Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

Anuncis

Ús i abús de les majúscules

En català, sempre se’ns ha dit que les majúscules serveixen per identificar els noms propis o per indicar que s’inicia una frase (al principi del text o després d’un punt). Hi ha idiomes, com l’alemany, que escriuen tots els substantius en majúscules, siguin comuns o propis:

DibuixQuant a l’anglès, per exemple, és molt comú fer servir les majúscules en títols o titulars de notícies, encara que els noms no siguin propis, simplement per destacar aquells mots i per indicar que no es tracta d’una frase del cos del text, és cosa d’estil.

example01Últimament, m’he fixat força en la creixent obsessió per les majúscules en català. Ja sigui per influència de l’anglès o no, sembla que les normes ortotipogràfiques catalanes s’estan començant a deixar una mica de banda. Vaja, fa uns mesos vaig rebre un correu electrònic de publicitat d’una aerolínia que tenia aquest aspecte:

10172577_574845425982662_4992045598564438602_nPotser en van fer un gra massa, no creieu?

Amb aquesta entrada, doncs, pretenc donar un toc d’alerta. Si no anem amb compte, amb el temps Potser Acabarem Escrivint Tots Així. Penso que els sectors que es poden veure més afectats per aquesta dèria majusculística són la publicitat (en els eslògans, per exemple) i la premsa (en els titulars). De fet, ja es comencen a veure coses així:

10363630_618005744999963_6238250594890647933_n577006_3955025428702_1352468638_nA continuació, trobareu un breu resum dels casos en què no s’han d’emprar les majúscules però on, per contra, cada cop en trobem més. Parlarem només dels casos als quals sembla que ens hem més mal acostumat i que hauríem de corregir (acompanyats d’imatges on s’ha fet un mal ús de les majúscules).

Així doncs, no hem d’emprar les majúscules:

– En els noms dels mesos de l’any, els dies de la setmana i les estacions de l’any (menys quan formen part d’una festivitat o un fet històric):

març– En els noms d’idiomes, gentilicis, races o ètnies:

anglès– En els signes del zodíac quan s’utilitzen en el sentit de designar una persona nascuda sota aquell signe (ja que funciona com a adjectiu):

L’Anna és lleó.
El signe del zodíac que comença el 22 de febrer és Peixos.

– En els punts cardinals quan es fan servir en el sentit de nom comú, així com els astres i els noms de productes:

El nord del país és ple de neu. / El pol Nord és un lloc molt fred.
A l’estiu, la gent va a la platja a prendre el sol. / La Terra orbita al voltant del Sol.
Hem acompanyat les postres amb una mica de ratafia. / Hem comprat Ratafia Russet per acompanyar el dinar.

 – En els mots que formen el nom d’una llei:

llei*Només cal escriure en majúscules el mot «llei»: «Segons la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s’informa…»

– En els mots «carrer» (el carrer Major), «plaça» (la plaça del Rei), «passeig» (el passeig de Gràcia), «rambla» (la rambla del Raval), «travessera» (la travessera de les Corts) i les seves corresponents abreviatures (c. Major, pl. del Rei, pg. de Gràcia), excepte quan la designació genèrica s’utilitza com a nom propi del lloc (la Rambla):

  plaça plç

En definitiva, només cal emprar les majúscules per indicar el principi d’un text o bé quan fem servir un nom propi (o un nom comú que ha adoptat el sentit de nom propi pel context en què l’utilitzem). Fora d’aquests casos, les majúscules prenen un sentit purament estilístic que, en català, no és tradicional ni genuí. Que l’anglès utilitzi aquesta estratègia per destacar els mots no vol dir que sigui la millor alternativa ni que calgui que, en escriure en català, ho imitem.

Per últim, vegem alguns exemples de títols literaris on podem veure l’ús tradicional de les majúscules en català i en anglès.

cronica de l'ocell que dona corda al mon.indd       wind-up-bird-chronicle

catalunya2        Harry_Potter_and_the_Philosopher's_Stone_Book_Cover

9788496863927       A_Walk_to_Remember_(Hardcover)

No Us Deixeu Seduir Per La Majusculitis! ;-D