En català no riem amb la jota

El castellà és l’única llengua del món que riu amb la jota («jajaja»). Sí, sí, ho has llegit bé, l’ÚNICA! Sorprenent, oi? I més encara quan una gran quantitat de catalans fan servir la jota quan riuen al Facebook, al WhatsApp o al Twitter. Desconeixement? Potser sí. Influència del castellà? De ben segur.

La veritat és que l’onomatopeia del riure no és pas de les més comunes en la literatura, fet pel qual pot ser que no tinguem l’hàbit de fer servir l’onomatopeia correcta en català. Darrerament, però, amb l’auge de les xarxes socials i de les converses informals per escrit, la veritat és que riem cada cop més (o, si més no, ho fem veure). Cal, doncs, que siguem conscients de com es riu en la nostra llengua i que no deixem que el castellà també ens interfereixi en aquest aspecte.

Personalment, he de reconèixer que jo abans també reia amb la jota, ja que desconeixia que en català s’hagués de fer servir la hac. No naixem ensenyats, que diuen, i mai no és tard per rectificar. :-)

Fem una comprovació tècnica:

Pronuncia aquestes cinc paraules en veu alta i estigues atent/a al so de la lletra jota.

  • jaqueta
  • jersei
  • jiddisch
  • joguina
  • jurídic

Oi que no té cap sentit que en català riguem amb la jota? [Si encara no et convenç, llegeix «jajaja» amb el mateix so amb què pronuncies el mot «jaqueta».] Tal com has pogut comprovar, el so que vindria a simular el riure i el so de l’inici d’aquestes paraules… no coincideix. Així doncs, en català riem amb la lletra hac perquè en algunes interjeccions, com seria el cas del riure (o dels típics «aha» o «ehem»), esdevé una consonant aspirada, i no pas muda (com en el cas del mot «hàmster»).

De fet, si parles amb algú en anglès o en algun altre idioma i li escrius «jajaja», per a aquesta persona el riure sonarà tan estrany com ara et pot haver sonat el «jajaja» amb el so de «jaqueta». Pensa-hi! (vídeo il·lustratiu)

Un petit apunt normatiu, però. Segons el DIEC, no hauríem de riure amb un simple «hahaha», sinó que amb un «ha! ha! ha!».

riure

No deixeu mai de riure, però tampoc d’escriure correctament!

Anuncis

24 pensaments sobre “En català no riem amb la jota

  1. A la comarca de la Marina Alta, a Alacant, concretament a Pego, la gent gran encara fa servir l’onomatopeia “Clac-clac-clac”, o bé “cla-cla-cla”, canvia la “a” per una “i” en cas d’un nen molt petit. La gent del meu edat (48), quan jo era jovent, la va canviar per “ca-ca-ca”. Ara això ja s’ha perdut i tothom diu “ha-ha-ha”. Estic parlant de la parla, no de l’escriptura.

    • Ostres, Alvar, que interessant! Se’m fa molt curiós, imaginar-me algú rient amb “cla-cla-cla”, no ho havia sentit pas mai! La riquesa de la llengua. :) Gràcies per compartir aquesta informació!

      • A mi també em sona, a la Ribera d’Ebre, de sentir aquesta onomatopeia…. També podria tenir a veure amb l’expressió “es feia unes cleques!”

  2. Els que no sabieu això del “ha! ha! ha!” (admiracions incloses) és que no havieu llegit el “Tintín” de petits… (ni “Asterix”, ni “Lucky Luck”, …)

    • Hola, ECS!

      Jo sí que havia llegit aquests còmics, de petita. Suposo que no ho vaig interioritzar prou bé… La lectura sempre és un bon mètode per millorar la nostra escriptura. :-)

      Gràcies per passar per aquí!

  3. Em sembla perfecte, però després tampoc hauríem d’escriure “KM”, acceptar “barco” i lògicament, no permetre que l’IEC ens vulgui fer escriure “gihadisme” amb “J”, ja que no existeix cap paraula en català que comenci amb aquesta grafia. per sort, aquest darrer aspecte només el segueix TV3 i els altres mitjans en passen.

    • Cert! de la mateixa manera que la primera lletra de la paraula que ve després de l’interrogant (?) s’escriu en majúscula.

  4. Ostres!!!!!sempre he escrit l’onomatopeia d riure “jajajjaja” pq com q la h es muda…..!!!I tosuda d mi q ho veia en altres persones ben catalanes i pensava ” com.poden cometre aksta falta tan greu??” sempre s’aprèn algo nou!!!!!Gràcies!!!!

  5. De fet el so de la “h” aspirada no s’usa només en interjeccions, hi ha una paraula que també l’empra: halar (menjar dit de forma vulgar), que és d’origen caló (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0166670).
    Personalment, trobo innecessari i molt poc pràctic haver de fer servir signes d’exclamació després de cada “ha”, així que em quedaré amb el “hahaha”.

  6. Amb mi ja tens 59 seguidors!! i això del riure… l’any passat quan feia el nivell D la profe ens va dir que res de jaja i em vaig passar al haha, però no sabia que anava amb exclamació!! a partir d’ara riuré com Déu mana!! un petó!

    • Hola, Eva! :-)

      La veritat és qeu això de l’exlamació jo mateixa també ho desconeixia. Vaig consultar el DIEC a veure què hi trobava i… sorpresa, ha! ha! ha! (així? :-P)

      Gràcies per seguir el blog, ens anem llegint per aquí! Ja saps que jo també visito el teu molt sovint :-)

  7. Parlant de la penositat de riure com jaqueta, només fa falta veure la imitació del Bruno Oro del Mas al Polònia.. em fa ràbia immensa!

  8. En rus i altres llengües eslaves ho escriuen amb la x ciríl·lica, que si fa no fa sona com la j castellana. Per si et servix per a la comparació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s