TraduEmprende, quatre notes

El passat 22 de novembre va tenir lloc, a Barcelona, la segona edició de la Jornada sobre Traducción y Emprendimiento (TraduEmprende) a càrrec de l’empresa de traducció madrilenya Leon Hunter. Aquestes jornades, tal com el nom indica, tenen com a objectiu guiar i orientar aquelles persones que fa poc que han acabat la carrera de Traducció i que tenen ganes d’iniciar el seu camí com a traductors autònoms (freelancers) o bé a aquelles persones que s’han format en un altre àmbit però que es volen introduir al món de la traducció.

traduemprende-barcelona-2Vaig sortir-ne contenta, o potser motivada seria una paraula més adient. Amb moltes idees i amb il·lusió d’iniciar el meu camí dins d’aquest món. Que mica en mica s’omple la pica. Que fent i desfent aprèn l’aprenent.

A continuació, us deixo un petit resum que he fet amb les informacions més importants de cada ponència. Podeu visualitzar-les totes des d’aquí (enllaç temporal, properament estarà disponible amb més qualitat) o també consultar l’etiqueta #Traduemprende del Twitter per veure tota l’activitat que hi va haver (i que hi continua havent) arran de les jornades.

El crowdsourcing en la traducción: ¿alternativa o estafa?
(per Juan Yborra Golpe, @jjyborragol)

El crowdsourcing (traducció col·laborativa) és aquella traducció que realitzen un grup de persones (amb coneixements lingüístics o no) de manera voluntària. Normalment, la traducció es realitza a partir de l’encàrrec d’una empresa de cert renom. Aquest tipus de traducció és especialment popular en, per exemple, ONG, projectes de programari o de cultura lliure, videojocs gratuïts o llocs web. En aquest tipus de traducció sí que hi ha un cert control de qualitat, però també hi ha la possibilitat que es produeixin errors i que el resultat no sigui l’esperat, ja que a priori no hi ha lingüistes ni experts al darrere. Gràcies al crowdsourcing, però, els traductors acabats de llicenciar/graduar tenen una opció per fer currículum i aconseguir una mica d’experiència. A més a més, pot ser que una empresa no vulgui invertir en la traducció del seu producte a segons quines llengües (minoritàries) i la traducció col·laborativa sigui l’única alternativa per poder disposar d’aquell producte en aquelles llengües. Alguns exemples d’empreses que han fet servir el mètode del crowdsourcing són Twitter, Wikipedia, Facebook i Mozilla Firefox.

¡Traduce como puedas! – Cultura popular y traducción
(per Javier Pérez Alarcón, @javipalarcon)

En aquesta ponència, en Javier ens va mostrar diverses adaptacions cinematogràfiques de còmics i va parlar de com es tracta la traducció dels noms dels personatges i de les frases més mítiques que aquests diuen. Vam poder veure la poca coherència que hi ha de vegades en aquest aspecte, ja que, el personatge de còmic Hulk traduït de l’anglès al castellà, per exemple, sempre repeteix una mateixa frase que després s’ha modificat a l’adaptació cinematogràfica, fet decebedor per als seguidors més fanàtics del personatge. El mateix Javier ens va confessar que més d’una vegada ha contactat amb el traductor del guió cinematogràfic per saber perquè s’han fet aquests canvis. Quant als noms dels personatges, el màrqueting hi té un paper molt decisiu. Per exemple, el personatge de còmic Silver Surfer sempre s’havia traduït a Espanya com a Estela Plateada. Però a l’hora de traduir el guió de Fantastic 4: Rise of the Silver Surfer (Els 4 fantàstics i Silver Surfer), pel·lícula en què apareix aquest personatge, es va decidir que el superheroi s’anomenés Silver Surfer, igual que l’original en anglès (i no Estela Plateada com als còmics). Segons Pérez, un factor clau raó d’aquest canvi podria ser el fet de poder aprofitar productes promocionals com ninots o samarretes per a tots els països.

El valor empresarial de las ideas
(per Amaia Gómez Goikoetxea, @amaiaATICOmpany)

L’Amaia ens va parlar sobre el valor empresarial que poden tenir les idees que tinguem i ho va fer tot explicant-nos com es van crear (a base d’idees i de persones amb ganes de treballar) els seus projectes ATICOmpany i proTECT project. L’Amaia és una d’aquelles persones que es van introduir al món de la traducció després d’haver-se format en un altre àmbit (en el seu cas, l’arquitectura). Ens va remarcar molt la necessitat que té un traductor autònom per reeixir de tenir una bona idea i de decidir-se a desenvolupar-la, així com també de la importància que té el fet de tenir un tret que ens permeti diferenciar-nos de «la massa», de la necessitat d’oferir una cosa diferent. Una frase que també va repetir diverses vegades va ser «abandonad la zona de confort», en el sentit d’arriscar-nos per aconseguir els nostres objectius, que la nostra situació actual i la por als canvis no ens frenin si allò que realment volem és que el nostre projecte doni els seus millors fruits.

El enfoque empresarial del traductor freelance
(per Irene Vidal, @irene_vidal)

L’objectiu d’un traductor freelance és que se’l conegui, que els seus clients potencials sàpiguen a què es dedica i consolidar la seva professió. Per aconseguir tots aquests objectius, s’han de seguir diversos passos. Invertir en formació, en màrqueting o en la tecnologia que necessitem per treballar. Atendre els clients i fidelitzar-los tot mostrant una bona imatge, professional i de confiança. Cal mantenir-hi el contacte, tractar-los bé, fer-los visites, mostrar-hi interès (ens va remarcar que no s’ha de tenir por del telèfon) i saber si estan contents o no amb la nostra feina. Cal gestionar correctament el negoci i fer un seguiment dels projectes amb què es treballen, dels clients, dels pressupostos i de la facturació. Com a autònoms que volem ser, també hem d’assolir aquest rol de gestors. Per últim, també és important marcar-se uns objectius i una planificació, és a dir, s’ha d’organitzar el temps per tenir temps de fer-ho tot, ja sigui cercar clients (encara que tinguem feina, és important no deixar mai de cercar clients nous!), cercar cursos o jornades a què ens pugui interessar assistir, etc. És molt important tenir clar QUÈ es vol oferir per poder gestionar el COM fer-ho.

El calendario del traductor contribuyente
(per Gabriel Cabrera, @tuitsdegabriel)

En Gabriel es va encarregar d’explicar-nos (d’una manera molt dinàmica i entretinguda) aquells passos que cal seguir per realitzar la tasca de traductors autònoms de manera legal i d’acord amb les lleis. 303, 390, 111 i 190 són els formularis que com a traductors ens interessa omplir correctament i presentar a Hisenda quan toca per informar dels ingressos i de les despeses que tenim com a empresaris. Si no… inspecció! Un parell d’apunts interessants de la ponència: les factures dels clients estrangers s’han de fer sense IVA; per donar-nos d’alta d’autònoms hem d’omplir el formulari 36 o 37. També és important saber que la Seguretat Social i Hisenda posen a disposició dels joves emprenedors subvencions per poder-se iniciar com a autònoms. Ah, sí, i també ens va dir que quan teòricament t’han de retornar diners de la declaració de la renda… aquests diners no s’acostumen a veure mai.

Vida de autónomos
(per Alessio Demartis, @ADPlusLanguages)

El traductor s’ha d’abastir d’un equip de supervivència per sobreviure en aquest misteriós mar a què ens enfrontem, l’emprenedoria. Cal tenir un bon currículum en què hi indiquem les llengües de treball, la nostra especialitat, l’experiència laboral, la formació acadèmica, totes aquelles eines TAO que fem servir, les associacions de les quals siguem membres, la manera com es pot contactar amb nosaltres i tota la informació que considerem rellevant. És important actualitzar el CV a mesura que realitzem traduccions o aconseguim més experiència. També és molt important la presència a les xarxes socials, sobretot LinkedIn (el perfil de LinkedIn pot arribar a ser decisiu per a moltes empreses), Proz (la xarxa social dels traductors per antonomàsia), Facebook (s’aconsella disposar d’una pàgina d’empresa), Skype (permet el contacte directe i al moment amb el client, s’hauria de tenir sempre activat en hores de feina) i Twitter (molt útil per contactar amb professionals o fer-los preguntes per tal d’aconseguir visibilitat a la xarxa). A més a més, també és essencial disposar d’un lloc web amb domini propi, ja que ens aportarà un alt grau de professionalitat. L’Alessio també ens va remarcar la importància de les negociacions en relació amb les tarifes, ja que les agències, per defecte, tendeixen a oferir aquelles més baixes. Aquest document us pot ajudar a definir les tarifes per les quals voleu treballar.

Making your name in the translation industry
(per Lloyd Bingham, @lloydtranslates)

Més idees i consells per tenir visibilitat a la xarxa i per, mica en mica, anar-se creant una marca pròpia. En Lloyd va remarcar que és molt important disposar d’un logotip propi que et representi com a empresari i ens va donar quatre consells sobre l’ús de les xarxes socials. Quant a Twitter, creu que és útil per poder estar en contacte amb traductors ja establerts i també per compartir articles interessants de l’àmbit. És interessant ser uniforme en la tipologia d’allò que compartim, de manera que els altres usuaris ens associïn a un tema concret i cerquin el nostre usuari quan els interessi alguna cosa d’aquell tema. Ens pot ser molt útil seguir l’etiqueta #xl8, la qual es fa servir per difondre contingut relacionat amb el món de la traducció a nivell mundial. En Lloyd també ens va aconsellar assistir a esdeveniments sobre traducció, ja siguin jornades i conferències o bé cursos i tallers (o bé organitzar-ne!). D’aquesta manera, es crea xarxa, s’aprenen coses noves i s’entra en contacte amb altres traductors. Per últim, va esmentar la publicació d’un ebook com a recurs per fer-se conèixer a la xarxa (recentment ell ha publicat The Translator Diaries, d’accés gratuït).

¿Cómo se traduce un libro? Da tus primeros pasos en el mundo editorial
(per Scheherezade Surià, @Scheherezade_SL)

La Scheherezade es va encarregar d’orientar-nos de cara a la cerca de feina dins l’àmbit de la traducció literària. Un element molt important és la carta de presentació que s’adjunta al CV, que ha d’estar adaptada a cada editorial i dirigida a una persona concreta (prèviament caldrà haver-se informat de a qui cal fer-la arribar!). També és interessant demanar a professors de la universitat, companys de feina o antics caps que ens recomanin. A més, una bona imatge (targetes de visita, lloc web, etc) sempre hi ajudaran. Quant a la prova de traducció que probablement l’editorial ens enviï, cal mostrar-hi interès i preguntar sobre aspectes com el to, l’estil o el format. I, si es tenen dubtes, recórrer al comodí del company de professió! La Scheherezade també es va encarregar de fer-nos saber que, normalment, de la traducció literària no se’n pot viure, així que cal combinar-la amb algun altre tipus de traducció. Les traduccions editorials s’acostumen a cobrar a 10-12 € cada 2.100 caràcters amb espais i a les factures no s’hi ha d’aplicar l’IVA. A l’hora de traduir és important, coma  mínim, llegir el primer capítol del llibre abans de començar a treballar. Durant aquesta primera la lectura, cal intentar anticipar problemes de traducció que se’ns poden plantejar durant la traducció, com ara el tractament, la idiosincràsia dels personatges o vocabulari inventat per l’autor.

I això és tot…

Leon HunterEspero que aquestes quatre notes us hagin servit per fer-vos una idea del contingut de les jornades. Si us interessen, podeu veure’n el document audiovisual. Jo m’he quedat amb ganes de repetir i de seguir formant-me i millorant. Vull poder viure de la traducció. Diuen que és possible.

  • Des d’aquí podeu consultar les altres cròniques que s’han publicat arran de la jornada.

Anuncis

2 pensaments sobre “TraduEmprende, quatre notes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s