Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

Anuncis

Passos a seguir quan detectem errors ortotipogràfics [#junteshopodemtot]

No és cap secret que hi ha persones que tenim tendència a fixar-nos en l’ortografia i correcció tipogràfica mentre llegim, ja sigui perquè hem adquirit aquest costum a causa de la nostra feina o bé perquè la correcció lingüística és un tema que ens interessa. Recordo un dia, a la universitat, que el professor de català ens va advertir que això de detectar errors ens acabaria passant de manera inconscient, i que era una cosa que ja no ens podríem treure de sobre. No és pas dolent! Però sí que és cert que de vegades se’ns pot considerar una mica pedants; no us enfadeu, és un acte reflex.

Considero que escriure bé és important, i encara més quan el que escrius ho llegiran altres persones. I encara més quan les teves paraules es publicaran en algun mitjà públic o quedaran a l’abast de tothom, ja sigui en un rètol, un cartell o un anunci, per exemple. Tot i així, de vegades tinc la sensació que no s’acaba de donar prou importància a l’ús correcte de la llengua. Últimament, gràcies a les xarxes socials, cada dia es comparteixen desenes i desenes d’imatges amb errors que la gent detecta quan va pel carrer o mentre llegeix. Vegem-ne alguns exemples:

pa matarogassos

Recopilar errors i comentar-los està molt bé, però em sembla que cal anar una mica més enllà. De vegades sembla que ens agradi penjar imatges amb errors només per una senzilla qüestió de pedanteria, per mostrar que nosaltres en sabem més i que hi ha gent que escriu pitjor que nosaltres. Doncs bé, sí que és cert que de vegades es poden veure errors de jutjat de guàrdia, però també hem de pensar que hi ha molta gent que mai no ha rebut una educació en català i que intenta, de bona fe, escriure’l correctament. N’hi ha d’altres que potser sí que han estudiat, però que no tenen un ull tan fi per a aquestes coses, o simplement no li donen la importància que caldria. El que cal és no prendre’ns malament les correccions, tenir interès per millorar i, sobretot, fer servir la llengua tant com es pugui. Així és com s’aprèn i com s’assimilen les coses.

Mitjançant aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos alguns procediments a seguir quan detecteu errors ortotipogràfics, de manera que la persona que rebi la correcció sigui conscient del seu error i pugui evitar-lo en futures ocasions.

D’errors, en podem detectar en àmbits diversos:

  • àmbit personal: a les xarxes socials, correus electrònics, cartes, anotacions, etc.
  • àmbit professional “de carrer”: cartells, tríptics publicitaris, rètols d’establiments, cartes de restaurants, etc. (d’empreses i negocis petits)
  • àmbit professional “d’elit”: articles de diaris i revistes, llibres, anuncis de grans empreses, etiquetes de productes, etc. (empres multinacionals)

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit personal, el que volem és que la persona que l’ha comès en sigui conscient i eviti tornar-lo a fer en futures ocasions. El que podem fer és dir a aquesta persona que s’ha equivocat, així, directament, que no es diu “decepcionar”, que es diu “decebre”. Una altra opció també és proporcionar la paraula correcta de manera “indirecta”. És a dir, respondre a la intervenció errònia amb la paraula correcta de manera dissimulada. Per exemple: persona 1) “Estic una mica decepcionada amb tot això que està passant”; persona 2) “Sí, jo també estic decebuda…”. D’aquesta manera, el xip de la persona 1 potser farà “clic” i s’acabarà corregint ella mateixa. Això ho podem fer tant de manera oral com escrita, és clar.

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “de carrer”, penso que és important fer saber directament al redactor que allò està mal escrit. Ja no es tracta d’una conversa que mantinc jo amb la meva mare, sinó d’alguna cosa a la qual accedirà molta més gent i té un caire més professional. Potser ens sembla que el propietari del bar s’empiparà, si entrem i li diem que a la pissarreta on anuncia l’oferta per als esmorzars hi hauria de dir “entrepà” i no pas “bocata”, “bocadill” o “entrepa”, però, si es diu bé i amb educació, de ben segur que ens ho agrairà. Si no volem dirigir-nos al pretès redactor personalment, sempre podem deixar una nota per sota la porta o enviar un correu electrònic. ;-D

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “d’elit”… HEM D’ACTUAR! Cada dia es detecten errors en llengua catalana en cartells o rètols de grans empreses multinacionals, empreses que es poden permetre contractar algú que redacti/tradueixi/corregeixi els seus textos, anuncis, etc. No diré que és d’agrair que decideixin redactar en català, ja que crec que és el que tothom hauria de fer si vol vendre en l’àmbit catalanoparlant. Ara, el que cal, és que donin prou importància a la llengua i als catalanoparlants i que dediquin part del seu pressupost a fer publicitat de manera lingüísticament correcta. Per respecte. Així doncs, quan detecteu errors ortotipogràfics en l’àmbit professional “d’elit”, us animo a contactar amb el servei d’atenció al client de l’empresa i fer-los saber que publiquen contingut mal escrit i, si cal, proporcionar-los la forma correcta perquè puguin corregir-ho. A més, també us animo a fer-los reflexionar sobre el fet de no ser prou curosos amb la llengua. Aquí podeu veure un correu electrònic de queixa que una seguidora del blog (gràcies, Tània!) va voler compartir amb els membres de la pàgina del Facebook, per si us serveix d’inspiració… ;-) Potser de mica en mica tothom acabarà donant, a la llengua catalana, la importància que es (ens) mereixem. Perquè NO HI HA DRET. No hi ha dret que hàgim d’anar pel carrer i veure coses com aquestes:

celio  hm

O també per correu electrònic…

escenaCal que estiguem atents, ens queixem, informem, ens indignem, treballem. Cal que tots hi ajudem una mica. Només les queixes dels clients faran que una gran empresa canviï la seva visió quant a la importància de la correcció lingüística. Heu enviat mai un correu electrònic a cap empresa per informar d’errors? Us han respost? L’han corregit? Quines experiències en teniu?

Per acabar, només em queda demanar que, si mentre heu llegit això hi heu detectat cap error, m’ho feu saber, és clar! Que tots som humans i ens equivoquem, d’això no en tinc cap dubte. Només cal que tots plegats ens hi esforcem una mica. I amb tot plegat no vull pas dir que tothom hagi d’acabar escrivint un català 100% correcte, ja que entenc que hi ha gent que no es dedica a això, però sí que crec que entre tots podem despertar la curiositat i l’interès dels altres per escriure bé les coses, per dubtar, per voler millorar.

Corregeix i deixa’t corregir. :-)

Castellanismes traïdors. Compte amb les melenes!

Un dia, no fa pas gaire, tot xerrant amb un amic sobre temes lingüístics, em va dir “Per què… tu saps què vol dir melena en català?”. Jo no en tenia ni idea i em va fer cercar la paraula al diccionari. Aquí teniu una còpia de pantalla de la cerca al DIEC:

melena

Deposició o vòmit de sang negra, sí… No podria voler dir cap altra cosa més fastigosa! Així doncs, cada cop que algú, tot parlant de cabells, fa servir la paraula melena, no està només fent servir un castellanisme (en castellà, melena sí que vol dir allò que creiem tots que vol dir) sinó que, a més a més, està emprant una paraula amb un significat inimaginable. Des del dia que vaig descobrir això, cada cop que sento que algú fa servir aquesta paraula automàticament em ve aquesta definició al cap i penso “Ai, si ho sabés…”. Però tampoc no m’agrada corregir la gent cada dos per tres.

Ja ho hem comentat moltes vegades, i això que se’ns escapi algun castellanisme ens pot passar a tots, és clar. Però, com sempre, una cosa és el llenguatge col·loquial i les converses personals i privades i l’altra és la correcció als mitjans de comunicació o llibres, que han de vetllar per un bon ús de la llengua i la seva correcta difusió. Doncs bé, anem al gra. Dimecres passat, tot dinant a casa amb els meus pares mentre miràvem TV3, van anunciar, en català, un xampú d’una famosa marca de productes capil·lars en què feien servir la paraula melena per referir-se a la cabellera. Ai, ai, ai! Vaig explicar als meus pares això de les deposicions i dels vòmits i el meu pare em va animar a enviar una carta d’opinió a algun diari. I així ho vaig fer!

Ahir, per sorpresa meva, vaig saber que el dia 20 d’aquest mes El Punt Avui havia publicat la meva carta. I avui, diumenge 22, també ho ha fet El Periódico. Totes dues les han hagut de modificar una mica, suposo que per temes d’espai.

IMG-20131221-WA0005
Carta d’opinió publicada a El Punt Avui el dia 20/12/2013

2013-12-22 11.54.57
Carta d’opinió publicada a El Periódico el dia 22/12/2013

Com que tots dos diaris n’han publicat una versió modificada, us adjunto la carta sencera que vaig escriure:

Sobre la cura lingüística als mitjans

Potser són inconvenients de l’ofici de traductora, però la veritat és que no puc evitar fixar-me en la correcció lingüística dels anuncis que s’emeten per televisió o ràdio. Representa que un mitjà que autoritza l’emissió d’un anunci s’hauria de preocupar de la seva correcta execució. Si ofereixes un producte de qualitat, t’has d’assegurar que tot allò que s’hi emeti (inclosos els anuncis) també sigui de la qualitat esperada. Ahir, tot dinant, per TV3 es va anunciar un xampú d’una famosa marca de productes capil·lars. No vaig poder evitar indignar-me quan vaig sentir alguna cosa similar a “per tenir una melena fantàstica”. Melena. Hauria estat bé que algú s’hagués preocupat de cercar aquesta paraula al diccionari de l’IEC, per exemple, per saber que una melena és una “deposició o vòmit de sang negra” i no pas una cabellera. Ai, aquests castellanismes. Em sembla que tots plegats (empresa, agència de publicitat, mitjà de comunicació, audiència, etc.) hauríem de posar el nostre granet de sorra per, mica en mica, anar corregint aquests errors. Hi ha casos i casos, és clar, i la típica excusa “és que si ho diem en català correcte, ningú no ho entén” però el mot cabellera és d’allò més normal. El català correcte, passa’l, t’ho agrairà.

16 de desembre del 2013, Calella

 

No deixa de ser curiós el fet que, quan he consultat els PDF del diari Ara d’aquests últims dies per comprovar si havien publicat la meva carta, he trobat un article en què parlaven de cabells. Creieu que han fet servir la paraula cabellera o la paraula melena? Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos des d’aquí.

Jo ho trobo tot plegat una mica trist. Agraeixo al meu amic que en el seu moment em fes saber això de les melenes! I, mitjançant aquesta carta, espero que altra gent que ho desconeixia també se n’assabenti i mica en mica anem evitant aquest castellanisme tan curiós. Ja que de vegades sembla que els mitjans no se’n preocupen prou, és important que entre tots intentem anar corregint aquestes coses. El català correcte, passa’l, t’ho agrairà.

Humà que tradueix vs. màquina que ho intenta

Sovint tenim tendència a creure que això de la tecnologia i les màquines, que en general ens fan la vida més fàcil i més còmoda, poden arribar a substituir per complet la figura de l’ésser humà en moltes de les feines. Potser sí, que en un futur no gaire llunyà seran les màquines les qui, malauradament, realitzaran moltes feines. A mi, tants avenços tecnològics… Quan hi penso, m’esgarrifo una mica. El cas és que hi ha feines que avui en dia encara no podem adjudicar al 100% a una màquina, i tant de bo faltin anys perquè arribi aquest dia! Si no, ja ens podem començar a preocupar. Però bé, ara anem al que ens interessa. Tal com podeu deduir arran del títol de l’entrada, m’agradaria parlar una mica de la traducció automàtica i de la creença d’alguns mitjans que les màquines poden traduir tal com ho fem els traductors humans.

Sí que és cert que els avenços tecnològics ens permeten traduir a l’instant cites, articles, converses de xat, correus electrònics o lletres de cançons, entre d’altres. Gràcies, traductors automàtics! Però segur que quan alguna vegada heu traduït un text una mica llarg i n’heu llegit la versió traduïda hi heu detectat errors, com ara paraules que en aquell context no tenien cap sentit o construccions gramaticals estranyes, per exemple. Quan el traductor automàtic (com ara el que Google posa a disposició de tots els usuaris de forma gratuïta) es fa servir per a un ús privat i, diguem-ne, casolà, no hi veig cap inconvenient. Ara, quan la traducció automàtica s’empra en contextos professionals i no se’n revisen els resultats, compte.

Cal tenir present que és gràcies a la traducció automàtica que cada dia, a la llibreria, podem trobar alguns diaris en dues versions, la catalana i la castellana. Seria complicat poder traduir manualment tots aquests diaris cada dia, una inversió de personal massa gran (i també de massa temps). Per això algun dia a algú se li va acudir la idea de desenvolupar eines que ens permetessin realitzar traduccions de manera automàtica. Fins aquí, tot perfecte. El problema és que aquestes eines també tenen limitacions. A continuació en veurem alguns exemples.

De vegades, hi ha paraules que es poden traduir de dues maneres diferents. Atenció, dilema. Quina paraula ha de fer servir, l’eina de traducció automàtica, a la traducció? Doncs bé, quan hi ha algun cas com aquest, és possible que la màquina s’equivoqui.

A0Lw4ABCYAA_D5GAquesta taula mostra les medalles dels Jocs Olímpics de Londres 2012. En concret, les medalles d’or de Taekwondo i Espelma. Espelma? Ah, sí, Vela. Doncs això, que la llengua original d’aquest gràfic és el castellà i l’eina de traducció automàtica va fer la traducció vela-espelma, del tot correcte, sí, però no pas en aquest context.

Un altre cas que últimament ha estat motiu de mofa és la traducció (per error) de noms propis. Segur que recordeu el Llegeixo (Leo Messi) de fa uns mesos:

Al-Vanguardia-Leo-Messi-Llegeixo_ARAIMA20111030_0068_23Però no és pas l’únic! Mireu això:

946613_10200871163563444_24736987_n

«Vaig donar María», sí, sí, «Di María», el jugador de futbol argentí.

I una altra:

946972_10201116902388452_1140353384_nAquest gràfic va aparèixer en un diari l’endemà de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Una traducció d’allò més desafortunada d’Unió (Unió Democràtica de Catalunya).

Un cop més, traduccions automàtiques equivocades del castellà al català. Em consta que aquests programes de traducció automàtica tenen una opció que et permet bloquejar cadenes o paraules per, d’aquesta manera, evitar traduir-les quan no hauria de fer-se, com en aquests casos, que es tracta de noms propis que no canvien d’una llengua a l’altra. Sembla que qui va fer aquestes traduccions no va activar aquesta opció. No res, un descuit insignificant.

Allò més trist d’aquestes imatges és que s’han publicat a diaris de renom, a mitjans de comunicació que cada dia llegeixen milers de persones. Allò més trist és que no s’hagin dignat a revisar la traducció. I ja no estem parlant del text de l’article… Són peus de pàgina, parts de gràfics, paraules de mida grossa i en ocasions en majúscules. Vaja, que si t’hi fixes una mica es detecta ben ràpidament, que «Vaig donar María»  no pertoca al context d’aquesta notícia. L’únic que aconsegueixen amb espifiades com aquestes és perdre prestigi i donar una imatge de poca seriositat, si més no per a aquelles persones que consideren la llengua una cosa important. També és per això que existeix la figura del corrector, algú que llegeix íntegrament la versió traduïda que ha realitzat l’eina de traducció automàtica i l’adequa i corregeix perquè es puguin publicar, en aquests casos, uns diaris en condicions i d’una bona qualitat lingüística.

En aquesta mateixa línia, però més de cara al petit comerç i a les publicacions locals o comarcals, també trobem el cas de restaurants, per exemple, que (com que es troben en un indret turístic) decideixen traduir la carta del restaurant amb el traductor del Google. «Per què hauríem de gastar en un traductor si el Google ja ens ho pot fer bé i, a més, sense pagar? Ximpleries.» Doncs bé, això és el que corre per algun bar:

944717_10201588013365932_84063967_nEn aquest cas, s’ha fet una traducció literal de la beguda que a la carta consta com a «Vino en botella». «Vino», del verb «venir», sí. Encara podem donar-los les gràcies que s’han dignat a indicar que potser qui va venir «en botella» va ser «ell» (he) o «ella» (she). Traductor de Google en tota regla, em temo.

I per últim, un fragment d’una guia comercial sobre Calella que repartien l’any passat per pisos i comerços. Si no m’equivoco, diria que estava redactada en català, castellà, alemany i francès. I tota plena d’anunciants que van pagar per col·laborar amb la publicació! M’agradaria saber si els anunciants eren conscients de la pèssima qualitat dels textos que estaven finançant. Sí, és molt bonic dir que publicaràs una guia per als turistes en molts idiomes, però vaja, em sembla que els alemanys no deurien tenir-ho gaire fàcil per entendre segons què. Doneu-hi un cop d’ull:

402747_4648438732726_257858354_nQualitat Amb Destinació. Magnífiques Guardonades Amb. Die Amb 13.958 d’Unterkunft. Destinacions Turístiques Més. I tots els errors de redacció en alemany que també hi ha. Una altra joia d’algun traductor automàtic d’Internet. Em sembla molt bé que les empreses vulguin adreçar-se als turistes que ens visiten, però em sembla que si quan volen llegir un text sobre Calella es troben aquesta joia no s’enduran una imatge gaire seriosa de la ciutat.

Caldria reflexionar-hi una mica i ser conscients que les màquines encara no poden fer de manera perfecta moltes coses d’aquelles a què ens dediquem les persones. És un fet que el món evoluciona cada vegada més ràpidament i que les màquines i la tecnologia ens són cada dia més properes, però també hem de tenir en compte l’ésser humà, aquella persona amb coneixements que s’ha format per poder realitzar una feina. No ens deixem enlluernar per aquesta gran revolució tecnològica, si us plau.