El dia que penges el títol de la carrera a la paret de l’habitació

Acabes la carrera, sol·licites el títol, el pagues, et donen el resguard. Després d’aproximadament un any i mig, et comuniquen que ja els pots anar a buscar. Aquest dia ja fa més d’un any que has acabat la carrera, ja t’has graduat i fins i tot potser ja has treballat com a traductora. És a dir, que tu mateixa ja ets ben conscient de la professió que estàs capacitada (i formalment autoritzada) per exercir.

El dia que compres un marc i penges el títol de la carrera a la paret de l’habitació i te’l mires des de fora el passadís, d’un tros lluny, et sents satisfeta. De sobte, sents un no-sé-què al teu interior que et diu «Au, va, el primer pas ja el tens fet, i això que era el més complicat». Has acabat una carrera, amb tot l’esforç i les hores de feina que això comporta. Sí que és cert, però, que enfrontar-se al món laboral sempre fa respecte. A més a més, ja no estàs tan ben acompanyada com a la universitat, on hi havia desenes de companyes més amb qui comparties el teu dia a dia. Les matinades per anar a classe en transport públic, les dinades de carmanyola a la cafeteria, les estones mortes al bar o a la plaça, les tardes de treballs en grup, els intercanvis constants de correus electrònics per coordinar-se, els seminaris de divendres a les set de la tarda, les nits de feina i treballs per acabar o els problemes informàtics amb el Moodle.

Si algú és capaç de viure amb tot això i, a més a més, d’acabar la carrera amb èxit, ja està preparat per tot. Em sembla, vaja.

El problema és que de vegades no sabem ni per on començar. Com puc cercar (i trobar) clients? M’he de fer autònoma? Quina paperassa he de fer? Necessito comprar algun programa de traducció assistida? Hauria de fer un màster o un postgrau? Com em promociono? Quines tarifes puc oferir? Dubtes, dubtes i més dubtes. I em sembla que del tot justificats. Personalment (i, després de comentar-ho amb altres companyes de la universitat, he vist que no sóc pas l’única que ho pensa), em sembla que a la carrera ens han preparat poc per saber viure de la traducció. La veritat és que hi ha moltes sortides possibles i molts camins per agafar, però de vegades et sents desorientada i no te’n veus del tot capaç.

Però si ho pensem bé, si ens comparem amb el nostre «jo» de segon de batxillerat (o fins i tot amb el del primer curs de la carrera), de ben segur que veurem diferències. No som les mateixes persones. No sabem les mateixes coses. No parlem o escrivim de la mateixa manera. No tenim la mateixa percepció del món. Coneixem molt millor el món de la traducció i els seus diversos àmbits d’actuació. Hem après a redactar bé. Som ponts entre llengües. Ens hem format. Cada dia sabem alguna cosa més que el dia anterior. Tenim un desig immens de viatjar per tot arreu. I de llegir. I de seguir aprenent. I de formar-nos. Tenim ganes de conèixer gent dels racons més remots del planeta. I de crear vincles. I de poder viure d’allò que més ens agrada, la traducció.

Em sembla que l’ingredient principal per poder aconseguir tot això és la motivació. O potser ens en caldrien dos, d’ingredients principals. També la iniciativa. Si vols una cosa, lluita per aconseguir-la, i fes-ho amb ganes! Treballa, fes tot allò que calgui per arribar a assolir aquell objectiu. Ningú no diu que hagi de ser fàcil, ans al contrari, tots els inicis són complicats i estan plens de dubtes i d’incerteses. Però, si es vol assolir un objectiu, com a mínim s’ha d’intentar. Personalment, després d’assistir a les jornades de traducció de què us vaig parlar fa uns mesos (Traduemprende), em sentia molt motivada per començar a treballar per tot això, per actuar i per llençar-m’hi. Em sembla que el que ens cal és això, alguna cosa que ens faci reaccionar i dir «Puc fer-ho». I, a partir d’aquí, cal començar a moure fils, a parlar amb gent, a demanar consells, a fer-se veure. I, sobretot, cal parlar amb aquelles persones que en algun moment es van trobar en la mateixa situació que jo i que ara són allà on a mi m’agradaria arribar. No ens ha de fer por.

Em sembla que «la cosa que avui m’ha fet reaccionar» ha estat veure el títol de la carrera penjat a la paret de l’habitació, des de fora el passadís, d’un tros lluny. Ha arribat l’hora d’activar-se i de lluitar per aconseguir allò amb què sempre he somiat: traduir literatura.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAI bé, tot això no només s’ha d’aplicar a temes laborals i acadèmics. Qualsevol objectiu a la vida és assolible amb motivació, iniciativa i l’ajuda d’aquelles persones enteses. A poc a poc i bona lletra.

Bona sort!


Avui, després de penjar el títol de la carrera a la paret de l’habitació, he tingut ganes de posar-me a escriure. Quan m’hi he posat, m’ha vingut de gust compartir el text amb tots vosaltres, lectors. Espero que no us sembli malament que m’hagi pres la llibertat de publicar una entrada una mica més personal.

Advertisements

6 thoughts on “El dia que penges el títol de la carrera a la paret de l’habitació

  1. Realment l’any que passa entre la graduació i rebre el títol oficial en paper és un any ple d’incerteses i decisions de cap a on tirar. Crec que ens falta orientació en algun sentit des de la universitat, però estic d’acord amb tu en què la motivació i la iniciativa també hi fan molt.

    Molta sort en els teus objectius professionals! Ara mateix, a causa de la situació econòmica, sembla que hi ha moltes menys oportunitats, però segur que són a algun lloc; només cal buscar-les més temps i amb més insistència. :)

    • Tota la raó, Anna! :-)

      Moltes gràcies, i molta sort per a tu també! Sembla que de moment nosaltres hem iniciat la nostra trajectòria d’alguna manera amb la creació dels nostres blogs, oi? Mica en mica i segur que tard o d’hora trobarem el nostre lloc dins de l’exigent món laboral.

      Una abraçada!

  2. A mi, encara falta un any perquè m’arribi el títol… però m’he sentit totalment identificada amb tu. Però va, que hi ha milions de coses a fer! Molta sort i bona feina!

    • Iepa! :-)

      Doncs sí, de coses per fer no ens en falten… I, si ens avorrim, sempre podem començar a estudiar una llengua nova, oi? Pim pam pum hahaha

      Igualment, molta sort! I benvinguda al món de les traductores graduades!

  3. Anna! M’ha agradat molt llegir la teva entrada, perquè m’hi sento bastant identificada. Gràcies per compartir els teus pensaments i donar-nos ànims als que ens trobem en la teva mateixa situació. Et desitjo molta sort i esper que algun dia arribem a aconseguir allò que ens proposem!

    • Cati Ana :-)

      Ja em penso que no sóc l’única que es troba així, aish… Però tard o d’hora segur que ens en sortirem! Tantes hores de feina i d’uni han de servir d’alguna cosa :-P

      Una abraçada ben forta cap aquí dalt!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s