Taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit», el meu resum

El passat divendres 27 de juny de 2014 va tenir lloc, a la seu de l’APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), la taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit», amb Màrius Serra i Pau Vidal com a ponents i Maya Busqué com a moderadora. Avui intentaré fer-vos cinc cèntims dels aspectes més interessants de què es va parlar i debatre durant la taula rodona, que va omplir la seu de l’associació de traductors i altres individus interessats en la situació del català en aquests tres entorns: el carrer, el bar i el llit.

BrJpblBIUAAZ3BZL’objectiu principal de l’acte era conversar i debatre sobre la situació del català en àmbits més aviat col·loquials, on la influència del castellà és molt forta. Sovint és complicat, fer una traducció (o escriure un text des dels seus inicis) ambientada en aquests entorns tot emprant un vocabulari i estil que sonin naturals i que no ens facin pensar el clàssic «així no hi parla ningú».

El primer àmbit del qual Serra i Vidal ens van parlar va ser el carrer: els insults, el llenguatge groller, els baixos fons i l’existència o no d’un «català de l’hampa1». Actualment, escriptors, traductors i guionistes de sèries tenen dificultats per fer parlar els personatges del món de la delinqüència en català, ja que, avui en dia, l’hampa no parla català. Així doncs, sentir com un criminal diu segons què en català sovint se’ns fa estrany i ens sembla postís. És gràcies a la publicació de novel·la negra en català que mica en mica pot crear-se i consolidar-se un argot criminal en llengua catalana. Cal destacar la novel·la criminal de Ferran Torrent i «La Xava» (de Juli Vallmitjana) com a contribucions cabdals en català en aquest àmbit de la llengua.

Seguidament, vam traslladar-nos al terreny dels insults, del qual Pau Vidal n’és un bon coneixedor, com prova el seu llibre «Els 100 insults imprescindibles», de Cossetània Edicions (recull de premsa sobre el llibre). Es va plantejar la qüestió del poc «efecte» que fan alguns insults catalans, en contraposició dels insults en castellà, que ens semblen tots molt potents i expressius. El perquè de tot plegat rau en el prestigi que nosaltres mateixos donem a la llengua; els catalanoparlants tendim a subestimar la nostra llengua i a tenir un cert autoodi quan es tracta d’emprar el català en segons quins contextos. «Renegar en català? No, mai, dir “gilipolles” i “joder” és molt més autèntic!» La generació del «joder», aquest és el punt on ens trobem ara mateix… Fins i tot els més petits el fan servir! Estan farts de sentir-lo per televisió i, és clar, també al seu voltant. Que es manifesti aquell a qui no se li hagi escapat mai cap «joder».

Segons Vidal, no es tracta de disposar d’una llista infinita d’insults o renecs en català, sinó d’interioritzar-ne uns quants i fer-los servir de manera natural, dir-los de manera convincent i no pas pensant «ui, que estrany que sona, ara, això». És ben cert que el primer cop potser es fa estrany, però també és cert que, la tercera vegada que has dit una paraula, ja et sembla que l’has dit tota la vida. Alhora, però, patim una exposició constant tan gran a la llengua castellana que es fa molt difícil intentar millorar en aquest aspecte. S’ha de ser molt constant i ser conscient del problema amb què es troba actualment la llengua catalana, i no és gens fàcil!

Vidal es va declarar pessimista, quant a la situació del català en l’àmbit col·loquial, ja que, ara mateix, el model que impera és aquell que fa ús (i abús) de la paraula «gilipolles». La societat catalanoparlant està molt poc conscienciada i fa pocs esforços per evitar recórrer al castellà a l’hora d’insultar o enfadar-se. Sembla que en general ja ens està bé, el català que es fa servir als mitjans. Però també és evident que el model català actual no funciona, si no, la canalla no parlaria de la manera com ho fa. N’hi ha prou amb parar l’orella a la porta de les escoles per caure de cul a terra. Serra, però, és una mica més optimista al respecte, i ens va confessar que la clau és la seducció. Cal que els catalanoparlants se sentin seduïts pel català col·loquial tal com és, sense interferències ni la necessitat de recórrer a mots castellans perquè (segons el nostre parer) ens permeten expressar millor les nostres emocions i estats d’ànim. Tota llengua disposa dels seus propis mecanismes d’expressió, i cal aprofitar-los. Els ponents van recomanar «L’home de la maleta» de Ramon Solsona, un molt bon recull de llenguatge col·loquial en català.

insults                Imatge extreta del lloc web d’El Xitxarel·lo, un vi «insultantment del·liciós»

A continuació va ser el torn del català al llit. I amb la pregunta «Hi ha indústria del sexe en català?» és com Maya Busqué va introduir el següent àmbit d’interès d’aquella tarda de juny. En general, fora de l’àmbit literari, es fa un ús excessiu de calcs del castellà. Que us suggereix res, l’expressió «barjaulot de revetlla»? Una traducció literal de l’expressió castellana «putón berbenero» amb la qual Serra va topar un dia que navegava per la xarxa i va arribar a un fòrum sobre sexualitat en català. A banda dels calcs del castellà, en català també és molt comú l’ús de vocabulari lligat a la pagesia per parlar de sexe (figa, cogombre…), el qual normalment exclou l’homosexualitat o pràctiques com ara el sexe anal, així que no sempre hi podem recórrer quan redactem o traduïm.

Quant a literatura eròtica en català, els ponents van anomenar la novel·la «Els quaderns d’en Marc» (definida com «les ombres d’en Grey a la catalana»), la col·lecció «La Piga» i l’editorial «La Marrana» (traduccions de clàssics francesos) com a principals referents de literatura eròtica en català.

A banda de la castellanització de l’àmbit sexual català, lingüísticament parlant, cal afegir el problema de l’esquarterament de la llengua arreu dels Països Catalans. El vocabulari sexual (com també el vocabulari de molts altres àmbits) presenta varietats dialectals molt diverses. Així doncs, segons l’àmbit geogràfic on ens trobem, podem sentir paraules tan variades com barrinar, boixar, follar, cardar, pitxar o catxar, entre d’altres, per fer referència a la còpula. Tota aquesta fraseologia encara funciona, als corresponents territoris, però costa tenir un llenguatge global per al conjunt de l’àmbit catalanoparlant. Tot i disposar d’una llista inacabable de verbs per designar la còpula, sembla que l’única forma que es transmet als mitjans és «follar», un evident castellanisme. La forma «cardar» potser comença a sentir-se una mica més, però la resta estan totalment excloses de les sèries o programes televisius i es limiten a l’ús local. Caldria aprofitar molt millor la riquesa de la llengua, sí.

Vidal ens va confessar que, en una de les seves traduccions de l’italià Camilleri, va recórrer a les xarxes socials per obtenir alternatives per traduir allò que en castellà en diríem un «picadero». El traductor es negava a emprar un castellanisme (ni en cursiva!) i va fer una mica de recerca fins a trobar un mot perfectament català que li permetés expressar allò que volia. Gràcies a la recomanació d’un traductor de Tremp, va optar per l’opció «conillera». Un dels assistents a la taula rodona va proposar el terme «catxòdrom», improvisat en aquell mateix moment. Funcionaria perfectament! Cal no ser submís a allò que diu la norma i sovint és important fer ús de la creativitat i dels recursos que la llengua ens ofereix.

Per últim, ponents i assistents van fer un breu però interessant debat sobre el paper dels traductors en relació amb aquest assumpte. Vidal va aprofitar per reivindicar el paper dels traductors com a pilars essencials per a la creació de models de català amb el mínim d’interferències. Cal que aquells qui escrivim per ser llegits (ja sigui textos propis o traduïts) vetllem per un bon ús de la llengua i procurem emprar construccions genuïnes que, a base d’insistir-hi, poden acabar arrelant al parlar diari d’aquells qui ens llegeixin. Quant a les traduccions, es va plantejar la qüestió sobre si cal que el traductor millori el text original o si bé s’ha de cenyir a l’estil de l’autor. És evident que el traductor està subordinat al text i a l’autor, així que és important vèncer la temptació de millorar el text original. Cal cenyir-se a l’autor per tal d’aconseguir el mateix efecte que el text tenia originàriament. Serra va comentar una anècdota amb què s’ha trobat en traduir Tom Sharpe, el qual empra oracions subordinades llarguíssimes, estructura que s’allunya molt de l’estil d’escriptura del mateix Serra. A l’hora de traduir-lo, però, li va caldre adaptar el seu estil al de l’autor.

Per acabar, Vidal ens va aconsellar fer treball de camp. Escoltar la gent del nostre entorn, al bar, al carrer. També és interessant, ara que les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, aprofitar aquest recurs i observar com escriuen els usuaris a les xarxes o als comentaris dels diaris digitals, per exemple. Podem obtenir una visió general de com parla l’usuari catalanoparlant estàndard a Internet i obtenir alternatives col·loquials per als nostres textos que potser no teníem presents.

1hampa: Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes. Era molt conegut entre la gent de l’hampa.


I fins aquí el meu resum de la taula rodona «El català al carrer, al bar i al llit». Espero no haver-me deixat cap aspecte important i que us hàgiu pogut fer una idea d’allò de què es va parlar. I que les confessions, anècdotes i consells de Vidal i Serra us hagin fet reflexionar i pensar sobre l’ús que feu vosaltres del català en àmbits col·loquials com aquests que hem discutit avui. Perquè el català és cosa de tots!

Podeu consultar el recull de piulades de l’etiqueta #APTIC_lafot que es va emprar durant la taula rodona des d’aquí.

M’agradaria donar l’enhorabona a l’APTIC per haver organitzat una taula rodona tan interessant i dinàmica i per haver optat per convidar en Pau i en Màrius, dos ponents que saben de què parlen, que tenen les coses clares i que parlen pels descosits! Van ser dues hores d’allò més profitoses. I, de la mateixa manera que la taula va estar plena d’anècdotes divertides, jo també tancaré l’entrada d’avui amb una tira còmica relacionada amb el tema de l’entrada:

alexI benvingut, juliol!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s