Apunts lingüístics: salvem els pronoms febles (salvem-los)

Primer de tot, moltes gràcies per les felicitacions arran del primer aniversari del blog. És tot un plaer escriure per a tots vosaltres i saber que gaudiu llegint allò que escric. Com sempre, ja sabeu que les recomanacions i els suggeriments són d’allò més benvinguts. Gràcies per ser-hi!

Tornem, doncs, amb publicacions i contingut nou. Avui, un altre apunt lingüístic (podeu consultar els apunts ja publicats aquí). Perquè la correcció lingüística no depèn només del lèxic que emprem quan parlem o escrivim. També és important (potser fins i tot més que el lèxic) mantenir una estructura gramatical correcta. El tema que ens ocuparà avui, com ja heu pogut llegir al títol, són els pronoms febles. Sí, aquelles partícules del català que sovint ens fan parar bojos, però que alhora són d’allò més importants, en la nostra llengua, i que sembla que recentment estan patint un procés de desús força important.

No pretenc desenvolupar tota una tesi doctoral sobre l’ús dels pronoms febles, però sí que m’agradaria parlar-vos d’aquells exemples més comuns en què últimament es margina el pronom feble. Cal anar en compte!

«Salveu els mots»,
ens va encarregar l’Espriu,
però, ull viu,
salvem-los tots.

Vols un(a)?

«Vols un(a)?» Un(a) què? Si algú compra, per exemple, xiclets, patates, llaminadures, qualsevol cosa, vaja, i et pregunta «Vols un(a)?» està menystenint el pronom feble «en», del tot necessari en aquest context. I bé, que la pregunta perd tot el seu sentit. Vols un… un què? Manca alguna cosa que indiqui a què s’està referint aquesta persona, el pronom. Així doncs, la forma correcta de fer aquesta pregunta és «En vols un(a)?» En aquest cas, el pronom «en» substitueix la cosa que aquesta persona ens està oferint. L’oració completa, sense pronominalització, seria, per exemple, «Vols una patata?». Si no volem repetir el mot patata o no el volem dir perquè visualment ja sabem què ens està oferint aquesta persona, cal substituir el mot en qüestió pel pronom «en». Si no fem ús del pronom, en català ens queda una oració a mitges, penjada, sense sentit.

Altres exemples també relacionats amb el pronom «en»:

– Quants anys tens?
– Tinc 20. ✘ // En tinc 20.

[tot parlant de jerseis, per exemple]
Tinc un que és de llana. ✘ // En tinc un que és de llana.

Ja he anat

Ja he anat… on? Parlem, ara, del pronom «hi». El pronom feble «hi» serveix per substituir un lloc determinat quan no volem, per exemple, repetir quin és aquest lloc. Posem pel cas que el nostre pare ens pregunta «Que ja has anat a la biblioteca?» i nosaltres responem «Sí, ja he anat». Aquí hi falta alguna cosa que faci referència al lloc en qüestió, la biblioteca. Si no volem repetir el lloc explícitament «Sí, ja he anat a la biblioteca» cal que fem servir el pronom feble «hi». «Sí, ja hi he anat». Tal com ja hem comentat en el cas del pronom «en», en aquest cas passa el mateix, si ens deixem el pronom, la frase queda coixa.

Altres exemples també relacionats amb el pronom «hi»:

– Jo tampoc no he anat al concert.
– Oh, em pensava que tu sí que aniries! ✘ // Oh, em pensava que tu sí que hi aniries!

– Avui aniré a veure aquella pel·lícula al cinema.
– En Joan va anar ahir. ✘ // En Joan hi va anar ahir. ✔ En Joan va anar-hi ahir.

– Ja has anat a comprar el llibre?
– No, ara vaig. ✘ // No, ara hi vaig.

De pronoms febles, en català, n’hi ha més, és clar. Però aquells que es troben en la pitjor situació són els pronoms «en» i «hi», ja que en castellà no es fan servir. Sí, ho heu entès bé, una vegada més és a causa de la influència del castellà que l’estructura catalana es veu afectada i debilitada. Cal fer-hi un petit gran esforç! Si sou d’aquelles persones a qui se’ls no-escapa algun «en» o algun «hi», espero aquesta entrada us faci estar més atents en aquest aspecte. El català és cosa de tots…

dinamitaI ara, una mica d’humor:

També us deixo l’enllaç a una entrada molt interessant que he trobat, sobre aquest mateix tema de què parlem avui: El drama del pronom «hi», del web A Viva Veu.

Perquè encara que en diguem pronoms febles, són un element molt important i característic de la nostra llengua.

Advertisements

2 pensaments sobre “Apunts lingüístics: salvem els pronoms febles (salvem-los)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s