Apunts lingüístics: «Que em sents?» / «Que m’escoltes?»

Quan manquen pocs dies per acabar el mes de novembre, tornem amb un dels nostres apunts lingüístics! Una manera simplificada i ràpida d’identificar interferències i errors comuns que fem quan parlem o escrivim en català.

Avui parlarem dels verbs sentir i escoltar. Aquests dos verbs no tenen el mateix significat, però sembla que, cada cop més, es fan sevir indistintament i se’ls considera sinònims, quan realment no ho són.

Primer de tot, donem una ullada a les definicions del DIEC de tots dos verbs:

sentir

v. tr. [LC] [MD] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig.
tr. [LC] [MD] Oir. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa.

escoltar

v. tr. [LC] Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta!

Només amb les definicions ja és palès que tots dos verbs no volen dir el mateix. Així doncs, hem de fer servir el verb sentir quan ens volem referir al fet de fer servir els sentits per percebre un so, és a dir, de manera involuntària. Hi ha un so i jo el percebo, el sento. En canvi, hem de fer servir el verb escoltar quan, de manera voluntària, posem atenció en un so que sona al nostre entorn perquè el volem identificar o entendre.

Actualment, és fàcilment perceptible que el verb sentir es fa servir cada cop menys i que el verb escoltar l’ha substituït en gairebé tots els contextos. És a dir, que dos significats estan quedant reduïts a un únic significant. En castellà està passant el mateix amb els verbs oír i escuchar. Sembla, doncs, que el català està seguint el patró del castellà i també està patint aquesta interferència.

Ara veurem alguns exemples de situacions en què s’ha de fer servir el verb sentir o el verb escoltar, juntament amb una petita explicació.

sentirLes obres del carrer no deixen que aquest noi senti la persona amb qui parla. Encara que ell ho vulgui, no pot percebre el so. Forma incorrecta cada cop més estesa: «Ei, no t’escolto!»

escoltarEls alumnes estan despistats i no escolten el que la professora els explica, és a dir, no fan l’esforç voluntari de copsar allò que la professora està explicant. Sí que ho senten, ja que no hi ha sorolls que ho impedeixin i tampoc no són sords.

troAquesta nena ha sentit un tro molt fort i s’ha espantat. Si hagués pogut triar, no l’hauria volgut pas sentir, però ha estat un acte totalment involuntari i no ha pogut fer res per evitar percebre el so del tro. Forma incorrecta cada cop més estesa: «He escoltat un tro molt fort. Quina por!»

cançóAquest noi s’ha posat els auriculars i, voluntàriament, s’ha posat a escoltar la seva cançó preferida.

Aquests quatre exemples mostren quatre situacions típiques d’ús dels verbs sentir i escoltar. Només cal indicar les formes incorrectes cada cop més esteses en el cas del verb sentir, ja que és aquest el verb que s’està fent servir cada cop menys, en ser substituït pel verb escoltar, i no pas al revés.

Com sempre, espero que aquest apunt lingüístic serveixi per contribuir una miqueta més en l’ús correcte del català. Perquè el català és cosa de tots. Si no som nosaltres els qui intentem parlar-ho i escriure’l bé, qui ho farà?

Advertisements

2 thoughts on “Apunts lingüístics: «Que em sents?» / «Que m’escoltes?»

  1. No són sinónims però tampoc excloents. Sentir és un genèric, simplement percebre un so. Escoltar és parar atenció a eixe so. Diriem que escoltar és una forma de sentir, fer servir sentir per escoltar pot ser empobridor però no és incorrecte

    • Hola, Anònim valencià!

      No sé si t’he entès bé, però jo penso que el problema és quan es fa servir “escoltar” sempre, en casos que clarament s’hauria d’utilitzar el verb “sentir”, i no a la inversa. M’explico. Si jo estic parlant amb tu per telèfon i hi ha soroll de fons, he de dir “Ei, no et sento bé” i no pas “Ei, no t’escolto bé”. Cosa que, últimament, molta gent està fent servir aquesta segona construcció.

      Em sembla que potser estem parlant de coses diferents, ja que tu dius “fer servir sentir per escoltar pot ser empobridor però no és incorrecte” (com si l’intercanvi de verbs fos al revés, que diem “sentir” quan el més genèric seria dir “escoltar”, jo estic parlant del cas contrari).

      Gràcies per passar per aquí! :-)

      Anna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s