Un llibre, mil i una possibilitats

llibre

m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

A banda d’un «conjunt de fulls», un llibre és una eina d’aprenentatge, una font de coneixement, un entreteniment, un passaport al món de la fantasia i la imaginació, el producte de moltes hores de feina d’algunes persones. Un llibre pot arribar a ser un dels projectes més importants de la vida d’alguna persona, bé perquè l’ha escrit o bé perquè la traduït, corregit, editat… És per tot això que crec que una gran quantitat dels llibres existents actualment es mereixen ser llegits i conservats adequadament.

De vegades, però, acumulem llibres que, sigui pel motiu que sigui, no ens interessa guardar, o bé considerem que algú altre els aprofitaria millor que nosaltres. En aquesta entrada, doncs, esmentaré diverses possibilitats que ens ofereix un llibre, en el sentit de l’objecte pròpiament dit. Perquè la vida d’un «conjunt de fulls» pot anar més enllà, després d’haver-se llegit una vegada i d’haver reposat a la prestatgeria de l’habitació durant anys.

Possibilitat #1

  • Regalar-lo a algun amic, familiar o conegut a qui creguis que agradarà llegir-lo.

regal

Possibilitat #2

  • Deixar-lo en algun lloc públic perquè se’l quedi qui vulgui. El pots deixar de manera totalment aleatòria o bé mitjançant la iniciativa del bookcrossing, de manera que podries fer un seguiment del llibre per Internet.

llibre          bookcrossing

Possibilitat #3

  • Donar-lo a alguna ONG o entitat sense ànim de lucre que pugui fer servir el llibre per ajudar els més necessitats, ja sigui cedint el llibre a alguna persona que ho necessiti o bé venent-lo i fent servir els beneficis per realitzar projectes de cooperació.

aida

Possibilitat #4

  • Vendre’l a una llibreria que vengui llibres de segona mà, de manera que també n’obtens un petit benefici econòmic.

              lector_pila_de_llibres-301x414           reread

Possibilitat #5 (es recomana optar-hi només en cas que cap de les anteriors possibilitats no sigui viable)

  • Transformar el llibre en alguna altra cosa, és a dir, donar-li una segona vida. Es pot fer servir per fer una manualitat, un objecte decoratiu, encendre un foc, embolicar coses per evitar que es trenquin, etc.

    flors   punts

Aquestes possibilitats són només unes quantes, de la mateixa manera que les llibreries i ONG que cito són una selecció feta a nivell personal. De ben segur que hi ha una gran quantitat de llocs on pots cedir els llibres que ja no vols ni necessites. Si se t’acudeixen altres possibilitats que ens ofereixen els llibres, deixa un comentari perquè tots els lectors del blog se n’assabentin. Perquè els llibres, a banda de ser un «conjunt de fulls», ofereixen mil i una possibilitats!


Recorda que estic fent una enquesta sobre la construcció «amb sense». Si encara no l’has respost, fes clic aquí (i aquí si vols llegir l’entrada del blog relacionada). Ja s’han registrat gairebé 300 respostes, però cal que la contesti com més gent millor. Respon-la i comparteix-la entre els teus contactes a les xarxes socials, va, que és només un momentet! :)

enquesta

Sembla que la setmana vinent l’enquesta serà la protagonista de la nostra ràdio nacional durant uns minuts. Ja us n’explicaré més detalls ben aviat. Quins nervis, i quina il·lusió, tot plegat!

Anuncis

Perquè de castanya no només n’hi ha una!

Marrameu torre castanyes a la voreta del foc… 

Però… quin tipus de castanyes?

Ho sabies, que el mot castanya té vuit accepcions al diccionari? Avui descobrirem altres significats del mot castanya, a banda del del fruit de tardor que tots coneixem, així com algunes frases fetes i significats dialectals que potser no ens són tan familiars (segons la zona on hàgim crescut o viscut, és clar). Perquè a Traduint des de Calella som de Castanyada!

[les definicions que s’utilitzen en aquesta entrada s’han extret del Diccionari català-valencià-balear]

Les castanyes d’en Marrameu, com bé sabeu, són el fruit de l’arbre Castanea vulgaris (castanyer):

Castanya 1_0

Però una castanya també és la porció de cabells que una dona duu lligats darrere el cap en forma rodonenca, és a dir, un monyo

moño-de-communion

…o un cop violent:
«Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents».
«L’autobús ha pegat castanya a un arbre i l’ha tombat».

Altres significats del mot castanya recollits al DCVB:

  • A Menorca, una castanya és una mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble.
  • En l’argot dels malfactors barcelonina, el mot castanya designa cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi.

Un significat que no recull cap diccionari de la llengua catalana és el de castanya en el sentit de borratxera. Sí que apareix recollit al diccionari de la RAE, cosa que em fa pensar que l’ús d’aquest sentit en català és un castellanisme.

Quant a locucions i refranys amb el mot castanya, n’hi ha força!

Locucions:

  • Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d’obrir (Mall.)
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.)
  • Treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d’altri.
  • Donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa (val.).

Refranys:

  • «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal» (or.).
  • «Qui juga, no torra castanyes» (Vinaròs).
  • «En dintre de la castanya, hi és la maganya» (Alg.).
  • «La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica» (Llofriu).
  • «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen».

Aquest fenomen (que un mot tingui diversos significats) es coneix com a polisèmia.

Espero que aquesta entrada us hagi servit per conèixer nous significats i aplicacions del mot castanya. Si en coneixeu algun que no he esmentat, deixeu un comentari i l’afegiré! :)

Per acabar, una mica d’humor de la mítica sèrie Plats bruts:

Només em resta desitjar-vos una molt bona castanyada i festa de Tots Sants. Que gaudiu del caliu de la família i amics. Que mengeu moltes castanyes, panellets i moniatos. Que brindeu amb moscatell. Que gaudiu d’aquesta nostra tradició amb bona companyia. Molt bona castanyada a tothom!

Passos a seguir quan detectem errors ortotipogràfics [#junteshopodemtot]

No és cap secret que hi ha persones que tenim tendència a fixar-nos en l’ortografia i correcció tipogràfica mentre llegim, ja sigui perquè hem adquirit aquest costum a causa de la nostra feina o bé perquè la correcció lingüística és un tema que ens interessa. Recordo un dia, a la universitat, que el professor de català ens va advertir que això de detectar errors ens acabaria passant de manera inconscient, i que era una cosa que ja no ens podríem treure de sobre. No és pas dolent! Però sí que és cert que de vegades se’ns pot considerar una mica pedants; no us enfadeu, és un acte reflex.

Considero que escriure bé és important, i encara més quan el que escrius ho llegiran altres persones. I encara més quan les teves paraules es publicaran en algun mitjà públic o quedaran a l’abast de tothom, ja sigui en un rètol, un cartell o un anunci, per exemple. Tot i així, de vegades tinc la sensació que no s’acaba de donar prou importància a l’ús correcte de la llengua. Últimament, gràcies a les xarxes socials, cada dia es comparteixen desenes i desenes d’imatges amb errors que la gent detecta quan va pel carrer o mentre llegeix. Vegem-ne alguns exemples:

pa matarogassos

Recopilar errors i comentar-los està molt bé, però em sembla que cal anar una mica més enllà. De vegades sembla que ens agradi penjar imatges amb errors només per una senzilla qüestió de pedanteria, per mostrar que nosaltres en sabem més i que hi ha gent que escriu pitjor que nosaltres. Doncs bé, sí que és cert que de vegades es poden veure errors de jutjat de guàrdia, però també hem de pensar que hi ha molta gent que mai no ha rebut una educació en català i que intenta, de bona fe, escriure’l correctament. N’hi ha d’altres que potser sí que han estudiat, però que no tenen un ull tan fi per a aquestes coses, o simplement no li donen la importància que caldria. El que cal és no prendre’ns malament les correccions, tenir interès per millorar i, sobretot, fer servir la llengua tant com es pugui. Així és com s’aprèn i com s’assimilen les coses.

Mitjançant aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos alguns procediments a seguir quan detecteu errors ortotipogràfics, de manera que la persona que rebi la correcció sigui conscient del seu error i pugui evitar-lo en futures ocasions.

D’errors, en podem detectar en àmbits diversos:

  • àmbit personal: a les xarxes socials, correus electrònics, cartes, anotacions, etc.
  • àmbit professional “de carrer”: cartells, tríptics publicitaris, rètols d’establiments, cartes de restaurants, etc. (d’empreses i negocis petits)
  • àmbit professional “d’elit”: articles de diaris i revistes, llibres, anuncis de grans empreses, etiquetes de productes, etc. (empres multinacionals)

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit personal, el que volem és que la persona que l’ha comès en sigui conscient i eviti tornar-lo a fer en futures ocasions. El que podem fer és dir a aquesta persona que s’ha equivocat, així, directament, que no es diu “decepcionar”, que es diu “decebre”. Una altra opció també és proporcionar la paraula correcta de manera “indirecta”. És a dir, respondre a la intervenció errònia amb la paraula correcta de manera dissimulada. Per exemple: persona 1) “Estic una mica decepcionada amb tot això que està passant”; persona 2) “Sí, jo també estic decebuda…”. D’aquesta manera, el xip de la persona 1 potser farà “clic” i s’acabarà corregint ella mateixa. Això ho podem fer tant de manera oral com escrita, és clar.

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “de carrer”, penso que és important fer saber directament al redactor que allò està mal escrit. Ja no es tracta d’una conversa que mantinc jo amb la meva mare, sinó d’alguna cosa a la qual accedirà molta més gent i té un caire més professional. Potser ens sembla que el propietari del bar s’empiparà, si entrem i li diem que a la pissarreta on anuncia l’oferta per als esmorzars hi hauria de dir “entrepà” i no pas “bocata”, “bocadill” o “entrepa”, però, si es diu bé i amb educació, de ben segur que ens ho agrairà. Si no volem dirigir-nos al pretès redactor personalment, sempre podem deixar una nota per sota la porta o enviar un correu electrònic. ;-D

Quan detectem un error ortotipogràfic en l’àmbit professional “d’elit”… HEM D’ACTUAR! Cada dia es detecten errors en llengua catalana en cartells o rètols de grans empreses multinacionals, empreses que es poden permetre contractar algú que redacti/tradueixi/corregeixi els seus textos, anuncis, etc. No diré que és d’agrair que decideixin redactar en català, ja que crec que és el que tothom hauria de fer si vol vendre en l’àmbit catalanoparlant. Ara, el que cal, és que donin prou importància a la llengua i als catalanoparlants i que dediquin part del seu pressupost a fer publicitat de manera lingüísticament correcta. Per respecte. Així doncs, quan detecteu errors ortotipogràfics en l’àmbit professional “d’elit”, us animo a contactar amb el servei d’atenció al client de l’empresa i fer-los saber que publiquen contingut mal escrit i, si cal, proporcionar-los la forma correcta perquè puguin corregir-ho. A més, també us animo a fer-los reflexionar sobre el fet de no ser prou curosos amb la llengua. Aquí podeu veure un correu electrònic de queixa que una seguidora del blog (gràcies, Tània!) va voler compartir amb els membres de la pàgina del Facebook, per si us serveix d’inspiració… ;-) Potser de mica en mica tothom acabarà donant, a la llengua catalana, la importància que es (ens) mereixem. Perquè NO HI HA DRET. No hi ha dret que hàgim d’anar pel carrer i veure coses com aquestes:

celio  hm

O també per correu electrònic…

escenaCal que estiguem atents, ens queixem, informem, ens indignem, treballem. Cal que tots hi ajudem una mica. Només les queixes dels clients faran que una gran empresa canviï la seva visió quant a la importància de la correcció lingüística. Heu enviat mai un correu electrònic a cap empresa per informar d’errors? Us han respost? L’han corregit? Quines experiències en teniu?

Per acabar, només em queda demanar que, si mentre heu llegit això hi heu detectat cap error, m’ho feu saber, és clar! Que tots som humans i ens equivoquem, d’això no en tinc cap dubte. Només cal que tots plegats ens hi esforcem una mica. I amb tot plegat no vull pas dir que tothom hagi d’acabar escrivint un català 100% correcte, ja que entenc que hi ha gent que no es dedica a això, però sí que crec que entre tots podem despertar la curiositat i l’interès dels altres per escriure bé les coses, per dubtar, per voler millorar.

Corregeix i deixa’t corregir. :-)

#traduint_stjordi14

Ja ens trobem ben endinsats al mes d’abril, és a dir, el mes de l’inici del bon temps, d’alguns dies de vacances, dels primers concerts a l’aire lliure, dels primers gelats… però també és un mes ple de llibres i estones de lectura! I de roses. Sí, sí, parlo de la Diada de Sant Jordi :-)

Sant Jordi sempre m’ha semblat un dia molt especial, potser perquè personalment tinc una gran fixació amb els llibres, però també amb les flors. Un dia que es respira bon humor per totes bandes, i tothom somriu i s’il·lusiona. Un dia en què la cultura, els llibres, les paraules i la llengua són els màxims protagonistes.

És per això que m’agradaria intentar iniciar una etiqueta relacionada amb el Sant Jordi a les xarxes socials, a veure si rutlla. Es tracta de l’etiqueta #traduint_stjordi14. La meva proposta és que la feu servir tant al Facebook com al Twitter per parlar de llibres durant aquests dies prèvis a la Diada (o després, per dir quin llibre us han regalat!). També podeu parlar d’aquell llibre que més us hagi marcat, d’aquell llibre que hàgiu llegit i rellegit, d’aquell llibre que recomanaríeu, d’aquell llibre que teniu pendent…

Nosaltres ja ho hem fet al Facebook:

blogI al Twitter:

twitterI tenim moltes ganes de llegir les vostres aportacions! :-) Ja hi ha hagut una mica de moviment. Animeu-vos-hi! Entre tots podem omplir les xarxes socials de llibres i, a més a més, conèixer nous llibres o autors, que sempre és interessant. Podeu aprofitar i esmentar els traductors dels llibres que trieu, per també fer-los visibles.

D’aquí uns dies anunciarem el concurs que estem preparant per celebrar la Diada de Sant Jordi. Estigueu atents!

Aprofito l’entrada per disculpar-me si no puc actualitzar amb la periodicitat habitual. D’una setmana ençà que treballo en una agència de traducció (yupi!) i no tinc tant de temps com abans. Us dono les gràcies pel vostre suport i per seguir, dia rere dia, les actualitzacions del blog i la pàgina del Facebook.

2013, c’est fini

El 31 de desembre acostuma a ser un dia per fer balanç de l’any que estem a punt d’acomiadar i també un dia per acabar de perfilar els desitjos i propòsits per al proper any. Però de vegades aquesta il·lusió i les ganes de fer una valoració positiva dels últims 365 dies acaben en frustració o decepció en veure que no s’ha complert tot allò que s’hauria desitjat. Així doncs, em sembla que personalment faré una llista de propòsits per al 2014 breu, però alhora realista.

A l’hora de fer una valoració del 2013, però, no puc deixar d’esmentar la creació d’aquest blog. És ben jove, encara, però espero que aquest 2014 em serveixi per seguir desenvolupant-lo i que els seguidors del blog s’estenguin més enllà del meu cercle d’amics i coneguts. Que esdevingui una porta cap al món laboral i una mostra d’allò que sé fer. Tinc moltes idees al cap i espero poder-les desenvolupar de manera satisfactòria. I que tots plegats gaudiu dels continguts del blog de la mateixa manera que gaudeixo jo quan els redacto.

El 2013 va començar amb una feina nova totalment lligada al món de la traducció. L’acabo a l’atur, però amb moltes idees i també amb expectatives positives per als primers dies de l’any. Una entrevista de feina que espero que doni els fruits esperats. De sortides laborals en el món de la traducció n’hi ha moltes (i bé que ho vam poder comprovar a l’entrada de fa 15 dies), però quan fa relativament poc que acabes de sortir de la universitat no saps ben bé cap a quina direcció caminar i de tantes possibilitats com tens pots arribar a encallar-te. Espero que el 2014 sigui un any d’aprenentatge, de formació, de feina, de desembús, de motivació, de projectes i, sobretot sobretot, de traduccions. Però que no hi faltin la salut, la família, la gent i els bons moments.

Que sigueu molt feliços!

felicitació

Traduint des de Calella

També al Facebook!

Hola, lectors!

Aquesta és una entrada merament informativa per fer-vos saber que des fa uns parell de dies també ens podeu trobar al Facebook a la pàgina Traduint des de Calella – blog sobre traducció i llengua, des de facebook.com/traduintdesdeCalella.

Dibuix

D’aquesta manera, podreu estar al dia de totes les actualitzacions del blog. A més a més, la pàgina del Facebook també servirà per fer difusió de contingut interessant relacionat amb la traducció i les llengües, ja sigui en forma de vídeo, d’article, de notícia… Un punt de trobada entre els lectors del blog i jo mateixa, on podreu expressar la vostra opinió sobre els temes publicats al blog o al Facebook, fer suggeriments, recomanar temes a tractar, debatre… En definitiva, un espai d’intercanvi de coneixement i d’opinions. Per cert, per a aquells qui no tingueu Facebook, també la podeu consultar, no cal tenir-hi usuari. :-)

Us podeu fer seguidors de la pàgina del Facebook des de l’enllaç que trobareu a la columna de la dreta de la pàgina d’inici (“Traduint des de Calella al Facebook”) o bé fent clic aquí i, seguidament, fent clic a M’agrada.

Us hi espero!