Trenquem mites: les majúscules i l’accentuació

Recentment he presenciat (virtualment) una discussió a través del Twitter. En aquesta discussió, una de les parts afirmava que “l’accent a les majúscules és opcional”. Segur que us sona, aquesta afirmació. O també una altra de més atrevida: “les majúscules no s’accentuen”. Tinc el record d’haver sentit dir això a l’escola, quan havíem de fer títols de treballs, per exemple. Però… és cert, això?

La resposta és NO. Les majúscules han de seguir les mateixes normes d’accentuació que les minúscules, apareguin en títols, cartells, pòsters. Tant en català com en castellà.

Optimot

mayus

Com queda clar en aquests fragments de l’Optimot i la Real Academia Española, les majúscules SÍ que s’han d’accentuar.

La creença errònia fortament estesa que afirma que les majúscules no s’han d’accentuar tindria el seu origen a l’època en la qual s’imprimia mitjançant tipus mòbils, sistema  que denominava les majúscules “caixa alta” i les minúscules “caixa baixa” (de fet, aquesta denominació encara s’utilitza actualment en el sector de la tipografia). A les lletres de “caixa baixa” se’ls podia afegir l’accent perquè els sobrava una mica d’espai a la part superior, però a les lletres de “caixa alta” no se’ls podia afegir l’accent perquè no hi havia prou espai.

x-height

És per això que durant el temps que s’imprimia mitjançant tipus mòbils es va tolerar que les majúscules no s’accentuessin. Es tractava, doncs, d’un “problema tècnic” que va quedar resolt un cop es van desenvolupar els mètodes d’impressió. Actualment ja no tenim aquest problema i, per tant, cal que les majúscules s’accentuïn.

L’aprenentatge de llengües a través d’Internet

La tornada al món blogger després de les vacances de Nadal se m’ha resistit una mica però, com que el culpable és un viatge a Berlín, farem els ulls grossos. Au doncs, tornem-hi!

2014. Any nou. I, juntament amb l’any nou, nous propòsits i reptes, entre els quals, moltes vegades, s’hi troben els típics «aprendre una llengua nova» o «millorar els meus coneixements de la llengua x». Així doncs, les dues properes entrades del blog estaran dedicades a l’aprenentatge de llengües, concretament, a través d’Internet.

Gràcies a les xarxes socials i al desenvolupament de les tecnologies, cada dia apareixen noves eines que ens permeten aprendre una llengua des de casa i de forma totalment autodidacta. Però la quantitat de recursos és tan gran, que potser no arribem a conèixer tots aquells que ens podrien ser d’utilitat. És per això que he decidit fer un petit recopilatori d’aquells recursos que podem trobar en línia i de manera gratuïta per a l’aprenentatge del català, el castellà, l’anglès i l’alemany, ja que són les quatre llengües amb què jo treballo i de les quals us puc informar.

Si coneixeu eines per aprendre aquests idiomes que jo m’hagi descuidat, no dubteu en deixar un comentari i les afegiré a l’entrada. I si esteu aprenent alguna altra llengua de les que jo proposo, també ho podeu fer! Si compartim la informació de què disposem, potser facilitem l’aprenentatge dels altres. :-)

L’entrada d’avui estarà dedicada al català i al castellà. La propera, a l’anglès i a l’alemany.

Recursos per a l’aprenentatge de la llengua catalana

Pàgines web

Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana: a més de poder consultar l’ortografia i les definicions de les paraules, també hi ha disponible la conjugació dels verbs.

Optimot: el recurs perfecte quan vols saber com es diu un mot castellà en català.

Termcat: el portal terminològic del català. S’hi poden realitzar cerques en altres llengües i de tant en tant també fan publicacions sobre termes d’actualitat i la seva denominació correcta en català.

Parlacatala.org: web per contactar amb catalanoparlants amb qui poder practicar la llengua.

Memrise: web amb uns quants cursos de llengua catalana, sobretot de vocabulari i per a principiants. També inclou estratègies nemotècniques molt útils!

Viccionari: diccionari universal lliure en desenvolupament continu en base a col·laboracions desinteressades. De cada mot s’hi poden trobar les diverses definicions que pot tenir, derivats, compostos i expressions, sinònims i traduccions en altres llengües. Conté més de 50.000 entrades.

Twitter

@aixocomesdiu: permet fer consultes sobre mots en català o preguntar dubtes i també consultar els dubtes que hagin pogut tenir altres usuaris.

@rodamots: un mot o expressió en català cada dia.

@flaixllengua: flaixos de llengua. Curiositats lingüístiques i errors típics.

@Marc329 (El català com cal): frases amb castellanismes típics i molt comuns posteriorment corregides.

Recursos per a l’aprenentatge de la llengua castellana

Pàgines web

Diccionario de la Real Academia Española: a més de poder consultar l’ortografia i les definicions de les paraules, també hi ha disponible la conjugació dels verbs.

Diccionario panhispánico de dudas: vols saber les normes de puntuació en castellà, per exemple? Només cal que cerquis la paraula “puntuación” i obtindràs tota la informació  necessària. Molt útil!

Optimot: el recurs perfecte quan vols saber com es diu un mot català en castellà.

Wikilibros. Errores comunes del español: una llista molt útil d’alguns errors ortogràfics que se’ns poden escapar.

Coursera. Corrección y estilo en español: curs obert, gratuït i en línia a Coursera. Inici el 5 de maig.

Memrise: web amb un bon reguitzell de cursos de llengua castellana (per a principiants o de nivells superiors, vocabulari, frases fetes, pronunciació). També inclou estratègies nemotècniques molt útils.

Wikcionario: diccionari universal lliure en desenvolupament continu en base a col·laboracions desinteressades. De cada mot s’hi poden trobar les diverses definicions que pot tenir, mots derivats, la pronunciació, l’etimologia, compostos i expressions dels diversos àmbits lingüístics del castellà, sinònims i traduccions en altres llengües. Conté més de 460.000 entrades.

El refranario: un recull de 356 refranys on se’ns indica el significat de cada refrany, exemples de situacions en què es pot fer servir i també exemples d’equivalents.

Twitter:

@Fundeu: resolució de dubtes i consultes.

@refran: un usuari ple a vessar de refranys en castellà.

Coneixeu altres recursos que ens poden servir per millorar el nostre nivell de català i de castellà? O bé per conèixer noves expressions i paraules? No dub2014-01-17 10.52.21teu a deixar un comentari i compartir-los amb tots els lectors del blog! Però, tot i la gran quantitat de recursos en línia de què disposem, no us descuideu de totes les publicacions en paper que també ens poden ajudar en l’aprenentatge de llengües. Hi ha obres realment interessants (que mica en mica intentaré recopilar a la secció de Recursos d’aquest mateix blog).

Castellanismes traïdors. Compte amb les melenes!

Un dia, no fa pas gaire, tot xerrant amb un amic sobre temes lingüístics, em va dir “Per què… tu saps què vol dir melena en català?”. Jo no en tenia ni idea i em va fer cercar la paraula al diccionari. Aquí teniu una còpia de pantalla de la cerca al DIEC:

melena

Deposició o vòmit de sang negra, sí… No podria voler dir cap altra cosa més fastigosa! Així doncs, cada cop que algú, tot parlant de cabells, fa servir la paraula melena, no està només fent servir un castellanisme (en castellà, melena sí que vol dir allò que creiem tots que vol dir) sinó que, a més a més, està emprant una paraula amb un significat inimaginable. Des del dia que vaig descobrir això, cada cop que sento que algú fa servir aquesta paraula automàticament em ve aquesta definició al cap i penso “Ai, si ho sabés…”. Però tampoc no m’agrada corregir la gent cada dos per tres.

Ja ho hem comentat moltes vegades, i això que se’ns escapi algun castellanisme ens pot passar a tots, és clar. Però, com sempre, una cosa és el llenguatge col·loquial i les converses personals i privades i l’altra és la correcció als mitjans de comunicació o llibres, que han de vetllar per un bon ús de la llengua i la seva correcta difusió. Doncs bé, anem al gra. Dimecres passat, tot dinant a casa amb els meus pares mentre miràvem TV3, van anunciar, en català, un xampú d’una famosa marca de productes capil·lars en què feien servir la paraula melena per referir-se a la cabellera. Ai, ai, ai! Vaig explicar als meus pares això de les deposicions i dels vòmits i el meu pare em va animar a enviar una carta d’opinió a algun diari. I així ho vaig fer!

Ahir, per sorpresa meva, vaig saber que el dia 20 d’aquest mes El Punt Avui havia publicat la meva carta. I avui, diumenge 22, també ho ha fet El Periódico. Totes dues les han hagut de modificar una mica, suposo que per temes d’espai.

IMG-20131221-WA0005
Carta d’opinió publicada a El Punt Avui el dia 20/12/2013

2013-12-22 11.54.57
Carta d’opinió publicada a El Periódico el dia 22/12/2013

Com que tots dos diaris n’han publicat una versió modificada, us adjunto la carta sencera que vaig escriure:

Sobre la cura lingüística als mitjans

Potser són inconvenients de l’ofici de traductora, però la veritat és que no puc evitar fixar-me en la correcció lingüística dels anuncis que s’emeten per televisió o ràdio. Representa que un mitjà que autoritza l’emissió d’un anunci s’hauria de preocupar de la seva correcta execució. Si ofereixes un producte de qualitat, t’has d’assegurar que tot allò que s’hi emeti (inclosos els anuncis) també sigui de la qualitat esperada. Ahir, tot dinant, per TV3 es va anunciar un xampú d’una famosa marca de productes capil·lars. No vaig poder evitar indignar-me quan vaig sentir alguna cosa similar a “per tenir una melena fantàstica”. Melena. Hauria estat bé que algú s’hagués preocupat de cercar aquesta paraula al diccionari de l’IEC, per exemple, per saber que una melena és una “deposició o vòmit de sang negra” i no pas una cabellera. Ai, aquests castellanismes. Em sembla que tots plegats (empresa, agència de publicitat, mitjà de comunicació, audiència, etc.) hauríem de posar el nostre granet de sorra per, mica en mica, anar corregint aquests errors. Hi ha casos i casos, és clar, i la típica excusa “és que si ho diem en català correcte, ningú no ho entén” però el mot cabellera és d’allò més normal. El català correcte, passa’l, t’ho agrairà.

16 de desembre del 2013, Calella

 

No deixa de ser curiós el fet que, quan he consultat els PDF del diari Ara d’aquests últims dies per comprovar si havien publicat la meva carta, he trobat un article en què parlaven de cabells. Creieu que han fet servir la paraula cabellera o la paraula melena? Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos des d’aquí.

Jo ho trobo tot plegat una mica trist. Agraeixo al meu amic que en el seu moment em fes saber això de les melenes! I, mitjançant aquesta carta, espero que altra gent que ho desconeixia també se n’assabenti i mica en mica anem evitant aquest castellanisme tan curiós. Ja que de vegades sembla que els mitjans no se’n preocupen prou, és important que entre tots intentem anar corregint aquestes coses. El català correcte, passa’l, t’ho agrairà.

Humà que tradueix vs. màquina que ho intenta

Sovint tenim tendència a creure que això de la tecnologia i les màquines, que en general ens fan la vida més fàcil i més còmoda, poden arribar a substituir per complet la figura de l’ésser humà en moltes de les feines. Potser sí, que en un futur no gaire llunyà seran les màquines les qui, malauradament, realitzaran moltes feines. A mi, tants avenços tecnològics… Quan hi penso, m’esgarrifo una mica. El cas és que hi ha feines que avui en dia encara no podem adjudicar al 100% a una màquina, i tant de bo faltin anys perquè arribi aquest dia! Si no, ja ens podem començar a preocupar. Però bé, ara anem al que ens interessa. Tal com podeu deduir arran del títol de l’entrada, m’agradaria parlar una mica de la traducció automàtica i de la creença d’alguns mitjans que les màquines poden traduir tal com ho fem els traductors humans.

Sí que és cert que els avenços tecnològics ens permeten traduir a l’instant cites, articles, converses de xat, correus electrònics o lletres de cançons, entre d’altres. Gràcies, traductors automàtics! Però segur que quan alguna vegada heu traduït un text una mica llarg i n’heu llegit la versió traduïda hi heu detectat errors, com ara paraules que en aquell context no tenien cap sentit o construccions gramaticals estranyes, per exemple. Quan el traductor automàtic (com ara el que Google posa a disposició de tots els usuaris de forma gratuïta) es fa servir per a un ús privat i, diguem-ne, casolà, no hi veig cap inconvenient. Ara, quan la traducció automàtica s’empra en contextos professionals i no se’n revisen els resultats, compte.

Cal tenir present que és gràcies a la traducció automàtica que cada dia, a la llibreria, podem trobar alguns diaris en dues versions, la catalana i la castellana. Seria complicat poder traduir manualment tots aquests diaris cada dia, una inversió de personal massa gran (i també de massa temps). Per això algun dia a algú se li va acudir la idea de desenvolupar eines que ens permetessin realitzar traduccions de manera automàtica. Fins aquí, tot perfecte. El problema és que aquestes eines també tenen limitacions. A continuació en veurem alguns exemples.

De vegades, hi ha paraules que es poden traduir de dues maneres diferents. Atenció, dilema. Quina paraula ha de fer servir, l’eina de traducció automàtica, a la traducció? Doncs bé, quan hi ha algun cas com aquest, és possible que la màquina s’equivoqui.

A0Lw4ABCYAA_D5GAquesta taula mostra les medalles dels Jocs Olímpics de Londres 2012. En concret, les medalles d’or de Taekwondo i Espelma. Espelma? Ah, sí, Vela. Doncs això, que la llengua original d’aquest gràfic és el castellà i l’eina de traducció automàtica va fer la traducció vela-espelma, del tot correcte, sí, però no pas en aquest context.

Un altre cas que últimament ha estat motiu de mofa és la traducció (per error) de noms propis. Segur que recordeu el Llegeixo (Leo Messi) de fa uns mesos:

Al-Vanguardia-Leo-Messi-Llegeixo_ARAIMA20111030_0068_23Però no és pas l’únic! Mireu això:

946613_10200871163563444_24736987_n

«Vaig donar María», sí, sí, «Di María», el jugador de futbol argentí.

I una altra:

946972_10201116902388452_1140353384_nAquest gràfic va aparèixer en un diari l’endemà de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Una traducció d’allò més desafortunada d’Unió (Unió Democràtica de Catalunya).

Un cop més, traduccions automàtiques equivocades del castellà al català. Em consta que aquests programes de traducció automàtica tenen una opció que et permet bloquejar cadenes o paraules per, d’aquesta manera, evitar traduir-les quan no hauria de fer-se, com en aquests casos, que es tracta de noms propis que no canvien d’una llengua a l’altra. Sembla que qui va fer aquestes traduccions no va activar aquesta opció. No res, un descuit insignificant.

Allò més trist d’aquestes imatges és que s’han publicat a diaris de renom, a mitjans de comunicació que cada dia llegeixen milers de persones. Allò més trist és que no s’hagin dignat a revisar la traducció. I ja no estem parlant del text de l’article… Són peus de pàgina, parts de gràfics, paraules de mida grossa i en ocasions en majúscules. Vaja, que si t’hi fixes una mica es detecta ben ràpidament, que «Vaig donar María»  no pertoca al context d’aquesta notícia. L’únic que aconsegueixen amb espifiades com aquestes és perdre prestigi i donar una imatge de poca seriositat, si més no per a aquelles persones que consideren la llengua una cosa important. També és per això que existeix la figura del corrector, algú que llegeix íntegrament la versió traduïda que ha realitzat l’eina de traducció automàtica i l’adequa i corregeix perquè es puguin publicar, en aquests casos, uns diaris en condicions i d’una bona qualitat lingüística.

En aquesta mateixa línia, però més de cara al petit comerç i a les publicacions locals o comarcals, també trobem el cas de restaurants, per exemple, que (com que es troben en un indret turístic) decideixen traduir la carta del restaurant amb el traductor del Google. «Per què hauríem de gastar en un traductor si el Google ja ens ho pot fer bé i, a més, sense pagar? Ximpleries.» Doncs bé, això és el que corre per algun bar:

944717_10201588013365932_84063967_nEn aquest cas, s’ha fet una traducció literal de la beguda que a la carta consta com a «Vino en botella». «Vino», del verb «venir», sí. Encara podem donar-los les gràcies que s’han dignat a indicar que potser qui va venir «en botella» va ser «ell» (he) o «ella» (she). Traductor de Google en tota regla, em temo.

I per últim, un fragment d’una guia comercial sobre Calella que repartien l’any passat per pisos i comerços. Si no m’equivoco, diria que estava redactada en català, castellà, alemany i francès. I tota plena d’anunciants que van pagar per col·laborar amb la publicació! M’agradaria saber si els anunciants eren conscients de la pèssima qualitat dels textos que estaven finançant. Sí, és molt bonic dir que publicaràs una guia per als turistes en molts idiomes, però vaja, em sembla que els alemanys no deurien tenir-ho gaire fàcil per entendre segons què. Doneu-hi un cop d’ull:

402747_4648438732726_257858354_nQualitat Amb Destinació. Magnífiques Guardonades Amb. Die Amb 13.958 d’Unterkunft. Destinacions Turístiques Més. I tots els errors de redacció en alemany que també hi ha. Una altra joia d’algun traductor automàtic d’Internet. Em sembla molt bé que les empreses vulguin adreçar-se als turistes que ens visiten, però em sembla que si quan volen llegir un text sobre Calella es troben aquesta joia no s’enduran una imatge gaire seriosa de la ciutat.

Caldria reflexionar-hi una mica i ser conscients que les màquines encara no poden fer de manera perfecta moltes coses d’aquelles a què ens dediquem les persones. És un fet que el món evoluciona cada vegada més ràpidament i que les màquines i la tecnologia ens són cada dia més properes, però també hem de tenir en compte l’ésser humà, aquella persona amb coneixements que s’ha format per poder realitzar una feina. No ens deixem enlluernar per aquesta gran revolució tecnològica, si us plau.