Quan et quedes amb sense temps (però, finalment, s’obre una porta)

No, no cal que et segueixis fregant els ulls. No, això no és cap al·lucinació. Sí, he tornat a escriure al blog! [aplaudiments i crits d’alegria, o això espero :-P]

Després d’uns mesos en què he sigut sí-sí (sí estudio i sí treballo) i en què les meves obligacions no m’han permès mantenir la regularitat del blog… Here I go again! Abans de publicar una entrada amb contingut «real», però, em veig amb l’obligació d’explicar-vos què he fet durant tots aquests mesos, que per ben poc no equivalen a un any.

Després de quatre anys sense anar a la universitat, el curs passat vaig decidir matricular-me al postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. En tractar-se d’un postgrau i no d’un màster, el nombre reduït d’hores de classe (i, per tant, de feina) em permetia combinar feina i universitat. Tenia ganes de tornar a estudiar, aprendre i (qui sap si) obrir-me portes, professionalment parlant.

I sembla que sí que n’ha obert, de portes, sí! Però un moment, encara no.

Durant el postgrau vaig acabar de confirmar que cap a on vull conduir la meva carrera professional és la llengua catalana. Evidentment, m’ofereixo per fer traduccions i correccions al castellà. De fet, és el que he estat fent tots aquests anys. I m’agrada. Però treballant amb el català és com em sento més còmoda i satisfeta. També vaig poder confirmar amb mi mateixa (per si encara no ho tenia clar) que el món editorial em fascina, especialment la literatura infantil i juvenil. I que segueixo tenint un somni: veure escrit «Traducció d’Anna Rosich Soler» a la portada d’un llibre (perquè cada cop és més normal, per sort, veure el nom del traductor a la portada). Però poder arribar a aquest objectiu requereix temps. I de vegades… me’n falta.

El postgrau també m’ha animat a llegir molt i  molt, i a descobrir escriptors nous. La pila de llibres pendents que tinc a l’habitació és tan immensa! Però bé, de mica en mica. [Sí, és clar, de mica en mica, però si no pares de comprar-ne…] També m’ha obert la ment i m’ha fet entendre que no sempre podem parlar de correcte i incorrecte i que no tot és blanc o negre, sinó que el que cal és valorar l’adequació dels mots segons el context. A més, ara agraeixo que el nostre any hagi coincidit amb la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, tot i que a classe ho arribéssim a maleir. Molts dubtes que podria haver tingut ja van quedar resolts durant les classes.

Però bé, anem al gra. Si m’he decidit a tornar a escriure al blog és perquè crec que a partir d’ara li podré dedicar més temps. També perquè he fet un canvi a nivell professional que em sembla que em permetrà tenir el cap menys col·lapsat. Per tant, tindré més idees d’entrades i també més ganes d’asseure’m davant de l’ordinador i posar-me a escriure. [Au va, Anna, digues d’una vegada quina és aquesta porta que dius que t’ha obert el postgrau…!] Des d’aquest estiu que dedico menys hores a la traducció i correcció com a autònoma (però segueixo acceptant encàrrecs, eh!) perquè he començat a treballar com a correctora al diari Ara. Hi vaig fer les pràctiques del postgrau i tot un seguit d’esdeveniments han fet que hi hagi acabat treballant en plantilla. Tot un canvi! Sobretot pel que fa als horaris, ja que, és clar, la vida d’autònoma és molt més «lliure». Però estic molt contenta d’haver decidit fer el pas. Estic aprenent moltíssim i l’equip humà amb el qual treballo és excepcional.

Així doncs, després d’un estiu una mica caòtic i de canvis, crec que a partir d’ara tot plegat serà més homogeni i tindré una agenda una mica més organitzada. Per tant, crec que tindré temps per fer reviure el blog. És un projecte que m’entusiasma i al qual m’agrada molt dedicar el meu temps, però aquests últims mesos m’he vist sobrepassada i no em sentia gens inspirada. Ara sento que això ha canviat i tinc ganes de tornar-hi. I idees. I il·lusió!

Au, ja està, ja ho he dit tot. Ben aviat, entrades i continguts nous! Ah, sí, me n’oblidava: enmig d’aquests mesos d’estrès el blog ha fet quatre anys, i no li he fet gens de cas… Queda pendent una celebració. Farem una festa d’aquestes que en diuen de «no aniversari», d’acord?

Gràcies per ser-hi!

LletresPortada3

Anuncis

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

Després de la primera entrega sobre màsters i postgraus publicada fa un parell de setmanes (si us la vau perdre, feu clic aquí), avui torno amb la segona entrega: «I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)». Vaig decidir dividir les col·laboracions per no fer una entrada massa farragosa.

Avui, coneixerem l’experiència de la Marta Torné (Màster en Tradumàtica) i de la Mireia Reus (Postgrau de Traducció Biomèdica i en Ciències de la Salut). Aquestes dues col·laboracions completen una sèrie d’experiències, opinions i consells relacionats amb cinc màsters/postgraus de cinc àmbits diferents de la traducció. Estic molt satisfeta del resultat d’aquestes dues entrades. Gràcies, noies, per acceptar participar al blog, i que tingueu molta sort en la vostra carrera professional com a traductores! :-)

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells (II)

La Marta Torné Ferrer va realitzar el Màster en Tradumàtica IMG_20150703_214205a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012-2013. En acabar la carrera, la Marta volia professionalitzar-se com a traductora i va creure que aquesta era una molt bona opció per fer-ho. No cal dir que va prendre una molt bona decisió.

A la xarxa, podeu trobar la Marta…
 – Al web: martatraduccions.cat
 – Al LinkedIn: Marta Torné Ferrer

Per què vas decidir fer aquest màster? En els darrers anys de la llicenciatura, em vaig adonar que si volia continuar dedicant-me i aprofundint en el món de la traducció, hauria d’escollir un màster o un postgrau que em permetés ampliar els coneixements. De seguida vaig optar pel Màster de Tradumàtica, ja que sabia que tenia un caire professionalitzador i que m’aportaria un ampli ventall d’eines i recursos que em serien de gran utilitat per al futur. A més, la possibilitat de realitzar pràctiques em podria ajudar a introduir-me en el món de la traducció professional i agafar experiència en aquest sector.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: És difícil triar una sola assignatura, ja que el màster engloba molts àmbits diferents i el seu conjunt és el que fa que sigui tan complet. Les assignatures es divideixen en tres grans mòduls que es complementen entre ells i junts donen una visió transversal del món professional de la traducció en àmbits tecnològics i empresarials. Durant el curs, s’imparteixen assignatures d’eines de traducció assistida, d’elaboració de pressupostos, d’edició d’imatges, de tractament de fitxers, de fiscalitat per a traductors, d’orientació professional, de gestió de projectes, etc. Totes elles són assignatures que pràcticament no s’observen durant la carrera i que aporten coneixements indispensables per a qualsevol persona que vulgui entrar en aquest mercat laboral.

Dit això, si n’he de destacar una, triaria la que sol cridar més l’atenció a la majoria dels alumnes, que és la de traducció de videojocs. El fet d’especialitzar-se i aconseguir una feina en aquest àmbit és el somni de molts traductors i aquesta assignatura et permet endinsar-te força en aquest món. A més, la professora, la Carme Mangiron, l’aconsegueix enfocar d’una manera molt motivadora, divertida i plena d’anècdotes amb les quals es troba ella quan treballa.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Tal com he esmentat abans, totes les assignatures en conjunt t’aporten els recursos i les eines necessàries per poder exercir de traductor o dedicar-te al món de la traducció. Tot i això, si el mòdul de pràctiques en empresa es pot considerar una assignatura, sens dubte triaria aquesta. Durant la carrera, l’assignatura de pràctiques era optativa i no la vaig escollir, però, per mi, en aquest màster ha estat clau per aplicar tots els coneixements apresos, així com per ampliar-los.

A part de l’assignatura de pràctiques, també podria destacar l’assignatura de “Traductor autònom”, que potser és la que aporta més informació sobre la vida d’un autònom i les seves implicacions, i també se n’obtenen consells i anècdotes que et permeten familiaritzar-t’hi.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí. Tal com he comentat, per mi les pràctiques van ser una part clau del màster. Després de familiaritzar-te amb un bon grapat d’eines de traducció a l’aula, entre moltes altres coses, és molt interessant el fet de poder-les dur a la pràctica amb projectes reals.

El màster ofereix dos tipus de pràctiques: 70 hores no remunerades i 750 hores remunerades (són les preferides per les empreses). En el meu cas vaig estar en dues empreses diferents realitzant les estades de pràctiques de 750 hores. En un inici, vaig començar treballant d’ajudant de gestora de projectes a Intertext, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una empresa de traducció amb la vessant més relacionada amb la preparació d’arxius, gestió de proveïdors, control de qualitat, etc. Al cap de quatre mesos, em va sortir la possibilitat de poder començar a realitzar una estada de pràctiques de traducció a iDISC. Com que les pràctiques són optatives, vaig poder canviar sense problemes sense haver fet les 750 hores. A iDISC, vaig començar a dedicar-me únicament a la traducció i va ser on em vaig familiaritzar completament amb tots els programes de traducció i localització.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Sí. En aquest màster el treball final ja ve definit per part de la coordinació i tots els alumnes fan el mateix aproximadament cada any. El treball consisteix en elaborar un projecte real de localització d’un programari de codi obert. A diferència d’altres màsters, el treball es fa en grup i cadascú a nivell individual té l’oportunitat de treballar alguna vegada com a localitzador, revisor o tester. El treball et permet obtenir una experiència real en localització i considero que és una bona elecció per tal d’acabar d’arrodonir i posar en pràctica els coneixements.

Què et va sorprendre més? El curs està molt ben orientat i va destinat ben bé a qui busca poder-lo acabar amb una feina. Totes les assignatures tenen un punt pràctic i d’aplicació al mercat laboral. A més, a part del contingut de les assignatures, també cal destacar que la majoria de professors són professionals del món de la traducció, fet que es valora, ja que et poden donar consells pràctics i completament actualitzats.

Què hi vas trobar a faltar? No hi vaig trobar a faltar res en concret, però sí que és cert que hi ha força classes que es relacionen entre si, com ara les de les eines de traducció assistida, ja que sempre tenen trets en comú i sovint s’hi repeteix el temari. En canvi, hi ha altres assignatures que semblen molt interessants i que no coneixem tant, en les quals s’hi podria aprofundir més. Des del meu punt de vista, però, crec que és positiu poder familiaritzar-se una mica amb tot, encara que sigui a grans trets, ja que d’aquesta manera després cadascú pot triar allò que més li interessa i aprofundir-hi.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí. El màster em va obrir completament les portes. En el meu cas, quan vaig acabar les pràctiques, l’empresa em va donar la possibilitat de fer-me autònoma i de poder treballar per a ells. Actualment ja fa un any i nou mesos que em dedico a la traducció professionalment i n’estic molt contenta.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Si has acabat la carrera, tens ganes d’ampliar els teus coneixements a nivell de tecnologies i recursos de traducció i vols tenir l’oportunitat d’aconseguir una feina o de guanyar experiència, ja sigui de traductor, gestor de projectes, enginyer, etc., escull aquest màster sense cap mena de dubte. En canvi, si ja treballes en el sector, ja saps utilitzar les diverses eines de traducció i ja estàs familiaritzat amb aquesta feina, possiblement aquest màster no t’aportarà gaire coneixements nous i serà preferible que en triïs un altre que et permeti aprofundir més en alguna cosa nova.

Valoració general: La meva opinió respecte al màster és molt positiva. Quan arriba el final de curs, realment et sents preparat per treballar i endinsar-te en aquest sector, gràcies a tots els recursos i experiències. A més, com a últim punt fort, durant els últims mesos cadascú s’ha de crear un web per la “Jornada Pont”, que és una trobada que té lloc a final de curs en què diverses empreses del sector vénen a fer entrevistes als alumnes a la facultat. Tot i que normalment només es fa amb la intenció de fer una presa de contacte, és una bona oportunitat per donar-se a conèixer i també per acabar el màster amb un bon web personal.

En conclusió, el màster em va permetre descobrir un ampli ventall de possibilitats del món de la traducció que com aquell qui diu en acabar la carrera no coneixia o veia molt llunyà, i també em va obrir les portes en el món de la traducció i localització. Actualment, després de dos anys, puc dir que segueixo estant contenta d’haver-lo triat i que no me’n penedeixo gens.

I bé, aquest seria una mica el meu resum del màster… Si voleu saber alguna cosa més o teniu alguna pregunta, no dubteu a escriure’m a info@martatraduccions.cat i intentaré ajudar-vos ;-)


La Mireia Reus Muns va realitzar el Postgrau de Traducció BiomMireiaèdica i en Ciències de la Salut a l’Institut d’Educació Continuada (idEC) de la Universitat Pompeu Fabra el curs 2012-2013. Durant la carrera, l’interès de la Mireia per a la traducció biomèdica i de les ciències de la salut va anar en augment i tenia ganes d’aprendre’n més, motiu pel qual va decidir cursar aquest postgrau d’especialització.

A la xarxa, podeu trobar la Mireia…
 – Al LinkedIn: Mireia Reus
– Al Twitter: @mireiareus

Per què vas decidir fer aquest postgrau? Crec que hi va haver com a mínim dos factors que em van fer decantar per fer aquest postgrau. El primer, i segurament el més important, va ser les ganes que tenia de seguir aprenent i de trobar el meu raconet dins l’immens món de la traducció.

El director del postgrau, Xavier Mas, m’havia fet de professor a la carrera i la seva assignatura em va fer créixer un interès especial en el camp de la traducció biomèdica i de les ciències de la salut. Això em va fer centrar l’atenció en aquest postgrau i el de la Universitat Jaume I. Aquest últim el vaig descartar, perquè en aquells moments tenia ganes d’anar a classe i tenia la disponibilitat per fer-ho i aquest màster es fa en línia. Així doncs, un dia vaig anar a parlar amb en Xavier Mas i em va acabar de convèncer (tot i que tenia la feina bastant feta) a seguir aquest camí. Tenia la certesa que a les seves classes aprendria i que serien profitoses i això va ser un altre dels factors determinants per escollir aquest postgrau.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Traducció mèdica. No em vaig equivocar abans de fer el postgrau en creure que les classes d’en Xavier Mas serien molt profitoses. Ell cursava aquesta assignatura i crec que sap transmetre molt bé els coneixements, a més de la passió per la medicina i el món de la salut. Òbviament, vam fer altres assignatures molt interessants i enriquidores amb professors que ens van ensenyar continguts que actualment em serveixen molt. També vaig trobar molt profitoses les conferències que ens van venir a fer al llarg del curs diferents professionals del món de la traducció mèdica.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Em costa escollir-ne una, perquè en el fons es complementaven les unes amb les altres. Mentre que a traducció mèdica apreníem nocions bàsiques de medicina i qüestions essencials d’aquest àmbit d’especialitat, en una altra assignatura ens donaven els recursos on cercar informació fidedigne, apreníem a utilitzar les eines TAO, ens introduíem a la traducció veterinària, debatíem els pros i contres de la traducció automàtica i analitzàvem les arrels etimològiques gregues mèdiques o ens familiaritzàvem amb la redacció de textos científics. Personalment, les conferències de professionals convidats (tots es caracteritzaven per tenir una carrera plena d’èxits) em van motivar i inspirar a tirar endavant la meva, de carrera, i em van a ajudar a dibuixar una mica el camí que havia de seguir si volia evolucionar com a traductora mèdica.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí, al Termcat, Centre de terminologia de Catalunya, i a Factorsim, empresa de creació d’e-learning. Vaig tenir molta sort tant en un lloc com en l’altre, perquè no només em van posar totes les facilitats per aprendre i perquè estigués còmode amb ells, sinó que a més a més, en tots dos hi he acabat treballant.

Van ser dues experiències molt diferents i variades, però alhora molt enriquidores. Al Termcat vaig col·laborar en l’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina com a terminòloga i a Factorsim vaig fer de traductora, revisora i, a vegades també de subtituladora o de suport a les pedagogues. A Factorsim vaig tocar temes molt variats: des de farmàcia, passant per Moodle i seguint pel món de les noves tecnologies, entre molts d’altres. He tingut la gran sort i l’oportunitat d’estar al costat de grans professionals, l’exemple dels quals intento seguir actualment.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? No, quan jo vaig fer el curs, encara no era un màster i, per tant, no tenia TFM. Per finalitzar el curs, vam fer un examen que consistia a realitzar un encàrrec de traducció real amb eines TAO i una limitació de temps raonable.

Què et va sorprendre més? La complexitat de la traducció mèdica. Com ja he dit, ja havia fet assignatures d’aquesta especialitat, però al postgrau miràvem encara més prim que a la carrera i el nivell de precisió i exigència era més alt. També em va sorprendre la fascinació i el respecte que em causava tot aquest món.

Què hi vas trobar a faltar? Més hores de classe. Els sis mesos em van passar volant i ara em penedeixo de no haver fet el postgrau de traducció farmacèutica (llavors es feien els dos postgraus per separat, ara els han ajuntat i és un màster). Però mai és massa tard, diuen! El problema és que quan t’endinses al món laboral és difícil compaginar-ho tot, però suposo que mentre hi hagi ganes, se’n poden fer moltes de coses, encara que els dies només tinguin 24 hores.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Absolutament. Estic convençudíssima que si ara sóc on sóc és gràcies al postgrau. Durant el curs vaig tenir l’oportunitat de fer dos mesos de pràctiques al Termcat i ara, dos anys més tard, m’han proposat de col·laborar en l’actualització del Demcat que estan realitzant. També vaig poder fer unes segones pràctiques d’una duració de mig any en una empresa de creació d’e-learning, Factorsim, en la que vaig conèixer gent meravellosa i vaig aprendre sobre temes molt diversos i, més endavant, es va convertir en una feina a mitja jornada que vaig compaginar amb una altra mitja jornada a Competitive Strategy Insurance com a traductora de l’iAXIS, l’aplicació que l’empresa ven a diverses asseguradores. He estat treballant per CSI gairebé dos anys i fa poc menys d’un mes me n’he hagut de desvincular per centrar-me en els altres projectes.

Fa cosa d’uns vuit mesos aproximadament, vaig decidir canviar de rumb i provar sort com a autònoma i, actualment compagino el projecte del Termcat amb la traducció de la CIM-10 a través de Nova Languages i, de tant en tant, faig d’intèrpret de la Policia Nacional o de la Guardia Civil a través de Seprotec.

Des que vaig començar el postgrau ha anat venint una cosa darrera l’altra i de moment estic molt contenta i agraïda per com està anant i estic aprenent molt, que és el més important.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Si tens interès pel món de la medicina i vols contribuir a difondre informació en aquest camp d’especialitat, fes el màster (actualment els dos postgraus crec que no es poden cursar per separat), perquè, com a mínim, aprendràs molt.  Un cop dins, no deixis perdre l’oportunitat de fer pràctiques. A vegades, volem o somiem a treballar en grans empreses o institucions conegudes per a tothom, però crec que sovint també aprendrem o ens enriquim més en les que menys esperem o en les més petites. Jo sóc de les que crec que cada persona té alguna cosa per ensenyar-nos i que de cada experiència, sigui bona o dolenta, se n’extreu alguna cosa i, si es fan pràctiques, de persones, se’n coneixen moltes i l’experiència la tens assegurada!

Si en tens l’oportunitat, procura no fer les pràctiques durant el període lectiu, jo ho vaig fer i van ser uns mesos de bojos i tinc la sensació que hagués pogut aprofitar encara més les classes si ho hagués fet per separat. Malauradament, però, no va ser possible.

Valoració general: Crec que és un molt bon curs per professionalitzar-se, especialitzar-se i enriquir-se, del qual se’n pot treure molt partit. Jo estic contenta d’haver-lo fet i dubto que sigui cap excepció. Fins on jo sé, els meus companys i companyes tampoc es penedeixen gens d’haver-lo cursat i els estan anant molt bé les coses. Ara bé, segurament tots coincidim en què ens hagués agradat que el preu fos una mica més baix. De totes maneres, és una bona manera d’invertir els diners, crec jo. Un factor important a tenir en compte és que les llengües de treball del postgrau són l’anglès i el castellà, tot i que puntualment es fan pinzellades de qüestions de traducció al català com a llengua d’arribada o del francès o l’alemany com a llengua de partida. Això és degut al fet que aquesta combinació lingüística és la que té més sortida en aquest àmbit d’especialitat.


Aquestes són les experiències de la Marta i la Mireia. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, totes dues estan molt satisfetes de la decisió que van prendre, estan molt contentes amb la formació que han rebut i tenen molta feina. Són grans traductores, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. Si hi sumo aquests dos, jo ja tinc cinc opcions de màsters/postgraus que m’agradaria fer… ha, ha, ha! :-P

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells

Finals de juny, aquell moment de l’any previ a les vacances d’estiu que toca tancar-se a la biblioteca a estudiar mentre les platges ja són plenes de guiris i gent que fa vacances. Aquell moment! Alguns de vosaltres, a més, a banda dels exàmens també deveu estar enllestint el famós Treball de Final de Grau (ànims!). Però bé, ja se sap que tot esforç té la seva recompensa. Segur que l’estiu valdrà molt la pena!

Aquests dies he pensat força en els últims mesos abans d’acabar la carrera. Recordo que els vaig viure amb cert neguit, ja que no sabia quin camí seguir de cara al setembre següent. Una oferta de màsters i postgraus molt interessant i també molt àmplia. Finalment, però, vaig decidir buscar feina i deixar aparcat això de fer un màster o postgrau per al cap d’uns anys. I encara ho tinc en ment, i tant!

Així doncs, com que jo no us en puc dir res, sobre màsters i postgraus relacionats amb la Traducció i la Interpretació, he decidit recórrer a traductores i traductors que sí que n’han realitzat algun. Perquè ens n’expliquin tots els detalls, què se n’han endut, què han pogut aplicar a la seva vida professional, què us aconsellen, etc. Si us esteu plantejat fer algun màster sobre Traducció i encara teniu dubtes, aquestes intervencions potser us ajudaran a acabar-vos de decidir.

Aprofito per donar les gràcies a totes les traductores i al traductor que s’han ofert per col·laborar amb el blog. Estic contenta d’haver pogut comptar amb la col·laboració de cinc persones que han fet màsters i postgraus totalment diferents. A l’entrada d’avui coneixereu l’experiència de la Maria Ángeles (Conference Interpreting and Translation), la Sonia (Máster en Traducción Audiovisual: localización, subtitulación y doblaje) i en Pau (Postgrau en traducció jurídica).

Sense més dilació…

I després de la carrera, què? Màsters i postgraus: experiències, opinions i consells

La Mª Ángeles Salazar va realitzar el postgrau ConfMaria Ángeleserence Interpreting and Translation a la Universitat Heriot-Watt (Edimburg, Escòcia) el curs 2012-2013. Una de les opcions a l’hora de cursar un màster o postgrau (o una carrera!) és marxar a l’estranger, i aquest és el seu cas.

A la xarxa, podeu trobar la Mª Ángeles…
 – Al Facebook: MASR Translations
 – Al Twitter: @masrtranslation

Per què vas decidir fer aquest màster? Volia fer un màster d’interpretació de conferències i tenia clar que el volia fer a l’estranger. Vaig estar valorant les possibilitats i al final vaig decidir-me pel Regne Unit, i dels màsters que hi havia em va semblar que era el que tenia una millor relació lloc-qualitat-preu.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Interpretació. Des del meu punt de vista era la més interessant perquè vaig anar-hi per això, però, objectivament, ens permetia aprendre sobre temes molt diferents i posar en pràctica la consecutiva, la simultània, la interpretació d’enllaç, treballar amb companys a cabina… Tot el que es pot esperar de la interpretació.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: També interpretació ha, ha. De fet, de moment, he de reconèixer que traducció també, perquè faig més traducció que interpretació i molts dels textos que he hagut de fer són de temàtica molt similar a la que havia treballat al màster. Tanmateix, de cara a ser intèrpret, les que més valor tenen són les d’interpretació.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? En cas afirmatiu, sobre què el vas realitzar? Sí, vaig fer un estudi dels neologismes a la literatura. Vaig fer servir com a model els llibres dels Jocs de la Fam i vaig comparar la versió original amb les traduccions al català i al castellà.

Què et va sorprendre més? El nivell d’exigència en algunes assignatures, en interpretació inversa, sobretot. Vaig haver de treballar molt més que a la carrera i el problema és que gran part de la feina l’has de fer pel teu compte, les classes són una guia o una base per treballar a casa. Si realment vols aprovar no tens més remei que seguir aquest ritme i fer moltes hores de pràctica fora de classe.

Què hi vas trobar a faltar? M’hauria agradat que hi hagués menys hores de classes teòriques (teoria de la traducció, organitzacions internacionals…) i encara més hores de pràctica amb professors.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sí, seguríssim. Em va donar molta seguretat en el que feia, i crec que el fet de dir que tinc un màster m’ha ajudat a aconseguir clients, potser només és una sensació, però crec que confien més en mi. A més la Heriot-Watt té molt bona fama i això sempre hi ajuda. També, com ja he dit, m’he trobat amb tipus de textos que allà vaig treballar molt i això m’ha permès fer la meva feina amb seguretat i saber que els clients estarien contents amb el resultat.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Que treballi molt després de classe i que aprofiti molt les classes i faci cas dels consells dels professors (alguns són bastant durs, però ells saben el que fan). Una altra cosa seria ajudar els companys; de vegades en aquesta professió la gent és molt competitiva i això es notava al màster, però quan es treballa en equip les coses funcionen molt millor.

Valoració general: El màster d’interpretació de la Universitat Heriot-Watt ofereix la possibilitat de formar-se com a traductor i intèrpret i de triar el camí que preferim. Hi ha algunes assignatures teòriques, però la majoria de classes són d’interpretació. A més, hi ha altres activitats que permeten seguir practicant, com visites al parlament escocès, debat anual multilingüe i miniconferències setmanals. Aquest màster és una bona opció per començar a formar-se en inversa si es vol aconseguir un bon retour. Per últim, les assignatures optatives també ajuden a conèixer altres sortides, com la interpretació per als serveis públics o la traducció audiovisual. Jo estic molt contenta d’haver-lo triat. Com a tot arreu, hi ha coses que es poden millorar, però en general crec que vaig rebre una bona formació (sempre tenint en compte que gran part de la feina s’ha de fer a casa).


La Sonia Candela Juan està actualment realitzant (i a punt d’acSonia-Candela-001abar) el Máster en Traducción Audiovisual: localización, subtitulación y doblaje que ofereix la Universitat de Cadis (UCA) juntament amb l’Institut Superior d’Estudis Lingüístics i Traducció (ISTRAD). Una de les opcions a l’hora de cursar un màster o postgrau (o una carrera!) és fer-lo a distància, i aquest és el seu cas.

A la xarxa, podeu trobar la Sonia…
 – Al Facebook: SC Traducción
 – Al Twitter: @SCTraduccion
– Al web: http://sctraduccion.wix.com/despachodetraduccion
– Al correu: sctraduccion@gmail.com

Per què vas decidir fer aquest màster? En primer lloc havia de decidir-me per la matèria del màster. Quan tenia clar que volia fer Traducció Audiovisual, vaig començar a buscar les universitats on s’oferia. Em vaig decidir per aquest màster per diversos motius:

– Et donen llibertat per fer-lo en un o dos anys.
– Pots assistir presencialment o cursar-lo en línia.
– Ofereixen més combinacions lingüístiques que qualsevol altre (EN-DE-FR-IT-ES), pots combinar-les com vulgues (EN-DE o IT-EN) i, a més, pots cursar tres combinacions pel mateix preu (jo vaig decidir fer EN-ES i DE-ES).
– El preu i les facilitats de pagament també van ser un factor determinant per decidir-me. Pots pagar-lo en quatre vegades i el total són 1680 euros.
– Pel fet de ser estudiant d’aquest màster, ja ets membre professional de la SELM (Societat Espanyola de Llengües Modernes) i tens accés a les píndoles formatives (exercicis mensuals relacionats amb la traducció), diccionaris i software, formes part de la base de dades de traductors, entre d’altres.

S’ha de tenir en compte que no es tracta d’un màster oficial, per tant, no dóna accés a un doctorat.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Totes les assignatures han sigut interessants, des de la primera que va ser «Fonaments teòrics de la Traducció Audiovisual» fins a l’última, que estava centrada a la localització de videojocs. Tanmateix, he de dir que la que més em va emocionar va ser «Audiodescripció per a invidents», perquè era la primera vegada que llegia sobre el tema i em va semblar un treball molt bonic a la vegada que complicat. També va ser molt entretinguda l’assignatura de voice over, en la qual havíem de traduir un guió d’un documental i, després, fer de locutors i narrar la nostra traducció, sempre seguint els protocols per al voice over.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: Crec que totes les assignatures i mòduls es complementen, de manera que totes són de gran ajuda per a l’aplicació a la vida laboral. Tant les més teòriques on t’expliquen les tarifes més habituals, els protocols o pautes que has de seguir per subtitular (cada empresa pot tenir els seus o no tenir-ne) com les assignatures on s’explicava l’ús de programes de subtitulació, audiodescripció i localització de pàgines web. Gràcies a aquestes assignatures vas creant-te una idea de com funciona el món de la Traducció Audiovisual. I és quan t’arriba el teu primer encàrrec quan te n’adones que has aprés una barbaritat i que tots els continguts del màster tenen el seu perquè.

Vas realitzar pràctiques? Les pràctiques les començaré la setmana que ve, encara no us puc contar res, però tinc la sensació que seran molt enriquidores i les aprofitaré al màxim.

Us puc contar que aquest màster ofereix diverses possibilitats de fer pràctiques:
1. Pràctiques a empreses de forma presencial (també n’hi ha que les ofereixen en línia, però són minoria).
2. Projecte presencial a l’ISTRAD o a distancia: seria com una simulació d’un encàrrec real de traducció.
3. Homologació de l’activitat laboral: si ja has treballat com a traductor abans.
4. Treball de Final de Màster.

Vas haver de fer Treball de Final de Màster? Com he explicat abans, es pot elegir entre pràctiques professionals o TFM. A mi, personalment, m’agrada veure com funciona tot a la pràctica i crec que on millor s’aprèn és a una empresa on cada dia treballen amb productes audiovisuals i on hi ha persones amb experiència amb ganes de transmetre els seus coneixements.

Què et va sorprendre més? Em va sorprendre positivament el detall amb què els professors corregeixen els exercicis. Jo sempre he pensat que dels errors s’aprèn i amb el mètode d’aquest màster és impossible no aprendre. És un màster que està molt ben organitzat i abans de començar-lo ja saps les dates d’entrega d’exercicis, quan comences el següent mòdul, quan rebràs les correccions…

Què hi vas trobar a faltar? La modalitat en línia del màster està bé, perquè et dona llibertat per fer-lo des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, tanmateix té algunes limitacions, perquè a la modalitat presencial els alumnes poden assistir a classes magistrals amb professionals i eminències del sector que els companys del màster en línia no hem pogut veure. Vam preguntar si podríem assistir mitjançant streaming, però el sistema no estava preparat encara aquest any i ho tindrien en compte per a futures edicions del màster.

Creus que el màster ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductora? En què t’ha beneficiat? Sense cap dubte! Fer aquest màster t’obri portes per començar al món de la Traducció Audiovisual. Les empreses d’aquest sector, que abans ni et contestaven els correus perquè no tenies formació en aquest àmbit, quan veuen que tens un màster en aquesta especialitat s’interessen més pel teu perfil i t’ofereixen fer proves de traducció per col·laborar amb ells.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest màster: Segons la meua experiència, podria dir-vos que si esteu treballant i no disposeu de molt de temps, el feu en 2 anys i en línia. Anireu amb tranquil·litat i us donarà temps a fer-ho tot. Si esteu disponibles al 100 % per al màster, jo faria la modalitat condensada en un any. Si l’hagués de fer de nou, tingués disponibilitat 100 % i pogués costejar-ho tot, el faria presencial. No és el mateix fer-lo a soles des de casa que compartir l’experiència amb els companys i els professors cada dia. Encara que tenim un grup de Facebook oficial per als alumnes, a través del qual podem fer preguntes als nostres companys i professors, no és el mateix que el contacte personal.

Quant a l’elecció de combinacions lingüístiques, no tingueu por d’elegir més d’una, és una forma de practicar doblement els exercicis i només fa que beneficiar-vos. Si veieu que se us resisteix qualsevol exercici, existeix la possibilitat de demanar que us n’envien de nous per seguir practicant.

Valoració general: He aprés molt en aquestos dos anys que ha durat el màster, gràcies a les correccions dels professors i als dubtes que anàvem plantejant tots els alumnes al nostre grup de Facebook. He descobert com funciona més o menys l’àmbit de la Traducció Audiovisual i ara em veig preparada per enfrontar-me a un encàrrec d’aquest tipus.

Espere que us haja ajudat un poc, la meua descripció del màster segons la meua experiència. Si teniu cap dubte més, podeu escriure’m un correu electrònic i us intentaré ajudar amb el que faça falta :)


En Pau Gros Calsina va realitzar el Postgrau de Traducció jurídica que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2012Pau-2013. En Pau no tenia clar en quin camp es volia especialitzar, però no es penedeix gens de la decisió que finalment va prendre.

A la xarxa, podeu trobar en Pau…
 – Al Twitter: @paugroscal
– Al blog: paugroscal.wordpress.com
– Al web: worditup.com

Per què vas decidir fer aquest màster? En un primer moment, creia que tant podria haver triat aquest postgrau, com el màster de traducció mèdica de la UJI com podria haver decidit no fer-ne cap. Amb això vull dir que anava molt perdut, m’interessaven molts camps i tenia ganes d’aprendre de tot. De fet, em vaig decidir a matricular-m’hi el darrer dia de tots, a corre-cuita i fet un sac de nervis; per tant, el primer dia ja patia per si havia pres una decisió equivocada. Per sort, no va ser així, i des de bon principi vaig veure que gaudiria del postgrau, i que em resultaria molt profitós.

Assignatura més interessant (en base al contingut) i per què: Segurament, els mòduls de traducció de dret comunitari i internacional, perquè a més de comptar amb una professora amb experiència com a traductora externa i interna per diversos organismes internacionals, em sembla que poder conèixer els mètodes, l’estil i les eines de traducció i consulta d’aquest camp és un privilegi. A més, vull fer menció a l’estructura i el contingut de les primeres assignatures del postgrau, les d’introducció a l’ordenament jurídic anglosaxó i espanyol i la de dret comparat, perquè en poques setmanes els alumnes aprenem una base molt completa dels fonaments i la pràctica del dret, i això és molt meritori per part dels professors.

Assignatura més útil (en base a l’aplicació a la vida laboral) i per què: En el meu cas, les de traducció de dret comunitari i internacional i de traducció jurada, perquè com a traductor jurat d’anglès i català vaig treure’n la pràctica, la fluïdesa i els recursos que avui dia aplico gairebé cada dia.

Vas realitzar pràctiques? En cas afirmatiu, fes-ne una valoració: Sí que vaig fer pràctiques, i a més d’alta volada. Vaig poder viatjar a Londres i treballar un parell de mesos al departament de traducció de l’Organització Marítima Internacional, un dels òrgans dependents de les Nacions Unides. Una experiència brutal. Encara aniré més enllà i diré que, fins i tot en el cas que el postgrau hagués estat una gran decepció i no m’hagués agradat gens ni mica, només per aquesta magnífica oportunitat ja hauria de dir que, fent balanç, en vaig treure quelcom únic. Qui més, qui menys, tots els traductors i intèrprets ho som perquè un dia vam tenir un somni utòpic de treballar a la ONU. És una mica l’Arcàdia del gremi, oi? Doncs imagina’t que de sobte tens l’oportunitat de fer realitat els teus somnis, de trobar-te treballant a l’oficina de traducció a l’espanyol d’un organisme internacional, veure’t teclejar la versió en castellà dels punts d’una reunió d’un comitè internacional i trobar-te fent cua a la cafeteria amb gent ben vestida que resulta que resolen els problemes del món. Ara repeteix aquesta realitat tan irreal durant tres mesos i ja tens una bona imatge mental del que va ser la meva estada de pràctiques a la OMI.

Nosaltres vam ser els primers que vam poder accedir a aquestes pràctiques, i tinc entès que ara el sistema està molt més consolidat. Però, a grans trets, el postgrau t’ofereix la possibilitat de realitzar una estada professional a diversos organismes internacionals: des de la INTERPOL (Lyon), la OIT (Torí), la FIDA (Roma) o l’Oficina d’Afers de Desarmament de la ONU (Ginebra), entre d’altres. Des del postgrau s’encarreguen de buscar o oferir-te una ajuda econòmica per cobrir el transport i l’estada, i ells mateixos et poden guiar sobre quin organisme t’escau més depenent del teu perfil i interessos.

Què et va sorprendre més? Doncs potser l’enfocament de totes les assignatures. Quan acabes la carrera, és inevitable tenir una llista negra d’aquelles assignatures i aquells professors que no t’agraden i que fins i tot acabes creient que són una pèrdua de temps. A mesura que passava el temps, em vaig adonar que el temari de cada assignatura estava molt ben estructurat, i que es notava la feina dels professors i de la coordinadora per refinar els continguts i les explicacions perquè els alumnes en traguéssim el millor profit possible. I és molt curiós veure com els teus coneixements en les diferents branques del dret i de la traducció jurídica van creixent i es van consolidant dia a dia. D’això en dic jo no perdre el temps!

Què hi vas trobar a faltar? La veritat és que ara mateix no se m’acut res que trobés especialment a faltar. Potser perquè ja ha passat el temps i ho recordo tot més aviat de manera conjunta, o potser perquè el curs és tan intens i et veus submergit en tants continguts interessants que no tens temps a reflexionar gaire en com podries millorar-lo. L’única cosa que se m’acut és que les assignatures d’introducció al dret comunitari i internacional se’m van fer curtes i vam acabar fent resums i esquemes molt generals sobre uns temes tan complexos; ara bé, més tard vam tenir oportunitat de compensar-ho amb l’assignatura de traducció en organismes comunitaris i internacionals, perquè la professora ens va explicar en detall el funcionament tant d’aquests organismes com dels traductors que hi treballen.

Creus que el postgrau ha tingut un impacte positiu en la teva feina com a traductor? En què t’ha beneficiat? Em resulta complicat respondre a aquesta pregunta en termes absoluts. Des que vaig començar a treballar com a traductor autònom, puc contar amb els dits de les dues mans el nombre d’encàrrecs que m’han arribat directament relacionats amb la traducció jurídica. Ara bé, això es deu exclusivament a dos motius: que els camins dels autònoms són inescrutables i que, com ja he dit al principi, m’agraden molts temes ben diferents. He traduït un llibre i estic en procés de traduir-ne un altre, faig moltes traduccions jurades i mai no dic que no a un encàrrec si el tema i les condicions em semblen interessants. Així, si ens cenyim únicament al temari après durant el postgrau, podria semblar que l’equació queda una mica minsa.

Ara bé, en termes del nombre d’oportunitats sorgides del postgrau, les experiències professionals i acadèmiques a les quals vaig tenir accés, els consells de companys i professors que aplico dia rere dia a la meva feina, i el salt qualitatiu que he fet en la qualitat de la meva feina, puc dir sense rubor que m’ha servit molt, i de maneres ben diverses. En aquest sentit, l’impacte d’aquest postgrau no podria haver estat més positiu i inesperat.

Oh, i deixeu-me afegir que, realment, el camp de la traducció jurídica és ampli i, el més important, gairebé sempre es busquen perfils especialitzats, és a dir, gent amb coneixements i experiència en aquest camp. En certa manera, i de manera semblant al que passa amb la traducció mèdica i científica, és un camp amb un potencial molt gran i on es valora moltíssim la formació i els coneixements dels professionals que hi treballen.

Dóna un consell a qui s’estigui plantejant fer aquest postgrau: Des que vaig publicar dues entrades [1 & 2] al meu blog sobre el postgrau amb la intenció de ser d’ajuda a tot aquell qui estigués interessat en realitzar-lo, he rebut un nombre important de correus de gent que em pregunta tots els dubtes i curiositats sobre el curs; com és comprensible, tots tenen un seguit de preguntes similars. El que sempre els responc (i com he explicat abans, ho dic per experiència personal) és que si t’interessa la traducció jurídica i tens ganes d’aprendre’n dels millors professionals, és impossible equivocar-te fent aquest postgrau. Ara bé, has de tenir molt clar, ja no tant si pretens dedicar-t’hi professionalment, sinó si t’agrada suficientment el dret com per estar disposat a passar-te 3 o 4 hores al dia, durant nou mesos, assistint a classes de dret processal, administratiu, traducció de patents… Si no és així, intueixo que es pot convertir en una autèntica tortura i, inevitablement, un error per part teva.

Potser perquè és una disciplina en la qual no abunden els cursos especialitzats o reglats, és comprensible tenir certa por a llançar-t’hi de cap. Ara bé, aquest postgrau et permet aprendre de la mà d’autèntics experts en cada camp. Són nou mesos molt i molt profitosos, i en treus un bagatge de coneixements jurídics i socials impagable.

Valoració general: En resum, recomano aquest postgrau a tots els estudiants o professionals que estiguin interessats en el dret i que busquin un curs amb prestigi i una gran profunditat de continguts. Crec que els dos punts forts del postgrau són la seva orientació eminentment pràctica i l’oportunitat, no només d’aprendre les bases del dret i de la traducció jurídica, sinó també de realitzar pràctiques en un organisme internacional.

Si teniu dubtes o voleu saber més coses sobre el postgrau, no dubteu a escriure’m a qualsevol d’aquestes adreces: pau.groscal@gmail.com i info@worditup.com. Estaré encantat de respondre-us!


Aquestes són les experiències de la Mª Ángeles, la Sonia i en Pau. Espero que les hàgiu trobat interessants i que, en cas de tenir-ne, us hagin resolt els vostres dubtes. Com podeu veure, tots tres estan molt satisfets de la decisió que van prendre i estan molt contents amb la formació que han rebut. Són grans traductors, i l’experiència i coneixements que han adquirit amb el màster/postgrau de ben segur que els seran molt útils, al llarg de la seva vida professional. A mi m’han vingut ganes de fer tots tres màsters/postgraus! :-P

Descobrim la Interpretació: Entrevista a Montserrat Sardà

Aquest blog està principalment destinat a parlar de la Traducció, ja que és allò en què jo m’he format i allò a què em dedico. Tot i així, crec que pot ser interessant conèixer una mica més de prop la professió dels intèrprets. Al cap i a la fi, qui es gradua en Traducció també ho fa en Interpretació (tot i només fer alguna assignatura relacionada amb aquesta disciplina, o potser cap). És per això que avui m’agradaria compartir amb vosaltres una entrevista que he realitzat a Montserrat Sardà, traductora i intèrpret. Espero que gaudiu molt de l’entrevista. Les opinions i aportacions de la Montserrat són d’allò més interessants i curioses per a aquells qui no coneixem tant la seva feina.


Montserrat Sardà és traductora i intèrpret autònoma des de 2011. A la xarxa la trobareu sota el nom MSE Interpret, la seva marca professional. Ha rebut formació diversa relacionada amb la interpretació i segueix formant-se dia rere dia. El mes de desembre de 2014 va crear un blog en el qual ens parla sobre traducció, interpretació i altres temes relacionats amb la professió. És una persona apassionada per la seva feina i així es fa palès al llarg d’aquesta entrevista.

unnamedTraduint des de Calella: Quines són les teves llengües de treball?
Montserrat Sardà: Treballo de l’anglès, l’alemany i el francès al català i al castellà. En simultània faig retour (o interpretació inversa) a l’anglès i, en consecutiva i enllaç, també cap a l’alemany. Potser algun dia acabaré d’incorporar definitivament el grec a la combinació…

TC: Com t’has format per poder-te dedicar a la interpretació?
MS: Des que vaig començar la Llicenciatura en Traducció i Interpretació tenia ben clar que volia ser intèrpret i que l’objectiu era arribar al Màster en Interpretació de Conferències. Durant dos estius vaig fer cursos a Alemanya especialitzats en interpretació per reforçar-ne l’aprenentatge i també vaig passar un any a la Universitat de Granada, on oferien 6 hores d’interpretació setmanals, que era bastant més del que fèiem a Barcelona.

Un cop llicenciada i després d’una temporada a l’estranger, vaig presentar-me a les proves d’accés als màsters en interpretació de conferències de la Universitat de Westminster (Anglaterra) i la Universitat de La Laguna (Illes Canàries). Finalment, vaig optar per la segona, ja que em convenia més per la meva combinació lingüística. Va ser un any molt intens i dur, amb uns horaris molt compactats i grups de pràctiques addicionals. Els resultats van fer que la intensitat i la tensió valguessin la pena.

Actualment, em segueixo formant. He realitzat un parell més de cursos a Alemanya i també de virtuals sobre tècniques de perfeccionament d’interpretació i ampliació de vocabulari. Paral·lelament, s’han de cuidar tant les llengües estrangeres com les maternes per no perdre capacitats i seguir millorant dia a dia. Per últim, és imprescindible estar al corrent de l’actualitat als països de les teves llengües de treball perquè mai saps per on sortiran els ponents i és força probable que addueixin referències culturals i d’actualitat.

TC: Explica’ns una mica la teva trajectòria com a intèrpret de conferències, dels inicis a l’actualitat. Va ser gaire difícil, el començament?
MS: Després de La Laguna em vaig trobar a Barcelona amb un màster sota el braç i cap compromís laboral, així que vaig decidir fer-me autònoma i provar sort, no només com a intèrpret, sinó principalment com a traductora.

En interpretació s’ha de tenir molta paciència. Poc a poc van arribar els primers encàrrecs, sobretot per part de companys d’estudis o coneguts. Vaig fer algunes interpretacions voluntàries on vaig poder conèixer altres intèrprets amb qui mantinc el contacte i amb qui he treballat després de manera remunerada. Al món de la interpretació no n’hi ha prou amb deixar el currículum a agències de traducció, sinó que el boca-orella és fonamental.

Poc a poc he vist com augmenta el nombre d’interpretacions, així com els clients recurrents, però encara em queda molta feina per fer i un llarg camí per davant. Considero que estic en procés d’incorporació al mercat, un procés que pot resultar hostil en alguns moments i molt gratificant en d’altres.

TC: Com és un dia típic d’un intèrpret?
MS: No sé si podem parlar de dies típics, ja que, com a mínim pels intèrprets autònoms, això no existeix perquè cada dia és diferent. De veritat, no hi ha horaris: des d’interpretacions de mitja hora al matí, passant per jornades senceres on el dinar també és part de la interpretació i has de fer malabars per treballar i alimentar el cervell mínimament, fins a interpretacions remotes o a distància, on no veus els ponents i interpretes a través d’una pantalla, o interpretacions nocturnes.

I el ventall de situacions en les que et pots trobar com a intèrpret és amplíssim. Reunions comercials, congressos i conferències de tot tipus, fires, reunions advocat-client, presentacions de productes, rodes de premsa, inauguracions d’exposicions, cursos de formació, reparació de màquines, visites a fàbriques… I un llarg etcètera, incloent-hi una calçotada (i no és broma!).

TC: Acostumes a fer interpretacions d’alguns temes o àmbits concrets?
MS: És difícil acotar els àmbits de treball perquè, com deia, et pots trobar en mil-i-una situacions diferents. El que puc dir és que no treballo en l’àmbit mèdic, en primer lloc perquè no en tinc coneixements i en segon perquè no m’agrada, sóc massa aprensiva.

Treballo sovint amb temes tècnics i d’altres més empresarials on s’hi barregen aspectes jurídics i financers, però, com deia, el ventall de temàtiques que es poden interpretar és infinit. Sense voler-ho, resulta que treballo força en el sector de la gastronomia. I això que cuinar no és precisament el meu fort! Però he fet unes quantes coses més: enginyeria, moda, art, teatre, cinema, esport, política, psicologia, química…

TC: Explica’ns alguna anècdota o curiositat que t’hagi passat durant alguna interpretació.
MS: El més increïble, i que no goso dir-li anècdota perquè més aviat fou un mal tràngol, va ser una intèrpret que es va fer passar per mi en un encàrrec. Resulta que el client havia decidit canviar d’intèrpret uns dies abans perquè no acabava de fer-li el pes i es van posar en contacte amb mi. El dia de la interpretació, aquesta persona es va presentar al lloc abans que jo arribés i es va fer passar per mi, tot i que no es va trigar gaire en descobrir el pastís. Ja s’entén perquè al client li feia mala espina… M’havien avisat que podia ser un món competitiu, però tant, no ho creia pas!

Com a anècdota més divertida, no fa massa vaig fer una consecutiva anglès <> català en un auditori. Jo estava dreta al costat de l’orador i anava traduint el seu discurs. En un moment donat, digué: «Últimament s’han posat molt de moda els xixi-bars». Vaig notar com tots els assistents que parlaven català em miraven fixament amb cara d’expectació i uns quants somriures mal dissimulats.

Sincerament, no tenia ni idea de què volia dir amb això (i dubtava molt que fos el que realment havia dit). Quan em disposava a preguntar-li ben discretament si podia repetir-ho, l’orador se’n va adonar i afegí: «Volia dir els sushi-bars».

Montserrat consecutivaTC: Com et prepares una interpretació?
MS: Sempre que puc em començo a preparar la interpretació uns dies abans. És clar que depèn de la feina que tingui o de si els clients faciliten la informació corresponent i quan, però, en tot cas, mai he anat a una interpretació sense haver-m’hi dedicat unes quantes hores –o dies– prèviament.

Divideixo la preparació en tres fases: primer cerco informació dels ponents per saber qui són i a què es dediquen. En segon lloc, m’informo del tema en la llengua d’arribada per entrar en matèria. I, per últim, em preparo els materials que m’hagin pogut proporcionar els clients o faig cerques a Internet sobre el tema i, a partir d’aquí, vaig elaborant glossaris. Per mi és fonamental posar-me en context primer i anar construint el tema poc a poc.

TC: Amb quin tipus d’interpretació treballes més, consecutiva o simultània?
MS: Ara per ara, estic al 50%-50% aproximadament, tot i que va a temporades. Reconec que la consecutiva m’agrada molt, mentre que hi ha altres intèrprets que només es dediquen a la simultània. No és el meu cas.

TC: Quina és la situació actual del mercat de la interpretació? Està ben pagada? Hi ha feina?
MS: No sé fins a quin punt es pot generalitzar sobre la situació del mercat, perquè segurament dependrà de la persona a qui preguntis i el mercat del qual parlem. En la meva opinió, sí que hi ha feina, però costa guanyar-se-la, sobretot perquè en els últims anys s’ha constatat un descens important del volum d’interpretació. Hi ha menys feina per a un nombre d’intèrprets creixent. Però feina, n’hi ha. Si no estàs consolidat al mercat, l’has de buscar proactivament i carregar-te de paciència. Al final tot dóna els seus fruits.

Sobre la remuneració, per algú que no estigui familiaritzat amb les tarifes habituals li pot semblar que és una feina molt ben pagada, però s’ha de tenir en compte que els honoraris d’interpretació no només inclouen els dies de presència, sinó també totes les hores o dies previs de preparació. A més, per poder interpretar cal una formació llarga, primer en idiomes, perquè sense uns coneixements excel·lents de la llengua de partida és impossible començar a fer res, i segon perquè no et fas intèrpret d’avui per demà, has de perseverar, practicar hores i hores i ser molt constant. És un aprenentatge inacabable, sempre pots millorar.

A tot això li hem de sumar que la feina de l’intèrpret és molt estressant i que requereix uns nivells de concentració i rendiment altíssims, moltes vegades passes hores seguides treballant al màxim de les teves capacitats. També és una feina irregular, en el sentit que potser una setmana treballes dos dies en un congrés, però i la resta?

A partir d’aquí, cadascú és lliure de treure’n les seves pròpies conclusions.

TC: Combines la interpretació amb la traducció? Si és que sí, és per gust o per, diguem-ne, necessitat?
MS: Sí, combino ambdues activitats, i amb molt de gust! La interpretació em dóna una adrenalina que no tinc en la traducció, però reconec que m’agrada poder treballar des de casa, amb horaris més flexibles i organitzar-me la jornada per incloure-hi altres activitats a banda de la feina. Amb la interpretació no ets tan flexible, ja que els horaris són els que són.

Ho faig per necessitat? Sí i no. Alguns mesos de l’any podria viure només de la interpretació i d’altres no, però és que no m’imagino sense traduir.

En la meva opinió, són dues activitats que es complementen molt bé: la interpretació et dóna agilitat mental i capacitat de reacció, mentre que en la traducció tens més temps per jugar amb el llenguatge, pots esborrar el text tantes vegades com vulguis fins trobar la formulació més convincent, i aquests coneixements els pots aplicar després a la cabina d’interpretació, i viceversa.

TC: Creus que la feina dels intèrprets està prou reconeguda?
MS: Depèn. Les persones acostumades a treballar amb intèrprets són molt més conscients de la necessitat de garantir una bona comunicació i es preocupen per tal que tinguis els materials necessaris i unes bones condicions de treball, però és cert que un nombre important de la població és bastant indiferent vers els intèrprets. Som força invisibles, menys quan ens equivoquem. Aleshores sortim a tots els diaris: penseu en l’intèrpret de llengua de signes al funeral de Mandela, per exemple. He perdut el compte de les vegades que amics i parents m’han fet broma amb aquest home, i això que ni tan sols em dedico a la llengua dels signes!

Si fas bé la teva feina, passes desapercebut, i en realitat així és com ha de ser, perquè tu poses veu a altres persones, però no expresses la teva opinió, mai has d’ésser l’autor de les idees rere el discurs, sinó només de les paraules escollides per transmetre-les.

Tanmateix, és molt important que com a intèrprets «eduquem» els clients, que amb freqüència desconeixen completament el nostre món, i els fem ésser més conscients de la tasca dels intèrprets, la seva funció comunicadora i llurs necessitats, però també els seus límits.

TC: Què diries a un estudiant de Traducció i Interpretació que estigui plantejant-se dedicar-se a la Interpretació?
MS: El primer consell és que no s’hi dediqui si no ho té claríssim, perquè suposa fer una sèrie d’esforços que només valen la pena si realment t’apassiona aquesta feina. En segon lloc, li recomanaria que es plantegés fer formació universitària en interpretació, preferiblement un màster. De fet, no m’imagino entrar en cabina sense haver tingut una formació exhaustiva prèviament. Quin patiment!

També li diria que apliqui el sentit comú i no es precipiti a l’hora d’acceptar feines, que és millor dir que no si no ens sentim qualificats que fer el ridícul i donar una mala imatge que segurament trigarem a treure’ns del damunt. És un món molt petit.

TC: Quina és la interpretació amb la qual recordis que t’has sentit més còmoda?
MS: Guardo molt bon record d’una de les primeres interpretacions que vaig fer, un enllaç amb els comitès olímpics grec i xipriota en una visita a Catalunya. La interpretació era en anglès, però es valoraven els coneixements de grec. Els assistents portaven setmanes de gira pel món i van confessar que era la primera vegada que tenien interpretació amb grec, encara que fos parcialment. Estaven contents, tenien ganes de xerrar i això va fer que l’ambient fos distès i agradable. I qui sap, potser els resultats aconseguits van ser més positius gràcies a la seva predisposició vers les reunions del que potser hauria estat si s’haguessin expressat només en anglès.

Montserrat simultàniaTC: Qui t’agradaria interpretar, que encara no ho hagis fet?
MS: En aquests moments i per la presència mediàtica que té, m’agradaria interpretar un dels que podem considerar l’home del moment, l’actual ministre grec d’economia i finances i escriptor Yanis Varoufakis. He llegit alguns articles seus, he vist entrevistes i em sembla una persona molt interessant que en aquests moments té un paper crucial a la història del seu país i d’Europa. També m’agradaria conèixer l’escriptora alemanya Ingrid Noll, les novel·les de la qual m’empasso incansablement des de fa uns mesos, per posar un parell d’exemples.

La llista és llarga, tot i que tenir cert renom no és sinònim d’ésser interessant. Al contrari, amb freqüència són els testimonis de cares menys visibles les que aconsegueixen transmetre un missatge més clar i punyent. L’important és que hi hagi un missatge i un bon missatger, i aquí és on entra en joc l’intèrpret, sigui per parlar en boca de personatges coneguts o per donar veu a cares anònimes.


Si voleu contactar amb la Montserrat, aquests són els seus espais a la xarxa:
Lloc web
Blog
Facebook
Twitter
LinkedIn

I, si mai necessiteu algú per a una interpretació, tingueu-la present, que és una gran professional.

Des d’aquí torno a donar-te les gràcies, Montserrat, per haver dedicat part del teu temps a respondre les meves preguntes. Estic molt contenta d’haver pogut publicar aquesta entrevista. Ha sigut una experiència d’allò més interessant. Et desitjo molta sort!

Els meus objectius professionals per al 2015

Quan comença l’any, és tradició demanar un desig relacionat amb alguna cosa que ens agradaria que es fes realitat durant aquell any que comença. A més, també és típic plantejar-se objectius i fites que es volen assolir durant aquell any, ja sigui a nivell personal o professional. Així doncs, mig mes després d’haver iniciat el 2015, avui publico els objectius professionals que em plantejo de cara aquest 2015. Últimament hi he estat pensant molt, i penso que deixar-los escrits sempre és bo i fa que te’ls plantegis de manera més conscient.

Abans, però, un petit balanç del que ha estat el 2014 professionalment parlant:

  • He iniciat la meva carrera com a traductora autònoma i he començat a col·laborar amb l’agència de traducció SLS International.
  • He tingut els meus primers encàrrecs de clients directes i he pogut veure publicades les meves primeres traduccions com a professional (per exemple, aquí i aquí).
  • El blog ha celebrat el seu primer aniversari! Per celebrar-ho, vaig regalar uns pòsters que sembla que han agradat força.
  • He conegut noves editorials.
  • Per Sant Jordi, sorteig d’un exemplar del llibre «El petit príncep». La guanyadora va voler rebre la versió italiana del llibre.
  • Al juny, el blog va quedar 7è en la categoria Language Professional del concurs Top 100 Language Lovers. Una gran sorpresa. Moltes gràcies!
  • La pàgina del Facebook del blog ha superat els 250 seguidors.
  • Els apunts lingüístics del blog han tingut una difusió a les xarxes socials que no m’esperava. Moltes gràcies a tots aquells qui compartiu les entrades!

Després d’aquest repàs (que em fa fer un balanç molt positiu d’aquest any), toca plantejar-se objectius de cara als onze mesos i mig que queden de 2015. Perquè es pot anar fent segons cap a quina direcció bufi el vent, sí, però sempre és bo tenir uns objectius marcats pels quals treballar i esforçar-se.

Aquest 2015, em proposo:

    • Aprofitar el domini .cat que vaig guanyar per, per fi, crear el meu web professional propi (amb enllaç al blog).
    • Lligat al web, penso que també ja és hora de crear la meva marca professional pròpia com a traductora. Em proposo, doncs, dissenyar un logotip i unes targetes amb l’ajuda del meu pare.
    • Aprofundir els meus coneixements d’anglès i alemany i començar-me a introduir al coreà.
    • Ampliar horitzons i llegir sobre altres temes que m’interessen, dels quals potser podria arribar a traduir: viatges, fotografia, egiptologia, música.
    • Trobar clients nous.
    • Començar a contactar amb editorials, amb l’objectiu d’introduir-me a la traducció literària.
    • Publicar un mínim d’una entrada mensual al blog.

I fins aquí! Tampoc no vull proposar-me massa coses. Millors pocs objectius però assolir-los. Si el desembre del 2015 he pogut fer tot això, estaré més que satisfeta. A més, penso que són coses força importants perquè la meva recent iniciada trajectòria com a traductora autònoma evolucioni.

Dit això, molt bon any nou a tothom! Gràcies per ser-hi i per seguir les meves publicacions, m’animeu molt a seguir escrivint. :-)

unnamed

Traductores i intèrprets, any 2

Avui, 15 de desembre de 2014, ja fa dos anys que ens vam graduar com a traductores i intèrprets. Aprofito per donar l’enhorabona a totes les meves companyes de promoció!

L’any passat vaig celebrar el primer aniversari com a traductora graduada oficial amb l’entrada Traductores i intèrprets, any 1, en la qual vam poder conèixer el primer any després d’acabar la carrera d’algunes de les meves companyes. N’hi ha que, amb aquest any que hem passat, potser han canviat de trajectòria. D’altres, deuen haver seguit aprenent i guanyant experiència. Sigui com sigui, els desitjo molta sort. Que sembla que viure de la traducció no és gens fàcil, però res no és impossible!

Per celebrar el segon aniversari, vaig decidir traduir un article d’El Trujamán en què Carlos Mayor ens parla de tot un seguit de coses que ha après gràcies a la traducció. Una traducció castellà > català simple, a simple vista. Alhora, però, plena de referències a textos externs i frases fetes. No ha estat fàcil! Espero que us agradi.

Així doncs, un petit homenatge a tot allò que he après durant aquests dos anys i tot el que espero seguir aprenent:

DibuixSaber-ne un riu
Per Carlos Mayor

En el procés de traduir una frase rere l’altra he après: a llegir; a escriure; a puntuar diàlegs com Déu mana; a desconfiar dels possessius fins que hi has fet unes quantes canyes i ja els coneixes bé; la dificultat d’encaixar el text en un entrepà; a citar; que la gent només cita tres llibres (i un d’ells és de Walter Benjamin); informàtica; a entendre un contracte; de tot i més sobre Jeff Wall; que l’endemà d’una entrega és la teva oportunitat per anar a la platja, perquè la cosa no dóna gaire de si; a rumiar-m’ho dues vegades; que el context, el context i el context; que el món dels títols no és d’aquest món; a treballar en equip; que allò que a la Rue és una botiga de queviures, o uns texans, o girar-se cap a algú… en un llibre es vade retro, Satanàs; l’art de la botifarra; que tenir un parlant nadiu de la llengua de què tradueixes al despatx és un regal del cel (i tenir-lo ficat a casa ja ni t’ho explico); a ensenyar; a passar del desencant iopinat a la il·lusió d’un text nou; que gairebé tot es troba a la Bíblia (o a Martínez de Sousa); concisió; a gaudir de la llibertat de treballar a qualsevol lloc, i que els paràgrafs llargs cansen.

I també: que hi ha llibres que et fan bola i llibres que surten sols dels dits; a preguntar; que no hi ha cap tarifa millor que la tarifa per paraula; que, si et despistes, aquesta professió no té horari (ni data al calendari); a donar sortida al perepunyetisme; que val més una plantilla a la mà que els drets en l’aire; que traduir un conte en vers sobre uns mitjons blaus no és gens fàcil, perquè no hi ha gairebé res que rimi amb mitjons ni amb blaus; que a Magrinyà no li agraden ni els cònjuges ni els depens; el que és l’aire fregit en italià; que per traduir un llibre s’ha de ser disciplinat si no vols que se’t tiri el temps al damunt; que de vegades negocies bé i d’altres sembles més curt que una màniga d’armilla; temprança, i a assaborir amb ganes aquest estira i arronsa continu i obstinat de paraules i idees.

I, així, ja per acabar, afegeixo que amb la traducció també he après: moltes, moltes coses sobre temes que no m’interessaven gens i que m’han acabat agradant; a oblidar; a no deixar els personatges drets o asseguts més temps del just i necessari; que la clau és associar-se; a ser dolenta, o agut, o pesat, o estupenda, tal com el qui va escriure l’original; a cercar, cercar, cercar informació; que hi ha clients que estan pendents de tot i d’altres als qui convé enviar correus d’una sola línia perquè no puguin llegir-los en diagonal; a estimar el gerundi i la passiva com a cosins llunyans; a viure en la incertesa; la meravella de fer llibres; a repetir-me amb gràcia (i salero); a qüestionar-ho tot; que en el món editorial normalment val més peixet per conèixer que un Leviatan conegut; a fer etiquetes i catalogacions del dret i del revés; que puntuar és com entrar en una merceria (ja ho diu Javier Pérez Andújar); que després d’això ve coma, i no punt i coma, i que uns bocinets de depèn mai no sobren.

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
En la pomada, por Carlos Mayor. Sección: Profesión. 30 de octubre de 2014. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit», el meu resum

El passat divendres 27 de juny de 2014 va tenir lloc, a la seu de l’APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), la taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit», amb Màrius Serra i Pau Vidal com a ponents i Maya Busqué com a moderadora. Avui intentaré fer-vos cinc cèntims dels aspectes més interessants de què es va parlar i debatre durant la taula rodona, que va omplir la seu de l’associació de traductors i altres individus interessats en la situació del català en aquests tres entorns: el carrer, el bar i el llit.

BrJpblBIUAAZ3BZL’objectiu principal de l’acte era conversar i debatre sobre la situació del català en àmbits més aviat col·loquials, on la influència del castellà és molt forta. Sovint és complicat, fer una traducció (o escriure un text des dels seus inicis) ambientada en aquests entorns tot emprant un vocabulari i estil que sonin naturals i que no ens facin pensar el clàssic «així no hi parla ningú».

El primer àmbit del qual Serra i Vidal ens van parlar va ser el carrer: els insults, el llenguatge groller, els baixos fons i l’existència o no d’un «català de l’hampa1». Actualment, escriptors, traductors i guionistes de sèries tenen dificultats per fer parlar els personatges del món de la delinqüència en català, ja que, avui en dia, l’hampa no parla català. Així doncs, sentir com un criminal diu segons què en català sovint se’ns fa estrany i ens sembla postís. És gràcies a la publicació de novel·la negra en català que mica en mica pot crear-se i consolidar-se un argot criminal en llengua catalana. Cal destacar la novel·la criminal de Ferran Torrent i «La Xava» (de Juli Vallmitjana) com a contribucions cabdals en català en aquest àmbit de la llengua.

Seguidament, vam traslladar-nos al terreny dels insults, del qual Pau Vidal n’és un bon coneixedor, com prova el seu llibre «Els 100 insults imprescindibles», de Cossetània Edicions (recull de premsa sobre el llibre). Es va plantejar la qüestió del poc «efecte» que fan alguns insults catalans, en contraposició dels insults en castellà, que ens semblen tots molt potents i expressius. El perquè de tot plegat rau en el prestigi que nosaltres mateixos donem a la llengua; els catalanoparlants tendim a subestimar la nostra llengua i a tenir un cert autoodi quan es tracta d’emprar el català en segons quins contextos. «Renegar en català? No, mai, dir “gilipolles” i “joder” és molt més autèntic!» La generació del «joder», aquest és el punt on ens trobem ara mateix… Fins i tot els més petits el fan servir! Estan farts de sentir-lo per televisió i, és clar, també al seu voltant. Que es manifesti aquell a qui no se li hagi escapat mai cap «joder».

Segons Vidal, no es tracta de disposar d’una llista infinita d’insults o renecs en català, sinó d’interioritzar-ne uns quants i fer-los servir de manera natural, dir-los de manera convincent i no pas pensant «ui, que estrany que sona, ara, això». És ben cert que el primer cop potser es fa estrany, però també és cert que, la tercera vegada que has dit una paraula, ja et sembla que l’has dit tota la vida. Alhora, però, patim una exposició constant tan gran a la llengua castellana que es fa molt difícil intentar millorar en aquest aspecte. S’ha de ser molt constant i ser conscient del problema amb què es troba actualment la llengua catalana, i no és gens fàcil!

Vidal es va declarar pessimista, quant a la situació del català en l’àmbit col·loquial, ja que, ara mateix, el model que impera és aquell que fa ús (i abús) de la paraula «gilipolles». La societat catalanoparlant està molt poc conscienciada i fa pocs esforços per evitar recórrer al castellà a l’hora d’insultar o enfadar-se. Sembla que en general ja ens està bé, el català que es fa servir als mitjans. Però també és evident que el model català actual no funciona, si no, la canalla no parlaria de la manera com ho fa. N’hi ha prou amb parar l’orella a la porta de les escoles per caure de cul a terra. Serra, però, és una mica més optimista al respecte, i ens va confessar que la clau és la seducció. Cal que els catalanoparlants se sentin seduïts pel català col·loquial tal com és, sense interferències ni la necessitat de recórrer a mots castellans perquè (segons el nostre parer) ens permeten expressar millor les nostres emocions i estats d’ànim. Tota llengua disposa dels seus propis mecanismes d’expressió, i cal aprofitar-los. Els ponents van recomanar «L’home de la maleta» de Ramon Solsona, un molt bon recull de llenguatge col·loquial en català.

insults                Imatge extreta del lloc web d’El Xitxarel·lo, un vi «insultantment del·liciós»

A continuació va ser el torn del català al llit. I amb la pregunta «Hi ha indústria del sexe en català?» és com Maya Busqué va introduir el següent àmbit d’interès d’aquella tarda de juny. En general, fora de l’àmbit literari, es fa un ús excessiu de calcs del castellà. Que us suggereix res, l’expressió «barjaulot de revetlla»? Una traducció literal de l’expressió castellana «putón berbenero» amb la qual Serra va topar un dia que navegava per la xarxa i va arribar a un fòrum sobre sexualitat en català. A banda dels calcs del castellà, en català també és molt comú l’ús de vocabulari lligat a la pagesia per parlar de sexe (figa, cogombre…), el qual normalment exclou l’homosexualitat o pràctiques com ara el sexe anal, així que no sempre hi podem recórrer quan redactem o traduïm.

Quant a literatura eròtica en català, els ponents van anomenar la novel·la «Els quaderns d’en Marc» (definida com «les ombres d’en Grey a la catalana»), la col·lecció «La Piga» i l’editorial «La Marrana» (traduccions de clàssics francesos) com a principals referents de literatura eròtica en català.

A banda de la castellanització de l’àmbit sexual català, lingüísticament parlant, cal afegir el problema de l’esquarterament de la llengua arreu dels Països Catalans. El vocabulari sexual (com també el vocabulari de molts altres àmbits) presenta varietats dialectals molt diverses. Així doncs, segons l’àmbit geogràfic on ens trobem, podem sentir paraules tan variades com barrinar, boixar, follar, cardar, pitxar o catxar, entre d’altres, per fer referència a la còpula. Tota aquesta fraseologia encara funciona, als corresponents territoris, però costa tenir un llenguatge global per al conjunt de l’àmbit catalanoparlant. Tot i disposar d’una llista inacabable de verbs per designar la còpula, sembla que l’única forma que es transmet als mitjans és «follar», un evident castellanisme. La forma «cardar» potser comença a sentir-se una mica més, però la resta estan totalment excloses de les sèries o programes televisius i es limiten a l’ús local. Caldria aprofitar molt millor la riquesa de la llengua, sí.

Vidal ens va confessar que, en una de les seves traduccions de l’italià Camilleri, va recórrer a les xarxes socials per obtenir alternatives per traduir allò que en castellà en diríem un «picadero». El traductor es negava a emprar un castellanisme (ni en cursiva!) i va fer una mica de recerca fins a trobar un mot perfectament català que li permetés expressar allò que volia. Gràcies a la recomanació d’un traductor de Tremp, va optar per l’opció «conillera». Un dels assistents a la taula rodona va proposar el terme «catxòdrom», improvisat en aquell mateix moment. Funcionaria perfectament! Cal no ser submís a allò que diu la norma i sovint és important fer ús de la creativitat i dels recursos que la llengua ens ofereix.

Per últim, ponents i assistents van fer un breu però interessant debat sobre el paper dels traductors en relació amb aquest assumpte. Vidal va aprofitar per reivindicar el paper dels traductors com a pilars essencials per a la creació de models de català amb el mínim d’interferències. Cal que aquells qui escrivim per ser llegits (ja sigui textos propis o traduïts) vetllem per un bon ús de la llengua i procurem emprar construccions genuïnes que, a base d’insistir-hi, poden acabar arrelant al parlar diari d’aquells qui ens llegeixin. Quant a les traduccions, es va plantejar la qüestió sobre si cal que el traductor millori el text original o si bé s’ha de cenyir a l’estil de l’autor. És evident que el traductor està subordinat al text i a l’autor, així que és important vèncer la temptació de millorar el text original. Cal cenyir-se a l’autor per tal d’aconseguir el mateix efecte que el text tenia originàriament. Serra va comentar una anècdota amb què s’ha trobat en traduir Tom Sharpe, el qual empra oracions subordinades llarguíssimes, estructura que s’allunya molt de l’estil d’escriptura del mateix Serra. A l’hora de traduir-lo, però, li va caldre adaptar el seu estil al de l’autor.

Per acabar, Vidal ens va aconsellar fer treball de camp. Escoltar la gent del nostre entorn, al bar, al carrer. També és interessant, ara que les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, aprofitar aquest recurs i observar com escriuen els usuaris a les xarxes o als comentaris dels diaris digitals, per exemple. Podem obtenir una visió general de com parla l’usuari catalanoparlant estàndard a Internet i obtenir alternatives col·loquials per als nostres textos que potser no teníem presents.

1hampa: Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes. Era molt conegut entre la gent de l’hampa.


I fins aquí el meu resum de la taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit». Espero no haver-me deixat cap aspecte important i que us hàgiu pogut fer una idea d’allò de què es va parlar. I que les confessions, anècdotes i consells de Vidal i Serra us hagin fet reflexionar i pensar sobre l’ús que feu vosaltres del català en àmbits col·loquials com aquests que hem discutit avui. Perquè el català és cosa de tots!

Podeu consultar el recull de piulades de l’etiqueta #APTIC_lafot que es va emprar durant la taula rodona des d’aquí.

M’agradaria donar l’enhorabona a l’APTIC per haver organitzat una taula rodona tan interessant i dinàmica i per haver optat per convidar en Pau i en Màrius, dos ponents que saben de què parlen, que tenen les coses clares i que parlen pels descosits! Van ser dues hores d’allò més profitoses. I, de la mateixa manera que la taula va estar plena d’anècdotes divertides, jo també tancaré l’entrada d’avui amb una tira còmica relacionada amb el tema de l’entrada:

alexI benvingut, juliol!