Quan TV3 no segueix la normativa catalana

Actualment és gairebé impossible passejar pel carrer i no llegir o sentir una llengua catalana fortament influenciada pel castellà. El contacte constant que tenim amb la televisió o la premsa en castellà fa que, mica en mica, paraules que no formen part del lèxic català vagin penetrant en el nostre vocabulari quotidià. Som humans i, per tant, evitar que passin aquestes coses és complicat. Cal ser molt perseverant i conscient de les paraules que es fan servir, si cal corregir-se un mateix i insistir-hi fins que siguem capaços d’evitar aquell castellanisme que tant ens persegueix.

Però… I què passa quan la nostra televisió i els nostres periodistes també es troben immersos en aquest món de castellanismes influents i destructors de la llengua? Doncs que tot plegat es complica una mica més. Ja ho va dir en una ocasió el mestre Joan Solà: «Amb el poder que tenen els mitjans no es tarda ni una setmana a escampar una paraula. Al segon dia de dir-la ja no estranya a ningú i al tercer ja tothom es pensa que hi és de sempre». El problema principal és que emprem la majoria de castellanismes sense saber que ho són. I, és clar, si a més a més llegim aquestes paraules a diaris o sentim que els presentadors dels telenotícies també les diuen, encara passen més desapercebudes.

Paraules com tamany, barco o disfrutar són castellanismes. Et sorprèn? Ho sé, ho sé, estem farts de sentir-les per tot arreu. Tot i així, són paraules que no s’inclouen al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari que inclou totes aquelles paraules normatives del català. Un altre recurs molt interessant que ens permet saber si una paraula forma part del sistema lèxic del català, o si bé és producte de la influència del castellà, és el Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Vegem, per exemple, el cas del substantiu barco:

DibuixCerca del substantiu barco al Diccionari de la llengua catalana

Dibuix2Cerca del substantiu barco al Diccionari català-valencià-balear

Podem veure que barco és una paraula que no apareix al DIEC i que al DCVB apareix categoritzada com a castellanisme. A més a més, aquest últim diccionari també ens mostra opcions que podem emprar per evitar el castellanisme, com ara vaixell, barca o nau.

Però el motiu pel qual he decidit iniciar el meu blog parlant d’aquest tema és una frase que vaig llegir fa un parell de dies en una notícia del web del canal 3/24: «El crac argentí, Leo Messi, ha mostrat el seu recolzament a Madrid per ser seu dels Jocs Olímpics 2020 a Buenos Aires». Podeu consultar la notícia sencera des d’aquí, però ara deixarem a banda el contingut i ens centrarem en el mot recolzament.

En català, quan volem mostrar que una iniciativa ens agrada, que hi volem participar i que en cerquem l’èxit, hem de dir que hi donem suport. Això de recolzar* una iniciativa és una traducció errònia i literal del castellà apoyar una iniciativa. A continuació, repetirem el procediment que hem realitzat amb el mot barco i cercarem recolzar al DIEC i al DCVB:

Dibuix3Cerca del verb recolzar al Diccionari de la llengua catalana. Si fas clic sobre la imatge, en podràs llegir millor el contingut.

Dibuix4Cerca del verb recolzar al Diccionari català-valencià-balear. Si fas clic sobre la imatge, en podràs llegir millor el contingut.

El verb recolzar està inclòs a tots dos diccionaris, és clar, ja que és un verb totalment correcte i existent en català. Cal que ens fixem, però, en el significat d’aquest verb. Si consultem les accepcions de tots dos diccionaris, veurem que no hi ha cap significat que faci referència al fet de donar suport, que és el significat que necessitem en el cas de la notícia sobre Leo Messi. Totes les accepcions estan relacionades amb el fet de repenjar o descansar alguna cosa en una altra.

Que s’hagi publicat una notícia amb un castellanisme com aquest em fa pensar que el text no ha estat revisat per cap corrector o lingüista. El cas és que si Televisió de Catalunya, que actualment és un dels pilars més importants per a la difusió del català i un mitjà de consulta cada cop més emprat, no vetlla per l’ús correcte de la nostra llengua, qui ho farà? Cal que tinguem present la cita de Solà i que siguem conscients que arribarà un dia que ja serà massa tard, que tothom emprarà castellanismes de manera habitual i que el camí de retorn al català correcte i normatiu estarà cada cop més ple d’entrebancs, de dubtes i de desconeixement. Personalment, penso que Televisió de Catalunya hauria de reconsiderar la seva línia i ser més curosa a l’hora d’utilitzar uns mots o altres a les seves notícies i articles, així com també els periodistes, presentadors i col·laboradors, persones les paraules de les quals cada dia arriben a moltes cases i serveixen de patró a molta gent que, o bé no ha pogut accedir a una educació en català, o bé té TV3 com a únic enllaç amb la llengua catalana, entre molts altres casos.

M’agradaria acabar aquest primer article amb una cita que reflecteix la importància de la llengua. La importància de conservar-la i de protegir-la de tot allò que pugui afeblir-la, transformar-la, anul·lar-la…

«En la llengua tenim la nostra força»
(Baltasar Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007)

Anuncis

7 pensaments sobre “Quan TV3 no segueix la normativa catalana

  1. (re)plantejar és un castellanisme com una casa. Us proposi de vos enviar el meu Llibre d’estil del català septentrional

    • Bon dia, Pep. Gràcies pel teu comentari! Mai no m’havia cridat l’atenció com a castellanisme, el verb “plantejar” (ni “replantejar”), i ara, com que tu m’has dit això, n’he buscat informació. Gràcies. :)

      He trobat aquest article de Gabriel Bibiloni, sempre interessant de llegir:
      http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/plantejar.html

      Ja he editat l’entrada del meu blog. Gràcies per fer-me’n adonar. Cada dia s’aprèn una cosa nova!

  2. Retroenllaç: 5 de setembre de 2014: primer anivesari | Traduint des de Calella

  3. Va, coi, seré el primer. Brutal. A mi em fot molt ’empleats’, però es que TV3 juga amb els castellanismes, i un fet que em va fer boca-badar va ser el joc entre ‘parats’ i aturats tota l’estona, com si de sinònims es tractessin. Fins i tot, el que ho deia va canviar tota l’estona el seu discurs (la notícia que comentava) entre ‘aparats’ i aturats. Sembla que ens vulguin tornar folls o que es pensin que som ximples.

    • Gràcies per trencar el gel!

      No sé si ho fan per apropar-se més al “català del carrer” (quines excuses…), per igualar més el lèxic de totes dues llengües, per ignorància… Però la veritat és que de favor no ens en fan pas cap.

      • I quin és el català del carrer? El que ells creen? Molta gent (bé, potser no tanta) critica, també, que molt mitjans digitals o empreses públiques emprin l’ésAdir com una eina bona i fiable, quan és plena de castellanismes.

        De res Anna.

        Escuraxemeneies ;-)

      • “mitjans digitals o empreses públiques emprin l’ésAdir com una eina bona i fiable, quan és plena de castellanismes”

        Sí, no sé pas qui és l’encarregat d’aprovar el que dicta aquesta pàgina, però és una mica un desastre…

        Oh! :-)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s