La traductora insatisfeta

Aquest és un blog sobre traducció i, per tant, penso que les traduccions també hi han de tenir cabuda. Així doncs, la primera traducció que he decidit publicar és un article de la revista de traducció El Trujamán, del Centro Virtual Cervantes, publicat el 14 de novembre del 2011. Des d’aquí voldria agrair al Centro Virtual Cervantes que m’hagi donat permís per publicar aquesta traducció.

Dibuix

La traductora insatisfeta
Per Josefina Cornejo

El traductor no només tradueix les figures més rellevants de la prosa, la poesia i el teatre forans, o els pensadors i assagistes més influents de la Història, o els oradors i dirigents que amb els seus discursos i les seves decisions marquen èpoques o modifiquen l’ordre del món, o l’èxit de vendes més recent que segurament ja deu estar trucant a les portes de Hollywood. També es tradueixen els articles i les editorials dels diaris que acompanyen i profunditzen les notícies d’última hora; les estrenes cinematogràfiques, les sèries de televisió i la veu en off dels documentals, o en el seu cas, els subtítols, per a aquells qui defensen a ultrança la versió original; les advertències de les joguines amb què es diverteixen els nostres fills; els llibres de receptes amb què intentem sorprendre i complaure els nostres convidats i que ens ajuden a descobrir les bondats de, per exemple, la cuina asiàtica; els magnífics llibres d’art, de disseny i de fotografia que decoren casa nostra; la documentació ja no tan magnífica d’aparells de tot tipus, des de cotxes, motos i bicicletes fins a tractors, màquines excavadores, fresadores i serres elèctriques; els butlletins informatius de les grans marques i multinacionals; les guies turístiques i els llibres de viatges amb què ens atrevim a arribar als racons més allunyats i curiosos; els anuncis que ens bombardegen des de la pantalla, les revistes i tanques publicitàries; el programari més indesxifrable que realitza les delícies dels programadors informàtics; els contractes amb què ens aventurem a fer negocis més enllà de les nostres fronteres; els manuals de l’últim iPod, iPhone o iPad que comencen a governar les nostres vides; el nostre currículum, l’historial educatiu o la partida de naixement cada vegada que la burocràcia estrangera els reclama; els prospectes dels medicaments que ens recepten i les propietats d’aquell cosmètic que promet guanyar la lluita contra les arrugues; les especificacions tècniques i les garanties tan enrevessades dels electrodomèstics que conviuen amb nosaltres diàriament; la informació que ens faciliten els GPS amb què ens sentim més segurs al volant; i fins i tot les instruccions d’ús d’una agenda electrònica moderna que ens permet controlar l’in-correcte funcionament d’aquella part del cos humà tan delicada com són els intestins.

Sí, tot això també es tradueix (i el tinter està desbordat, però ja no pot donar més de si). I de traduir tot això se n’encarreguen els professionals menys visibles i menys reconeguts del sector, la feina dels quals no es veurà recompensada amb cap guardó i passarà desapercebuda per la gran majoria, excepte si un lector atent descobreix algun error. Aleshores és probable que sentim allò tan típic de «Però que mal feta, aquesta traducció!» o «Qui ha traduït això?» o el tan habitual «quin traductor tan dolent». Professionals als qui en comptades ocasions se’ls ofereix l’oportunitat de firmar la seva feina i que, en general, treballen en condicions, si és que fos possible, penoses, és a dir, terminis d’entrega impossibles («si ho pots tenir abans, molt millor») i tarifes irrisòries i, de vegades, canviants. Professionals que es troben a mercè de l’agència de torn, que, com a postor del mercat de la traducció, promet realitzar la traducció amb el menor temps possible, tot i saber que la rapidesa i la qualitat no acostumen a casar bé. Més enllà, tanmateix, dels guardons i del reconeixement públic, segurament la relació amb l’agència i amb el client final —ésser totpoderós els desitjos del qual s’han de complir com si fossin ordres divines— hagi obligat aquests professionals a qüestionar la seva vàlua com a traductors en algun moment de la seva trajectòria. És en aquest instant de dubtes i de frustració que apareix la figura del traductor insatisfet, que enterboleix la pau amb què treballa hores i hores abrigat per les quatre parets del seu estudi.

Però fins que no torni a fer acte de presència, gaudeixo d’una parella de jubilats alemanys d’allò més simpàtica, decidida a ser recordada pels seus invents curiosos i extravagants que han cridat l’atenció d’un famós llibre de rècords. La televisió pública del seu país els ha dedicat un programa. Un canal hispà dels Estats Units el vol emetre. Algú l’haurà de traduir.

Traducció d’Anna Rosich i Soler

Article original:
La traductora insatisfecha, por Josefina Cornejo. Sección: Profesión. 14 de noviembre de 2011. Centro Virtual Cervantes © Instituto Cervantes.


Coneixeu l’autor japonès Haruki Murakami? D’un temps ençà que he llegit força obres seves i la veritat és que m’ha fascinat. Sembla que The New Yorker ha publicat la traducció en anglès del seu últim conte, Samsa in Love, realizada per Ted Goossen. Podeu llegir la versió anglesa del conte des d’aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s