Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Dia Internacional de la Traducció 2014 [gràcies, traductors!]

Cada 30 de setembre, els traductors d’arreu del món celebren el Dia Internacional de la Traducció. I per què aquest dia? Doncs perquè és Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia i el patró dels traductors.

El motiu de disposar d’una dia dedicat a la traducció és el de donar visibilitat a la professió i fer que els traductors estiguin més valorats. Imagineu-vos tots els llibres que no hauríeu pogut llegir o les pel·lícules i sèries que no hauríeu pogut entendre si no s’haguessin traduït! Potser no ens hi parem a pensar prou. De fet, cada dia i força sovint estem en contacte amb textos que s’han traduït: novel·les, pel·lícules, sèries, cançons, anuncis, documentals, les etiquetes de les peces de roba, les capses dels cereals, còmics, pots de xampú, articles periodístics, la interfície de l’ordinador o del telèfon, el manual del microones o els paquets de tinta de la impressora, receptes de cuina, contes, conferències o les instruccions del joc de taula dels diumenges.

Des de Traduint des de Calella, avui volem fer un petit homenatge als traductors literaris. A continuació podreu veure tot un seguit de portades de novel·les que s’han traduït al català, originàriament redactades en altres idiomes d’arreu del món. I també deixant constància del nom del traductor al català, perquè cal ser conscients que els traductors tenen un nom i uns cognoms, no són pas robots! Se’ls ha de reconèixer l’esforç i el mèrit. Gràcies, traductors!

Del neerlandès al català:
«Boven is het stil» (Gerbrand Bakker)
«A dalt tot està tranquil» (Maria Rosich)

 boven-is-het-stil     A-dalt-tot-esta-tranquil-e1340605848864

De l’anglès al català:
«Homage to Catalonia» (George Orwell)
«Homenatge a Catalunya» (Ramon Folch i Camarasa)

9780141183053     portades llibres018

De l’italià al català:
«Il nome della rosa» (Umberto Eco)
«El nom de la rosa» (Josep Daurella i Nadal)

il-nome-della-rosa     elnomdelarosa2

Del castellà al català:
«Cien años de soledad» (Gabriel García Márquez)
«Cent anys de solitud» (Avel·lí Artís-Gener)

CIEN-A~1     9788496694644

Del japonès al català:
«Nejimakidori Kuronikuru» (Haruki Murakami)
«Crònica de l’ocell que dóna corda al món» (Albert Nolla)

1633688     cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd

De l’alemany al català:
«Die unendliche Geschichte» (Michael Ende)
«La història interminable» (Francesca Martínez)

buchcover     La història interminable

Del francès al català:
«Les Trois Mousquetaires» (Alexandre Dumas)
«Els tres mosqueters» (Josep Navarro Costabella)

1237941-gf     Els_tres_mosqueters-Alexandre_Dumas-9788492672134

Del danès al català:
«Den grimme ælling» (Hans Christian Andersen)
«L’aneguet lleig» (Albert Jané)

001 den grimme aelling     11732648

Del rus al català:
«Преступление и наказание» (Fiódor Dostoievski)
«Crim i càstig» (Andreu Nin)

md_poster     20110920-Crimicastig350

Del polonès al català:
«Drwal» (Michal Witkowski)
«El llenyater» (Marta Cedro i Guilerm Calaforra)

Drwal_Michal-Witkowski,images_big,5,978-83-7799-083-4     Portada_elllenyater_alta

I podria afegir més i més traduccions, però potser se’m faria el 30 de setembre de 2015! Com podeu comprovar, si no fos gràcies a l’ofici dels traductors no tindríem accés a moltes obres literàries. Que molts de nosaltres dominen més d’una llengua, sí, però… què passaria amb tota la resta? Ens perdríem moltíssimes coses.

Des d’aquí, doncs, el meu petit homenatge als traductors literaris, que fan que puguem posar-nos a la pell de tants i tants personatges. Personalment, espero i desitjo poder, algun dia, ser aquest pont entre l’autor estranger i el lector. Un somni per al qual tinc moltes ganes de lluitar. :-)

Si ets traductor/a, gaudeix del teu dia! Si no n’ets però en coneixes, felicita’ls! I si estàs llegint això és perquè el món de la traducció és un sector que t’interessa, així doncs, gràcies!

 

Love your translator!

El primer concurs ja té guanyador/a!

Primer de tot, l’enhorabona a totes les traductores i traductors, avui és el nostre dia! Tal com ja us vaig comentar a l’entrada anterior, cada 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció i aquest any, per celebrar-lo, aprofitant el blog, vaig decidir convocar un concurs. Un concurs que indirectament involucrés la presència de traductors literaris, gràcies als quals podem gaudir d’històries escrites per escriptors i escriptores d’arreu del món que s’han traduït a la nostra llengua.

Aquests són els traductors que, gràcies als participants al concurs, avui tenen un paper destacat en aquesta entrada del blog.

Traductors

Gràcies a aquests traductors i traductores podem gaudir de les traduccions al català dels llibres següents (entre molts d’altres!):

  • Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski (traducció d’Andreu Nin)
  • El lector, de Bernhard Schlink (traducció de Carme Gala)
  • El llenguatge secret de les flors, de Vanessa Diffenbaugh (traducció de Josefina Caball Guerro)
  • El llop estepari, de Herman Hesse (traducció de Margarida Sugranyes i Bic)
  • El nom del vent, de Patrick Rothfuss (traducció de Neus Nueno Cobas)
  • El perfum: història d’un assassí, de Patrick Süskind (traducció de Judith Vilar Roca)
  • El senyor dels anells, de John R. R. Tolkien (traducció de Francesc Parcerisas)
  • Els pilars de la terra, de Ken Follett (traducció de Concepció Iribarren)
  • L’atrapasomnis, de Stephen King (traducció de Lluïsa Moreno)
  • La civilització romana, de Pierre Grimal (traducció de J. de C. Serra i Ràfols)
  • La història interminable, de Michael Ende (traducció de Francesca Martínez)
  • La llibreria de les noves oportunitats, d’Anjali Banerjee (traducció d’Ernest Riera)

I last but not least, com diuen els anglesos, el sorteig! Us deixo un vídeo de com l’hem realitzat (una servidora amb l’ajuda de dues traductores esplèndides).

la foto

L’enhorabona, Laia Múdel, ets la guanyadora del primer concurs de Traduint des de Calella! Ben aviat em posaré en contacte amb tu per gestionar l’enviament del premi i perquè m’especifiquis quina edició prefereixes. Moltes gràcies per la teva participació :-)

També m’agradaria donar les gràcies a les onze persones més que han participat al concurs. Espero que seguiu passant per aquí i que no dubteu a deixar els vostres comentaris, que sempre són d’allò més ben rebuts.

Avui, des de Barcelona.

Dia Internacional de la Traducció amb concurs inclòs

Estimats lectors, tal com alguns ja sabeu (i d’altres em sembla que no), el 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció. La diada coincideix amb el dia de Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia i també considerat el patró dels traductors.

Aquest dia es realitzen actes de tot tipus per reconèixer la tasca dels traductors arreu del món. Si voleu saber algunes activitats que tindran lloc a Barcelona, podeu consultar la secció Esdeveniments d’aquest blog. L’objectiu principal d’aquestes activitats és fer conèixer una professió en creixement constant en un món cada cop més globalitzat i en el qual els idiomes i la internacionalització són cada cop més importants.

Així doncs, avui m’agradaria fer-vos una proposta perquè aquest 30 de setembre fem una mica més visible el paper del traductor, en aquest cas, literari. Sí, aquella persona que s’ha encarregat de transmetre les paraules d’una novel·la d’una llengua a l’altra, d’una llengua que ens és (potser) totalment desconeguda a la llengua que parlem cada dia. A aquella persona que ens ha permès entendre una història i poder llegir amb els nostres propis ulls què ens ha volgut oferir l’autor.

És per això que he decidit convocar el primer concurs de Traduint des de Calella. Sí, sí, ho heu llegit bé, un concurs!

La meva proposta és la següent:

  • Tria un llibre que t’agradi i que sàpigues que va ser escrit en una llengua estrangera (entendrem per llengua estrangera qualsevol que no sigui català) que s’hagi traduït al català.

  • Seguidament, cerca’n el traductor (al català).

  • Deixa un comentari a la part inferior d’aquesta entrada en què indiquis el títol del llibre en català, l’autor del llibre i el nom del traductor al català. El nom del traductor és la dada més important, ja que en aquest cas el que volem és fer ressò de la feina que fan els traductors literaris. [Un exemple: Tòquio Blues (Haruki Murakami), traducció d’Albert Nolla]

  • Entre totes aquelles persones que participin al concurs, farem el sorteig d’un diccionari bilingüe mini de l’Enciclopèdia i el guanyador o la guanyadora podrà triar l’edició que prefereixi (a triar entre la versió en anglès, francès, alemany, castellà o italià).

  • El concurs romandrà obert des del moment de la publicació d’aquesta entrada fins a les 13 hores del dilluns 30 de setembre, hora en què es realitzarà el sorteig (de manera aleatòria amb els noms de tots els participants al concurs). Cada persona podrà participar al concurs només una vegada, encara que publiqui més d’un comentari. Si dues persones proposen el mateix llibre, totes dues participacions tindran la mateixa validesa. Quan deixeu el comentari, si no ho voleu, no cal que hi feu constar els vostres cognoms, ja que puc accedir a la vostra adreça de correu i, d’aquesta manera, contactar amb el guanyador del concurs sense problema.

El dia 30 publicaré una entrada amb el nom de l’afortunat o afortunada i també amb el recull de títols (i de traductors) que hàgiu enviat per participar al concurs.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEspero els vostres comentaris i, sobretot sobretot sobretot, noms de traductors! Perquè entre tots podem fer una mica més visible aquesta professió :-)