Don’t kill your language

Torno de les vacances estiuenques amb moltes ganes de parlar sobre llengua. Abans d’ahir vaig tornar de passar uns dies a Eivissa, a casa d’una amiga de la universitat. Com que ens va acollir a casa seva, vam poder xerrar amb els seus pares sobre la situació de la llengua a la ciutat (Vila). Personalment, suposo que no era conscient de la situació lingüística a la capital de l’illa i em pensava que sentiria català per tot arreu. La sorpresa va ser meva, però, quan els «Ibiza» eren molt més abundants que no pas els «Eivissa», ja sigui en rètols, en establiments o en records per als turistes. La llengua imperant al carrer és, també, el castellà. És clar que es tracta d’un lloc molt turístic i que cada dia acull gent que ve de fora. Per sort, vam poder gaudir de l’eivissenc de la família que ens va acollir a l’illa i també d’algunes converses fugaces al transport públic o al carrer. :-)

Aquests dies allà, però, m’han fet reflexionar molt sobre les llengües «minoritàries» en general. Avui, amb la nena a qui faig classes d’anglès hem parlat de l’irlandès, arran d’un text que hem llegit al llibre d’exercicis, i he recordat una notícia que vaig llegir fa poc més d’un any. La Garda (la policia irlandesa) va aturar un jove irlandès arran d’un assumpte de circulació i ell se’ls va dirigir tota l’estona en irlandès. Cap dels policies allà presents era capaç de parlar-li en irlandès (o no ho volia fer) i ell es va negar a parlar en anglès. Va acabar emmanillat i retingut una hora a comissaria fins que va poder parlar en irlandès amb algú. L’hem de considerar un radical? Ell només va voler parlar en la llengua oficial del seu país.

Però no cal anar fins a Irlanda per llegir notícies com aquesta. Només cal fer una cerca ràpida a Google per trobar aquests titulars:

Detingut per haver parlat en català a Elx en una protesta contra el PP
El jove Enric Alcover, detingut en la revetlla de Binali després de negar-se a parlar en castellà
Una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda perquè parlava pel mòbil en català
Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l’aeroport del Prat per parlar en català
Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): ‘Que em parles en espanyol, collons!’

Però bé, tampoc no pretenc transformar aquesta entrada en un seguit de notícies d’aquest caire. L’únic que cerco és despertar alguna cosa a l’interior d’aquelles persones que no són conscients de la importància de la conservació de la llengua i de la feina que encara queda per fer.

Perquè tinc tot el dret de poder llegir la carta del restaurant en català, així com de veure una pel·lícula al cinema també en la meva llengua. Perquè vull poder-me comunicar en la meva llengua d’ús habitual i amb què m’han criat a casa. No demano pas que tothom parli exclusivament i únicament en català, ja que tothom és lliure de llegir, parlar o pensar en la llengua que vulgui, però, de la mateixa manera que els altres poden parlar en la llengua que vulguin, jo també he de poder fer-ho. Perquè cal ser persistent. Si vas al supermercat i tu et dirigeixes a la persona de la caixa en català i ella et torna resposta en castellà, no t’has de sentir obligat a canviar al castellà, segur que en català també t’entén, només que ella no el parla. Les converses bilingües són possibles. Al principi potser es fan estranyes, tant per tu com per l’altra persona, però un cop t’hi acostumes, la comunicació és perfectament viable. Perquè cal la col·laboració de tots per fer que l’ús del català no es vagi reduint dia rere dia, cosa que n’hi ha que volen intentar aconseguir. Però si fins i tot la nena a qui faig classes d’anglès troba ridícul que no es lluiti per fer que a Irlanda es parli més l’irlandès! I n’hi ha que no ho poden entendre… «Llengües regionals, per què?» Senyors, no només cal parlar una llengua en base al nombre de parlants que té repartits arreu del món. Més aviat es tracta de cultura, d’identitat.

“Ha de quedar clar que el valencià – el català que parlem al País Valencià – és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai.”

Joan Fuster

Perquè és una llàstima que pugui arribar a ser tan complicat poder viure plenament en català als Països Catalans. És la nostra llengua. No hi ha dret que una cosa tan bàsica com és la llengua vagi lligada a detencions, discussions i acusacions. És cultura. És respecte. Als Països Catalans, hem de poder fer servir el català sense por.

11Relacionat amb tot això, fa uns dies també vaig trobar un vídeo d’una breu conferència de la poetessa libanesa Suzanne Talhouk sobre l’ús de l’àrab i la necessitat de defensa i conservació de la llengua. Don’t kill your language, ens diu. Us deixo el vídeo a continuació, en àrab i en subtítols en anglès. Val molt la pena.

I, abans d’acomiadar-me, una cançó d’un grup eivissenc que he descobert arran del meu viatge a l’illa, Projecte Mut. Espero que us agradi. :-)


OLYMPUS DIGITAL CAMERA
A Eivissa, el sol es pon per la mar. Fotografia d’Anna Rosich i Soler.

Advertisements

8 thoughts on “Don’t kill your language

  1. Una entrada molt interessant, i un xic trista però! a mi em va passar una cosa similar però sense acabar emmanillada ;-). Em van parar una parella de guàrdia urbana parlant-me en castellà i jo els contestava en català, i vaig haver de repetir-ho 4 cops!! però escolta, el funcionariat ha d’atendre tant en català com en castellà, oi? així que estic en el meu dret! un petó!

  2. Estoy de acuerdo, aunque creo que las noticias que enlazas son, por fortuna, anécdotas, excepciones que confirman la regla, que es la libertad y, en Cataluña, la posibilidad real de vivir en cualquiera de ambos idiomas cooficiales. No soy catalana, pero he vivido en Barcelona 5 años y lo he podido comprobar. También he tenido conversaciones de esas bilingües porque, aunque no hablo ni escribo catalán (lo haría metiendo mucho la pata), sí que lo entiendo sin problema.

    • Hola, Claudia! Gràcies pel teu comentari. Sí que aquestes noticies sobre detencions són anecdòtiques, tens raó, però, tot i així, no hem d’ignorar-les! Sobre això de conservar la llengua i tot plegat, potser no queda prou clar, però volia fer més referència a la zona de València i les Illes, on la llengua catalana rep un tracte molt més reduït en comparació amb Catalunya. Tal com comenta l’Alix en un comentari aquí mateix, sovint li costa poder veure cinema en català.

      Sobre això de meter la pata, practica’l sempre que puguis! Segur que mica en mica aconsegueixes dominar-lo. :-)

      Gràcies per passar per aquí!

  3. Totalment d’acord! A la C. Valenciana no hi manera de veure pel·lícules en català, ni a la televisió ni al cinema, és molt difícil trobar llibres traduïts al català, per no parlar de la gent que treballa cara al públic i ni tan sols t’entén quan demanes un suc de “bresquilla”, si no dius “melocotó”, És ridícul que un poble no lluite per la seua llengua i la seua identitat!

    • És una llàstima… No he estat gaire per aquí baix, m’agradaria fer-hi una visita! Però em sembla que ja sé de què va, això del cinema i els llibres… La setmana passada vaig ser a Eivissa i vam estar una bona estona en una llibreria. De llibres infantils en català sí que n’hi havia força (cosa bona!) però de narrativa per a adults o altres tipus de llibres… tot en castellà. Apuf :(

      Heu de resistir! Només així aconseguirem que el català es mantingui.

      • Sol haver-hi en català els llibres escrits originalment en català, però traduccions hi ha ben poques. Fins i tot a vegades costa trobar les traduccions de coleccions tan populars com Joc de Trons i és una llàstima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s