Jugant amb la llengua (amb una tassa de xocolata desfeta)

Avui m’agradaria parlar-vos d’un llibre que estic llegint que m’està semblant d’allò més interessant, «Xocolata desfeta. Exercicis d’espill» de Joan-Lluís Lluís. Arran de la recomanació d’una amiga filòloga, el vaig agafar en préstec de la biblioteca i, la veritat, m’ha sorprès molt gratament. Ara veureu per què.

Sinopsi extreta del web de l’editorial La Magrana:
Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una xocolatadesfetanoia l’espera i, al crit de «Jo també sóc de Cassà de la Selva!», li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d’estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos registres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d’espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d’obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!

I què vol dir, exactament, això de «de 123 maneres diferents»? Vol dir que l’autor ha fet servir diverses tècniques lingüístiques, jocs de paraules, registres. I imaginació, molta imaginació. El primer exercici que trobem al llibre, per exemple, té com a protagonista els lipogrames (en vam parlar aquí). Però ha estat gràcies a Lluís que he descobert molts altres jocs lingüístics que la llengua ens permet realitzar. Uns exercicis que deixen bocabadat! Si teniu temps i la llengua és un tema que us interessi, us recomano que li doneu una ullada. A més, com que està format per 123 «relats» (en realitat es tracta del mateix relat reescrit 123 vegades), podeu anar-lo llegint mica en mica, quan tingueu temps. :-)

Arran de la lectura d’aquest llibre, m’han vingut ganes d’intentar experimentar una mica amb la llengua. És per això que m’he inventat un relat curt i he intentat transformar-lo seguint algunes de les tècniques lingüístiques que podem trobar a «Xocolata desfeta. Exercicis d’espill». Aquelles que m’han cridat més l’atenció i amb les quals he tingut ganes d’experimentar jo mateixa (i m’he vist capaç de fer-ho). No ha estat gens fàcil, però aquí en teniu el resultat. Espero les vostres crítiques… ;-) Des d’aquí, us animo a intentar jugar amb la llengua i deixar volar la imaginació i la creativitat!

Relat original
Un dilluns qualsevol, un viatge en tren i un llibre. Aprofitar l’estona del viatge per endinsar-se en un món de fantasia, de mons desconeguts i personatges extravagants. A ella sempre li ha agradat molt, això de llegir al tren. La llum del sol que entra per la finestra, el moviment relaxant del tren, la música de fons del reproductor d’mp3 i la companyia d’algun desconegut que és assegut al teu costat. Un desconegut amb qui, de vegades però alhora rarament, fins i tot es pot iniciar una conversa d’allò més agradable.

Aquell dilluns qualsevol, estava a punt d’acabar un llibre de contes curts d’un autor molt reconegut. En Quim Monzó, sí. Sempre l’havia fascinat, aquest senyor. De fons, un clàssic del rock català. I, de sobte, la sensació que algú li dirigeix algunes paraules. Es treu l’auricular de l’orella dreta. És el noi que fa pocs minuts s’ha assegut al seu costat, que també està llegint un llibre d’en Monzó. «Que me’l recomanes?» li pregunta. Es miren, somriuen. La literatura, l’excusa perfecta perquè una filòloga i un traductor aprofitin un viatge en tren per intercanviar impressions, fer-se recomanacions i conèixer-se l’un a l’altre.

La veu de la senyora de la Renfe anuncia que la filòloga ja és a punt d’arribar a la seva destinació. Es tornaran a veure. Els amants de la literatura han intercanviat números de telèfon, tots dos tenen ganes de continuar aquella conversa. Això sí, en algun lloc on cap destinació no els pugui interrompre.

Anna Rosich i Soler

Lipograma
Obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres
(en aquest cas, la lletra «a»)

Un dilluns corrent, un recorregut en tren i un llibre. Fer profit del recorregut per submergir-se en un món de ficció, de mons desconeguts i individus curiosos. Roser sempre es diverteix molt, llegint dins el tren. El reflex del sol que irromp pel vidre, el moviment monòton del tren, el so de fons del reproductor d’mp3 i un desconegut que seu prop. Un desconegut que, cops però potser no sempre, fins i tot et pot dirigir uns mots ben jolius.

Un dilluns corrent, resten poques línies per enllestir un llibre de contes curts d’un escriptor molt reconegut. En Quim Monzó, sí, un home que sempre li ve de gust llegir. De fons, un so mític del rock del territori. I, de sobte, creu que un individu li dirigeix uns mots. Es treu el dispositiu del lòbul dret que li permet de percebre el so rocker. És el noi que minuts previs prengué seient prop seu, que, com Roser, llegeix un llibre d’en Monzó. «Que és bo, el llibre?» li diu. Es miren, somriuen. Els llibres, el pretext perfecte perquè dos lingüistes treguin profit d’un recorregut en tren per fer elogi o rebuig d’escriptors i llibres, i per conèixer-se.

El to de miss Renfe diu que Roser és prop del seu poble. Es volen veure en breu. Els experts lingüistes es donen els números de telèfon, tots dos esperen seguir el xiu-xiu junts. Però en un lloc on el tren no els pugui interrompre.

Mot al 7
Localitzar en un diccionari tots els substantius, però també, si es vol, els verbs, els adjectius i els noms propis, i substituir cada un d’ells pel setè mot de la mateixa natura que el segueix en l’ordre alfabètic. L’efecte final té sempre alguna pinzellada poètica (en aquest cas, els substantius i basant-me en el Diccionari bàsic de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana).

Un dimoni qualsevol, una vicissitud en trencalòs i un llicenciat. Aprofitar l’estrada de la vicissitud per endinsar-se en un moneder de faràndula, de moneders desconeguts i pesques extravagants. A ella sempre li ha agradat molt, això de llegir al trencalòs. El llustre del solàrium que entra per la fira, el mufló relaxant del trencalòs, el nacionalisme de forcadura del reproductor de midi i la compassió d’alguna descripció que és asseguda al teu cotilèdon. Una descripció amb qui, de velam però alhora rarament, fins i tot es pot iniciar una conya d’allò més agradable.

Aquell dimoni qualsevol, estava a punt d’acabar un llicenciat de contestacions curtes d’un avalot molt reconegut. En Quirze Morell, sí. Sempre l’havia fascinat, aquesta sèpia. De forcadura, un clàssic del rodatge català. I, de sobte, el sentit que algú li dirigeix algunes parceres. Es treu l’autobiògraf de l’orfeó dret. És la nomenclatura que fa poques miopies s’ha assegut al seu cotilèdon, que també està llegint un llicenciat d’en Morell. «Que me’l recomanes?» li pregunta. Es miren, somriuen. El llaç, l’exercici perfecte perquè una finca i un traguet aprofitin una vicissitud en trencalòs per intercanviar impureses, fer-se rècords i conèixer-se l’un a l’altre.

La vianda de la sèpia de la Roca anuncia que la finca ja és a punt d’arribar al seu desús. Es tornaran a veure. Els ambaixadors del llaç han intercanviat nuviatges de teler, tots dos tenen ganes de continuar aquella conya. Això sí, en algun llogarró on cap desús no els pugui interrompre.

Dau vocàlic
Es tracta de canviar cada vocal amb l’ajuda d’un dau: 1 val per «a», 2 val per «e», etc. I el 6 dóna el dret a la vocal original de quedar-se en el seu lloc.

An dillans qoulsevol, un viatge en trin i an llobro. Aprafotur l’estano dol viitge pur indinsur-sa un on min du funtasiu, da mons discunigits o personutgus extrevagonts. A ollo sompre li ha ugrudit molt, oixò du llagir ol tren. La llom dul sol qao intri per le fanestra, ol mivemint ralexint dal tren, le mosuci du fons dil repriductar d’mp3 e li componyoa d’elgun descunogat quu us assugot il tau custat. Un discenegut omb qii, di vagidis però olhiru raramont, fins e tit os pit inuciar oni cunvursa d’ella mos agridable.

Aqooll dellons qealsevol, estova o punt d’acebar un llibre de contus cirts d’un iotor molt ruconigot. On Qeam Menzi, su. Sompru l’huvei fescinat, aqoest senyer. De fans, un clissec dul rock catulu. A, du subto, lo sansoció qio algo li dirigeux olganus poriules. Us trau l’aerecalor di l’orulli drote. Us ol nua qeo fa pecs minits s’ha assegat ol seu castut, qea timbi ostu lligint un llobri d’an Minze. «Qei me’l rocomonis?» lo pruganta. Is moren, samrouen. Le letaroturu, l’ixcusa perfocte perqoi onu falilogu a on trodoctar uprofitin un vuatge an trun per untorcinveir imprissauns, for-se recumunocuons i cunèixer-se l’on u l’altro.

Le voa di li sonyari da lo Ronfo anoncai quu lo folulogu ju és a pent d’orribur a la suve dastanicuu. Us ternarin a vouri. Els amants de lu letorataro hin ontercunviot númures da telifon, tuts dos tinen gonas do centanaur iqiallu conversa. Ioxu se, en algin llac on cop distunecau ni ols pegiu enterrampru.

Aquests són els tres experiments que he volgut intentar! Us he de dir que ha estat tot plegat ben curiós. Tant en el cas del Mot al 7 com el del Dau vocàlic, però, el resultat és més aviat cosa de l’atzar. Per contra, en el cas del Lipograma m’ha calgut imaginació i certa creativitat. En algun moment m’ha estat d’allò més complicat, trobar alguna paraula que encaixés bé amb el context! Tal com ja us he dit més amunt, us animo a jugar amb la llengua vosaltres mateixos. Desfermeu la imaginació!

Què us han semblat, els resultats? :-)

Anuncis

6 pensaments sobre “Jugant amb la llengua (amb una tassa de xocolata desfeta)

  1. Aquest llibre va ser una gran troballa! :) Segur que escriure-ho és 10 vegades més divertit que llegir-ho, m’equivoco?
    Bona entrada, Anna!

  2. Puc imaginar que el primer ha requerit moltíssim esforç. En quant al segon, és curiós i tal com dius, poètic. m’agrada. el tercer em sembla una parida xD.

    Et proposo un altre repte: crear una història qualsevol, més o menys tan llarga com la que has creat, però només usant monosil·làbics. és un exercici complex però molt interessant. Jo ho vaig fer però no sé si és tan llarg com aquest teu.

    • Hola, Ignasi!

      Gràcies per passar per aquí. :-)

      El llibre de Joan-Lluís és pleeee de jocs, però n’hi ha que no m’he vist en cor d’intentar… Per això m’he decantat per aquests 3, hehe. Ha estat molt entretingut, el lipograma. Em sembla que m’animaré a fer-ne més!

      Això dels monosíl·labs també hi és, al llibre. Accepto el repte! Però et refereixes a crear un conte nou o a adaptar aquest mateix que he fet, però només amb monosíl·labs? Em faria gràcia llegir el teu!

      • Diria que és més senzill crear un text nou amb monosil·làbics que adaptar-ne un, però vaja, com tu prefereixis. Un altre que de vegades he intentat (però mai me n’he ensortit) i suposo que també deu estar al llibre és crear una història amb cap i peus que només contingui una vocal, però no he passat de les poques frases.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s