Descobrint els lipogrames

Avui recuperarem una de les primeres entrades del blog. Aquella en què us parlava sobre una novel·la que va ser escrita només amb la vocal «e». Si no l’heu llegida o voleu fer memòria, podeu consultar-la des d’aquí.

A l’entrada, us comentava que havia estat cercant si la novel·la s’havia traduït i, si era el cas, com s’havia tractat aquesta peculiaritat. Aleshores em constava que no s’havia traduït, i encara avui em consta això mateix. En aquella mateixa entrada, però, un lector del blog em va fer descobrir (gràcies!) una altra novel·la amb la mateixa peculiaritat que Gadsby. Es tracta de l’obra francesa La disparation, de Georges Perec.

A La disparation tampoc no s’empra cap cop la lletra «e» (i això que la «e» és la vocal que s’utilitza més en francès):

L’on a cru qu’Anton, ou qu’Augustus, avait connu la mort sans pouvoir s’ouvrir du torturant tracas qui l’assaillait. Mais non ! Il a connu la mort pour n’avoir pu, pour n’avoir su s’ouvrir, pour n’avoir pas rugi l’insignifiant nom, l’insignifiant son qui aurait à jamais, aussitôt, aboli la Saga où nous vagissons.

He volgut recuperar aquest tema perquè fa uns dies vaig descobrir que La disparation sí que disposa de diverses traduccions.

En la traducció al castellà (El secuestro) es va optar per no fer servir cap cop la lletra «a», la vocal més utilitzada en aquesta llengua. L’equip de traducció va estar format per cinc persones: Marisol Arbués, Mercè Burrel, Marc Parayre, Hermes Salceda i Regina Vega.

Siempre he tenido en secreto el oscuro embrollo de tu origen. Si pudiese, te hubiese dicho hoy el Tormento que pende sobre nosotros. Pero mi Ley prohíbe referirlo. Ningún individuo puede en ningún momento vender el inconsistente porqué,el desconocido mínimo, el completo veto que, desde el origen, oscurece nuestros discursos, desluce nuestros deseos y pudre nuestros movimientos.

Altres traduccions de La disparation, en les quals s’ha evitat la lletra «e»:
– alemany: Anton Voyls Fortgang [traducció d’Eugen Helmlé]
– anglès: A Void [traducció de Gilbert Adair]
– italià: La scomparsa [traducció de Piero Falchetta]
– suec: Försvinna [traducció de Sture Pyk]

De lipogrames1, però, en trobem en moltes altres obres! Hi ha autors que s’ho proposen com a repte, però també n’hi ha que volen eliminar alguna lletra de la seva escriptura. Aquest és el cas del poeta alemany Gottlob Burmann, que va publicar 130 poemes (unes 20.000 paraules) sense incloure-hi la lletra erra. Sembla que fins i tot va eliminar-la de la seva vida diària i que es va negar a fer-la servir durant els seus últims 17 anys de vida (per tant, tampoc no podia pronunciar correctament el seu cognom).

Un altre cas curiós és el d’Alphabetical Africa, de Walter Abish. A cada capítol del llibre s’hi permet aparèixer una lletra nova. Al primer capítol només hi apareixen paraules que comencen per la lletra «a». Al segon capítol, paraules que comencen per la lletra «a» o per la lletra «b». Al tercer s’hi afegeix també la «c», i així successivament fins arribar al capítol 26, on poden aparèixer paraules que comencin per totes les lletres de l’abecedari. Així doncs, la paraula «the» no apareix fins al capítol 20, per exemple. Però el llibre consta de 52 capítols i és que, quan arribem al capítol 27, les lletres comencen a desaparèixer en l’ordre invers en què han aparegut. És a dir, la «z» apareix al capítol 26 i al 27 ja torna a desaparèixer.

– Capítol 1: Ages ago, Alex, Allen and Alva arrived at Antibes, and Alva allowing all, allowing anyone, against Alex’s admonition, against Allen’s angry assertion: another African amusement… anyhow, as all argued, an awesome African army assembled and arduously advanced against an African anthill, assiduously annihilating ant after ant, and afterward, Alex astonishingly accuses Albert as also accepting Africa’s antipodal ant annexation.

– Capítol 2: Before African adjournment, Alex, Allen and Alva arrive at Antibes, beginning a big bash, as August brings back a buoyancy, a belief, Ahhh, and believing all buy books about Angolan basins and about Burundi bathhouses, and a better, better, brotherhood, as both Alex and Allen bear Alvi’s anger… against brotherhood. […]

Si sou més de contes curts, aquí podeu llegir Las vocales malditas, els cinc contes d’Óscar de la Borbolla escrits, cadascun, fent servir només una de les cinc vocals: Cantata a Satanás, El hereje rebelde, Mimí sin bikini, Los locos somos otro cosmos i Un gurú vudú.

El món dels lipogrames em sembla molt interessant. Encara no he llegit cap d’aquestes novel·les de què us he parlat, però espero fer-ho aviat. Em sembla que deu ser una experiència ben curiosa, com també ho deu ser el fet de traduir una novel·la d’aquest estil. Penso que si ja és important reconèixer la tasca dels traductors de novel·les «convencionals», encara ho és més fer-ho en casos com aquests. Potser algun dia m’animo a fer algun lipograma aquí al blog per intentar copsar la gran dificultat que deu tenir fer una cosa d’aquestes. I torno a deixar anar la indirecta: cap d’aquestes novel·les no s’ha traduït al català.

1lipograma: Obra literària o composició poètica en què s’ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres. (DIEC)

4410876265_44bd5bbeef_b

Benvinguda, primavera :-)


Enllaços interessants:
«El derecho a ser intraducible: La disparition, de Georges Perec, en castellano», d’Esther Morillas
Alphabetical Africa, el llibre complet a Google Books

Advertisements

One thought on “Descobrint els lipogrames

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s