitzacions del blog i la pàgina del Facebook.