Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

El 5 de setembre sempre serà una data important per al blog, és la data del seu aniversari! Avui, 5 de setembre de 2016, el blog fa tres anys. De mica en mica es va fent gran, penso que en nombre d’entrades i seguidors però també en qualitat. Perquè el temps passa per al blog, però també per a mi. Per a mi, que durant aquests tres anys he après moltes coses que no sabia, he iniciat la meva carrera com a traductora autònoma, he obtingut experiència en el meu ofici, he trobat clients, he fet feines de traducció que m’han satisfet i il·lusionat molt. Però encara em queda molt per aprendre i molts objectius per assolir! Un d’ells, traduir literatura, cap al català. La meva llengua i amb la qual em sento més còmoda traduint i escrivint. Per això també en el seu moment vaig decidir escriure el blog en aquesta llengua. No m’imagino fent-ho d’una altra manera.

La meva llengua. Una llengua petitona. Per amor.

Relacionat amb tot això, us deixo la traducció que he fet d’un article de la revista sobre traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el passat 29 de juliol. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

Cavil·lacions d’un traductor de llengües petitones
Per Enrique Bernárdez

Quan es parla de traducció sempre es pensa en les llengües grans, com és lògic: anglès, francès, alemany, rus… italià, portuguès… Testimoni d’això en són les Facultats de Traducció i Interpretació, que rarament acullen altres llengües, per una simple qüestió de cost-benefici. ¿Què li espera al traductor d’una llengua petita, de les que amb prou feines tenen lloc al mercat de «no ficció» i poc en el literari? Si aquest traductor vol viure del seu ofici, haurà de compaginar allò petit amb allò gran. Per exemple, traduir francès i, diguem, grec modern. O bé, naturalment, tenir una feina que li permeti viure i dedicar-se a traduir com a afició més o menys recompensada. En el meu cas, tinc la desgràcia —i la sort— de traduir d’una llengua petitona, l’islandès (330.000 parlants), d’una altra una mica més gran, el danès, i de vegades d’una altra no gaire més gran. Literatura, vull dir; en no ficció faig coses de llengües importantíssimes, com l’anglès. Però no m’ho passo tan bé.

El traductor d’islandès, posem pel cas, mai no podrà viure de les seves traduccions. Tampoc no pot esperar gaires reconeixements, de la mateixa manera que les seves versions no es convertiran, per norma general, en grans èxits de vendes, tot i que pot haver-hi alguna excepció: en el meu cas, de més de trenta llibres de literatura islandesa contemporània que he traduït al castellà (i que en algunes ocasions s’han «retraduït» al català, sense menció del traductor castellà), només dos han estat èxits editorials, i dos altres han penetrat relativament bé en el mercat, mentre algun assoleix els zero exemplars venuts per any (sap greu, però acostumen a ser aquells que literàriament ens agraden més… coses del mercat espanyol). No vol dir pas que el mercat literari espanyol sigui molt més boiant que tot això, però al traductor li agradaria veure els seus llibres pertot arreu, fins i tot al metro i l’autobús (si hi ha cap traductor literari que no pensi així, que m’avisi). Com que, a més, els crítics no són gaire propensos a perdre el temps amb la bona literatura «exòtica», havent-hi tants escriptors estatunidencs de tercera o quarta divisió a qui lloar amb grans elogis —coses del mercat—, la transcendència de l’humil ofici de traductor se’n ressentiria encara més. Per un traductor d’una llengua petitona és més fàcil rebre reconeixements en el país d’aquesta llengua que en el de la gran llengua a la qual tradueix. Un exemple? Pot ser l’únic espanyol premiat a Islàndia i Dinamarca, però a Espanya a ningú li desperta el més mínim interès. No és cap queixa ni lament (bé, una mica sí), és constatació de l’estat de les coses resultat de la petitesa de la llengua: els parlants de llengües petites són agraïts, també a causa de la seva petitesa, mentre que els de llengües grans amb prou feines aconsegueixen no perdre’s en la multitud de bones traduccions que es publiquen cada any (i a Espanya es tradueix moltíssim, i molt bé). La llengua més gran de les occidentals, l’anglès, és alhora una de les menys receptives a llibres traduïts, fins al punt que en grans llibreries dels Estats Units sol haver-hi una secció, relativament petita, retolada «Literatura traduïda», res més diferent a les circumstàncies espanyoles. Tampoc no hi ha lobbies de traductors de llengües petitones, normalment perquè són tan poquets que no arribarien ni a lob, si és que superen la l.

Però si el traductor de llengües petitones viu en aquestes condicions tan poc gustoses, per què s’entesta en seguir traduint? Fàcil: perquè li agrada, perquè la literatureta l’apassiona, perquè gaudeix traslladant-la al castellà. Per amor, podríem dir.

Va per vosaltres, traductors i traductores de llengües petitones!

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
Cavilaciones de un traductor de lenguas pequeñitas, por Enrique Bernárdez. Sección: Profesión. 29 de julio de 2016. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Advertisements

One thought on “Cavil•lacions d’un traductor de llengües petitones [3r aniversari del blog]

  1. Anna, soc Jordi Font i visc a Buenos Aires des de fa molts anys, la qual cosa no m’impedeix estar completament al dia de les vicissituts del nostre petit país i la resistencia als embats contra aquells que pretenen minoritzar la nostra estimada llengua. En el meu exili voluntari he “militat” sempre a les entitats Catalanes de l’Argentina i els seus membres, i al llegir l’article d’Enrique Bernandez que has traduït, m’has fet recordar una vivencia personal respecte als traductors de “llengues petites”.
    Al arribar l’any 1963 a Buenos Aires, em vaig integrar al Quadre Escènic Català del Casal de Catalunya, on vaig coneixer molta gent que per raons polítiques o econòmiques s’havien exiliat, ente ells una familia que a mitjans dels anys cinquanta s’havia radicat a l’Argentina, i el xicot d’una de les filles, Jordi Arbonés i Montull, que per amor a la seva promesa ho va fer mes tard, filòleg ell, era qui es cuidava de la correcta dicció dels textos en català de les obres que es representaven a la Entitat, al menys una vegada al mes. Joaquim Moreno n’era el director de l’elenc, i en tenia una gran experiencia a més d’una gran avidesa en pujar a l’escenari obres de grans autors internacionals, pero també la gran dificultat de no trobar, en aquell moment, traduccions de les obres en català, i va trobar en Jordi Arbonés, qui ja havia incurssionat a Barcelona en alguns treballs de traducció de teatre, el complement exacte per traduir obres de Henrry Miller, Tenesee Williams entre altres, que varen ser interpretades en català i estrenades al Teatre Margarida Xirgu del Casal, per l’elenc de la casa.
    Jordi poc a poc es va anar introduint al mon de la traducció, especialment del anglès,per algunes editorials de Catalunya d’aquella época, incorporant altres autors com Hemingway, i Faulkner, entre moltíssims més, i de la publicació de les seves pròpies obres, que desprès d’uns anys finalment, l’hi van permetre viure exclusivament de la seva tasca de traductor, amb unas 150 obras traduïdes. Recordo que en converses, al principi de les tasques que li encomanaven, m’havia comentat que era molt difícil “treballar en un idioma petit, pero riquissim, i mes encara a la distancia”.
    Finalment morí victima d’una llarga malaltia l’any 2001, i en reconeixement a la seva tasca es crea l’any 2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on la familia donà tots els seus arxius, la Facultat de Traducció i d’interpretació “Càtedra Jordi Arbonès i Montull”.

    Anna: Perdona el rotllo, pero llegir el teu bloc m’ha fet recordar una vegada mes al gran amic Jordi Arbones amb qui vaig compartir una gran amistat.

    Si et pot interessar mes info sobre ell i la seva tasca a l’Argentina, pots consultar:Jordi Arbonès “Un traductor del inglés al catalán en Argentina”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s