Apunts lingüístics: l’error del “doncs” amb valor causal

A l’hora d’escriure, sovint intentem emprar recursos i expressions que ens semblen més formals per tal de millorar el nostre text. Aquest intent de “formalitzar” la nostra redacció, però, ens pot acabar jugant una mala passada, ja que, de vegades, acabem utilitzant expressions que no són correctes. Un exemple d’aquests intents frustrats de “formalització” pot ser l’ús de la conjunció doncs amb valor causal.

Tal com passa amb altres apunts lingüístics que ja hem comentat al blog,  l’ús de la conjunció doncs amb valor causal és un error força estès en català derivat de la influència de la llengua castellana. En castellà, la conjunció puesvalor causal i consecutiu. En català, en canvi, la conjunció doncs només pot tenir valor consecutiu. Si no tenim en compte aquesta diferència, podem caure en l’error de creure que la conjunció doncs es pot fer servir en tots aquells contextos en què en castellà utilitzem el pues. Vegem-ne alguns exemples més concrets:

  • Háblale tú, pues lo conoces más que yo. → Parlar-hi tu, doncs el coneixes més que jo. ✘

  • No he ido, pues estaba enfermo. → No hi he anat, doncs estava malalt.

Pot ser que aquests exemples en català us siguin ben familiars, doncs ja que aquest ús incorrecte està força estès. En aquests exemples, la conjunció pues té un valor causal. Si ens costa identificar si una oració té valor causal o consecutiu i volem comprovar si la conjunció doncs és l’adequada per al context en què ens trobem, n’hi ha prou amb substituir-la per ja que o perquè. Si l’oració té sentit, vol dir que el valor és causal i que, per tant, NO podem fer servir la conjunció doncs en aquest context.

  • Parlar-hi tu, ja que el coneixes més que jo.

  • No hi he anat perquè estava malalt.

En els exemples anteriors hem pogut substituir la conjunció doncs per ja que i perquè, per tant, l’ús de doncs NO és correcte (valor causal).

20120510182935-1

Tot i així, hi ha contextos en què l’ús de pues i doncs sí que es correspon: els contextos en els quals doncs equival a una conseqüència o conclusió (valor consecutiu):

  • ¿Te has dejado las llaves? Pues tendrás que llamar. → T’has deixat les claus? Doncs hauràs de trucar.

  • No ha querido venir. Debe tener mucho trabajo, pues. → No ha volgut venir. Deu tenir molta feina, doncs.

Si ens hi fixem, veurem que en aquests exemples NO podem substituir la conjunció doncs per ja que o perquè, per tant, l’ús de doncs SÍ que és correcte (valor consecutiu).

20120510182935-1

Algunes alternatives a la conjunció doncs amb valor causal són perquè, ja que, per tal com, puix que o atès que.

Alguns enllaços interessants relacionats:

I això és tot, per avui! Si teniu algun dubte o hi ha res que no us hagi quedat clar o que vulgueu comentar, no dubteu a escriure’m o deixar un comentari aquí mateix.

Espero que aquesta breu explicació us hagi semblat útil i que intenteu anar-vos corregint mica en mica, en cas que sigueu víctimes del doncs causal. De vegades ens pot semblar complicat, això d’autocorregir-nos, però tot és qüestió de fixar-s’hi i de voler millorar. :)

Anuncis

Apunts lingüístics: ni «a que» ni «de que»

Aquells qui vau compartir l’època de l’educació primària amb mi, probablement recordareu la frase «ni a que ni de que» que una professora ens deia tot sovint. Sí, la teoria la tenim ben apresa, però dur-la a la pràctica ja és una mica més complicat, sobretot quan parlem, ja que acostumem a accelerar-nos i a no estar tan atents a allò que diem.

En definitiva, allò que aquesta frase vol dir és que, en català, no podem emprar cap preposició davant la conjunció «que». La preposició cau, desapareix, no hi és. A continuació veurem alguns exemples d’allò més quotidians. A veure si mica en mica podem anar fent desaparèixer aquest castellanisme de casa nostra. Tot és qüestió de voluntat i de fixar-s’hi una miqueta.

a que

«a que» vs. «que» / «al fet que»

*Animo els seguidors de l’equip a que vinguin al camp el dia del partit.
Animo els seguidors de l’equip que vinguin al camp el dia del partit.

*L’aparell funciona gràcies a que està endollat a la corrent.
L’aparell funciona gràcies al fet que està endollat a la corrent.

«de que» vs. «que»

*Tinc l’esperança de que em toqui la loteria.
Tinc l’esperança que em toqui la loteria.

*En cas de que no trobis el llibre, n’hauràs de comprar un de nou.
En cas que que no trobis el llibre, n’hauràs de comprar un de nou.

«en que» vs. «que» / «el fet que» / «la idea que»

*La seva teoria es basa en que els núvols fan ploure.
La seva teoria es basa en el fet que/la idea que els núvols fan ploure.

*Confio en que aprovaré l’examen.
Confio que/en el fet que aprovaré l’examen.

Potser us sona que sí que sigui possible emprar aquestes preposicions davant d’un «que», però, en aquests casos, el «que» no és cap conjunció, sinó que és un pronom relatiu. Per tant, caldrà accentuar-lo: «què». Vegem-ne alguns exemples:

El joc a què hem jugat és molt divertit (o al qual)
El material de què disposem és molt car (o del qual)
L’edifici en què viuen és molt vell (o en el qual)

Tot això pot semblar d’allò més insignificant, però, una vegada més, ens trobem davant d’un aspecte de la llengua catalana que dia rere dia es veu perjudicat per la influència de la llengua castellana. Cal que hi posem remei!


**Aquest apunt lingüístic forma part de la sèrie «Apunts lingüístics» d’aquest mateix blog:
[«No, no molt»]