Humà que tradueix vs. màquina que ho intenta

Sovint tenim tendència a creure que això de la tecnologia i les màquines, que en general ens fan la vida més fàcil i més còmoda, poden arribar a substituir per complet la figura de l’ésser humà en moltes de les feines. Potser sí, que en un futur no gaire llunyà seran les màquines les qui, malauradament, realitzaran moltes feines. A mi, tants avenços tecnològics… Quan hi penso, m’esgarrifo una mica. El cas és que hi ha feines que avui en dia encara no podem adjudicar al 100% a una màquina, i tant de bo faltin anys perquè arribi aquest dia! Si no, ja ens podem començar a preocupar. Però bé, ara anem al que ens interessa. Tal com podeu deduir arran del títol de l’entrada, m’agradaria parlar una mica de la traducció automàtica i de la creença d’alguns mitjans que les màquines poden traduir tal com ho fem els traductors humans.

Sí que és cert que els avenços tecnològics ens permeten traduir a l’instant cites, articles, converses de xat, correus electrònics o lletres de cançons, entre d’altres. Gràcies, traductors automàtics! Però segur que quan alguna vegada heu traduït un text una mica llarg i n’heu llegit la versió traduïda hi heu detectat errors, com ara paraules que en aquell context no tenien cap sentit o construccions gramaticals estranyes, per exemple. Quan el traductor automàtic (com ara el que Google posa a disposició de tots els usuaris de forma gratuïta) es fa servir per a un ús privat i, diguem-ne, casolà, no hi veig cap inconvenient. Ara, quan la traducció automàtica s’empra en contextos professionals i no se’n revisen els resultats, compte.

Cal tenir present que és gràcies a la traducció automàtica que cada dia, a la llibreria, podem trobar alguns diaris en dues versions, la catalana i la castellana. Seria complicat poder traduir manualment tots aquests diaris cada dia, una inversió de personal massa gran (i també de massa temps). Per això algun dia a algú se li va acudir la idea de desenvolupar eines que ens permetessin realitzar traduccions de manera automàtica. Fins aquí, tot perfecte. El problema és que aquestes eines també tenen limitacions. A continuació en veurem alguns exemples.

De vegades, hi ha paraules que es poden traduir de dues maneres diferents. Atenció, dilema. Quina paraula ha de fer servir, l’eina de traducció automàtica, a la traducció? Doncs bé, quan hi ha algun cas com aquest, és possible que la màquina s’equivoqui.

A0Lw4ABCYAA_D5GAquesta taula mostra les medalles dels Jocs Olímpics de Londres 2012. En concret, les medalles d’or de Taekwondo i Espelma. Espelma? Ah, sí, Vela. Doncs això, que la llengua original d’aquest gràfic és el castellà i l’eina de traducció automàtica va fer la traducció vela-espelma, del tot correcte, sí, però no pas en aquest context.

Un altre cas que últimament ha estat motiu de mofa és la traducció (per error) de noms propis. Segur que recordeu el Llegeixo (Leo Messi) de fa uns mesos:

Al-Vanguardia-Leo-Messi-Llegeixo_ARAIMA20111030_0068_23Però no és pas l’únic! Mireu això:

946613_10200871163563444_24736987_n

«Vaig donar María», sí, sí, «Di María», el jugador de futbol argentí.

I una altra:

946972_10201116902388452_1140353384_nAquest gràfic va aparèixer en un diari l’endemà de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Una traducció d’allò més desafortunada d’Unió (Unió Democràtica de Catalunya).

Un cop més, traduccions automàtiques equivocades del castellà al català. Em consta que aquests programes de traducció automàtica tenen una opció que et permet bloquejar cadenes o paraules per, d’aquesta manera, evitar traduir-les quan no hauria de fer-se, com en aquests casos, que es tracta de noms propis que no canvien d’una llengua a l’altra. Sembla que qui va fer aquestes traduccions no va activar aquesta opció. No res, un descuit insignificant.

Allò més trist d’aquestes imatges és que s’han publicat a diaris de renom, a mitjans de comunicació que cada dia llegeixen milers de persones. Allò més trist és que no s’hagin dignat a revisar la traducció. I ja no estem parlant del text de l’article… Són peus de pàgina, parts de gràfics, paraules de mida grossa i en ocasions en majúscules. Vaja, que si t’hi fixes una mica es detecta ben ràpidament, que «Vaig donar María»  no pertoca al context d’aquesta notícia. L’únic que aconsegueixen amb espifiades com aquestes és perdre prestigi i donar una imatge de poca seriositat, si més no per a aquelles persones que consideren la llengua una cosa important. També és per això que existeix la figura del corrector, algú que llegeix íntegrament la versió traduïda que ha realitzat l’eina de traducció automàtica i l’adequa i corregeix perquè es puguin publicar, en aquests casos, uns diaris en condicions i d’una bona qualitat lingüística.

En aquesta mateixa línia, però més de cara al petit comerç i a les publicacions locals o comarcals, també trobem el cas de restaurants, per exemple, que (com que es troben en un indret turístic) decideixen traduir la carta del restaurant amb el traductor del Google. «Per què hauríem de gastar en un traductor si el Google ja ens ho pot fer bé i, a més, sense pagar? Ximpleries.» Doncs bé, això és el que corre per algun bar:

944717_10201588013365932_84063967_nEn aquest cas, s’ha fet una traducció literal de la beguda que a la carta consta com a «Vino en botella». «Vino», del verb «venir», sí. Encara podem donar-los les gràcies que s’han dignat a indicar que potser qui va venir «en botella» va ser «ell» (he) o «ella» (she). Traductor de Google en tota regla, em temo.

I per últim, un fragment d’una guia comercial sobre Calella que repartien l’any passat per pisos i comerços. Si no m’equivoco, diria que estava redactada en català, castellà, alemany i francès. I tota plena d’anunciants que van pagar per col·laborar amb la publicació! M’agradaria saber si els anunciants eren conscients de la pèssima qualitat dels textos que estaven finançant. Sí, és molt bonic dir que publicaràs una guia per als turistes en molts idiomes, però vaja, em sembla que els alemanys no deurien tenir-ho gaire fàcil per entendre segons què. Doneu-hi un cop d’ull:

402747_4648438732726_257858354_nQualitat Amb Destinació. Magnífiques Guardonades Amb. Die Amb 13.958 d’Unterkunft. Destinacions Turístiques Més. I tots els errors de redacció en alemany que també hi ha. Una altra joia d’algun traductor automàtic d’Internet. Em sembla molt bé que les empreses vulguin adreçar-se als turistes que ens visiten, però em sembla que si quan volen llegir un text sobre Calella es troben aquesta joia no s’enduran una imatge gaire seriosa de la ciutat.

Caldria reflexionar-hi una mica i ser conscients que les màquines encara no poden fer de manera perfecta moltes coses d’aquelles a què ens dediquem les persones. És un fet que el món evoluciona cada vegada més ràpidament i que les màquines i la tecnologia ens són cada dia més properes, però també hem de tenir en compte l’ésser humà, aquella persona amb coneixements que s’ha format per poder realitzar una feina. No ens deixem enlluernar per aquesta gran revolució tecnològica, si us plau.

Anuncis

3 pensaments sobre “Humà que tradueix vs. màquina que ho intenta

  1. jo això també ho he vist en un TR…un noi que va redactar en català sobre una fórmula i després ho va traduir. “si aquesta fórmula no s’aplica bé blabla”, després de passar per google tr va quedar com que “si esta fórmula no se aplica cordero…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s