Traductores i intèrprets, any 2

Avui, 15 de desembre de 2014, ja fa dos anys que ens vam graduar com a traductores i intèrprets. Aprofito per donar l’enhorabona a totes les meves companyes de promoció!

L’any passat vaig celebrar el primer aniversari com a traductora graduada oficial amb l’entrada Traductores i intèrprets, any 1, en la qual vam poder conèixer el primer any després d’acabar la carrera d’algunes de les meves companyes. N’hi ha que, amb aquest any que hem passat, potser han canviat de trajectòria. D’altres, deuen haver seguit aprenent i guanyant experiència. Sigui com sigui, els desitjo molta sort. Que sembla que viure de la traducció no és gens fàcil, però res no és impossible!

Per celebrar el segon aniversari, vaig decidir traduir un article d’El Trujamán en què Carlos Mayor ens parla de tot un seguit de coses que ha après gràcies a la traducció. Una traducció castellà > català simple, a simple vista. Alhora, però, plena de referències a textos externs i frases fetes. No ha estat fàcil! Espero que us agradi.

Així doncs, un petit homenatge a tot allò que he après durant aquests dos anys i tot el que espero seguir aprenent:

DibuixSaber-ne un riu
Per Carlos Mayor

En el procés de traduir una frase rere l’altra he après: a llegir; a escriure; a puntuar diàlegs com Déu mana; a desconfiar dels possessius fins que hi has fet unes quantes canyes i ja els coneixes bé; la dificultat d’encaixar el text en un entrepà; a citar; que la gent només cita tres llibres (i un d’ells és de Walter Benjamin); informàtica; a entendre un contracte; de tot i més sobre Jeff Wall; que l’endemà d’una entrega és la teva oportunitat per anar a la platja, perquè la cosa no dóna gaire de si; a rumiar-m’ho dues vegades; que el context, el context i el context; que el món dels títols no és d’aquest món; a treballar en equip; que allò que a la Rue és una botiga de queviures, o uns texans, o girar-se cap a algú… en un llibre es vade retro, Satanàs; l’art de la botifarra; que tenir un parlant nadiu de la llengua de què tradueixes al despatx és un regal del cel (i tenir-lo ficat a casa ja ni t’ho explico); a ensenyar; a passar del desencant iopinat a la il·lusió d’un text nou; que gairebé tot es troba a la Bíblia (o a Martínez de Sousa); concisió; a gaudir de la llibertat de treballar a qualsevol lloc, i que els paràgrafs llargs cansen.

I també: que hi ha llibres que et fan bola i llibres que surten sols dels dits; a preguntar; que no hi ha cap tarifa millor que la tarifa per paraula; que, si et despistes, aquesta professió no té horari (ni data al calendari); a donar sortida al perepunyetisme; que val més una plantilla a la mà que els drets en l’aire; que traduir un conte en vers sobre uns mitjons blaus no és gens fàcil, perquè no hi ha gairebé res que rimi amb mitjons ni amb blaus; que a Magrinyà no li agraden ni els cònjuges ni els depens; el que és l’aire fregit en italià; que per traduir un llibre s’ha de ser disciplinat si no vols que se’t tiri el temps al damunt; que de vegades negocies bé i d’altres sembles més curt que una màniga d’armilla; temprança, i a assaborir amb ganes aquest estira i arronsa continu i obstinat de paraules i idees.

I, així, ja per acabar, afegeixo que amb la traducció també he après: moltes, moltes coses sobre temes que no m’interessaven gens i que m’han acabat agradant; a oblidar; a no deixar els personatges drets o asseguts més temps del just i necessari; que la clau és associar-se; a ser dolenta, o agut, o pesat, o estupenda, tal com el qui va escriure l’original; a cercar, cercar, cercar informació; que hi ha clients que estan pendents de tot i d’altres als qui convé enviar correus d’una sola línia perquè no puguin llegir-los en diagonal; a estimar el gerundi i la passiva com a cosins llunyans; a viure en la incertesa; la meravella de fer llibres; a repetir-me amb gràcia (i salero); a qüestionar-ho tot; que en el món editorial normalment val més peixet per conèixer que un Leviatan conegut; a fer etiquetes i catalogacions del dret i del revés; que puntuar és com entrar en una merceria (ja ho diu Javier Pérez Andújar); que després d’això ve coma, i no punt i coma, i que uns bocinets de depèn mai no sobren.

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
En la pomada, por Carlos Mayor. Sección: Profesión. 30 de octubre de 2014. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s