Apunts lingüístics: el verb “recolzar” i els seus usos

Ja torno a ser aquí! Aquest cop amb un apunt lingüístic sobre el verb recolzar. Em sembla que d’aquest verb ja n’he parlat alguna altra vegada, però avui serà el protagonista principal de l’entrada i, d’aquesta manera, li podré dedicar més temps i podré parlar-ne amb detall.

Abans de començar, llegiu les oracions que us proposo a continuació i penseu si totes us sonen bé o si trobeu que alguna té alguna cosa estranya:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Què us semblen? N’hi ha alguna d’incorrecta?

Bé, la resposta és que sí. Però tranquils, que ara ens fixarem en detall en el verb recolzar i els seus usos (i mals usos) perquè no se’ns torni a escapar res i orgullosament puguem dir…

o123gh

Comencem…

Arran de la situació política que vivim aquests dies, és molt comú que uns i altres donem suport a determinats col·lectius o individus. Però cada vegada és més comú trobar-se que en aquest context no es fa servir aquesta expressió (donar suport), sinó que el verb recolzar ha agafat més protagonisme. Aquest ús, però, és totalment incorrecte. El verb recolzar no es pot fer servir en tots aquells casos que en castellà diríem apoyar, sinó que l’equivalent recolzar-apoyar es limita als casos de recolzament físic, menys en un dels casos, en què el significat és una mica més abstracte. Vegem-ho.

Fixeu-vos en les definicions del verb recolzar del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans:

recolzar
Oi que tots els significats fan referència al fet de recolzar-se en el sentit físic? Una paret, un arbre… L’únic que ens podria fer dubtar és la segona entrada de l’accepció número 1, ja que no parla d’un recolzament estríctament físic. Si ens hi fixem bé, però, podem entendre que es tracta d’una extensió del significat. En el cas de l’oració “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”, per exemple, seria impossible que una teoria es recolzés físicament en alguna cosa, bàsicament perquè una teoria és un concepte abstracte. Tot i així, entenem que la teoria es basa en un fets, és a dir, s’hi recolza, per explicar-nos alguna cosa.

Tant aquest significat més especial com tota la resta d’accepcions del verb recolzar del DIEC corresponen als significats del verb apoyar en castellà. Però si ens fixem en els diversos significats d’aquest verb del diccionari de la RAE veurem que en castellà el verb apoyar té dues accepcions addicionals que sí que estan relacionades amb el sentit de donar suport:

rae2

Ho veieu? En castellà sí que és correcte dir que recolzes una iniciativa o l’opinió d’un polític.

Per extensió, aquesta incorrecció també és aplicable al substantiu recolzament (apoyo). Per tant, una frase com “Moltes gràcies pel vostre recolzament” no és correcta en català. En aquest cas, una possibilitat seria fer la traducció equivalent apoyo-suport: “Moltes gràcies pel vostre suport”. En el cas de l’adjectiu (M’he sentit molt recolzat), caldrà recórrer a construccions alternatives, ja que les formes suportat, recolzat i, evidentment, apoiat són del tot incorrectes en català. Una alternativa podria ser “He sentit molt de prop el vostre suport”. Sovint caldrà reescriure l’oració, ja que l’adjectiu apoyado no té un equivalent exacte en català en el sentit de donar suport.

ee85ip

Després de llegir aquestes explicacions torneu a llegir les oracions del principi de l’entrada:
– La Laura esperava en Pau recolzada a la paret de l’institut.
– El bastó recolza a la paret.
– Els veïns van recolzar la iniciativa de la presidenta de la comunitat.
– Li agrada rebre el recolzament dels mitjans.

Segur que ara hi ha alguna cosa que ja us ha grinyolat, oi?

Éreu conscients del mal ús que es fa del verb recolzar en considerar-lo equivalent del verb apoyar en tots els contextos? Personalment tinc la sensació que és un ús cada cop més estès, ja que fins i tot l’he arribat a llegir en titulars de notícies. És una construcció que a poc a poc s’ha anat introduint a la llengua catalana a través del castellà i actualment la sento dir tant a catalanoparlants com a castellanoparlants quan parlen en català. Suposo que ja ha aconseguit passar desapercebuda a la majoria, però encara no ha guanyat la batalla.

El català correcte… passa’l!

Tothom atent a la pàgina de Facebook del blog aquestes pròximes setmanes, que estem preparant un sorteig nadalenc!

 

 

Anuncis

Quan TV3 no segueix la normativa catalana

Actualment és gairebé impossible passejar pel carrer i no llegir o sentir una llengua catalana fortament influenciada pel castellà. El contacte constant que tenim amb la televisió o la premsa en castellà fa que, mica en mica, paraules que no formen part del lèxic català vagin penetrant en el nostre vocabulari quotidià. Som humans i, per tant, evitar que passin aquestes coses és complicat. Cal ser molt perseverant i conscient de les paraules que es fan servir, si cal corregir-se un mateix i insistir-hi fins que siguem capaços d’evitar aquell castellanisme que tant ens persegueix.

Però… I què passa quan la nostra televisió i els nostres periodistes també es troben immersos en aquest món de castellanismes influents i destructors de la llengua? Doncs que tot plegat es complica una mica més. Ja ho va dir en una ocasió el mestre Joan Solà: «Amb el poder que tenen els mitjans no es tarda ni una setmana a escampar una paraula. Al segon dia de dir-la ja no estranya a ningú i al tercer ja tothom es pensa que hi és de sempre». El problema principal és que emprem la majoria de castellanismes sense saber que ho són. I, és clar, si a més a més llegim aquestes paraules a diaris o sentim que els presentadors dels telenotícies també les diuen, encara passen més desapercebudes.

Paraules com tamany, barco o disfrutar són castellanismes. Et sorprèn? Ho sé, ho sé, estem farts de sentir-les per tot arreu. Tot i així, són paraules que no s’inclouen al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari que inclou totes aquelles paraules normatives del català. Un altre recurs molt interessant que ens permet saber si una paraula forma part del sistema lèxic del català, o si bé és producte de la influència del castellà, és el Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Vegem, per exemple, el cas del substantiu barco:

DibuixCerca del substantiu barco al Diccionari de la llengua catalana

Dibuix2Cerca del substantiu barco al Diccionari català-valencià-balear

Podem veure que barco és una paraula que no apareix al DIEC i que al DCVB apareix categoritzada com a castellanisme. A més a més, aquest últim diccionari també ens mostra opcions que podem emprar per evitar el castellanisme, com ara vaixell, barca o nau.

Però el motiu pel qual he decidit iniciar el meu blog parlant d’aquest tema és una frase que vaig llegir fa un parell de dies en una notícia del web del canal 3/24: «El crac argentí, Leo Messi, ha mostrat el seu recolzament a Madrid per ser seu dels Jocs Olímpics 2020 a Buenos Aires». Podeu consultar la notícia sencera des d’aquí, però ara deixarem a banda el contingut i ens centrarem en el mot recolzament.

En català, quan volem mostrar que una iniciativa ens agrada, que hi volem participar i que en cerquem l’èxit, hem de dir que hi donem suport. Això de recolzar* una iniciativa és una traducció errònia i literal del castellà apoyar una iniciativa. A continuació, repetirem el procediment que hem realitzat amb el mot barco i cercarem recolzar al DIEC i al DCVB:

Dibuix3Cerca del verb recolzar al Diccionari de la llengua catalana. Si fas clic sobre la imatge, en podràs llegir millor el contingut.

Dibuix4Cerca del verb recolzar al Diccionari català-valencià-balear. Si fas clic sobre la imatge, en podràs llegir millor el contingut.

El verb recolzar està inclòs a tots dos diccionaris, és clar, ja que és un verb totalment correcte i existent en català. Cal que ens fixem, però, en el significat d’aquest verb. Si consultem les accepcions de tots dos diccionaris, veurem que no hi ha cap significat que faci referència al fet de donar suport, que és el significat que necessitem en el cas de la notícia sobre Leo Messi. Totes les accepcions estan relacionades amb el fet de repenjar o descansar alguna cosa en una altra.

Que s’hagi publicat una notícia amb un castellanisme com aquest em fa pensar que el text no ha estat revisat per cap corrector o lingüista. El cas és que si Televisió de Catalunya, que actualment és un dels pilars més importants per a la difusió del català i un mitjà de consulta cada cop més emprat, no vetlla per l’ús correcte de la nostra llengua, qui ho farà? Cal que tinguem present la cita de Solà i que siguem conscients que arribarà un dia que ja serà massa tard, que tothom emprarà castellanismes de manera habitual i que el camí de retorn al català correcte i normatiu estarà cada cop més ple d’entrebancs, de dubtes i de desconeixement. Personalment, penso que Televisió de Catalunya hauria de reconsiderar la seva línia i ser més curosa a l’hora d’utilitzar uns mots o altres a les seves notícies i articles, així com també els periodistes, presentadors i col·laboradors, persones les paraules de les quals cada dia arriben a moltes cases i serveixen de patró a molta gent que, o bé no ha pogut accedir a una educació en català, o bé té TV3 com a únic enllaç amb la llengua catalana, entre molts altres casos.

M’agradaria acabar aquest primer article amb una cita que reflecteix la importància de la llengua. La importància de conservar-la i de protegir-la de tot allò que pugui afeblir-la, transformar-la, anul·lar-la…

«En la llengua tenim la nostra força»
(Baltasar Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007)